Cas típic: 3299 noi li agrada noia, noi li agrada la seva ex-tassa

Posted: 2020-10-27 in Dimarts Vintage

Avui recupero el CT572 i el CT867 per explicar una tràgica història.

Resulta que amb última entrega de llibres d’en Pratchett que he rebut hi havia un regalet. Ni més ni menys que una autèntica i genuïna tassa Pratchett. Es a dir, una tassa com qualsevol altre, bé, potser una mica petita per ser una tassa. Però el més destacable es que està decorada amb els dibuixos d’algunes portades dels llibres. Efectivament aquests dibuixos tan horribles de les portades que no fan justícia al contingut de tan lloables obres literàries.

Guaiteu-la amb tot el seu esplendor:
pratchett-009

A part de la tassa, la entrega ha estat una mica fluixa. En comptes d’haver 4 llibres com en lliuraments anteriors, n’hi havia 3, però com a compensació hi havia una nota on s’excusava que per uns problemes de la fàbrica el quart llibre no havia sortit.

De totes maneres, encara ens podem meravellar amb el resplendor (metafòric) d’aquests 3 volums:
pratchett-006

Tenim: Imágenes en acción, El segador (amb la mort com a co-protagonista) i Brujas de Viaje, el millor llibre de les bruixes segons el meu gust.

Recordeu la tassa del Terry Pratchett? Segur que sí, no crec que us la podeu treure del cap. Per si de cas us refrescaré la memòria. Doncs resulta que la tenia sempre sobre la taula, fent-me costat sempre que estava al costat de l’ordinador. Per tan sempre que feia un d’aquest genials posts sempre estava a prop meu donant el seu suport. Molta gent es preguntarà. I el contingut de la tassa? Llet? Té? Cafè? Insulina? Sang? Doncs mai ha contingut res d’això, sempre aigua. El cas es que ahir, no se com, movent el braç la vaig fer caure al terra. Va ser un moment molt dur per mi. Visualment no era gaire maca, però com a tassa m’agradava molt. Ha sigut una tràgica pèrdua. Si us plau, m’agradaria concedir-li un minut de silenci.

[…]

Gràcies.

Comentaris
  1. allau ha dit:

    Ara que parles de les (lletges) cobertes de Pratchett, ¿estàs al cas de la nova edició que es prepara en català? Són més aviat juvenils, però les trobo txules.

  2. Elric ha dit:

    i no tens foto de la tassa trencada? molt malament

    • ahse ha dit:

      Tot just anava a preguntar si la tassa havia quedat més maca després, malgrat ja no poder-se fer servir com a tassa, i si podiem admirar la gran obra. I fixa’t que anant pel camí dels comentaris arribo a llegir la teva pregunta…

    • Pons ha dit:

      Hauràs de confiar en la meva paraula per creure que està trencada

  3. El Peix ha dit:

    Què vas fer amb la tassa, la vas llançar al rebuig, la vas reconstruir i ara forma part de la decoració principal de la casa o la vas enterrar amb la seva deguda cerimònia?

  4. McAbeu ha dit:

    Una història trista que ens porta a temps passats quan encara compraves llibres en paper. M’he imaginat la trencadissa i m’ha colpit l’escena prèvia que expliques amb tant sentiment: “… ahir, no sé com, movent el braç la vaig fer caure a terra…”.

    Però, quan m’he recuperat una mica m’he adonat que, de fet, sí que saps com. Simplement, vas moure el braç… i la vas fer caure a terra. No té més secret. Si això hagués passat fa pocs dies podríem comprar la versió de l’accident fortuït però qui ens assegura que, anys enrere, no fossis un sapastre?

    No ho sabrem mai. Ens hem de quedar amb el fet que era una gran tassa i que tot allò va ser una desgràcia perquè de continuar sencera segur que avui en dia tindria un valor incalculable (malgrat que a Wallapop hi ha gent sense escrúpols que sí que s’atreveixen a calcular-ho i venen aquestes tasses per menys de 10 €).

    • Pons ha dit:

      Els llibres en paper ocupen un espai físic, quin malbaratament!

      El que volia dir es que no se perquè vaig moure el braç en direcció on estava la tassa, què em va impulsar a fer tal acció? Han passat deu anys d’això, si no ho sabia en el seu moment menys ho sabré ara.

      Pagar més de 7€ per una tassa amb un dibuix tant lleig em sembla una estafa.

    • ahse ha dit:

      S’ha de ser molt d’aquest planeta per anomenar al Pons sapastre, ni que sigui al passat! El valor incalculable serà de l’entrada al museu de la tassa Pons, que et deixarà el compte bancari amb forats considerables però ja saps que haurà valgut la pena ^^

  5. ahse ha dit:

    He de dir també que al veure el títol em vaig preguntar si la tassa seria una del vater… I que em va impactar molt que se’ns anava a explicar una tragica historia! De fet, encara tinc dolor a les cervicals…

  6. XeXu ha dit:

    La tassa va existir durant uns 300 CTs, poc més d’un any, potser. No va tenir una llarga vida, no. I contenint aigua només, no només va ser una vida curta, sinó també trista.

    • ahse ha dit:

      Ara que has acabat de comptar quants CT-s van sortir al costat de la tassa et toca llegir-los i tornar aquí per fer-nos un resum sobre els temes tractats, la qualitat dels CT-s, la comparativa amb els CT-s pre-tassa i els CT-s post-tassa, unes quantes representacions gràfiques dels indicadors més significatius d’aquests 300 CT-s i, evidentment, els millors 3 CT-s escrits sota l’influència de la tassa.

      P.S.
      Quin contingut t’esperaves que haguès tingut la tassa? Te vermell amb especies? Quines?

      P.P.S.
      Saps que el te d’Assam és millor?!

    • Pons ha dit:

      Des de llavors només faig servir gots, i que jo recordi cap got del costat del ordinador s’ha trenca, tombat algun, però cap a arribat a caure a terra.

  7. Pobre tassa. Només contenia aigua?? Que déu l’hagi perdonada.

Comenta que es gratuït, de moment...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s