Cas típic 3310: noi li agrada noia, noi li agraden les pel·lícules del 2020 (8)

Recull de les últimes 10 pel·lícules que he vist. Com sempre la nota del filmaffinity primer, després la meva.

1. In Time (2011) [5,8][4]: Normalment les pelis que van del futur es veuen diferents avanços tecnològics ben parits, aquí no, aquí només hi ha una sola cosa que ha canviat, la resta està completament igual. Resulta que la gent neix amb un rellotge i quan arriben a vint-i-cinc anys deixen d’envellir, el problema és que als 26 anys es moren, a excepció que puguis guanyar més temps, com? Doncs treballant perquè els diners han desaparegut i la gent comercia amb minuts de vida. Justin Timberlake és un obrer de classe baixa que viu al dia, i si un dia deixa de treballar, es mor, però a més a més la inflació d’aquesta societat sembla que va bastant de pressa, però un dia aquest nano té un cop de sort. Podria haver sigut una bona peli de ciència-ficció, però no, bàsicament tota la peli va de dos guapos corrents tota l’estona perquè els persegueix la poli i el tema del temps és només una excusa com qualsevol altre, podrien haver atracat un banc i seria el mateix.
2. A Silent voice (2016) [7,2][6] Peli d’animació. La història gira en torn una estudiant de primària que és sorda i que en canviar-se de col·legi comença a patir assetjament escolar dels seus nous companys. Quan els nois arriben a secundària, el principal culpable se sent culpable i vol arreglar les coses. Quin drama de sinopsis, eh? Doncs si, tota la pel·lícula hi ha algú o altre que s’està disculpant, són japonesos, tot és “ho sento molt”, “perdó”, al final cansa una mica, i tothom plorant, molt lacrimogen, i el protagonista està bastant malament del cap, però tot i això la peli no està malament. Per cert, algú sap a què coi ve tot el misteri amb la germana del prota?
3. 12 (2017) [6,3][6]: Remake rus de Doce hombres sin piedad (1957). L’argument és semblant a l’original, 12 persones del jurat han de condemnar a mort o decidir que és innocent una persona, en aquest cas un jove de 18 de Txetxènia, que en teoria ha matat al seu padrastre, un oficial de l’exèrcit rus. Abans d’opinar sobre 12 aclariré que la peli del 57 és la meva pel·lícula preferida estrenada abans del 1971, i que per tant ja esteu trigant a veure si no ho heu fet encara. En la pel·lícula original va directe al gra i en 95 minuts ho té tot fet i explicat, en canvi en aquesta no para de desvariejar amb temes de fora del judici allargant la pel·lícula innecessàriament fins als 153 minuts, tots els personatges comencen a explicar anècdotes que en teoria estan relacionades amb el cas, però no és cert, simplement són històries amb pes això si, però algunes d’elles no aporten res al cas en concret. Llavors entremig de les deliberacions posen flashos de la guerra, no pas perquè tingui relació directa amb el cas, sinó perquè la guerra sempre afegeix drama i més quan hi ha un nen pel mig. Però al final la trama fa un gir que serveix per donar sentit haver fet aquest remake.
4. El Pianista (2002) [8,2][7]: Adrien Brody interpreta un famós violinista jueu, la mala notícia és que estem a Varsòvia de l’any 39, això vol dir que els nazis envaeixen el país i posen els jueus en un gueto i mesos més tard coses pitjors. Si la llista de Schindler us va semblar dramàtica, aquesta encara té escenes més crues, serà perquè la violència i el sadisme és a tot color. El Pianista és una pel·lícula en dues parts, la primera m’ha agradat més, la segona l’he trobat massa allargada, tot i que l’escena del capità alemany del final està molt bé.
5. La gran seducción (2013) [6,1][6]: Que no us enganyi el títol, la peli no és romàntica. Un petit poble pesquer del Canadà necessita un metge resident per tal que una empresa vegi viable la construcció d’una fàbrica allà. El poble no té les característiques necessàries com per tenir un metge permanent, però els habitants del poble faran els enganys possibles per tal que el metge es quedi i així l’empresa construeixi la fàbrica. És una d’aquelles pel·lícules senzilles que destil·len bon rotllo, des del primer moment ja saps què passarà i com acabarà, però t’és igual perquè els personatges són entranyables.
6. Cafarnaúm (2018) [7,7][3]: Un noi de dotze anys del Líban viu amb la seva família amb infinitat de germans en la misèria. Després coneix una noia sense papers amb un fill i aquests encara són més pobres i miserables. És una peli semblant a Slumdog Millionaire però sense totes les parts boniques. Dues hores de drama infantil, per això s’ha emportat tants premis en tants festivals, gairebé li cau un Oscar a la millor peli estrangera i tot. No és una mala pel·lícula, però no és el meu estil, en general miro pelis per distreure’m no pas per veure drames lacrimògens.
7. Noche de bodas (2019) [5,9][6]: Una família de multimilionaris té una curiosa tradició que és jugar a un joc a l’atzar cada vegada que un nou membre s’afegeix a la família, el que és habitual és que sigui a través de matrimoni, com és el cas actual, el problema és que si el joc escollit resulta ser el fet i amagar el joc es torna bastant violent. És el problema amb les famílies de rics, tenen massa temps per inventar tradicions absurdes i seguir-les, si treballessin com la gent normal no passarien aquestes coses. Sempre és divertit veure com el dia més feliç d’una parella es converteix en un autèntic infern. És una pel·lícula de terror, intriga i comèdia, bonica combinació, oi?
8. Revolver (2005) [5,7][4]: Jason Statham li guanya uns quants calés al mafiós de Ray Liotta, i Liotta s’enfada, i un parell de personatges estranys més o menys l’ajuden. En general m’agraden les pelis de Guy Ritchie, hi ha acció, hi ha personatges carismàtics, hi ha embolics, però aquesta, a part de l’habitual tema de mafiosos hi ha pel mig un rotllo psicològic bastant pesat que no m’ha agradat gens, sense dubte la pitjor peli de Guy Ritchie que he vist.
9. Rey Arturo: La leyenda de Excalibur (2017) [5,3][6]: El tiet d’Artur (Jude Law) és un malparit, per sort Artur (Charlie Hunnam, el prota de Sons of Anarchy) creixerà ràpidament, gràcies a una seqüència d’entrenament, i arrencarà l’espasa Excalibur de la roca i llavors tindrà bastants problemes enfrontant-se al seu tiet. Aquesta és la segona pel·lícula de Guy Ritchie que veieu en aquesta llista, perquè en general m’agraden les pel·lícules d’aquest director, però justament ni aquesta ni l’anterior serien les més recomanables. S’ha de reconèixer que amb la fantasia medieval fantàstica Guy Ritchie està fora del seu element, però no se’n surt del tot malament, deixa la seva empremta, com ara les seves seqüències d’acció que barregen càmera ràpida i lenta, els seus curts flashbacks, una trama àgil, una mica d’humor, i bastantes paraulotes. És una versió entretinguda de la clàssica llegenda artúrica, sense més.
10. Upgrade (Ilimitado) (2018) [6,7][7]. Thriller de ciència ficció. En un futur pròxim, un home està feliçment casat fins que uns assassins maten a la seva dona i el deixen tetraplègic a ell, per sort, és amic d’una espècie d’Elon Musk que li implantarà un xip fantàstic de l’hòstia que li permetrà recuperar la seva mobilitat i a més a més millorar les seves capacitats físiques, i de regal també tindrà implantada una intel·ligència artificial que l’ajudarà a trobar els malparits que van matar a la seva dona. La pel·lícula funciona com un capítol de Black Mirror amb més pressupost i amb més violència, és normal que m’hagi agradat.