Cas típic 3322: noi li agrada noia, noi li agrada Gambito de Dama

Posted: 2020-12-09 in TV

Gambito de Dama, la sèrie de Netflix que s’ha posat de moda fa unes setmanes, pocs sereu els que no n’hàgiu sentit a parlar. En els anys 50 Beth és una nena de nou anys que perd la seva mare en un accident de trànsit, la posen en un orfenat i allà aprèn a jugar escacs i resulta que li va molt bé, molt molt bé, llàstima que gràcies al pèssim sistema sanitari del seu orfenat també es torna addicte als tranquil·litzants, nens les drogues són dolentes, és un consell de Pons’s Blog. Però no serà el seu únic problema, perquè una sèrie agradi sembla que hi ha d’haver molt drama, i si la noia és forta i és capaç de sobreposar-se a totes les adversitats la sèrie es converteix en un èxit. Quan finalment l’adopten, diguem que no ho fa un matrimoni idíl·lic, i llavors, per descomptat, a l’institut li fan bullin, drama, drama, drama. La noia no és autista, però no és normal del tot, li falta una mica de dots socials, tot i que suposo que créixer en un orfenat no deu ajudar, però sembla que per ser un geni dels escacs cal que siguis mig boig com a mínim, tòpics everywhere.

El primer capítol serveix per conèixer la protagonista, però com que és una nena de nou anys una mica repel·lent no cau massa bé, però quan creix la cosa millora una mica, perquè la noia continua sent una mica repel·lent i prepotent, però no passa res perquè els altres jugadors d’escacs ho són encara més, no em pensava pas que aquest món estigués tan ple de gent imbècil, pensava que eren més tranquils, però ja veig que allà on hi hagi competició de qualsevol mena, apareix el mal rotllo. La gent està cansada de veure homes llests com a protagonistes de sèries, tocava fer una sèrie amb una dona intel·ligent, i aquesta és, a més és perfecte perquè “lluita” contra els russos, els enemics de tota la vida, guerra freda també sobre el tauler d’escacs, ui quina por els roigs, que venen els comunistes! La sèrie es basa en un llibre Walter Tevis, i aquest es basa en… res, és ficció, no va existir ningú semblant a Beth Harmon, de fet cap dels jugadors que passen per la sèrie van existir realment, suposo per evitar ferir cap sensibilitat. La sèrie em recorda en part a la Meravellosa senyora Maisel, segurament perquè la protagonista és una noia jove, i també perquè passa en la mateixa època, els fantàstics anys seixanta, on als EUA tot era brillant i amb tons pastel, i tot el món semblava fet a l’estil Barbie. No només l’ambientació està cuidada, també el vestuari, mostra d’això és que llevat del primer capítol la protagonista porta una mitja d’un centenar de modelets diferents cada capítol. Com a curiositat l’actriu protagonista és només 9 anys més jove que l’actriu que fa de mare adoptiva, vosaltres adoptaríeu com a fill algú 9 anys més jove? En fi, us deixo amb el trailer de la sèrie

El director i guionista es Scott Frank, potser us sonarà perquè és el creador de Godless, una sèrie plena de dones fortes, casualitat? No ho crec pas. La sèrie m’agrada perquè tot i anar d’un tema lent, què hi pot haver més lent que una partida d’escacs? Es mou àgilment perquè realment no perden el temps ensenyant molts minuts d’una mateixa partida, els protagonistes són els humans, no pas les peces, sobretot la jove Anya Taylor-Joy, puntal absolut de la sèrie, si em pregunteu qui més surt us diré que no m’hi he fixat perquè tots queden eclipsats per ella, és possible que hagi vist de passada el fill de Liam Nesson a Love Actually, el qual no ha parat de créixer des de llavors. Últimament més que sèries estic veient mini-series, això vol dir una temporada curta (7 capítols) i història explicada, no calen continuacions absurdes, mostra d’això ZeroZeroZero, Antidisturbios, Watchmen. Per descomptat no cal saber res d’escacs per gaudir plenament de la sèrie, perquè qui coi està interessat en els escacs en aquest país? Quatre freaks, no us preocupeu, podeu ser gent normal que li agraden coses normals, com ara el futbol i alhora gaudir de la progressió meteòrica d’aquesta jove escaquista.

Gambito de dama té un 7,8 al filmaffinity i un 8,7 a l’imdb.

Nota: 7/10

Comentaris
  1. McAbeu ha dit:

    Com que et vaig fer cas amb ZeroZeroZero i m’ha agradat força, també m’apunto aquesta. A veure que tal.

    • Pons ha dit:

      Crec que el teu argument segueix algun tipus de fal·làcia lògica que ara no recordo el nom, però es igual perquè la sèrie es mereix ser vista.

      ZeroZeroZero es pràcticament un documental per conèixer com funciona la economia submergida, que tal com diuen a la sèrie, es la que fa girar el mon. Des de llavors em miro d’una altra manera els pots de cogombrets.

  2. ahse ha dit:

    Les drogues són dolentes, però no si ens podem fer rics amb una fàbrica de coca, oi? Tot depen de quin costat de la droga decideixes escollir ^^

  3. allau ha dit:

    Em va agradar molt, però quan més hi penso més em sembla com una bombolla de sabó, d’aparença molt bonica, però buida per dins.

    • Pons ha dit:

      Doncs no m’hi facis pensar que encara canviaré d’opinió.

    • ahse ha dit:

      Ho dius per allò de la mare adoptiva que amb només 9 anys més que la nena ja vol fer de mare? Jo també em penso que sona molt fals dir-li mare a una germana major, ni que fos de 15 any no colaria tal diferència! Tenir una mare adolescent és una broma de mal gust, les relacions mare-filla veritables comencen a partir dels 18 anys de diferència d’edat ^^

  4. El Peix ha dit:

    A mi m’agraden els escacs i segueixo moltes competicions! De fet ho segueixo més que el futbol. Aquest any, gràcies al confinament, s’han fet grans campionats online que han sigut força interessants. La llàstima és que es va haver d’ajornar el torneig de candidats.

    La sèrie em va agradar i vaig gaudir de cada minut. A més a més, com que les partides eren tretes de partides reals, les vaig buscar i les vaig reproduir en calma i són totes molt interessants. He de dir que la mirada de l’actriu té alguna cosa inquietant per a mi.

    (Per cert, que m’agradin els escacs no vol dir que hi jugui bé. Qualsevol amb un mínim de coneixements em guanyaria en un tres i no res)

    • Pons ha dit:

      Sabia que erets estrany però no fins a tal punt. Un peix programador que va amb bicicleta i li agraden els escacs!

      Havia llegit que els moviments eren reals, però que no que fossin extrets de partides reals, però com que el meu interès pels escacs es nul no li vaig donar cap mena d’importància.

      Per alguna cosa li diuen a la noia la Amelie del escacs, es la mirada.

    • ahse ha dit:

      Doncs ets el candidat ideal per fer de director de fàbrica de coca!! No tinc cap dubte que en compliràs amb tots els estandards de qualitat Pons dia i nit!

  5. Lux Lisbon ha dit:

    Vaig gaudir-la moltíssim! I no sabia que era del mateix creador que Godless, que també em va agradar molt. Aquest format de miniserie és perfecte.

  6. XeXu ha dit:

    Doncs és molt probable que sigui la sèrie que mirem a continuació, un cop hem acabat ‘Como defender a un asesino’, que queda tancada amb la temporada 6. Ja ens vam plantejar aquesta, que té un nom lamentable, per més que sigui una jugada d’escacs, i segurament acabarà caient, potser avui mateix. No he vist a ningú que en parli malament, i encara menys de la protagonista, que fa un paper molt notable. Tu també la destaques, veig. Doncs vinga.

    • Pons ha dit:

      Es impossible no destacar la protagonista, de les 6 hores i mitja que dura la sèrie, 5 hores està Anya Taylor-Joy en pantalla, la resta de temps correspon al primer capítol que surt Beth Harmon però es la versió nena de 9 anys. La sèrie no va sobre escacs, la sèrie va sobre una noia que li agraden molt el escacs però també li passa alguna cosa més. Es com veure House i no dir que Hugh Laurie destaca, està al mig de tot, no hi ha res més.

    • ahse ha dit:

      Llavors ja saps com defendre un assessí? Ja podem començar les matances dels lectors infidels?

  7. Molt bona ressenya, Pons. M’ has fet venir ganes de veure la serie, però com que no tinc Netflix, ni tampoc temps, s’haurà de quedar aparcada com moltes altres coses. Algun dia la veuré. Gràcies!

  8. Ricard Fusté Solé ha dit:

    O com fer una sèrie d’escacs i aconseguir un èxit de públic i crítica, tot gràcies a la mirada de la jove actriu protagonista (que consti que jo ja la vaig descobrir a “La bruja”).

    • ahse ha dit:

      Ja la coneixies!? Què fort! I pensar que jo no tinc cap intenció de veure-la aviat…

    • Pons ha dit:

      Jo també he vist La Bruja (i no em va agradar massa, com la majoria de cintes de terror…) però ni recordava que sortís l’Anya. Es veu que també l’havia vist a les dues últimes parts de la trilogia d’Unbreakable del Shyamalan, però suposo que McAvoy la va eclipsar. En canvi sí que em vaig fixar en ella quan apareix en la cinquena temporada de Peaky Blinders, ho hauria d’haver posat en el post, però el seu personatge allà cau bastant malament

  9. Risto ha dit:

    Et puc assegurar que en el món dels escacs hi ha penya molt friki, i algun que altre penjat. Tantes hores jugant i estudiant jugades no pot ser bo per al cervell.
    També m’ha agradat la sèrie, tot i que trobo que el final és una mica precipitat. Però la història enganxa i el personatge principal és prou excèntric com per acabar compadint-lo i alegrant-te de la seva ascensió.

    • Pons ha dit:

      Tothom és excèntric a la seva manera, per uns ho dissimulen més que d’altres, lo important es que la protagonista no està boja, odio els protagonistes sonats com la Carrie Mathison.

      Precipitat? Volies una batalla interminable com el Goku contra el Freezer? No, gràcies, té la durada correcte.

    • ahse ha dit:

      I tant que no pot ser bo! El cervell és un organ que s’alimenta amb patrons, imagina’t la quantitat de circuits neuronals que queden deformats per les jugades… Un acabarà pensant que el món és només una taula amb quadradets blancs i negres ^^

Comenta que es gratuït, de moment...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s