Avui toca recopilar tots els llibres que he llegit durant el 2020, no patiu, no és una llista gaire llarga.
- Africanus: el hijo del cónsul – Santiago Posteguillo (720p): 7/10
- La Torre – Daniel O’malley (600p): 7/10
- La librería del señor Livingstone – Mónica Gutiérrez (288p): 5/10
- Loba Negra – Juan Gómez-Jurado (552p): 7/10
- Els àngels em miren – Marc pastor (432p): 5/10
- Las primeras quince vidas de Harry August – Catherine Webb (544p): 7/10
- Reina roja – Juan Gómez-Jurado (568p): 8/10
- La quema de Cíbola – James S.A. Corey (608p): 6/10
Ja ho veieu, vuit llibres llegits en tot un any, com a mínim no són menys que en el 2019, però tampoc són més… Poso l’excusa de sempre, llibres llargs, excepte un parell tots passen de les 500 pàgines, i la mitjana de pàgines està en 539 pàgines per llibre (més del doble que la del Xexu per posar un exemple a l’atzar), i el total ascendeix a 4.312 pàgines llegides durant el 2020. Segons la famosa Classificació McAbeu de Llibres (CML) he llegit 1 llibre normal, 5 de llargs i 2 totxos. Pel que estic content és que en general he llegit llibres que m’han agradat bastant, i això hauria de ser el més important. Però bé, no us deixeu enganyar per les bones notes dels llibres d’aquesta llista, el dimecres publicaré la llista de llibres abandonats durant el 2020 i veureu que és pràcticament tan llarga com aquesta. Un petit avanç, els llibres no llegits sumen en total 694 pàgines, com un parell de llibres normals.
No és la quantitat, sinó la qualitat. Poder llegir llibres llargs ara que tot ha d’anar de pressa és tot un mèrit!
El primer sembla interessant, és HD ready, de mica en mica els llibres van avançant.
Tens raó, poques coses poden ser en quantitat i en qualitat, com ara els posts de Pons’s Blog…
És el problema de les abreviatures, a vegades una p potser píxels o potser pàgines, un mai ho sap.
Després d’una setmana n’apareix el Peix perdut…
Que hi ha llibres de resolució baixa que es poden llegir?
Els llibres de baixa resolució sempre són una gran decepció. Moltes vegades es pot notar de seguida i es poden abandonar a temps, però amb alguns no es veu i, quan et trobes amb un final merdós, és realment molest.
És a dir?! Que el llibre sembla ser HD fins a la meitat i de cop les lletres es tornen ciríl·liques o sànscrites o fins i tot fan la dansa del ventre?
D’aquests he llegit “La quince vidas…” que ja saps que em va agradar força i tinc pendent “la Torre” que també em va interessar quan vaig llegir la teva ressenya.
No és cap excusa, llegir llibres llargs fa baixar el total de llibres llegits i un llibre mitjà de més de 500 pàgines és, indiscutiblement, llarg (tant si ho diu la CML com si no :-D). L’important, però, és que la majoria t’han agradat força i això és el que interessa, Un llibre pot ser llarg, però el que cal és que no es faci llarg quan el llegeixes (i això, de vegades, no té res a veure amb el seu nombre de pàgines).
A veure si aquest 2021 també l’encertes en la tria. Estaré atent a les teves ressenyes. ;-)
Potser la Torre no és tan bo com Las quince vidas, però és bastant més constant i entretingut, no té parts fluixes com les vides, això si, els dos tenen un bon començament que atrapa ràpidament al lector amb algun fet sorprenent, si no ja saps que jo tinc pocs miraments en abandonar els llibres.
Paciència amb les meves ressenyes, fins al febrer dubto que en surti cap.
Crec que he de comparar aquest comentari amb el que hagis fet a la llista de llibres del XeXu: té pinta de no estar a l’alçada del CT :-P
Tres coincidències. No està malament ;D
3 de 8 és poc, has d’esforçar-te més ^^
Però no ens deixis amb la incògnita! Quines són?
Em costa creure que aquesta llista sigui tan comprimida comparada amb la del XeXu, deu haver-ho fet expressament per espatllar la bona imatge dels altres!
En Xexu llegeix massa, segur que fins i tot és dolent per la salut llegint tant. Jo llegeixo la quantitat justa i necessària de pàgines a l’any.
Llegir tants llibres és dolent per força. Tant o més com abusar del sucre.
Què et pensaves, que anava a comparar-ho amb els videojocs? Doncs no. Allà tu si tens complex de Peter Pan.
Com pots comparar al Gran Pons amb aquell impresentable!!
Cap coincidència, cosa que no és cap sorpresa. Com que només llegeixes llibres dolents, això és normal. I és ben cert que els teus llibres doblen la mitjana dels meus, se’ns dubte té mèrit això, perquè a mi em costa abordar els totxos, em fan una mica de mandra. Ara bé, obvies un petit detall en la comparativa. Petitíssim. Que jo he llegit 19000 pàgines més que tu. Un detall insignificant.
Espero que amb el teu comentari li hagi quedat ben clar a tothom qui la té més llarga, per què el tema va d’això, no? De tenir-la llarga, la llista de llibres.
Amb llibres llegits em quedo curt, però amb llibres abandonats aquest 2020 et superaré, perquè tu quan tries un llibre ets incapaç de reconèixer que et pots equivocar amb la tria i portes la teva decisió fins al final. S’ha de ser modest com jo i acceptar que a vegades m’equivoco escollint.
Ets tu qui m’has citat. A ningú altre li passo per la cara haver llegit més que ell, no se m’acudiria mai, perquè tampoc no és gran cosa. Però si tu et piques, jo puc fer-ho també. Cap problema.
Serà possible!!! A ningú altre històries, què estàs fent llavors publicant una llista de 88 entrades de llibres dubtosos només perquè dius que els has llegit el 2020?
Si els he llegit o no, no ho sabràs mai. Però el que sí que pots comprovar és que els he ressenyat. HI ha proves empíriques.
Ja vaig comprovar que els has ressenyat! I realment flipo com coses com “100 coses que cal saber dels virus” poden comptar com a literatura, llavors jo i el Pons deu sap quants llibres haurem llegit al 2020 entre totes les especificacions de coses de feina que si o si ens hem de mirar! Però et fixes com a aquest post només hi ha coses de ficció i no pas literatura tècnica, oi? D’això se’n diu mostrar-se humil i no trepitjar els ego-s dels lectors del bloc ^^
Jo aquí us guanyo a tots dos, :P
per cert, no n’he llegit cap dels que dius (i l’únic que vull llegir, el de la llibreria del Sr Livingstone, només li poses un 5 i em fas dubtar) (tot i que bueno, no tenim gustos similars o sigui que a mi em pot encantar). XD
Tu llegeixes molts contes, que tenen molt dibuix i poca lletra, així qualsevol…
No et preocupis, estic bastant segur que La llibreria del Sr Livingstone t’agradarà. Parla d’una llibreria, que si bé no és una biblioteca, s’hi assembla bastant, a sobre és així bastant ensucrat, no hi ha cap antagonista, tothom és bo, o sigui que et recomano que el llegeixis.
19000 pàgines que no tenim cap garantia que no siguin brossa!! Fins i tot ens hem de preguntar com te’ls has pogut empassar i quant sucre has menjat mentre els llegies. A més a més, amb 88 llibres llegits a l’any el percentatge de llibres dolents ha de ser més alt per força!
Anem a posar uns números concrets: per exemple, de 8 llibres llegits diguem-ne que un realment va ser dolent tot i que tots estan almenys al nivell del 5/10, però diguem que el Pons és molt generós i un dels 5/10 en realitat era més aviat un 4! Resultaria llavors un 12.5% de llibres dolents llegits pel Pons. D’uns 88 llibres, però, el més raonable per assumir és que la meitat eren xungos, és a dir un 50%! Essent amables en lloc de realistes, diguem-ne que has tingut sort i només uns 30 llibres dels 88 eren dels dolents, això vindria a ser un 34.1% de llibres dolents llegits pel XeXu. El més probable, però, és que el percentatge sigui al revés, és a dir un 65.9% de la llista del XeXu siguin llibres dolents…
Quina colla de culturetes aquests bloguers… Jo sóc més de futbol i sèries. Darrerament tinc molt poca paciència amb la lectura. Potser perquè fa temps que no agafo res que m’enganxi. Tanmateix, ja m’he regalat un llibre per començar lectura aquest 2021: el de “La casa de foc” de Francesc Serés.
Llavors has de fer una llista dels partits vists al 2020 junt amb una nota en escala Pons.
Deus ser l’únic blogger de la catosfera que no llegeix llibres, t’haurem de conservar en un pot de vidre.
[…] ahse en Cas típic 3334: noi li agrada noia, noi li agraden els llibres del 2020 […]