Cas típic 3336: noi li agrada noia, noi li agrada abandonar llibres en el 2020

Aquest 2020 ha estat especialment prolífic pel que fa a llibres abandonats, si la cosa segueix així, l’any vinent veureu com deixo més llibres abandonats que no pas completats.

• Todo lo que muere – John Connolly: 29% 146/490 pàgines. Un policia amb problemes d’alcoholisme (com el 80% dels polis de ficció) torna a casa i troba la seva dona i filla brutalment assassinades. Arran d’això acaba deixant el cos de policia i es fa detectiu privat. El cas de la seva dona queda sense resoldre fins que temps més tard ell està investigant una mort relacionada amb la màfia. No és mal llibre, però simplement no m’enganxa la història.
• El Vivo – Anna Starobinets: 29% 108/365 pàgines. Estem en un futur on tots els humans estan connectats per un sistema representat com una única unitat anomenada, no ho diríeu mai, el “Vivo”. Aquesta entitat controla la població mundial, de tal manera que sempre hi ha 3.000 milions de persones en el món, quan algú es mor, neix una altra persona que en teoria és la seva reencarnació. Sempre funciona així fins que arriba “Zero” un nano que neix fora de la xarxa del Vivo. Societat rara, amb un ambient estrany, i el llibre se centra en detalls de la vida quotidiana del nen i també capítols sobre interrogatoris que fan a la gent en contacte amb Zero. Implicació zero amb aquest llibre.
• Las Luminosas – Lauren Beukes. 33% llegit 116/343 pàgines. El llibre presenta capítols alternats entre dos protagonistes. Per una banda un home que fa salts en el temps a través d’una porta temporal, des de 1929 fins a 1933, i es dedica a matar gent, normalment noies joves. Per altra banda la supervivent d’un atac per part del protagonista anterior que vol saber qui la volia matar i perquè i a qui més ha atacat aquest home. L’home no està massa bé del cap i això fa que els seus capítols siguin una mica confusos. Els capítols de la noia són més clars, però que sigui filla d’una família totalment desestructurada no ajuda al fet que la trama sigui agradable.
• La chica mecánica – Paolo Bacigalupi. 15% llegit 84/540 pàgines. En el futur els combustibles fòssils s’han esgotat, i per tant els mitjans de transport se n’han ressentit molt, i com a alternativa de producció d’energia es fan servir uns animals creats per enginyeria genètica, si és bastant surrealista. L’escalfament global ha fet pujar el nivell dels mars, i això ha desencadenat conflictes a diferents països. L’alimentació és pràcticament tota transgènica, i això fa que les plagues i les pestes apareguin amb facilitat a causa de la falta de varietat. L’acció se situa a Tailàndia i el nom del llibre és definit per una noia robot que sembla que no té els privilegis de ser humana perquè de fet és un robot. El llibre està ple de modisme amb paraules pròpies del sud-est asiàtic que expressen accions, estats d’ànim o sentiments, que has d’anar deduint pel context i fa molt pesada la lectura.
• Amanecer Rojo – Pierce Brown 46% llegit 200/433 pàgines. Drown és un nano que treballa com a perforador a Mart, i ell, com altres “roigs” treballa de valent per tal de terraformar i fer habitable el planeta, llavors hi ha els “grisos” que són la policia, i finalment els “daurats” que són l’elit de totes les castes de colors que hi ha. És una espècie de Jocs de Fam, però l’escriptura no m’ha semblat que enganxés, ja estic cansat del típic heroi jove que fa una revolució contra un sistema de castes injust, infiltrant-se en una espècie d’acadèmia especial amb moltes proves de supervivència extrema que ha muntat el sistema.
• El ladron cuántico – Hannu Rajaniemi: 12% llegit 40/323 pàgines. Seré sincer, no he entès gran cosa del poc que he llegit d’aquest llibre. Ens trobem en un futur llunyà
  i ple de coses noves. Per una banda, una noia amb una nau espacial especial, ajuda a escapar d’una presó mental (¿?), però també física, a un lladre que es dedica a robar personalitats (¿?). Per una altra banda dos homes investiguen la mort d’un home en xocolata desfeta, això pot semblar més comprensible, però els mètodes d’investigació no són normals, entre els quals està el fet de ressuscitar la víctima i preguntar-li què va passar. No sé si el problema és que no entenc els autors finesos o que és una ciència-ficció massa avançada per mi, el cas que és m’he cansat de no entendre res.

Com a dada, els llibres no llegits sumen en total 694 pàgines, com un parell de llibres normals sencers.