Cas típic 3340: noi li agrada noia, noi li agraden les pel·lícules del 2020 (9)

Recull de les últimes 10 pel·lícules que he vist. El CT es publica avui, però el 90% de les pelis de la llista (es a dir 9 de 10) les he vist al final del 2020, per tant entren dins del recull del 2020. Com sempre la nota del filmaffinity primer, després la meva.

1. Jojo Rabbit (2019) [7,2][6]: Durant l’alemanya nazi, un nen de deu anys és molt fanàtic de Hitler, fins i tot se l’imagina com amic imaginari, però un dia descobreix que la seva mare (Scarlett Johansson) amaga una noia jueva a casa. És una comèdia dramàtica, sobretot comèdia, perquè tot i que la situació global és dramàtica hi ha molta paròdia i humor absurd, suposo que ja han passat molts anys dels fets i es pot fer conya dels nazis. Tot i que el protagonista és un nen de deu anys he tolerat bastant bé la peli perquè el nano es força eixerit. Típica peli agradable per tota la família que agrada a tothom.
2. Las aventuras de Ford Fairlane (1990) [6,0][5]: Ford Fairlane és un detectiu privat, el podríem definir com la barreja entre Ace Ventura, Torrente i Axel Foley de superdetectiu en Hollywood. Com us podeu imaginar no es tracta d’una pel·lícula que triomfi entre la crítica dels festivals de cine independents, simplement és una pel·lícula d’humor senzill però moderadament efectiu, amb acció i algun toc d’investigació. És una pel·lícula que crida “Som els anys noranta i no ens avergonyim de res!” La pel·lícula ha deixat algun moment per la posteritat com la frase “Tanto gilipollas y tan pocas balas”, fins i tot trobem un actor mig conegut, Ed O’Neill, protagonista de Matrimonio con hijos i Modern Family.
3. Història de un matrimonio (2019) [7,2][4]: Segona peli de la llista en la qual apareix Scarlett Johansson, en aquesta està casada amb el jove Darth Vader de la nova trilogia de Star Wars, i només començar es decideixen divorciar, el problema és que tenen un fill en comú i els dos treballen junts en el teatre. La pel·lícula gira al voltant del divorci, que en un principi semblava un tràmit simple, però cada vegada es va complicant més, de debò espero que tots els divorcis no siguin així de complicats en la realitat, ara entenc perquè tothom odia als advocats. Suposo que la pel·lícula intenta que l’espectador es posicioni a favor d’un dels dos progenitors, no tinc clar si la decisió hauria de ser òbvia, però el pare sembla que s’emporta la pitjor part, algú que l’ha vist pensa el mateix? Reconec que els dos protagonistes fan un bon paper, però per mi dues hores i quart de pel·lícula em sembla excessiu per veure un matrimoni divorciar-se. Crec que em costarà tornarà a veure una pel·lícula de Noah Baumbach.
4. La Odisea de los Giles (2019) [6,7][4] En un poblet d’Argentina uns quants ajunten cales per fer una cooperativa i comprar una processadora de gra, però coincideix amb el corralito i es queden sense la pasta que havien posat al banc, perquè el director del banc se l’emporta, i els vilatans buscaran venjança. En teoria és  una comèdia, però a mi no m’ha fet gaire gràcia. Sempre queda l’emoció de les pel·lícules d’atracaments, però la veritat és que el pla és bastant fluix, i no s’arriba a transmetre tensió a l’espectador. Ricardo Darin aprofita per colar en la pel·lícula el seu fill que fa el paper del seu propi fill, que original, oi?
5. La LEGO Ninjago película (2017) [5,3][4]: Normalment trobo entretingudes les pel·lícules de Lego, però aquesta és l’excepció, hi ha acció frenètica com totes, però la història és previsible i moralista a més no poder, és la més infantil de totes, i hi ha poc humor apte per adults, reconec que aparegui una gata és un punt a favor, sense dubte, però m’ha decebut, si heu de mirar una pel·lícula de Lego, si us plau que no sigui aquesta.
6. Los diez locos mandamientos (2007)[4,1][5]: La pel·lícula es basa en deu relats, els quals, en teoria, cada una es basa en un dels deu manaments, tots els relats presenten situacions excepcionals, en les quals hi ha molta broma, algunes amb més gràcia que d’altres, però en general no massa. Els relats estan entrellaçats entre si amb personatges compartits per donar una mica de coherència global al film. Les millors històries són la primera (Estimaràs Déu sobre totes les coses.),  la cinquena (No cobejaràs els béns aliens), i la desena (Santificaràs les festes.), la resta són entre dolentes i molt dolentes. No us puc enganyar, la pel·lícula en global no és bona, però totes les històries les presenta Paul Rudd, i aquest home cau bé a tothom, per tan automàticament la pel·lícula millora de regular a passable.
7. Mujercitas (2019) [7,0][7]: Enèsima adaptació d’un clàssic de la literatura. Explica la vida de quatre germanes adolescents durant el final de la guerra de secessió. Durant aquesta època cada germana tindrà una vocació artística diferent i algunes toparan amb els complicats camins de l’amor. No és el meu tipus de pel·lícula, però tinc curiositat pels clàssics. Dura 135 minuts, i reconec que a estones se m’ha fet pesada, però haig de reconèixer que al final entre moment romàntic i drama m’ha aconseguit toca una mica la fibra, només una mica. Finalment, que Bob Odenkirk tingui un petit paper suma punts. Abans de començar la pel·lícula no hauria pensat que aquesta seria la segona millor pel·lícula del post, i guaita, sorpresa.”- ¡Qué más da! Las niñas quieren ver mujeres casadas, no coherentes -Pero ese no es el mejor final -El mejor final es el final que vende.”
8. Richard Jewell (2019) [7,1][5]: Richard Jewell treballa com a vigilant de seguretat en les Olimpiades de Atlana 96 i descobreix una motxilla amb una bomba i avisa per tal d’evacuar  la zona salvant la vida de molta gent i es converteix en un heroi, però en investigar més a fons el cas la cosa es complica, perquè diguem que Richard no és un ciutadà modèlic… A la peli apareix Olivia Wilde, que fa un paper molt diferent de la 13 de House, però interpreti a qui interpreti sempre està guapa. Apareix Jon Hamm, el prota de Mad Men i la resta no els conec. Es un drama molt suau dirigit per Clint Eastwood basat en una història real. El protagonista no és carismàtic, i la història és trista, però tampoc té massa suc, de les pelis més fluixes que ha dirigit Eastwood.
9. Michael Clayton (2007) [6,3][5]: George Clooney treballa per un bufet d’advocats i es dedica a solucionar problemes, ell aconsella què s’ha de fer en situacions delicades i coneix a la gent adequada per resoldre cada tipus de situació. En un cas en concret, hi ha un advocat que s’encarrega de defensar un client que és una companyia de pesticides, com sempre passa en les pel·lícules, aquest tipus de companyies són el mal en forma de corporació i es dediquen a intoxicar la gent, l’advocat en qüestió, en aprofundir sobre el cas sembla que vol canviar de bàndol i envien a Clooney a solucionar-ho.  Clooney sol interpretar papers que solen fer bastanta ràbia, sempre prepotent, sempre sobrat, però això fan els bons actors despertar-te sentiments, siguin positiu o negatius, però aquesta pel·lícula l’he trobat una mica fluix, igual que la trama que no m’ha enganxat gaire, exceptuant al final de tot que és quan es precipita la situació i la gent parla clar. Curiosament a la crítica li ha agradat bastant.
10. EL juicio de los 7 de Chicago (2020)[7,1][7]: A qui li importa l’argument quan el director i guionista es Aaron Sorkin? Està bé, us faré cinc cèntims del tema. Estem a 1969, hi ha 7 persones acusades de conspirar en contra de la seguretat nacional per haver organitzat protestes en contra la guerra del Vietnam, però que hi ha llibertat d’expressió als EUA? Bé… Això es una peli de Sorkin, ja hauríeu de saber com es fan les coses, primer de tot el govern dels EUA ha d’estar pel mig de tot, després gent que parla molt de pressa, gent molt llesta discutint, poca acció muscular però molta acció intel·lectual. A més apareixen tres persones conegudes: Jeremy Strong (el de Succession), Sacha Baron Cohen (el de Borat), i Joseph Gordon-Levitt (el de Origen que no es Dicaprio). La pel·lícula es basa en fets reals però Sorkin ho converteix en un espectacle. Us agradarà la peli? Es fàcil, no us agraden els judicis? Llavors no, perquè tota la peli es un judici, en canvi si us agraden aquesta es la vostra pel·lícula. La gràcia del judici es que estan acusant a set (o vuit) persones molt diferents que no tenen res a veure perquè en teoria han fet el mateix crim, conspiració “És la primera vegada que em jutgen per les meves idees”.