QualityLand –
Marc-Uwe Kling (464 pàgines)
Us va agradar el capítol de Black Mirror 3×01 Nosedive? Aquell en que una noia vivia en un futur (proper) on tothom estava avaluant i sent avaluat per tothom i a tota hora, sona divertit, oi? Doncs això es Qualityland un país on la gent està classificada per nivells en funció a lo útils que són per la societat, en teoria. Si baixes per sota del nivell 10 ets considerat un inútil i justament al nostre protagonista acabarà en aquesta circumstància, cosa que li farà patir unes quantes incomoditats. Paral·lelament seguirem la carrera política de la primera intel·ligència artificial que es postula com a president del país, la competència es un polític xenòfob que farà campanya amb arguments demagògics, o arguments sense lògica alguna, o directament sense arguments, només amb consignes buides que no signifiquen res. La tercera història que seguim es la del fill d’un polític important i ric que veurà que la seva vida no para d’empitjorar. El primer terç del llibre es només la introducció per tal que coneguem com funciona aquest món, i coneguem els protagonistes, la acció de debò comença quan el desgraciat d’en Peter rep un objecte que els algoritmes infal·libles han determinat que vol però que realment no necessita per res i intenta retornar-lo. Per fer-nos una idea més global de com funciona aquest país, els capítols del llibre venen separats per notícies que un pot trobar en aquest món distòpic, amb alguns comentaris dels lectors, els quals et fan venir ganes de plorar al veure el nivell que tenen.
El llibre m’ha agradat, perquè descriu el sistema distòpic amb humor, es un humor negre, perquè rius per no plorar, però hi ha fets que explica que realment no estem massa lluny que acabin passant, o que directament ja estan passant a petita escala. Per tal d’entendre millor de què parlo he copiat bastant fragments del llibre. El principal atractiu del llibre es la descripció de la societat, que bàsicament es com acabarà la nostra societat si portem el nostre actual sistema al extrem, consumisme màxim, món bombolla personalitzat per cadascú, nivells socials, algoritmes que ningú entén que ho controlen tot, incapacitat per modificar el sistema quan aquest genera un problema, entre d’altres. Pel què fa l’argument i el camí del protagonista es la part més fluixa, reconec que he empatitzat més amb la intel·ligència artificial Jhon of Us que no pas amb el Peter, el qual fins hi tot acaba caient en el tòpic de la trama romàntica. Malgrat tot reconec que el llibre m’ha agradat.
Se produjo una crisis económica de tal magnitud que pasó a conocerse como la Crisis del siglo. Era, por lo menos, la tercera Crisis del siglo en apenas una década.
—Una vez, en el colegio —dice él—, tuve una novia que había pedido una versión personalizada de Juego de tronos en la que no muriera nadie. Los personajes tenían una crisis de identidad y emigraban, o algo parecido.
—¿No le gustan las películas de Terminator? —pregunta Calíope.
—Bueno —dice Carrie—, Pink no soporta que al final siempre ganen los humanos.
—¡Porque no es realista! —exclama el QualityPad antes de apagarse.
—Bueno, después de comparar nuestros perfiles, QualityPartner está seguro de que encajamos bien y, desde luego, no será por tus dotes como interlocutor. O sea que probemos el sexo, a ver qué tal…
—Ah… —dice Peter—. Pues sí, tiene mucha lógica.
Volvamos a empezar. En esta central del servicio técnico los clientes de OneKiss pueden devolver productos no deseados. ¿Correcto?
—Correcto.
—Yo soy cliente de OneKiss. ¿Correcto?
—Correcto.
—Y aquí tengo un vibrador rosa con forma de delfín que es un producto no deseado.
—No.
—¿Cómo que no?
—El vibrador rosa con forma de delfín no es un producto no deseado.
—Eso todavía lo decido yo.
—No.
—¿Cómo que no?
—Que no.
Star Wars – Episodio 16 ¡El imperio tiene un nuevo plan diabólico! ¡Se trata de otra Estrella de la Muerte! Por suerte, los caballeros Jedi principiantes Ro-Pu-Ni y Ching-Chong-Chang cuentan con el apoyo del capitán Kirk y de míster Spock, que han llegado a una galaxia muy, muy lejana
Nota: 8/10
A mi també em va agradar força. És molt divertit però, alhora, no fa gens de gràcia quan t’adones que aquest món del futur on passa la novel·la és ben a tocar. Coincideixo amb la teva nota.
Tot i que la idea de canviar els polítics per intel·ligències artificials no sona tan malament.
Si t’ha agradat força has de fer click al botó de ‘Like’, sino ningú s’ho creurà! I si no pots fer click al botó de ‘Like’ t’has de fer un compte de wordpress per poder fer click al botó de ‘Like’, així de clar.
Suposo que l’hauria de llegir.
No et sentis obligada, només si t’atreu l’argument.
L’argument no m’atreu, sino em fa pensar i/o fins i tot em fa por. És obvi que anem cap allà, més val esser preparat ^^
El buscaré a la Xarxa de Biblioteques Municipals, a veure si el tenen…
El tenen, i en algunes biblioteques fins i tot sense cap reserva
I sino te’l compres i et fas apunts!
Has fet una bona descripció i una bona anàlisi del llibre. Com saps, a mi em va encantar, em feia riure molt, però la majoria de vegades, com dius tu, rius per no plorar, exactament. Els punts més fluixos que destaques són, en realitat, poc importants. Aquí l’argument de fons és només un pretext per donar volada a les tres trames, i a la descripció d’aquest món de consumisme despietat, que és el veritable punt fort del llibre. L’argument és ridícul, forçosament i necessària, perquè el que importa són les conseqüències de tot plegat. Potser és exagerat posar-li més nota que la que li poses tu, però m’ho vaig passar tan bé llegint-lo que de vegades em vénen ganes de tornar-lo a agafar, i li vaig donar 5@, cosa que no passa gairebé mai si no és que et dius Murakami o alguna cosa així.
El Pons sempre fa bones descripcions, sempre!!
M’apuntaré el número del CT al frigorífic per poder tornar i comentar-te com cal després d’haver-lo llegit, dubto molt que tinguis gaire criteri per analitzar un llibre.
Penso que les notes s’han de posar en relació la teva valoració personal, no pas en el que penses que serà la valoració global de l’obra, si a tu et va agradar molt no se’n parli més, l’has de valorar amb 5@
Jo com en Xexu, també li he posat un 5/5. M’ho he passat pipa! Molt visionari, amb aquest rocambolesc futur tan a l’abast. I no tant futur, perquè la part política l’he trobat força actual. Tot i així a mi m’ha agradat més en Peter, perquè representa tot el que l’usuari (nosaltres) hem anat cedint sense donar-hi gaires voltes, i comença un camí cap el descobriment a través d’una filosofia basada en l’era digital (viure en un món fals, els perfils profètics, la creació de Déu per part dels humans…).
Molt bé, o sigui que podem concloure que es un llibre que agrada a tothom per la crítica que fa de la societat, a veure què li sembla a l’ahse.
Ahir al vespre, sense pensar en la novel·la que acabava de llegir, vaig fer una enquesta en aquesta web https://politigram.cat/ que et diu “quin és el teu autèntic perfil polític”. I endevina què… Doncs que no em va sortir el grup polític que jo voto! O sigui que segons aquest test, jo hauria de votar a un altre, que que evidentment té més números que no pas el que jo voto. I si li fes cas… QualityLand. (Hi ha llibres que donen via lliure a la conspiranoia).
Jo es que cada vegada en voto un de diferent xD Aquest cop m’ha sortit també a un partit que no votaré, però es que hi havia preguntes importants que no han preguntat i moltes que han preguntat que realment em preocupen poc.
Cert, però deuen ser les preguntes que interessen a qui ha fet la web. I les respostes tampoc són gaire adequades, un “crec que sí” no és tan diferent d’un “per suposat que sí” com per definir un grup polític segons quin triïs.
S’hauria de saber qui hi ha darrera la web i què fan amb les dades que recullen. Ja veuràs quina gràcia quan vas a “avís legal i política de privacitat”…
Doncs sembla que és una F-king Masterpiece!!
Tinc certa sensació d’estar llegint spoilers. No sé per què serà!
Jo només espero que serveixi com a bona crítica i la gent intenti retrassar la seva implementació el màxim possible, ja he viscut un 1984 i crec que amb un experiment boig en tinc prou i em va fotre bastant. Els humans no són de fiar…
Jo estic rient perquè no puc parar, no perquè no puc plorar. És un llibre que fins i tot hauré de tornar a llegir, hahaha
[…] QualityLand – Marc-Uwe Kling (464 pàgines) 8/10 […]