Cas típic 3345: noi li agrada noia, noi li agrada complir 16 anys

Com és habitual, poso una imatge que no correspon que la gent esperaria trobar

Avui aquest blog no compleix 16 anys, en compleix 15, però m’agrada confondre la gent que només llegeix el títol, de totes maneres 15 anys també són bastants anys, si el blog fos un ésser humà, voldria dir que ja estaria a l’últim any de l’ESO, en el cas que els blogs estudiessin l’ESO, que encara no ho tinc clar. Però 15 anys són molts anys? Doncs depèn de com ho miris, aproximadament el 15% de la població catalana té menys de 15 anys, ara bé, el 100% dels lectors habituals d’aquest blog tenen més de 15 anys. Però també us haig de dir que la majoria de blogs que llegiu tenen menys de 15 anys, però també hi ha blogs estranys com el d’en Macip o el Dani Closa que en tenen més, però són casos rars perquè són divulgadors científics, i ser divulgador científic no és ser normal, potser Pons’s Blog també és divulgació, però en tot cas divulgació de continguts estranys.

Però bé, complir anys no és tan complicat, només es tracta de néixer i llavors mantenir-se amb vida, hi ha molta gent que és capaç de fer-ho, fins i tot els votants de VOX. En el cas d’un blog, mantenir-se amb vida significa anar publicant periòdicament, com veieu, aquest és el post 3.345, per tant es pot dir que he mantingut el blog bastant viu, si feu la divisió us sortiran uns 223 posts per any, si bé és cert que els últims anys he reduït una mica la quantitat de posts anuals encara es manté per sobre dels 180 (187 publicats per ser exactes durant el passat 2020, si voleu més dades, us haureu d’esperar al post d’estadístiques del 2020, paciència), això vol dir que l’any encara hi ha més dies amb Cas Típic que no pas sense ell, sou afortunats de viure en aquesta època, vull dir, que millor poder llegir Pons’s Blog que no pas haver viscut a l’edat mitjana i morir abans dels trenta per culpa de la pesta negre o perquè se t’ha infectat un tall al dit.

Acabo amb la part pessimista de rigor, dubto que el blog aguanti quinze anys més viu, per tant, com diu l’àvia en el dinar de cada Nadal des de fa més de quinze anys “Celebrem-ho bé aquest any, perquè l’any vinent no hi seré” i llavors passa a afartar-se de polvorons i torrons i fotre’s un cigaló amb tassa gran amb més alcohol que cafè i penses que amb aquest ritme no arribarà ni a la setmana que ve. Vinga, ja començo jo “Moltes felicitats Pons’s Blog!”