Cas típic 3361: noi li agrada noia, noi li agrada salvar Star Wars

1. Sobre robots, economia i classe mitjana (Perill dos vídeos de 15 minuts. Part1 i Part2, la part3 ja va sortir fa 2 setmanes en el recull)
2. Quan parles amb la teva mare sobre qualsevol cosa tecnològica (44 segons), i amb el teu pare (44 segons més)
3. Sembla que les llàgrimes emocionals no existeixen llevat dels humans. No, els cocodrils tampoc.
4. Filtres polaritzats (42 segons)
5. Diagrama de flux per saber quin idioma estàs llegint
6. Maquillatge lleuger “al natural” (20 segons)
7. Com Star Wars va ser salvada a la sala d’edició (18 minuts, subtítols en castellà)
8. Gratacels horitzontals. Grataterres?
9. Fritz Haber: Salvant i destruint vides
10. Endevina la cançó (Ellie Dixon) (20 segons)
11. El núvol lenticular de sobre el Teide (30 segons)
12. Les balenes van de cul esquivant els vaixells (45 segons)
13. Kurzgesagt In a Nutshell : És dolent menjar carn? (9 min subtítols en castellà)
14. Així és com vaig conèixer la vostra mare (Còmic Loading Artist)
15. Impossible escapar de la constant de Kaprekar (5 min de matemàtiques recreatives)
16. L’ocupació de cultius, boscs, sembrats, ciutats de la terra
17. Intercanviant l’ús de diferents electrodomèstics i comprovant el resultat (Còmic XKCD)

Cas típic 3360: noi li agrada noia, noi li agraden els posts del 2020

Ha arribat el moment que voteu quin és el millor post del 2020! De fet, ja no recordava que encara tenia pendent aquest post, serà perquè cada vegada vota menys gent… Podeu votar qualsevol post publicat durant el 2020, però us passo una llista dels meus preferits. 3 punts pel millor, 2 pel següent i 1 per tercer.

1. CT3304: Doblegant papers
2. CT3302: Hearthstone Battlegrounds
3. CT3300: El 33
4. CT3296: Despesa en videojocs
5. CT3292: Gris
6. CT3287: Evil Genius
7. CT3283: Cabres i altres mamífers
8. CT3279: Gladius: Relics of war
9. CT3269: Bioshock
10. CT3263: Gràfics
11. CT3255: X-Com Enemy unkown
12. CT3247: Records Guiness
13. CT3243: Musica repetitiva
14. CT3233: Disfresses
15. CT3232: El 32
16. CT3221: The Witcher 2
17. CT3217: The Santley Parable
18. CT3213: Els meus videjocs més jugats part 6
19. CT3209: Els meus videjocs més jugats part 5
20. CT3205: Els meus videjocs més jugats part 4
21. CT3201: Els meus videjocs més jugats part 3
22. CT3200: El 3200
23. CT3197: Els meus videjocs més jugats part 2
24. CT3195: 5 afirmacions
25. CT3193: Els meus videjocs més jugats part 1
26. CT3191: Bromes de càmera oculta
27. CT3183: Youtubers que segueixo
28. CT3175: Fons d’escriptori
29. CT3171 – CT3173: Monogràfic de peixos
30. CT3167 – CT3169: Monogràfic d’atraccions
31. CT3157: 14 anys de blog
32. CT3155: Estadístiques del blog en el 2019
33. CT3147: Recull dels millors posts del 2019

Es cosa meva o aquest any Pons’s blog s’ha convertit en un blog de videojocs tan gradualment que ningú ho ha notat? Suposo si que no he posat els posts sobre sèries tampoc hauria d’haver llistat cap de videojocs, però per ser el primer any que tenen protagonisme els he deixat passar.

Cas típic 3359: noi li agrada noia, noi li agrada agafar l’autobus

Últimament els dimarts vintage s’estan convertint en dimarts d’anuncis, i sabeu què? M’agrada. Avui recupero el CT734, CT746 i CT763

Comencem amb un anunci japonès molt friki. Jagarico de Calbee.

Pepsi explota una de les millors cançons amb la coreografia més simple i enganxosa (Haddaway-What is Love):

No pot faltar en qualsevol tanda de bons anuncis un de cotxes: Mercedes (beauty is nothing without brains):

Companyia d’assegurances: Direct inssurance (si potser baixa el nivell, però es per acabar de completar)

El metro de Madrid, veient les coses des d’un altre angle:

Euskatel i la seva honorable fundació SOS freaks:

Chevrolet Aveo. Parodiant l’anunci del Transfomer ballarí del Citroen C4:

De Lijn – Pingüins: Agafa l’autobús.

Cas típic 3358: noi li agrada noia, noi li agrada The Crown (2, 3 i 4)

Recordeu The Crown? Doncs he vist més temporades. Per començar, la reina no es pot ficar en política, perquè no ha estat escollida pel poble, per això per dirigir el país està el primer ministre i el parlament, però la reina sí que té dret a estar informada de tot el que passi al país, i té dret a fer preguntes al primer ministre sobretot el què li sembli oportú, però mai influir, això si, pot posar les cares de desaprovació que vulgui, però el primer ministre es lliure d’actuar com vulgui, sense cap mena de pressió reial. Una segona temporada on la relació de la reina i el seu marit passa per un mal moment, i també és una temporada de barbes i bigotis. Una temporada on la monarquia es renova, s’adapta als nous temps, apareix en televisió! Tot i això, per molt que es renovi la monarquia sempre seguirà amb els seus costums i tradicions arcaiques, és la definició de monarquia. En les sèries sempre surt gent atractiva, per això és la televisió, per veure gent lletja ja tenim la realitat, però la idea és que els actors de The Crown s’assemblin als personatges reals, i s’assemblen més o menys, uns més que d’altres, tampoc és un tema que em preocupi molt, però l’atractiu de la princesa Margarita és espectacular, s’han passat una mica, i no m’estic queixant, però Vanessa Kirby és realment guapa.

Arriba la tercera temporada, i és hora de canvis, hora de canviar tots els actors principals per uns altres més madurs en concordança amb l’edat dels protagonistes en els anys 60 i 70. En primera instància he trobat a faltar als actors anteriors, i tot i que els personatges són els mateixos en part sembla com si estiguessis veient una sèrie diferent. Però hi ha coses que els anys no fan canviar, com ara quan la princesa Margarita fuma, beu i es droga sense parar i fa el que vol, o quan la Corona no ha d’interferir amb els assumptes de govern però interfereix molt. La corona s’enfronta a nous reptes com ara com mostrar la cara preocupada quan hi ha tragèdies, afrontar les retallades en el seu sou quan hi ha crisis, la destitució de Tywin Lannister (aquí fa de cap de les forces armades), el nacionalisme gal·lès, la poca simpatia de la reina cap al seu primogènit, la crisi de la mitjana edat del duc d’Edimburg, etc. Tot i això he trobat la tercera temporada menys interessant que la segona.

Tots els personatges sense excepció són més atractius en la versió The Crown que en la realitat, absolutament tots.

Amb la quarta temporada arriba Margaret Thatcher, per tant tenim a dues dones fermes controlant el Regne Unit. En el primer capítol arriba la mort d’una persona propera de la família, no us diré qui és, només us diré jo trobaré a faltar aquest actor. Però Thatcher no serà l’única dona important incorporada en aquesta temporada, Diana Spencer lluitarà per disputar-se el protagonisme també, dues dones amb personalitats molt diferents, però les dues molt importants pel futur de la corona. La reina segueix a la seva, regnant, molt enfeinada, tan enfeinada que descuida tant els seus fills que ha de demanar un informe sobre ells per saber com són. A mesura que passen les temporades descobrim que tots els matrimonis d’aquesta casa reial són bastant desastrosos, menys el de la reina, és clar. També hi ha capítols insòlits com ara la de la persona que es va colar al dormitori de la reina, quan aquesta és segurament la persona més ben protegida del Regne Unit, si fos ficció diria que no és creïble, però és que va passar de veritat.

Nota 2ona: 7/10
Nota 3era: 6/10
Nota 4rta: 7/10

Cas típic 3357: noi li agrada noia, noi li agrada un joc dins d’un joc

1. Anar salvant coses (còmic)
2. Too Good To Go, l’app que ven el menjar sobrant de supermercats i restaurants 3 vegades més barata
3. Gràfic de la població nord-americana per grup ètnic en cada estat
4. A Sabadell acabem de declarar la independència unilateralment i a la brava, sense contemplacions. (16 segons)
5. Coneixent el radi terrestre gràcies a la trigonometria (80 segons)
6. Les 50 empreses més grans del món per valor en borsa
7. Possiblement l’anunci d’un supermercat més flipat que haureu vist (1 min)
8. El Comidista: 3 minuts d’informació sobre els forns per a novells (3 min)
9. L’estroboscopi (20 segons)
10. Il·lusió òptica del cub en 3D (2 min)
11. Maleït efecte Coanda que ens fa abocar el cafè fora de la tassa (3 min)
12. Una feina per la qual sí que tinc vocació: No fer res
13. Un joc dins d’un joc, dins d’un joc, dins d’un joc, dins…
14. Així veuen el món diverses mascotes
15. Brodar bé és tot un art
16. Les llúdrigues i la seva pedra preferida
17. Sorolls de windows a només amb la veu (30 segons)
18. La fórmula de les tres As per als que vulgueu ser més resilents (30 segons)
19. Pedro Pascal intentant dir “Entretenimiento” (28 segons)
20. Recordant com interaccionar amb les persones (còmic)

Cas típic 3356: noi li agrada noia, noi li agrada El club del crimen de los jueves

El club del crimen de los jueves – Richard Osman (464 pàgines)

Novel·la que narra la vida de quatre jubilats que viuen en una urbanització adaptada per la gent gran on cada dijous es reuneixen per debatre sobre crims sense resoldre, però aquestes reunions s’animaran encara més quan el soci del promotor del complex residencial sigui assassinat, i aviso que no serà l’únic mort que trobarem en el llibre. La narradora és una integrant del grup que havia sigut infermera, i els seus coneixements mèdics seran d’ajuda, també hi ha un sindicalista famós, un altre vell que era psicòleg i finalment la líder del grup que mai deixen clar a què es dedicava, però ben bé podria ser una espècie d’agent secret de l’MI6. La resta de personatges principals són una jove agent de policia il·lusionada pel seu primer cas important, i un madur detectiu amb sobrepès que acceptarà de bon grat qualsevol ajuda que li puguin proporcionar.

El llibre es mou entre la investigació criminal i l’humor negre, perquè no és massa habitual que els investigadors siguin quatre vells que ben just poden caminar, i es dediquin a prendre el té i fer pastissos mentre xerren i solucionen crims. La novel·la no és complicada de llegir, però com tota novel·la d’investigació és important estar al cas i recordar qui és cada personatge per tal de poder-te muntar la teva teoria sobre els possibles sospitosos, si el llegeixes bastant seguit no hi ha problemes, però si deixes passar uns dies potser acabes oblidant personatges. El llibre és entretingut, i el punt de vista dels assassinats vist pels vells és bastant frívol, perquè tothom sap que als vells la mort no els espanta, només els hi importa viure bé els quatre dies que els hi queden, menjar bé i presumir d’èxits dels fills i els nets. La productora de Spielberg ja n’ha comprat els drets per fer-ne una pel·lícula, a veure que tal sortirà.

Si alguien le hubiera dicho cuando era joven que acabaría viviendo en esa mansión, no se habría sorprendido; pero si le hubieran asegurado que la compraría con dinero ganado legalmente, se habría desmayado de la impresión.

—¿Y tú por qué estás levantada a estas horas, Donna? Donna echa una mirada al reloj. —Bueno, son las diez y cuarto. Algunas veces, como hoy, me quedo levantada hasta muy tarde…

Nota: 6/10

Cas típic 3355: noi li agrada noia, noi li agraden els cowboys i els gats

Més dimarts vintage amb anuncis cortesia del CT644, CT672 i CT696.

Toyota: Tot si val per quedar-se el cotxe.

Subaru Forester: Rentant un cotxe de manera sexy

El carismàtic sergent M.A. (o Mr T) ens anuncia a la seva manera Snickers. (Corre com un home de veritat)

Epaksa’s Kincho: L’anunci d’un insecticida d’un japonès emocionat amb el seu ball i la seva cançoneta.

Direct TV. Tendre anunci nadalenc amb uns personatges que no acaben d’encaixar en la típica imatge del nadal.

Anunci de Xbox 360 ple d’acció i dispars, però poques armes.

Cowboys amb… gats¿? Un curiós anunci de la consultora EDS.

PS: Em sorprèn com fa anys trobàvem normal veure els vídeos de youtube a 240p o màxim 480p

Cas típic 3354: noi li agrada noia, noi li agrada Patria

Patria és una sèrie espanyola sobre dues famílies basques, una d’elles amb una víctima d’ETA i una altra amb un membre d’ETA empresonat. La sèrie es mou entre el moment que ETA declara que abandona la lluita armada i uns vint o vint-cinc anys abans. La sèrie té només vuit capítols, però es fa lenta i repetitiva perquè tot gira al voltant de la mort d’un empresari, hi ha escenes que apareixen repetides o molt semblants en més d’un capítol, flashbacks que ja hem vist només allargats amb alguna imatge o frase extra. A més apareixen tots els tòpics possibles, l’homosexual, el discapacitat, les velles que fan marro i no se suporten, el cura… Els personatges no em cauen bé, perquè tant d’un bàndol com de l’altre son bastant estúpids tots plegats, en especial em venen moltes ganes d’escanyar la dona de cada família, però a part d’elles dues hi ha molts altres personatges tossuts que no volen escoltar als altres i només van a la seva. Els actors tampoc n’hi ha cap que m’hagi captivat, de fet, en concret el fill de l’assassinat és el que he trobat que actua pitjor. Digueu-me morbós, però la part més interessant de tota la sèrie han sigut les tortures als presos d’ETA per part de la Guàrdia Civil, encara que si haig de ser sincer, tampoc no han sigut gaire originals, no han fet res que no m’imagines. Per sort només són 8 capítols i la sèrie queda tancada, cosa que jo hauria resumit en quatre o cinc capítols màxim. Ara bé, sembla que soc l’únic a qui li ha agradat poc perquè en general la gent i la crítica la puntuen bé.

Us presento a les dues velles amargades que amargaran la vida a tothom del seu voltant.

Patria té un 7,8 al filmaffinity i un 8,2 al imdb.

Nota: 5/10

Cas típic 3353: noi li agrada noia, noi li agrada l’economia intangible

1. Enigma de lògica: Encertant els barrets blaus i vermells que porta cadascú
2. El meu avi, un crack contra els nazis
3. El pitjor millor riure (1 min)
4. Arc de Sant Martí circular (28 segons)
5. Entenent la mecànica orbital en 1 minut (dos vídeos d’un minut)
6. Com ordenes els ous? (Còmic XKCD)
7. Així es pinten els plats, amb una teta gegant (30 segons)
8. La pluja cinètica, obra d’art (1 min)
9. La terra es mou en relació la Via Lactea (20 segons)
10. Preu del tabac en els diferents països. Si aneu a Pakistan porteu tabac.
11. Un joc una mica malparit (90 segons)
12. Bucle infinit de regadores (40 segons)
13. Rècord de bombolles de sabó dins d’una bombolla de sabó (2 min)
14. Ara ja sabeu a qui li heu de demanar pasta de la vostra província.
15. El valor de l’economia intangible (16 min). No compartiria un vídeo llarg si no fos interessant.
16. El hàmster que supera proves estil Portal (3 min)
17. Per què se l’anomena conill a l’òrgan sexual femení?

Cas típic 3352: noi li agrada noia, noi li agrada Utopia

Utopia és una sèrie (molt) britànica del 2013, ho dic només començar per tal que no us confongueu amb el remake que ha fet EUA just l’any passat. La sèrie és una curiosa barreja entre thriller, misteri i comèdia negra. Cinc persones es coneixen en un fòrum d’internet parlant d’una novel·la gràfica, la qual sembla vaticinar alguns desastres que van succeint, una banda de pirats pensareu, no? Potser canvieu d’opinió quan una organització secreta comença a perseguir a aquests nois. Per altra banda, l’ajudant del ministre de sanitat del Regne Unit és coaccionat per tal que compri moltes dosis d’una vacuna russa contra un virus que de moment sembla que no té gaire recorregut. La sèrie arranca forta, en el primer capítol moren unes quantes persones, i en torturen una altra, amb un mètode força creatiu, però efectiu, diguem que he après un parell de coses noves. De fet aviso que la sèrie és bastant violenta, un parell de morts per capítol és el mínim, no es pot fer una conspiració com cal si no mor molta gent, i si moren assassinats a sang freda a mans de psicòpates molt millor. Voleu un exemple de conspiració que es descobreix al llarg de la sèrie? La SARS no va existir, tan sols van ser casos d’afectacions respiratòries variades sense cap relació. Per això dic que aquesta sèrie farà les delícies dels conspiranoics, i més dels que sospitin de la procedència de la Covid-19.

Com a actors coneguts per mi només un Nathan Stewart-Jarrett, que coneixia de Misfits. A mesura que els capítols avancen anirem descobrint qui és aquesta organització, perquè persegueix als nois, i qui és l’autor de la novel·la gràfica Utopia, la qual té una segona part no publicada. Si us agraden les sèries de conspiracions amb misteri i humor negre aquesta és la vostra sèrie, i si no us agraden, em sap greu perquè us perdreu una entretinguda sèrie original. Ara bé, a mesura que els capítols avancen la trama es complica, i els personatges comencen a fer canvis de bàndol bastant increïbles. No us enganyaré, el millor capítol de tota la sèrie és el primer, amb això no vull dir que la resta de capítols no siguin bons, però la sèrie comença tan forta que és impossible que aguanti el ritme, és veritat que sempre és més fàcil arrencar bé i crear expectatives altes que no pas resoldre bé la trama i oferir un bon final. El segon millor capítol de la sèrie és el primer de la segona temporada, on ens expliquen clarament el passat per entendre perfectament com hem arribat en el present on ens trobem. Per tal que us feu una idea de com és Utopia, podríem dir que és una barreja entre Misfits i Black Mirror. A Utopia els personatges que es mouen arrossegats per unes circumstàncies que els superen i van improvisant sobre la marxa, i la veritat és que els hi surt bastant bé. Aviso que Utopia és una sèrie cancel·lada, però tampoc l’afecta molt, vull dir que el final queda obert, però l’espectador pot interpretar com la història conclou, i vista que la primera temporada és lleugerament millor que la segona ja em sembla bé que s’acabi aquí abans de fer-se repetitius, com a curiositat la versió dels EUA ha estat cancel·lada també. Un consell final, si algú us pregunta on està Jessica Hyde, millor dir que no sabeu qui és.

Utopia té 12 capítols repartits entre 2 temporades. Té un 7,6 al filmaffinity i un 8,4 a l’imdb.

Nota: 7/10

Cas típic 3351: noi li agrada noia, noi li agrada Siemens

Avui recupero el CT480, CT628, CT601 i el CT596 per portar-vos anuncis

Pepsi

Victoria Bitter (Cervesa)

Citroën C1

Coca cola i el món real™

Anunci perfecte per deixar de fumar

Siemens: Fleggaard Skydive (l’heu de veure a YouTube perquè és una mica NSFW)

Cas típic 3350: noi li agrada noia, noi li agraden les estadístiques del 2020

De fet no, no m’agraden les estadístiques del 2020 perquè son força dolentes comparades amb anys pretèrits, però es culpa de la gent que no visita aquest blog, el contingut es tan bo com sempre o millor!

• Durant el 2020 17.342 lectors (no únics), 3.415 (únics) han passat per aquest blog, uns quants més que els 12.380 de l’any passat, tot i això lluny de les 23.359 visites que van passar al 2016 i encara més lluny de les 32.206 del 2015. Els blogs continuen amb decadència però com a mínim es manté sense decaure més. L’augment ha sigut gràcies al octubre que estranyament ha estat el mes més vist des d’aquest blog des del febrer del 2015, encara no se quin post d’octubre va ser tan visitat.
• La mitjana de visites per dia al blog es de 48, bastant per sobre de les 34 de l’any passat però lluny de les 64 del 2016, no vull ni comparar amb el 2015. Això vol dir que s’ha mort la meitat de la població o què?
• En aquest passat any 2020 s’han publicat 187 casos típics, només 9 menys que el 2019, oi que semblava que aquest any havia fet moltes vacances? Doncs resulta que encara en podia fer més! Això vol dir un CT cada 1,95 dies!
• Durant el 2020 el blog a rebut 3.158 comentaris (comptant els meus i els de l’ahse), per comparar el 2019 el blog va rebre 2.884 comentaris, lluny queden però dels 3.727 comentaris de l’any 2018, i més lluny dels 5.115 comentaris del 2017. Si descomptes els meus comentaris i els de l’ahse em quedaria amb uns 1.000 comentaris de la “gent normal”, quina misèria!
• Per tant la mitjana de comentaris per post augmenta una mica a 16,89 comentaris per post, respecte el 14,71 del 2019.
• El top de comentaristes queda tal que així: Ahse, Pons, El Peix, McAbeu Xexu.
• El posts del 2020 tenen 70.192 paraules, això son 375 paraules per post. 103 paraules per post més que el 2019!
• El post més visitat ha estat el CT3304 doblegant papers, seguit pel CT3157 aniversari del blog i tanco el top 3 amb el CT3159 amb el llistat de sèries del 2019.
• Xarel·10 es el blog que continua portant més visites que qualsevol altre blog, segon es l’Allau i tercer classicscinema.blogspot.com. Com a curiositat hi ha gent rara que em visita a través de twitter.
• 131 imatges penjades durant el 2020, que son menys que les 191 penjades en el 2019.
• Deixant de banda Espanya, els visitants dels països que més em visiten són: EUA, Canadà i Romania.
• Els enllaços on la gent fa més clics en aquest blog són vídeos de youtube i enllaços a twitter.

Fins aquí les estadístiques del què ha donat aquest 2020. Si teniu curiositat en el CT3155 trobareu les estadístiques del 2019.

Cas típic 3349: noi li agrada noia, noi li agrada transportar aspes gegants

1. Aquest noi ja no és el mateix d’ençà que ha vist Tenet (2 min)
2. Mapa amb la qualitat dels boscs de tot el món
3. El Comidista: Nou trucs per utilitzar millor el microones (2:30 min)
4. Mirjana Kika Milosevic aconsegueix que l’expressió “se m’ha fet un nus a l’estómac/panxa” sembli real. (40 segons)
5. Quan un connector no fa bon contacte (2 min)
6. Com fer servir una pala, per Jose A. Pérez Ledo
7. Guerra de neu com un videojoc (40 segons)
8. Grans moments de Ahora Caigo recull del APM (1 min)
9. Així es veuen els llamps des de l’Estació Espacial Internacional. Recordeu que el llampec i el tro són efectes secundaris. El primer (el resplendor) es pot veure des de la superfície i des de l’espai, en canvi, el segon només es pot escoltar on hi ha aire i a pocs quilòmetres. (20 segons)
10. Anuncis d’ulleres que no s’entelen (2 min)
11. Els gossos també s’ho passen bé a la neu (35 segons)
12. És un clàssic, però segueix sorprenent. Tots els cubs són idèntics, del mateix color i mida. Apareixen de tonalitats diferents degut simplement al degradat del fons. I semblen ser més grans com més allunyats.
13. Transportant una aspa d’un aerogenarador
14. La agència alimentaria europea ja dona el vist i plau per menjar una espècie de cuc.
15. Es coneix en anglès com a Reverspective (perspectiva inversa) a l’estil d’art que genera il·lusions òptiques dependent de l’angle en què s’observen. Aquí un exemple, una obra de Patrick Hughes que es podia contemplar al museu de Birmingham (Regne Unit). (50 segonss)

Cas típic 3348: noi li agrada noia, noi li agrada la quarta de Fargo

Avui toca parlar de la quarta temporada de Fargo, la qual comença com sempre dient que es basa en fets reals (Ha!). Aquest cop ens situem a Missouri, en els anys 50. Primer arriben els jueus i després els irlandesos, i finalment els qui controlen “els negocis” són els mafiosos italians, però arriben els negres, o si ho preferiu els afroamericans. Dues bandes que es toleren, però es vigilen de prop, en mig de tot això, dues atracadores es fugaran de la presó, sumeu-li la policia corrupta, un Marshall, i una infermera que no cuida gens bé als seus pacients. Us poso el trailer per tal que mireu quina pinta té tot plegat

Com a actors coneguts per mi són tres aquesta temporada, l’actor de papers còmics Chris Rock, i que per general no em cau massa bé, aquí fa un paper correcte, Jessie Buckley, que l’havia vist fent de científica nuclear a Chernobyl i aquí fa d’infermera assassina, i finalment el més conegut per mi, Salvatore Esposito més conegut com a Gennaro Savastano de Gomorra, el problema amb aquest actor és que a Gomorra tothom té només dues emocions, o enfadat o seriós, i Fargo funciona diferent, els personatges són més excèntrics i fan cares estranyes, i no li queda gens bé en aquest home, sembla que faci el pallasso i no me’l crec. Sense dubte aquesta ha estat per mi la temporada més fluixa de Fargo, no hi ha cap malvat carismàtic, ni cap bo carismàtic, ni ningú amb gaire carisma, simplement és una guerra de bandes mafioses amb uns quants elements extres pel mig per fer la història més original, però res que atrapi massa l’atenció de l’espectador. De fet, he trobat la temporada bastant lenta, de fet, fins i tot hi ha un capítol que de tan lent és en blanc i negre. Tot i això hi ha una cosa que no canvia amb Fargo, i és que en acabar la temporada, la població de la ciutat s’acaba reduint considerablement, els que més surten beneficiats són les funeràries, morts de tota mena, per negocis, per venjança, morts previsibles, morts inesperades, morts absurdes. Com les temporades de Fargo són històries totalment independents us recomano que mireu totes les temporades de la sèrie llevat d’aquesta.

La quarta temporada de Fargo té un 7 al filmaffinity i un 7,6 al imdb

Nota 4a: 5/10

Cas típic 3347: noi li agrada noia, noi li agraden els anuncis

Avui recupero el CT951 amb un posters d’anuncis originals

Listermint: Colutori bucal (x2 anuncis)

Tulipan (profilàctics): Oncles feliços.

ChannelTwo:4 llargue setmanes de mundial de fubol.

Si us plau feu servir condó

Durex: Gel per l’estimulació femenina

L’astronauta li diu a l’altre “Has escoltat això?”

Wonderbra: tens 918915 peticions d’amistat

Pastilles per l’insomni amb l’eslògan “mai hauràs dormit tan profundament”

Patates reals per un mon falç

ArtFoco: Òptica, la visió es fundamental

WWF: Es el teu torn