Avui toca parlar de la quarta temporada de Fargo, la qual comença com sempre dient que es basa en fets reals (Ha!). Aquest cop ens situem a Missouri, en els anys 50. Primer arriben els jueus i després els irlandesos, i finalment els qui controlen “els negocis” són els mafiosos italians, però arriben els negres, o si ho preferiu els afroamericans. Dues bandes que es toleren, però es vigilen de prop, en mig de tot això, dues atracadores es fugaran de la presó, sumeu-li la policia corrupta, un Marshall, i una infermera que no cuida gens bé als seus pacients. Us poso el trailer per tal que mireu quina pinta té tot plegat
Com a actors coneguts per mi són tres aquesta temporada, l’actor de papers còmics Chris Rock, i que per general no em cau massa bé, aquí fa un paper correcte, Jessie Buckley, que l’havia vist fent de científica nuclear a Chernobyl i aquí fa d’infermera assassina, i finalment el més conegut per mi, Salvatore Esposito més conegut com a Gennaro Savastano de Gomorra, el problema amb aquest actor és que a Gomorra tothom té només dues emocions, o enfadat o seriós, i Fargo funciona diferent, els personatges són més excèntrics i fan cares estranyes, i no li queda gens bé en aquest home, sembla que faci el pallasso i no me’l crec. Sense dubte aquesta ha estat per mi la temporada més fluixa de Fargo, no hi ha cap malvat carismàtic, ni cap bo carismàtic, ni ningú amb gaire carisma, simplement és una guerra de bandes mafioses amb uns quants elements extres pel mig per fer la història més original, però res que atrapi massa l’atenció de l’espectador. De fet, he trobat la temporada bastant lenta, de fet, fins i tot hi ha un capítol que de tan lent és en blanc i negre. Tot i això hi ha una cosa que no canvia amb Fargo, i és que en acabar la temporada, la població de la ciutat s’acaba reduint considerablement, els que més surten beneficiats són les funeràries, morts de tota mena, per negocis, per venjança, morts previsibles, morts inesperades, morts absurdes. Com les temporades de Fargo són històries totalment independents us recomano que mireu totes les temporades de la sèrie llevat d’aquesta.
La quarta temporada de Fargo té un 7 al filmaffinity i un 7,6 al imdb
Nota 4a: 5/10
Pons's blog 
Ja ho havia sentit a dir que aquesta quarta temporada era molt més fluixa que les altres. La fórmula de matar a tothom cada temporada es deu estar esgotant. Encara tinc pendent la tercera, amb poques perspectives de mirar-la. No és que estigui malament, però em semblen unes trames amb només l’excusa de matar gent de totes les maneres i que serveixi de teràpia antiestrès al director. Per dissimular, hi posa una mica d’argument, però…
Els arguments poden ser rebuscats, i una mica increïbles, però són bastant versemblants, algunes casualitats desafortunades, però es podrien donar. En la tercera surt Ewan McGregor que es un gran actor, i veuràs com també t’agrada Mary Elizabeth Winstead.
No pots anar guiant-te per allò que diuen els altres, més val provar-ho tu mateix!
No he vist cap temporada d’aquesta sèrie. L’he de mirar? Es pot mirar cada temporada per separat sense que et deixi amb ganes de més? Tinc cert odi a les sèries que l’últim capítol de cada temporada, en lloc de tancar temes, n’obren més.
Per cert, fargo és el masculí de farga? Fa temps feien un programa que hi havia uns concursants utilitzaven una farga per fer ganivets. Després unes persones molt importants, segons el programa, tallaven cordes, gel i alguns maniquins de silicona amb els ganivets que els concursants havien forjat. Un cop van tallar uns peixos d’una sola tacada i em vaig posar molt trist.
Cada temporada de Fargo es una sèrie totalment nova, una història nova, personatges nous, actors nous, talment com si fos una altra sèrie, totes es diuen Fargo perquè el tipus d’històries recorden al estil de la pel·lícula dels Coen, però es poden mirar les temporades totalment desordenades, ara bé, els capítols dins de cada temporada s’han de veure per ordre. Sobre si l’has de mirar jo crec que si, com a mínim la primera temporada que es la meva preferida (veure CT2083 i CT2084).
PS: Crec que Fargo es refereix a la ciutat de Dakota del Nord.
Has.
Es.
És.
(això dels peixos evidentment és lamentable)
Això de tenir una funeraria és dels millors negocis que hi ha, no sé com van de impostos però els clients mai no hi faltaran!! Fa temps jo i un amic de la uni també vam provar una possible entrada al mercat i vam fallar miserablement, d’això fins i tot n’hauria de fer un cas típic per lamentar-me…
A més, la gent es sol estimar als familiars morts i paguen qualsevol robatori per un “enterrament digne”. A mi que escullin la opció legal més barata, total estaré mort.
És millor que ens cremin, no sigui el cas! Imaginem-nos allò de despertar-se dins un taüt a les 4 de la matinada quan tots els borratxos van cridant pels carrers de camí a casa mentre un ha d’aguantar tancat en una caixa…
Pons, amb això de la feina a les funeràries no he pogut evitar pensar en la feinada que tenen ara. És veritat, de morts sempre n’hi haurà, però amb la pandèmia n’hi ha massa.
Ja saps que estic molt antiquada amb això de les sèries perquè no en veig cap. Sé més o menys de les que parles perquè el meu fill hi és tan aficionat com tu i algunes me les explica. Però bé, aquesta… Jo, a les meves novel·les i a l’Escola on vaig a escriure soc coneguda perquè sempre mato algú, però sempre ho faig sense desbordar les funeràries.
Ens ho estàs dient a nosaltres?! La nit passada ja vaig veure 2 morts i sepultats, i no n’estava fent de treballadora de funeraria al somni! A saber quants morts més va comptant el becari als seus malsons – tot i que això li passa per dormir en lloc de treballar al bloc!
Per cert, vols dir que mates més gent que el Peix?
No a tots els negocis els ha afectat per igual la crisis del covid, per exemple per les funeràries ha estat positiu, pels jocs de taula també, per les pintures, bricolatges i manualitats varies, també.
[…] Fargo [Temporada 4] […]
[…] Fargo [Temporada 4] […]