Arxivar per 2021-02-17

El club del crimen de los jueves – Richard Osman (464 pàgines)

Novel·la que narra la vida de quatre jubilats que viuen en una urbanització adaptada per la gent gran on cada dijous es reuneixen per debatre sobre crims sense resoldre, però aquestes reunions s’animaran encara més quan el soci del promotor del complex residencial sigui assassinat, i aviso que no serà l’únic mort que trobarem en el llibre. La narradora és una integrant del grup que havia sigut infermera, i els seus coneixements mèdics seran d’ajuda, també hi ha un sindicalista famós, un altre vell que era psicòleg i finalment la líder del grup que mai deixen clar a què es dedicava, però ben bé podria ser una espècie d’agent secret de l’MI6. La resta de personatges principals són una jove agent de policia il·lusionada pel seu primer cas important, i un madur detectiu amb sobrepès que acceptarà de bon grat qualsevol ajuda que li puguin proporcionar.

El llibre es mou entre la investigació criminal i l’humor negre, perquè no és massa habitual que els investigadors siguin quatre vells que ben just poden caminar, i es dediquin a prendre el té i fer pastissos mentre xerren i solucionen crims. La novel·la no és complicada de llegir, però com tota novel·la d’investigació és important estar al cas i recordar qui és cada personatge per tal de poder-te muntar la teva teoria sobre els possibles sospitosos, si el llegeixes bastant seguit no hi ha problemes, però si deixes passar uns dies potser acabes oblidant personatges. El llibre és entretingut, i el punt de vista dels assassinats vist pels vells és bastant frívol, perquè tothom sap que als vells la mort no els espanta, només els hi importa viure bé els quatre dies que els hi queden, menjar bé i presumir d’èxits dels fills i els nets. La productora de Spielberg ja n’ha comprat els drets per fer-ne una pel·lícula, a veure que tal sortirà.

Si alguien le hubiera dicho cuando era joven que acabaría viviendo en esa mansión, no se habría sorprendido; pero si le hubieran asegurado que la compraría con dinero ganado legalmente, se habría desmayado de la impresión.

—¿Y tú por qué estás levantada a estas horas, Donna? Donna echa una mirada al reloj. —Bueno, son las diez y cuarto. Algunas veces, como hoy, me quedo levantada hasta muy tarde…

Nota: 6/10