Cas típic 3356: noi li agrada noia, noi li agrada El club del crimen de los jueves

Posted: 2021-02-17 in Llibres

El club del crimen de los jueves – Richard Osman (464 pàgines)

Novel·la que narra la vida de quatre jubilats que viuen en una urbanització adaptada per la gent gran on cada dijous es reuneixen per debatre sobre crims sense resoldre, però aquestes reunions s’animaran encara més quan el soci del promotor del complex residencial sigui assassinat, i aviso que no serà l’únic mort que trobarem en el llibre. La narradora és una integrant del grup que havia sigut infermera, i els seus coneixements mèdics seran d’ajuda, també hi ha un sindicalista famós, un altre vell que era psicòleg i finalment la líder del grup que mai deixen clar a què es dedicava, però ben bé podria ser una espècie d’agent secret de l’MI6. La resta de personatges principals són una jove agent de policia il·lusionada pel seu primer cas important, i un madur detectiu amb sobrepès que acceptarà de bon grat qualsevol ajuda que li puguin proporcionar.

El llibre es mou entre la investigació criminal i l’humor negre, perquè no és massa habitual que els investigadors siguin quatre vells que ben just poden caminar, i es dediquin a prendre el té i fer pastissos mentre xerren i solucionen crims. La novel·la no és complicada de llegir, però com tota novel·la d’investigació és important estar al cas i recordar qui és cada personatge per tal de poder-te muntar la teva teoria sobre els possibles sospitosos, si el llegeixes bastant seguit no hi ha problemes, però si deixes passar uns dies potser acabes oblidant personatges. El llibre és entretingut, i el punt de vista dels assassinats vist pels vells és bastant frívol, perquè tothom sap que als vells la mort no els espanta, només els hi importa viure bé els quatre dies que els hi queden, menjar bé i presumir d’èxits dels fills i els nets. La productora de Spielberg ja n’ha comprat els drets per fer-ne una pel·lícula, a veure que tal sortirà.

Si alguien le hubiera dicho cuando era joven que acabaría viviendo en esa mansión, no se habría sorprendido; pero si le hubieran asegurado que la compraría con dinero ganado legalmente, se habría desmayado de la impresión.

—¿Y tú por qué estás levantada a estas horas, Donna? Donna echa una mirada al reloj. —Bueno, son las diez y cuarto. Algunas veces, como hoy, me quedo levantada hasta muy tarde…

Nota: 6/10

Comentaris
  1. ahse ha dit:

    Si no fos pel Spielberg diria que ha de ser un llibre molt avorrit…

  2. McAbeu ha dit:

    Fa uns dies que el tinc reservat a eBiblio en català, serà una de les meves properes lectures.

  3. El Peix ha dit:

    Sembla un llibre interessant per passar l’estona. Me l’apunto!

  4. ahse ha dit:

    Ara que ho penso, aquest CT no havia de sortir un dijous?!

  5. Anotat. Més que res per l’humor negre, que és l’únic humor que paga la pena.

    • ahse ha dit:

      Jo de tu aniria amb compte amb això de l’humor negre! Pensa’t-ho 3 cops abans d’afirmar aquestes coses, a vegades el fan servir com a indicador de problemes neuronals…

    • Pons ha dit:

      Que jo llegeixi un llibre no vol dir que tu també, has de tenir una mica més de personalitat pròpia.

  6. XeXu ha dit:

    Em sorprèn que llegeixis llibres així, t’estaràs tornant normal? Doncs no té mala pinta el que expliques, però bé, si Spielberg en pensa fer una pel·lícula, potser ja m’espero…

    • ahse ha dit:

      Què passa! Què són aquestes preguntes mancades del més mínim respecte! On creus que et trobes, el Pons es preocupa pels seus lectors i ha de llegir de tot per poder informar-los! No com tu que fas un llistat de llibres i en poses tota revista que hagis trobat llençada per casa…

    • Pons ha dit:

      Llegeixo llibres normals de tan en tan per així notar bé la diferència quan llegeixo un llibre extraordinari.

  7. Doncs l’argument és original, Pons, i pels dos petits fragments que hi inclous, fins i tot pot estar ben escrit. Me l’apunto i li donaré una ullada. I gràcies per la ressenya!

    • ahse ha dit:

      Apuntem els agraiments com a cosa a valorar en la crisi blocaire. Ara bé, els fragments aquests no són gaire espectaculars, és un 6/10 i es nota.

    • Pons ha dit:

      És curiós com us agrada veure a la gent de la tercera edat fent coses útils

Comenta que es gratuït, de moment...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s