Arxivar per 2021-02-22

Recordeu The Crown? Doncs he vist més temporades. Per començar, la reina no es pot ficar en política, perquè no ha estat escollida pel poble, per això per dirigir el país està el primer ministre i el parlament, però la reina sí que té dret a estar informada de tot el que passi al país, i té dret a fer preguntes al primer ministre sobretot el què li sembli oportú, però mai influir, això si, pot posar les cares de desaprovació que vulgui, però el primer ministre es lliure d’actuar com vulgui, sense cap mena de pressió reial. Una segona temporada on la relació de la reina i el seu marit passa per un mal moment, i també és una temporada de barbes i bigotis. Una temporada on la monarquia es renova, s’adapta als nous temps, apareix en televisió! Tot i això, per molt que es renovi la monarquia sempre seguirà amb els seus costums i tradicions arcaiques, és la definició de monarquia. En les sèries sempre surt gent atractiva, per això és la televisió, per veure gent lletja ja tenim la realitat, però la idea és que els actors de The Crown s’assemblin als personatges reals, i s’assemblen més o menys, uns més que d’altres, tampoc és un tema que em preocupi molt, però l’atractiu de la princesa Margarita és espectacular, s’han passat una mica, i no m’estic queixant, però Vanessa Kirby és realment guapa.

Arriba la tercera temporada, i és hora de canvis, hora de canviar tots els actors principals per uns altres més madurs en concordança amb l’edat dels protagonistes en els anys 60 i 70. En primera instància he trobat a faltar als actors anteriors, i tot i que els personatges són els mateixos en part sembla com si estiguessis veient una sèrie diferent. Però hi ha coses que els anys no fan canviar, com ara quan la princesa Margarita fuma, beu i es droga sense parar i fa el que vol, o quan la Corona no ha d’interferir amb els assumptes de govern però interfereix molt. La corona s’enfronta a nous reptes com ara com mostrar la cara preocupada quan hi ha tragèdies, afrontar les retallades en el seu sou quan hi ha crisis, la destitució de Tywin Lannister (aquí fa de cap de les forces armades), el nacionalisme gal·lès, la poca simpatia de la reina cap al seu primogènit, la crisi de la mitjana edat del duc d’Edimburg, etc. Tot i això he trobat la tercera temporada menys interessant que la segona.

Tots els personatges sense excepció són més atractius en la versió The Crown que en la realitat, absolutament tots.

Amb la quarta temporada arriba Margaret Thatcher, per tant tenim a dues dones fermes controlant el Regne Unit. En el primer capítol arriba la mort d’una persona propera de la família, no us diré qui és, només us diré jo trobaré a faltar aquest actor. Però Thatcher no serà l’única dona important incorporada en aquesta temporada, Diana Spencer lluitarà per disputar-se el protagonisme també, dues dones amb personalitats molt diferents, però les dues molt importants pel futur de la corona. La reina segueix a la seva, regnant, molt enfeinada, tan enfeinada que descuida tant els seus fills que ha de demanar un informe sobre ells per saber com són. A mesura que passen les temporades descobrim que tots els matrimonis d’aquesta casa reial són bastant desastrosos, menys el de la reina, és clar. També hi ha capítols insòlits com ara la de la persona que es va colar al dormitori de la reina, quan aquesta és segurament la persona més ben protegida del Regne Unit, si fos ficció diria que no és creïble, però és que va passar de veritat.

Nota 2ona: 7/10
Nota 3era: 6/10
Nota 4rta: 7/10