Arxivar per Març, 2021

  1. Tres problemes matemàtics clàssics (el cargol pujant la paret, el número de 9 entre 1 i 100, les 4 claus i els 4 panys)
  2. Tècniques de defensa personal contra una arma (1 min)
  3. Fer les anàlisis en dejú no és un capritx dels doctors que ens volen fer passar gana
  4. Guia ràpida per saber com actuar quan et trobes un pollet fora del niu
  5. Homes de 25-45 anys víctimes del marriage squeeze, no passa res per morir sol…
  6. No hi ha normes universals, dorm les hores que necessitis, no fa falta que siguin 8, de fet sembla que millor 7
  7. Dues cares a temps real (20 segons)
  8. Aquest cranc bombollejador (He traduït el nom com m’ha semblat) de sorra es construeix una capella en menys de 30 segons.
  9. Així en com funciona una vacuna (1 min, subtítols en anglès)
  10. El bullying que pateix la gent amb ulleres. (90 segons)
  11. Pels fans de la neu i/o dels laberints
  12. Solucions per quan estàs en una zona prohibida per drons (30 segons)
  13. Pla seqüència gravat amb un dron a l’interior d’una pista de bitlles (90 segons)
  14. Com funciona el tancament amb clau d’alguns panys (10 segons, crec que ja vaig compartir un vídeo semblant)
  15. Hi ha tres tipus de gats (20 segons)
  16. Si la gent parlés dels abrics com parla de les vacunes (50 segons, subtítols automàtics en anglès)

PS: La setmana vinent es setmana santa o sigui que ens quedem sense CT durant tota la setmana, ens veiem dimarts 5 d’abril, bones vacances!

Per aquells que encara no ho sabeu en Xexu plega, aquí està el seu post de comiat. Anava a escriure un comentari parlant del tema, però a mesura que escrivia he vist que el comentari em quedava massa llarg, o sigui que per donar més visibilitat al tema he decidit publicar el meu comentari en forma de Cas Típic, passen tan poques coses a la catosfera que això s’ho mereix. Espero que quan Pons’s Blog tanqui el Bona nit també em dediqui un post, i sinó ho fa serà com aquells hipòcrites els quals tu vas al seu enterrament, però després no venen al teu. En fi, us deixo amb la meva indignada resposta.

No és el dia dels innocents, ni aprils fool ni res, llavors la cosa va de veritat? Plegues? Sabia que seria tard o d’hora, però no sabia que seria ja mateix, pensava que aquest any pel teu aniversari tornaries a dir el mateix de sempre, que els blogs van caient, però que aguantes una mica, que no ens pots treure del cap i posaries el recull de fotos de cartells amb els nostres noms i qui dia passa any empeny. Vaig començar a sospitar quan vaig veure que el Llibres i Punt! tenia una rentada de cara nova, amb domini propi inclòs i el Bona nit no, però em pensava que seria més aviat per qüestió de temps, que esperaries justament a l’aniversari del blog per presentar el nou domini i aspecte, qui sap, potser amb un renovat color negre, més negre encara.

Sempre he dit que jo no plegaria fins que tu pleguessis primer, per tant ja m’has tret un pes de sobre i puc plegar quan vulgui, ja sé que el Llibres no tanca, però tu i jo sabem no compta igual. Sense el Bona nit sento que el Pons’s Blog li falta un objectiu, què seria de Batman sense el Joker? Que seria del Piolin sense el Silvestre? Què seria de Thor sense Loki? El post anterior que parlaves de renovar-se, venia en part per això? I la gent vinga a animar-te i donar-te exemples de girs que havien donat en la seva vida, vaig ser dels pocs a dir-te que no, que els canvis no sempre eren positius, que si una cosa funciona no la toquis, però no, t’havies de fer el valent, havies d’engegar el blog a la merda, quin covard! Has pres la decisió fàcil, com aquell pres condemnat a cadena perpetua que decideix penjar-se a continuar vivint. La decisió egoista, on coi es reunirà ara la gent? On es pararà a la gent a discutir? Al blog de la Carme? Au va… Qui guiarà els nous bloggers si els vells abandonen? Et penses que jo no em voldria rendir? Que no em voldria retirar a una merescuda jubilació en una illa paradisíaca amb noies innocents i mig despullades? Et penses que jo no estic cansat de publicar beneiteries? Fins i tot m’he vist obligat a postejar sobre videojocs! Posts que tenen menys èxit que els de sèries! Són CTs que ni l’ahse es llegeix! Però segueixo publicant alguna cosa, perquè sé que el meu blog serveix de punt d’unió, un punt de nexe entre gent estranya, on si no es podrien unir freaks com el Peix o la Roselles? Jo accepto la meva responsabilitat social, i tu si no fossis egoista hauries de fer el mateix. Si no vols fer-ho per tu, pensa més enllà, pensa en la teva comunitat, pensa en el català, som creadors de continguts (anava a posar “de qualitat” però llavors m’ho he repensat) en català, i el català no va tan sobrat a internet, un idioma maltractat, segur que si demanes una subvenció a la generalitat per la difusió de la llengua segur que te la donen, i més ara que els teus estan al govern.

A més a més, que coi ha passat amb els posts del Bona nit? A on anat a parar? 14 anys de posts desapareguts? Com si no haguessin existit? 1.631 posts llançats a les escombraries? Posts memorables com ara el creixement anual dels Ginkos, que encara no entenc per què li importaven a ningú; els posts de l’excursionista de pa sucat amb oli que a tothom li feia mandra llegir-se i ens limitaven a mirar les fotos. Ara de debò, on són les fotos del Blog? Ets el seu esclau i com a tal l’has de complaure penjat anualment una foto seva, em faig creus que no hagis penjat una foto seva en l’últim post. Amb tot això no vull dir que els teus posts fossin interessants, però és que allà estaven els meus preciosos comentaris, no eren teus, no eren un regal, eren només un préstec, que s’han fet? Hi ha censura aquí també? Ara que ets famós en el món polític t’avergonyeixes de què has escrit? Tens por que et comencin a trobar esquelets a l’armari? Jo soc un esquelet? Tens por que et relacionin amb l’ahse?

No soc el comentarista més antic del teu blog, però sí que soc el millor i més modest, i m’ha indignat molt que ni tan sols m’hagis consultat una decisió tan important, per tant no et permeto que ens abandonis, encara, no entenc com els teus altres comentaristes són tan comprensius al respecte. Abandones per la decadència dels blogs? Per la falta de comentaristes? Els teus posts no tenen el mateix feedback que tenien abans? A tots ens passa, no només a tu, jo fa anys que tinc molts menys comentaristes dels que em mereixo i no per això abandono. Trobes que ja no s’arriba a suficient públic amb un blog? Des de quan escrivim per la fama i la fortuna? Ja sé que no s’alimenta igual l’ego si no tenim tants comentaristes, però val més això que res. Abandones el blog per anar a on? No, perdona, no sé on trobar-te, et creus tan famós com perquè sigui fàcil trobar-te? Estàs a twitter amb un altre usuari a part del @llibresipunt? Tens un canal de Youtube on subscriurem i fer-te like? Tens un instagram amb fotos de postureig? T’haig de buscar a Tiktok fent reptes idiotes? És igual, ja li preguntaré al McAbeu que ell ho sap tot.

Arriba el dimarts i arriben els anuncis vintage gràcies al CT1010 i al CT1050

Spring – It’s goot to be you

Nolan’s Cheddar

Zippo

Sara’s Secret

Canal +

La revista Che, amb la seva premissa “fent un mon millor” ens mostra que passaria si el tennis fos una mica més semblant al futbol

Pastilles revitalitzants Centrum. Un anunci que comença bé, però acaba diferent…

Només us diré que es un anunci de Cialis, al final ja acabareu descobrint que ven aquesta marca…

Un portàtil Lenovo Thinkpad fet a prova de iaies

Brahma (cervesa): Instructors de ball

Heinekein: Homes amb talent

Ja he acabat la segona i la tercera temporada de The Deuce, acabant d’aquesta manera la sèrie. Recordareu que vaig parlar de la primera temporada en el CT3366. Han passat dos o tres anys des de la temporada anterior, els negocis sembla que van rodats i sense massa problemes, el bar funciona, la discoteca funciona, el bar també funciona, el saló de massatges bé, les cabines de striptease també, el rodatge de films X va millorant, i el primer capítol d’un germà buscant l’altre per tot arreu és l’excusa perfecta per mostrar-nos com va tot sense ser una excusa forçada. El món del cine X evoluciona, les pel·lícules es fan més complexes, imagineu com eren al principi si dic que guanyen complexitat, més argument, millor direcció, millors títols (Caperuzorra xD) filmació, il·luminació, diàlegs, interpretació, sí, sí, continuo parlant de porno. Per l’altra banda les prostitutes comencen a marxar dels carrers perquè donen mala imatge, i comencen a ficar-se en locals, el problema és que la competència fa saltar friccions entre els diferents promotors, i quan dic promotors em refereixo a les diferents families mafioses italianes que són els que posen la pasta per obrir nous locals, un merder el qual acaben pagant les prostitutes. Finalment tenim la part dels negocis legals, els bars i les discoteques, bé, pot corre una mica de droga pel mig, però res gaire preocupant, se suborna una mica a la policia i aquests fan els ulls grossos. Us poso un altre trailer diferent del que ja vaig posar de la primera temporada, perquè sé que no em veu fer cas i encara no l’heu vist.

Un detall, amb The Deuce passa com amb The Wire, cada temporada té el seu propi opening diferent, la diferència és que han passat molts anys i ja ningú es queda a veure els openings, i més si són llargs. Els protagonistes continuen sent els bessons interpretats per James Franco, un responsable d’una discoteca i responsable en general, i l’altre responsable d’un saló de massatges i  irresponsable en general. Per altra banda Maggie Gyllenhaal es converteix en una autèntica directora de cine X, i sense haver estudiat, només amb moltes ganes, molta feina i moltes idees. L’altre protagonista és el policia Alston, que per ser negre té una progressió bastant bona dins de la policia, suposo que en aquest cas la intel·ligència de la persona preval sobre els prejudicis que puguin tenir els altres. Finalment els proxenetes veuran com s’estan quedant antiquats en aquest món i lluitaran per buscar un sentit a la seva ocupació, però finalment s’adonaran que els temps canvien i s’han de reconvertir. Hi ha molts altres personatges, un gai que munta un bar elegant, una actriu porno que triomfa, uns mafiosos italians, una feminista i molta altra gent. Un fet a tenir en compte durant els anys 80 arriba la sida a Nova York, mal assumpte. Haig de reconèixer que el final de l’últim capítol m’ha emocionat, ja em va passar amb el final de The Wire, doncs a The Deuce passa tres quarts del mateix. A grans trets The Deuce és això, prostitució, porno, discoteques, policia-antivici, mafiosos, és a dir, una bonica i amena classe d’història que va des dels inicis dels anys 70 fins a mitjans dels 80, com el barri de Time Square evoluciona, fins i tot podríem dir que millora.

The Deuce té un 7,7 al filmaffinity i un 8,1 l’imdb.

Nota: 8/10

  1. Temps lliure, un llit i molts vestits de colors (20 segons)
  2. Blob Opera, crea la teva pròpia Òpera
  3. Taller de fòbies varies (2 min)
  4. Time-lapse de la separació del gel del Llac Michigan (1 min)
  5. Aliments que pots coure al microones EL COMIDISTA (4 min)
  6. Parlem de ciència: El fred constipa? (9 min)
  7. El nostre cervell ha evolucionat per recordar només les coses importants (Còmic)
  8. Les formes més ràpides de cuinar carxofes | EL COMIDISTA (4 min)
  9. Quan ets astronauta però ja no estàs al espai (12 segons)
  10. El Comidista: Idees per Esmorzars saludables (7 min)
  11. Matias Prats i els 55 anys (1 min)
  12. Les impressores son Skynet (2 min)
  13. Què és el metabolisme? (18 min)
  14. Levitació quàntica (40 segons)
  15. Quan agafes una onada amb la il·luminació perfecta (20 segons)
  16. Pont autoportant (23 segons)

Avui us vull parlar del últim videojoc que he jugat, el Witcher 3, fa un temps vaig jugar al Witcher 2 i fa més temps al Witcher 1, ja veieu que m’agrada fer les coses per ordre. Els que heu vist la sèrie ja coneixereu la temàtica en què es basa, si heu llegit els llibres encara ho coneixereu més bé. El joc es cataloga com ARPG, es a dir rol d’acció, es a dir pujar el personatge de nivell mentre ens dediquem a parlar amb la gent per fer missions i arreplegar el millor equipament possible per vèncer el proper enemic.

Ens posem en la pell de Geralt de Rivia, un bruixot que viu en una època medieval en la qual hi ha una mica de màgia i uns quants monstres fantàstics escampats pel mon. Geralt porta dues espases, una de plata, ideal per matar monstres, i una altra d’acer ideal per matar monstres humans, a part de les armes Geralt coneix alguns trucs coneguts com a “senyals” com ara poder llançar una ràfega atordidora, un raig de foc, una trampa immobilitzadora, un escut de força i una mica de control mental. A part d’això té pocions que li serviran per millorar temporalment les seves característiques de lluita i verins per les seves espases.

L’objectiu de Geralt en aquest joc es trobar la seva protegida Ciri, que resulta que està sent perseguida per la caçaria salvatge (sigui el què sigui) i per això s’amaga molt bé. En la cerca passarem per diferents llocs, com ara els camps i pantans de Belen, la ciutat de Novigrad, les illes de Skellig i algun altre lloc més, i de passada solucionarem uns quants problemes de la gent d’aquestes zones a canvi d’aconseguir informació sobre la direcció que ha pres Ciri, i també or perquè podem ser un bruixot però no tan tonto com per treballar gratis. Pel camí trobarem vells amics com Jaskier, Triss o Yennefer, entre d’altres. Us deixo un dels trailers del joc, en te varis, he triat aquest en particular perquè naps.

En total he dedicat 102 hores a joc, a 13,49€ que em va costar, surt a 13,22 cèntims l’hora, he tingut entreteniments més cars. A més el joc porta un parell d’expansions que encara no he jugat, i que segurament sumaran unes quantes hores més al joc, però de moment, per variar de registre he decidit jugar a altres jocs amb temàtiques diferents, no es qüestió de saturar-se. Té un 93 a metacrític, poca broma.

Benvinguts al dimarts dels anuncis vintage gràcies al CT924 i al CT952

MSI Wind: Portatil extra fi

Ikea: Hora de marxar de casa

Visa & James Bond

Drumstick (gelat): Un clàssic de l’estiu.

Ikea: Endreça

Ikea: Bones solucions d’espai

Ikea: Es hora d’anar a Ikea

Ikea: El llum

Sisena i per fi última temporada de Vikings, dic per fi perquè aquesta sèrie s’hauria d’haver acabat amb la quarta temporada o si voleu a la meitat de la cinquena, dic meitat, perquè aquesta sèrie té l’estranya costum de dividir les temporades en dues parts des de la temporada quatre i passar de temporades de 10 capítols a temporades dobles de 20 capítols. Per tant la sèrie té 6 temporades però 93 capítols. La part bona que sigui l’última temporada és que poden anar-se carregant personatges importants sense massa problema, i no ho fan tots de cop al capítol final, millor anar-los repartint al llarg de tota la temporada per tal que cada un tingui el seu moment de dol.

Aquest paràgraf té espoilers, si no en voleu llegir millor salteu-lo i passeu a l’últim. La sisena temporada m’ha deixat moltes qüestions tals com: Quina merda de tàctica militar és atacar un poble nadant des de l’aigua gelada en plena nit? Per què el rus es fa amic de l’Ivar sense conèixer de res i a canvi de res? Tota la trama de la Lagerta és totalment irrellevant, només per omplir, quin sentit té que arribin uns bandolers només s’emportin un parell de cabres, i dies més tard, quan ja està el poble preparat tornin a venir? Per què voler matar al Bjorn quan has guanyat les eleccions i saps que Bjorn respectarà el resultat encara que no li agradi? Per què parlen de traïcions i enganys al mig del poble quan qualsevol els pots sentir? Per què Hvitsärk ha canviat de bàndol set vegades durant la sèrie i encara confien amb ell? Tens el protagonista rodejat d’enemics, el fereixen de mort, però en comptes que qualsevol el remati, prefereixen apartar-se tots i deixar que els seus amics el rescatin, no sabia que la guerra funcionés així. També m’estranya molt veure unes eleccions amb sufragi universal en el segle X. També és estrany que una mare amb una filla petita i un nadó s’embarqui a un viatge per l’Atlàntic en cerca de l’Antàrtida, i que en mig d’una tempesta no li digui a algú “ei, agafa’m la filla que no caigui per la borda que jo tinc feina amb el nadó amb braços”. No entenc com desembarquen la meitat dels vikings de Noruega a Anglaterra i cap anglès dona compte fins que estan al mig del país. No entenc com Kattegat és el poble més canvia-capes del món, de cop fan rei al qual fins fa dos dies era el seu enemic, i no contents amb això al cap de dos dies reben amb els braços oberts el que era el seu enemic més mortal i també el fan el seu líder. Finalment, ni el pitjor comandant de tota la història militar seria capaç de ficar el seu exèrcit en un bosc que no ha explorat.

L’argument de la sèrie ha perdut qualitat, però la producció tècnica ha guanyat, millors plans, escenes d’acció més ben rodades, ambientació més treballada, suposo que el fet que aquesta sisena temporada sigui la que apareix més neu també fa que els paisatges siguin més espectaculars. El canvi no ha sigut de cop, ha sigut progressiu, temporada a temporada la qualitat tècnica ha anat millorant. Un fet que no canvia en la sèrie són les aliances i canvis de bàndol totalment aleatoris, d’un capítol a un altre, un pot passar de presoner a aliat, i d’amic a enemic, sense més. Sempre m’ha desagradat el paper d’Ivar, el trobo infantil i ridícul, però vist el malvat rus que han posat aquesta temporada han aconseguit que Ivar em caigui mig bé. Un dels encerts de la sisena temporada ha sigut la incorporació de Ray Stevenson (Tito Pullo de Roma), és un personatge gris, com la seva barba, que fa suportable l’avorrida aventura d’Ubbe. Resumint, Vikings es una sèrie que va començar bé amb les dues primeres temporades però cada vegada s’ha anat tornant amb arguments més absurds on els personatges actuen sense cap mena de coherència, només buscant la sorpresa i fer el major nombre possible de batalles.

Nota 6ena: 6/10

Nota sèrie: 7/10

  1. Així es diu «Em sona a xinès» a cada país d’Europa
  2. Demostració empírica de la dilatació tèrmica (4 min subtítols en anglès)
  3. El Google Earth de les emissores de ràdio
  4. 75 hot dogs, amb panet inclòs en 10 min. Un dels rècords Guinness més desagradables de veure (6 min que no cal veure sencers)
  5. Així es va crear One more time de Daft Punk (50 segons)
  6. Fets i mites sobre els terratrèmols
  7. Són els additius tan dolents com els pinten? | EL COMIDISTA (6 min)
  8. A Estocolm volien incentivar l’ús de les escales i van crear aquesta divertida interacció (2 min)
  9. Un truc per convertir unitats als EUA i a la resta del món normal.
  10. Convertint missatges de Tinder en balades per piano (1 min)
  11. Com sabem que va ser un meteorit el que va acabar amb els dinosaures? (2 min subs en castellà)
  12. Curiositats sobre l’aigua (3 min)
  13. Forats de guió de Pirates del Carib (16 min)
  14. Si hi ha un problema en una foneria la situació s’escalfa de seguida (2 min)
  15. Tots els autèntics gats blancs amb ulls blaus són sords.

Toca parlar de l’últim videojoc que he jugat, l’Age of Empires II: Definitive Edition (2019). Es tracta de la versió millorada de l’Age of Empires II HD (2013), el qual es tracta de la versió millorada de l’Age of Empires (1999). I quines són les millores? Doncs moltes. Gràfics totalment nous, partides multijugador noves, 35 civilitzacions diferents en total, campanyes noves, redisseny a millor de la interfície, mapes nous, i millores en la jugabilitat i el control. Us deixo un vídeo comparatiu entre la versió HD i la definitiva, les diferències salten a la vista. El preu habitual és 20€, però vam fer una oferta pel seu aniversari i em va sortir per 7,5€

Què dir del que possiblement és el joc d’estratègia en temps real més famós de la història? Si el coneixeu ja ho sabreu tot, i si no el coneixeu, vol dir que no us interessen gens aquest tipus de jocs. La idea és senzilla, construir un poble medieval i crear un exercit per aixafar el poble enemic. Pots construir diferents edificis per entrenar unitats militars, per fer més edificis i millores civils i militars, pots crear més treballadors, i pots crear edificis defensius, tot al llarg de quatre etapes: Alta edat mitjana, Edat Feudal, Edat dels Castells i Edat Imperial. No jugo online amb desconeguts perquè no tinc reflexes per microgestionar les unitats, però sí que m’agrada jugar amb amics i contra la intel·ligència artificial (que per cert, ara juga molt bé i sense trampes), i aquests encara els puc guanyar gestionant millor la macroeconomia, què voleu que us digui, m’agraden les grans batalles campals. El steam diu que he jugat 44,5 hores, això vol dir que em surt a 17 cèntims l’hora, no són massa hores, això és perquè fa pocs anys ja vaig jugar a la versió HD que en el fons és el mateix joc, i ja hi vaig dedicar 370 hores, o sigui que per tenir el joc avorrit, gairebé 50 hores més no està gens malament.

És dimarts, ja sabeu què toca, anuncis vintage: CT822, CT833

Hans Anders (òptica alemanya): Necessites ulleres?

Hans Anders (òptica alemanya): Necessites ulleres? (2ona part)

Cerveza IPA: Endarrereix la mort

Pepsi Max: Entrevista laboral

Messenger i el món de les comunicacions

Thai tea. Un anunci japonès sobre el té i les erugues.

Noies + Star Wars. No tinc clar de que es l’anunci però es igual xD

Personal (telecomunicacions): El rockers no moren mai, com a molt canvien…

Wonderbra. No cal dir res.

Toyota: Reutilització de treballadors sobrants

The Deuce és una sèrie que aborda la transformació del barri de Time Square des dels 70 fins a mitjans dels 80, centrant-se sobretot en el que passa en el carrer i en els bars. Hi ha quatre motius principals per veure The Deuce, el primer que la productora és la HBO i això vol dir qualitat, el segon motiu és que té un 7,7 al filmaffinity, i això vol dir que la sèrie és bona perquè el filmaffinity no regala la nota com fan altres webs, el tercer motiu és que el creador es David Simon, i això vol dir que és el mateix creador que The Wire, i el quart motiu és que la sèrie va principalment sobre prostitutes, i això vol dir, ja us imagineu què vol dir… A mesura que les lleis sobre la producció pornogràfica es relaxen, algunes prostitutes s’embarcaran a l’emergent món de les pel·lícules X, ens acompanyeu en aquest bonic viatge?

Com a gent coneguda tenim a James Franco que fa dos papers, el del protagonista més o menys assenyat i el del seu germà bessó també protagonista que li agrada massa jugar i fer apostes, suposo que James haurà cobrat doble, els germans s’encarreguen de muntar bars amb èxit, com s’aconsegueix que un bar tingui èxit? Fàcil, contractes a cambreres maques i les fas anar amb roba ajustada, sembla mentida que us hagi d’explicar quelcom tan bàsic… Un actor que ja coneixereu de The Wire és el Frank Sobotka, vull dir a Chris Bauer, aquí fa el paper de cunyat dels bessons. Potser també us sonarà Maggie Gyllenhaal fent de Rachel al Caballero Oscuro, aquí fa de prostiputa (ho sento, havia de fer servir aquesta paraula xD), com la majoria de dones que surten en aquesta sèrie. Per últim tenim a David Krumholtz que feia de protagonista a Numb3rs, i sembla que no ha cuidat gaire la línia, aquí fa director de pel·lícules porno. La resta d’actors no tinc el plaer de conèixer-los, però bàsicament o són prostitutes, o són proxenetes o són policies, ah si, també hi ha un parell de mafiosos italians que són els amos d’uns quants locals del barri.

The Deuce és d’aquelles sèries que es couen a foc lent, d’aquelles sèries que no t’enganxen amb un gir inesperat a l’últim moment del capítol per tal que vulguis veure el següent, simplement és una llarga història explicada per capítols, per tant, la gran majoria de capítols no tenen clímax final, enganxa la història, enganxen els personatges, no pas els recursos narratius barats. Per això els primers capítols poden semblar menys interessants, però a mesura que vas mirant-la veus com la situació dels personatges va canviant, van evolucionant, prenen decisions i s’enfronten a nous reptes, et comences a preocupar per ells. Els que conegueu The Wire i The Sopranos us podeu fer una idea del tipus de sèrie que és, la veritat és que no és un tipus de sèrie del gust de tothom, però a la crítica li sol agradar bastant. De moment he vist els primers 8 capítols que componen la primera temporada, i segurament acabaré veient la sèrie completa que són 17 capítols més.

The Deuce té un 7,7 al Filmaffinity i un 8,1 l’imdb.

Nota 1a: 7/10

 

  1. Imatge reflectida en un mirall còncau (1 min)
  2. Cas Bárcenas – M.Rajoy a l’audiència nacional per Jose A. Pérez Ledo
  3. Em pot ajudar a creuar? (Cyanide & Happiness còmic)
  4. Anunci britànic per la vacunació (90 segons)
  5. Com dibuixar una el·lipse (1 min)
  6. Llista de llistes: Leitmotifs, films i Javier Altozano
  7. Ja que no hi ha bars ni discoteques sempre ens quedaran lligar en els supermercats
  8. El cub de rubik fet de paper format per altres cubs (1 min)
  9. La indepe girl – Polònia (2 min)
  10. Els més rics (1:37 min)
  11. La broma de la passarel·la de vidre que s’esquerda (1:40 min).
  12. Salut Salon, les Harlem Globetrotters dels quartets de corda (3:30 min)
  13. Glacera Columbia (Alaska) (1 min)
  14. La pandèmia obre nous negocis: Llogar cabres per fer zoom
  15. Il·lusió òptica: Quadrat per una banda, cercle per l’altre (10 segons)
  16. Tim Storms, l’home amb la veu més greu del món
  17. Reaccions exotèrmiques (36 segons)

Recull de les últimes 10 pel·lícules que he vist ordenades de pitjor a millor. Com sempre la nota del filmaffinity primer, després la meva.

  1. Melancolía (2011) [6,8][2]: La pel·lícula va d’un casament on la gent té una actitud estranya, en especial la núvia. Gent trista, gent enfadada, gent que abandona la seva vida, en teoria un casament hauria de ser feliç, però aquí no hi ha ningú alegre. Quan s’acaba el casament resulta que s’acosta un planeta a la terra, però en comptes de veure-ho des d’un punt de vista científic, ho veiem des del punt de vista d’aquesta família de gent estranya. Per una banda Lars Von Trier (malament), per l’altra Kirsten Dunst (bé) i després hi ha Kiefer Sutherland, però aquest cop no salva els EUA dels terroristes en 24 hores, de fet en tota la pel·lícula no mata a ningú. La pel·lícula és lenta, estranya i amb gent sonada.
  2. Emma (2020) [6,4][5]: Adaptació d’una novel·la de Jane Austen, ja us ho podeu imaginar, nobles anglesos refinats de camp de principis de segle XIX que organitzen balls i prenen el té. Emma és una noia rica, guapa i intel·ligent que li agrada buscar parella per les seves amigues, però s’oblidarà de buscar parella per ella mateixa. Dada d’interès: La protagonista és Anya Taylor-Joy (Gambito de dama). Són dues hores de film amb miradetes, xafardejos, somriures, pícnics i balls coreografiats, no ha sigut massa entretingut, però tampoc ha sigut un suplici.
  3. Aladdin (2019) [6,3][6]: Remake amb humans del film d’animació clàssic de Disney de 1992. La trama és exactament la mateixa, noi pobre coneix a la princesa de rebot, s’enamora, troba la llàntia màgica, es fa ric, guanya al dolent i aconsegueix la princesa, fi. Us seré sincer, l’he vist perquè el director és Guy Ritchie, i aquesta és l’única peli seva que em faltava per veure, lamentablement el seu estil propi pràcticament no es deixa notar per enlloc. Massa cançons pel meu gust, massa tombarelles i parkour per les teulades, un argument massa trillat pel meu gust, en general no hi ha gaires motius per veure aquest remake, un d’ells seria el geni, un altre seria la “jalea”.
  4. El dilema de las redes (2020) [6,7][6]: Documental de Netflix que entrevista a diversos exempleats de Google, Facebook, Instagram, i altres xarxes socials per tal que expliquin com aconsegueixen que la gent es torni addicte a les xarxes socials i com en treuen benefici. Aquesta part del documental m’ha agradat, he trobat interessant el que explicaven, es nota que saben de què parlen, però l’altra part, la que recrea una família i els problemes que genera la dependència del mòbil l’he trobat infantil i innecesaria. Cap al final també hi ha alguns ponents que se’ls hi envà la castanya i surten amb idees de revoltes mundials, guerres civils i col·lapse de la civilització, aquestes flipades les podien haver tallat. La pregunta és: Faré servir menys les xarxes socials després de veure aquest documental? Primer he pensat que si, però després m’he adonat que no, que tampoc les faig servir massa, o sigui que tampoc m’han arribat a enganxar, em falta pujar la dosis per tal que la droga em faci efecte.
  5. 10 Razones para odiarte (1999) [5,8][6]: Clàssica comèdia romàntica d’adolescents de finals dels 90, els quals van a un institut de classe tan alta que sembla un castell, amb Heath Ledger i Joseph Gordon-Levitt. Típica germana intel·lectual i típica germana festiva, el pare no deixarà sortir de festa a la festiva fins que l’altra faci el mateix, per això Heath Ledger haurà de convèncer a la intel·lectual per tal que Joseph Gordon-Levitt s’emporti a l’altra. Tot molt tòpic, no? Doncs si, bastant, però malgrat tot reconec que el film està fet amb certa gràcia, hi ha alguns gags bons, i el número musical és genial.
  6. A quien hierro mata (2019) [6,5][7]. Film espanyol, sobre gallecs, per tant, sobre narcotraficants. Quan un narco comença a tenir problemes degeneratius es trasllada a una residència, allà Luís Tossar que fa d’infermer es farà amic seu, el millor paper de film amb diferència. Mentrestant, els fills del narco tindran problemes en una operació que barreja colombians i xinesos. Per una banda em costa molt veure seriosament els narcos amb accent gallec, però alhora m’agrada l’accent. D’acord que hi ha escenes poc creïbles, com ara l’actuació dels fills del narco o l’última escena de la presó, però així i tot m’ha agradat perquè és una pel·lícula bruta, amb sang, amb dolor, amb patiment, amb unes quantes escenes incòmodes.
  7. ¿Venís juntos? (2014) [4,2][7]: La pel·lícula és una paròdia total a les pel·lícules romàntiques, ja sabeu, noi guapo coneix noia guapa i primer sembla que no funciona i després funciona, fi. Doncs aquesta és el mateix, però amb molta paròdia de totes les situacions tòpiques, com ara la malaptesa de la noia, o que els dos passen per un munt de situacions rebuscades que faran que s’acabin trobant de la manera més improbable possible, després, com sempre, el noi la caga, però després es disculpa i tot bé. La prova del dinar amb els pares, el germà jove que necessita consell, quan recupera la noia en l’últim moment quan anava amb un altre, absolutament tots els tòpics. Tot i això què faig mirant una peli puntuada amb un miserable 4,2? La resposta és Paul Rudd, tot clar, no? La veritat és que la pel·lícula té gags molt bons.
  8. Top Secret (1984) [7,1][7]: Vista per segona vegada. Paròdia del gènere d’espies en l’alemanya oriental. És un exemple a seguir quan es vol fer cinema paròdic de comèdia absurda de qualitat, en el seu gènere, segons el meu punt de vista només la supera Aterriza Como Puedas. Per ser una pel·lícula absurda té moltes escenes molt treballades, per començar totes les coreografies musicals que involucren molta gent, molta coordinació i molta feina, llavors hi ha escenes memorables com la baralla sota l’aigua o l’escena de la llibreria al revés (35 anys abans que Tenet!).
  9. One Cut of The Dead (2017) [7,1][7]: Comèdia japonesa sobre zombis. Mentre estan rodant una pel·lícula de sèrie Z sobre zombis arriba realment un zombi al rodatge. Si esteu avorrits de veure pel·lícules de zombis, no us preocupeu, aquesta té quelcom diferent i original, no vull explicar més per no espatllar sorpreses, només recomanar-vos que estigueu ben atents la primera mitja hora, després l’atenció al film arribarà sola.
  10. La caza (2020) [5,9][8]: Un grup de rics segresten un grup de gent i la deixen al mig del bosc per tal de caçar-los, la idea és que els rics es creuen moralment superiors i poden fer neteja del que ells consideren l’escòria de la societat, i de passada es diverteixen mentre ho fan. Pel·lícula violenta d’humor, perquè les morts són exagerades, i no em vingueu a dir que la mort no pot ser divertida. La protagonista, pràcticament una desconeguda, Betty Gilpin, m’ha agradat molt en el seu paper. Famosos com a tal només he reconegut a Hilary Swank (Million Dollar Babe). Potser un 8 és massa, però la pel·lícula l’he trobat absurdament divertida si la mires sense cap pretensió.

Avui recupero els anuncis del CT766, el CT781 i el CT804

Viral de T-Mobile cantant Hey Jude a Trafalgar square.

NewYorker: Dress for the moment

Scrabble

DreamJob: Massatgista de models, la pitjor feina del món.

Pretz: Anuncis japonesos sense sentit que sempre acaben caient.

Publicitat per conscienciar de l’escalfament global (molt tendre)

Anunci d’alguna cosa en alemany (probablement ulleres) prohibit en alguns països per ser cruel contra els animals, però com que en aquest blog no hi ha escrúpols…

Una bona manera de promocionar l’orquestra de Zurich.

Hydro Train. Fent més segur el transport públic