Cas típic 3364: noi li agrada noia, noi li agraden les pel·lícules del 2021 (1)

Posted: 2021-03-03 in Cine

Recull de les últimes 10 pel·lícules que he vist ordenades de pitjor a millor. Com sempre la nota del filmaffinity primer, després la meva.

  1. Melancolía (2011) [6,8][2]: La pel·lícula va d’un casament on la gent té una actitud estranya, en especial la núvia. Gent trista, gent enfadada, gent que abandona la seva vida, en teoria un casament hauria de ser feliç, però aquí no hi ha ningú alegre. Quan s’acaba el casament resulta que s’acosta un planeta a la terra, però en comptes de veure-ho des d’un punt de vista científic, ho veiem des del punt de vista d’aquesta família de gent estranya. Per una banda Lars Von Trier (malament), per l’altra Kirsten Dunst (bé) i després hi ha Kiefer Sutherland, però aquest cop no salva els EUA dels terroristes en 24 hores, de fet en tota la pel·lícula no mata a ningú. La pel·lícula és lenta, estranya i amb gent sonada.
  2. Emma (2020) [6,4][5]: Adaptació d’una novel·la de Jane Austen, ja us ho podeu imaginar, nobles anglesos refinats de camp de principis de segle XIX que organitzen balls i prenen el té. Emma és una noia rica, guapa i intel·ligent que li agrada buscar parella per les seves amigues, però s’oblidarà de buscar parella per ella mateixa. Dada d’interès: La protagonista és Anya Taylor-Joy (Gambito de dama). Són dues hores de film amb miradetes, xafardejos, somriures, pícnics i balls coreografiats, no ha sigut massa entretingut, però tampoc ha sigut un suplici.
  3. Aladdin (2019) [6,3][6]: Remake amb humans del film d’animació clàssic de Disney de 1992. La trama és exactament la mateixa, noi pobre coneix a la princesa de rebot, s’enamora, troba la llàntia màgica, es fa ric, guanya al dolent i aconsegueix la princesa, fi. Us seré sincer, l’he vist perquè el director és Guy Ritchie, i aquesta és l’única peli seva que em faltava per veure, lamentablement el seu estil propi pràcticament no es deixa notar per enlloc. Massa cançons pel meu gust, massa tombarelles i parkour per les teulades, un argument massa trillat pel meu gust, en general no hi ha gaires motius per veure aquest remake, un d’ells seria el geni, un altre seria la “jalea”.
  4. El dilema de las redes (2020) [6,7][6]: Documental de Netflix que entrevista a diversos exempleats de Google, Facebook, Instagram, i altres xarxes socials per tal que expliquin com aconsegueixen que la gent es torni addicte a les xarxes socials i com en treuen benefici. Aquesta part del documental m’ha agradat, he trobat interessant el que explicaven, es nota que saben de què parlen, però l’altra part, la que recrea una família i els problemes que genera la dependència del mòbil l’he trobat infantil i innecesaria. Cap al final també hi ha alguns ponents que se’ls hi envà la castanya i surten amb idees de revoltes mundials, guerres civils i col·lapse de la civilització, aquestes flipades les podien haver tallat. La pregunta és: Faré servir menys les xarxes socials després de veure aquest documental? Primer he pensat que si, però després m’he adonat que no, que tampoc les faig servir massa, o sigui que tampoc m’han arribat a enganxar, em falta pujar la dosis per tal que la droga em faci efecte.
  5. 10 Razones para odiarte (1999) [5,8][6]: Clàssica comèdia romàntica d’adolescents de finals dels 90, els quals van a un institut de classe tan alta que sembla un castell, amb Heath Ledger i Joseph Gordon-Levitt. Típica germana intel·lectual i típica germana festiva, el pare no deixarà sortir de festa a la festiva fins que l’altra faci el mateix, per això Heath Ledger haurà de convèncer a la intel·lectual per tal que Joseph Gordon-Levitt s’emporti a l’altra. Tot molt tòpic, no? Doncs si, bastant, però malgrat tot reconec que el film està fet amb certa gràcia, hi ha alguns gags bons, i el número musical és genial.
  6. A quien hierro mata (2019) [6,5][7]. Film espanyol, sobre gallecs, per tant, sobre narcotraficants. Quan un narco comença a tenir problemes degeneratius es trasllada a una residència, allà Luís Tossar que fa d’infermer es farà amic seu, el millor paper de film amb diferència. Mentrestant, els fills del narco tindran problemes en una operació que barreja colombians i xinesos. Per una banda em costa molt veure seriosament els narcos amb accent gallec, però alhora m’agrada l’accent. D’acord que hi ha escenes poc creïbles, com ara l’actuació dels fills del narco o l’última escena de la presó, però així i tot m’ha agradat perquè és una pel·lícula bruta, amb sang, amb dolor, amb patiment, amb unes quantes escenes incòmodes.
  7. ¿Venís juntos? (2014) [4,2][7]: La pel·lícula és una paròdia total a les pel·lícules romàntiques, ja sabeu, noi guapo coneix noia guapa i primer sembla que no funciona i després funciona, fi. Doncs aquesta és el mateix, però amb molta paròdia de totes les situacions tòpiques, com ara la malaptesa de la noia, o que els dos passen per un munt de situacions rebuscades que faran que s’acabin trobant de la manera més improbable possible, després, com sempre, el noi la caga, però després es disculpa i tot bé. La prova del dinar amb els pares, el germà jove que necessita consell, quan recupera la noia en l’últim moment quan anava amb un altre, absolutament tots els tòpics. Tot i això què faig mirant una peli puntuada amb un miserable 4,2? La resposta és Paul Rudd, tot clar, no? La veritat és que la pel·lícula té gags molt bons.
  8. Top Secret (1984) [7,1][7]: Vista per segona vegada. Paròdia del gènere d’espies en l’alemanya oriental. És un exemple a seguir quan es vol fer cinema paròdic de comèdia absurda de qualitat, en el seu gènere, segons el meu punt de vista només la supera Aterriza Como Puedas. Per ser una pel·lícula absurda té moltes escenes molt treballades, per començar totes les coreografies musicals que involucren molta gent, molta coordinació i molta feina, llavors hi ha escenes memorables com la baralla sota l’aigua o l’escena de la llibreria al revés (35 anys abans que Tenet!).
  9. One Cut of The Dead (2017) [7,1][7]: Comèdia japonesa sobre zombis. Mentre estan rodant una pel·lícula de sèrie Z sobre zombis arriba realment un zombi al rodatge. Si esteu avorrits de veure pel·lícules de zombis, no us preocupeu, aquesta té quelcom diferent i original, no vull explicar més per no espatllar sorpreses, només recomanar-vos que estigueu ben atents la primera mitja hora, després l’atenció al film arribarà sola.
  10. La caza (2020) [5,9][8]: Un grup de rics segresten un grup de gent i la deixen al mig del bosc per tal de caçar-los, la idea és que els rics es creuen moralment superiors i poden fer neteja del que ells consideren l’escòria de la societat, i de passada es diverteixen mentre ho fan. Pel·lícula violenta d’humor, perquè les morts són exagerades, i no em vingueu a dir que la mort no pot ser divertida. La protagonista, pràcticament una desconeguda, Betty Gilpin, m’ha agradat molt en el seu paper. Famosos com a tal només he reconegut a Hilary Swank (Million Dollar Babe). Potser un 8 és massa, però la pel·lícula l’he trobat absurdament divertida si la mires sense cap pretensió.
Comentaris
  1. McAbeu ha dit:

    Exceptuant, “Top secret” que recordo vagament haver-la vist fa un munt d’anys, no n’he vist cap altra.

    M’ha sorprès molt veure “Emma” en aquesta llista, no hauria dit mai que una pel·lícula així tingués cap opció de ser triada per part teva. Una vegada més, queda confirmat que no es poden tenir prejudicis sobre res ni ningú. Per si t’interessa (que ja sé que no) jo vaig llegir el llibre i no diria que se’m va fer pesat però  sí  força avorrit.

    • Pons ha dit:

      Normal que no n’hagis vist gaires, aquesta vegada no n’hi havia moltes de famoses, Top Secret i Aladin les que més, i Aladin no fa per tu.

      Emma la vaig veure per dues raons, primera Anya Taylor-Joy i segona l’Allau en va parlar bé. Reconec que la pel·lícula passa prou bé per no passar absolutament res, suposo que el llibre deu ser tres quarts del mateix.

    • ahse ha dit:

      Què passa amb l’Emma, per què no hauria d’estar triada, aquest és un bloc apte per a qualsevol mena de públic! El Pons veu de tot per a tothom per poder explicar-ho, jo fins i tot en vaig llegir uns quants llibres de Jane Austen a la meva infància robotica.

  2. allau ha dit:

    Vistes: “Emma” (fa més per mi), “Melancolia” (no m’agrada Von Trier, però les imatges del principi són precioses) i “Top Secret” (ja toca tornar-la a veure). A “La caza” l’hi tinc ganes, però no anomenis desconeguda a la Betty Gilpin, protagonista de les sèries “Nurse Jackie” i “Glow”.

    • Pons ha dit:

      Per mi, en una pel·lícula les imatges dels aspectes que li dono menys importància, suposo que per això Von Trier no fa per mi.

      Per un home tan culte com tu no hi ha ningú desconegut! Jo no he vist cap d’aquestes sèries, si segur que la noia és famosa i té més calés que jo al compte del banc, però és la primera vegada que la veia actuar en un paper principal. Sé que he creat expectatives molt altes amb aquesta pel·lícula, però és que és molt gamberra i això a mi m’agrada.

    • ahse ha dit:

      Com que fa més per tu? De què anem?? Estem al bloc del Pons, si el Pons diu que és una 5 de 10 doncs és una 5/10 i ja!

  3. Artur Rh ha dit:

    Només he vist les dues primeres i potser la de Top secret, però no estic segur. La de Melancolia, a mi en va agradar, sobre tot la fotografia i la de Emma, com dius tu, no es cap suplici i es pot veure bé.

    • Pons ha dit:

      Si no estàs segur d’haver vist Top Secret, vol dir que toca tornar-la a veure. És cert que els millors elements de les dues primeres pelis són justament les seves protagonistes femenines, un autèntic plaer les dues. Emma està ben feta, llàstima que li falti substància a la trama, una altra vegada que hi posin més conflicte i drama si us plau. Melancolia no la puc salvar per enlloc (no, la fotografia no em val com a excusa), els personatges estan tots sonats.

    • ahse ha dit:

      Alegra’t, jo apostaria que no he vist cap!

  4. XeXu ha dit:

    3, 4 i 8 són els meus números de la sort. Em sorprèn veure Aladdin tan amunt, que en realitat vol dir tan avall, en la teva llista. A mi no em va desagradar aquesta adaptació, la vaig trobar força reeixida, i mira que la d’animació era de les meves preferides de Disney i tenia números d’agafar-li mania. I Top Secret és un clàssic. Un clàssic qüestionable, sí, però tot un clàssic.

    • Pons ha dit:

      A mi tampoc m’ha desagradat, un sis està bastant bé, si estès en un post amb pel·lícules pitjors estaria més avall. No entenc per què es podria qüestionar Top Secret, es mereix totalment la seva fama, si a tu no t’agrada el seu humor és el teu problema.

    • ahse ha dit:

      El 4 no pot ser número de sort, els xinesos el van tatxar de xungo i asociar amb la mala sort.

  5. ahse ha dit:

    La mort de divertit no té res, ni si la trobes antropomorfitzada pel Terry Pratchett ^^

  6. Risto ha dit:

    Buf, com tinc d’abandonat el cinema… Tanmateix, l’altre dia vaig anar al cine d’aquí del centre de la ciutat a veure la del “Professor de persa”. Pse. A casa fa temps que no em poso pel·lícules. Acostumo a preferir sèries que són més curtes i sempre pots mirar més d’un episodi si t’enganxa. Intentaré mirar-me aquesta japonesa de zombies que dius que val la pena.

    • ahse ha dit:

      Jo la veritat és que prefereixo les pelis que són més curtes que les series, però ultimament miro series perquè estem amb mobilitat restringida i em costa trobar moltes pelis. Llavors agafo una serie que intento que sigui bona i la miro al menys fins a un punt, si es posa xunga la deixo i provo mirar una altra, i si de pas trobo algun documental que m’interessi igual em prenc la llibertat de fer una pausa i mirar el documental. No sé, fa gairebé un any que la cosa es va tornar complicada, la vida es va posar en espera i la única diversió que en queda són les pantalles…

      Qué feia el profe de persa? Ensenyar informàtica a nens de primaria?

      • Risto ha dit:

        No, pobret. Ensenyava “persa” a un oficial nazi per salvar-se d’una mort segura… Ja saps, pel·lícules de camps de nazis d’aquelles que no miren gaire els neonazis.

    • Pons ha dit:

      I recordi que si no queda satisfet amb la peli japonesa no li retornem els diners.

  7. El Peix ha dit:

    Un 2. Entenc que no t’agradés, és una pel·lícula difícil, lenta i moltes vegades es pot arribar a pensar que els personatges no tenen cap mena de lògica. De fet la majoria de gent que conec no els agrada aquesta pel·lícula, però almenys tenen paraules maques per un inici brutal amb unes imatges fantàstiques i una música que voreja la perfecció i d’una potència que no és fàcil assolir (o sigui que ja ho pots estar dient). Aquesta pel·lícula és una al·legoria a la depressió mostrada des de diferents punts de vista, tot tenint la protagonista (núvia i germana) al centre. Jo li poso un 8, però entenc el teu 2.

    De la resta de pel·lícules he vist la 4 i la 8. La 8 és molt bona, la millor de la llista. És molt divertida i de les més absurdes que he vist mai. Coincideixo amb tu que només la supera Aterriza como puedas.

    De la resta, m’han cridat l’atenció les 9 i 10 que potser miraré, la japonesa, segur.

    • ahse ha dit:

      Ridícul!! Aquest comentari és ridícul! Miraràs una peli japonesa, pfuai

    • Pons ha dit:

      Ja he vist que es una d’aquelles pel·lícules que o bé t’agrada molt o no t’agrada gens, ja sabem de quin bàndol està cadascú. Per mi que els personatges actuïn sense lògica es el pitjor que pot passar en una pel·lícula. Com he dit abans, la música i les imatges son aspectes poc valorats per mi en una peli, jo necessito una trama, una situació que avanci, un problema, un desenvolupament i un desenllaç, no pas una colla de sonats que cadascú va per la seva banda, on coi son els científics especulant sobre el comportament del planeta?

      Ara que ho dius, hauria de tornar a veure Aterriza como puedas, potser aquest any tocarà.

      Fredament la 9 es més bona que la 10, però personalment, pel tipus de pel·lícula jo sóc més propici a gaudir de la violència gratuita i exagerada, espero que no sigui l’únic.

      • ahse ha dit:

        El Peix fins i tot en gaudeix massa, tant que deixa de banda la qualitat d’allò que es publica al seu bloc…

  8. Ciutadà K ha dit:

    Ostres, un 2 a Melancolía ???!!! aix… amb la poesia nihilista que destil·la… però veig que coincidim en ‘One Cut of The Dead’ entretinguda i simpàtica

    • ahse ha dit:

      Home, quant t’esperaves que li posés?! Una pel·lícula va d’un casament per força ha de ser avorrida, si és un 2 segur és perquè la gent té una actitud estranya i en passen coses, això li dona un cert toc original que la salva del patètic 1/10 de la categoria “peli de casament”.

    • Pons ha dit:

      Poesia i nihilisme, tu ho has dit, dos conceptes que no suporto, que junts se’m fan encara més insuportables.

      ‘One Cut of The Dead’ es molt entretinguda i molt simpàtica, si estigués més acostumat amb les interpretacions asiàtiques potser li hauria posat el vuit, però segons com els veig amb reaccions molt artificials, manies meves suposo.

  9. Roselles ha dit:

    La 1 sí que desconcerta, i veig que tothom fa èmfasi del principi (que no recordo). Jo recordo el final, que em va posar la pell de gallina imaginant que la nostra fi podria ser així de intranscendent i tal, la fi i ja està (paro, no em vull posar melodramàtica).
    De la 2 he vist l’Emma de la Gwyneth Paltrow, també he llegit el llibre, i com que no és una història apassionant no em cal veure una altra versió a la que li has posat un 5.
    Aladdin recordo un dia entrar al menjador i veure la meva filla i el seu pare veient-la, i vaig fer un Homer Simpson (fugir enrere poc a poc perquè no s’adonin de la meva presència). Si puc me l’estalvio.
    La 7 no recordo si l’he vista, perquè també veig totes les d’en Paul Rudd (qui no?). I quin càsting l’acompanya! Me l’apunto.
    Top Secret, per favor. Un clàssic, boníssima, i si la tornés a veure ara segur que encara m’agradaria més perquè entendria més gags.
    La 9 i la 10 me les apunto que crec que m’agradaran.

    • Pons ha dit:

      1.Si la cosa va d’un planeta que s’acosta a la terra el mínim que esperava es veure algun astrònom, algun científic, algú que sàpigues del tema, no pas un nen amb un filferro.
      2.Anya Taylor-Joy >> Gwyneth Paltrow, però a part d’això la història sembla la mateixa.
      3.La veritat es que no tenia gaires esperances dipositades en aquesta pel·lícula, però reconec que va estar bé.
      7. Visca les paròdies i visca Paul Rudd!
      8. Si haig de ser sincer hi ha gags que no han envellit massa bé, però en general continua sent molt bona.
      9.10. Sembles una persona amb bon gust t’haurien d’agradar, sobretot la 9.

    • ahse ha dit:

      Jo ara mateix no sabria dir ni si he arribat a llegir a l’Emma aquesta, tots els llibres d’Austen són tan pareguts entre ells… Si el Pons diu que és una 5/10 confia i oblida’t, segur no veuries res de nou.

      Què té tant d’especial la primera??

  10. Ricard Fusté Solé ha dit:

    Tot i les meves reserves cap al cinema de Von Trier, no puc estar d’acord amb una llista en què “Melancolía” estigui a la cua amb una puntuació tan miserable.

  11. eliramirez82 ha dit:

    Estem d’acord amb el dilema de las redes. I mira que jo sí que les utilitzo bastant…

Comenta que es gratuït, de moment...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s