Arxivar per 2021-03-15

Sisena i per fi última temporada de Vikings, dic per fi perquè aquesta sèrie s’hauria d’haver acabat amb la quarta temporada o si voleu a la meitat de la cinquena, dic meitat, perquè aquesta sèrie té l’estranya costum de dividir les temporades en dues parts des de la temporada quatre i passar de temporades de 10 capítols a temporades dobles de 20 capítols. Per tant la sèrie té 6 temporades però 93 capítols. La part bona que sigui l’última temporada és que poden anar-se carregant personatges importants sense massa problema, i no ho fan tots de cop al capítol final, millor anar-los repartint al llarg de tota la temporada per tal que cada un tingui el seu moment de dol.

Aquest paràgraf té espoilers, si no en voleu llegir millor salteu-lo i passeu a l’últim. La sisena temporada m’ha deixat moltes qüestions tals com: Quina merda de tàctica militar és atacar un poble nadant des de l’aigua gelada en plena nit? Per què el rus es fa amic de l’Ivar sense conèixer de res i a canvi de res? Tota la trama de la Lagerta és totalment irrellevant, només per omplir, quin sentit té que arribin uns bandolers només s’emportin un parell de cabres, i dies més tard, quan ja està el poble preparat tornin a venir? Per què voler matar al Bjorn quan has guanyat les eleccions i saps que Bjorn respectarà el resultat encara que no li agradi? Per què parlen de traïcions i enganys al mig del poble quan qualsevol els pots sentir? Per què Hvitsärk ha canviat de bàndol set vegades durant la sèrie i encara confien amb ell? Tens el protagonista rodejat d’enemics, el fereixen de mort, però en comptes que qualsevol el remati, prefereixen apartar-se tots i deixar que els seus amics el rescatin, no sabia que la guerra funcionés així. També m’estranya molt veure unes eleccions amb sufragi universal en el segle X. També és estrany que una mare amb una filla petita i un nadó s’embarqui a un viatge per l’Atlàntic en cerca de l’Antàrtida, i que en mig d’una tempesta no li digui a algú “ei, agafa’m la filla que no caigui per la borda que jo tinc feina amb el nadó amb braços”. No entenc com desembarquen la meitat dels vikings de Noruega a Anglaterra i cap anglès dona compte fins que estan al mig del país. No entenc com Kattegat és el poble més canvia-capes del món, de cop fan rei al qual fins fa dos dies era el seu enemic, i no contents amb això al cap de dos dies reben amb els braços oberts el que era el seu enemic més mortal i també el fan el seu líder. Finalment, ni el pitjor comandant de tota la història militar seria capaç de ficar el seu exèrcit en un bosc que no ha explorat.

L’argument de la sèrie ha perdut qualitat, però la producció tècnica ha guanyat, millors plans, escenes d’acció més ben rodades, ambientació més treballada, suposo que el fet que aquesta sisena temporada sigui la que apareix més neu també fa que els paisatges siguin més espectaculars. El canvi no ha sigut de cop, ha sigut progressiu, temporada a temporada la qualitat tècnica ha anat millorant. Un fet que no canvia en la sèrie són les aliances i canvis de bàndol totalment aleatoris, d’un capítol a un altre, un pot passar de presoner a aliat, i d’amic a enemic, sense més. Sempre m’ha desagradat el paper d’Ivar, el trobo infantil i ridícul, però vist el malvat rus que han posat aquesta temporada han aconseguit que Ivar em caigui mig bé. Un dels encerts de la sisena temporada ha sigut la incorporació de Ray Stevenson (Tito Pullo de Roma), és un personatge gris, com la seva barba, que fa suportable l’avorrida aventura d’Ubbe. Resumint, Vikings es una sèrie que va començar bé amb les dues primeres temporades però cada vegada s’ha anat tornant amb arguments més absurds on els personatges actuen sense cap mena de coherència, només buscant la sorpresa i fer el major nombre possible de batalles.

Nota 6ena: 6/10

Nota sèrie: 7/10