Cas típic 3374: noi li agrada noia, noi li agrada The Deuce (Temporades 2 i 3)

Ja he acabat la segona i la tercera temporada de The Deuce, acabant d’aquesta manera la sèrie. Recordareu que vaig parlar de la primera temporada en el CT3366. Han passat dos o tres anys des de la temporada anterior, els negocis sembla que van rodats i sense massa problemes, el bar funciona, la discoteca funciona, el bar també funciona, el saló de massatges bé, les cabines de striptease també, el rodatge de films X va millorant, i el primer capítol d’un germà buscant l’altre per tot arreu és l’excusa perfecta per mostrar-nos com va tot sense ser una excusa forçada. El món del cine X evoluciona, les pel·lícules es fan més complexes, imagineu com eren al principi si dic que guanyen complexitat, més argument, millor direcció, millors títols (Caperuzorra xD) filmació, il·luminació, diàlegs, interpretació, sí, sí, continuo parlant de porno. Per l’altra banda les prostitutes comencen a marxar dels carrers perquè donen mala imatge, i comencen a ficar-se en locals, el problema és que la competència fa saltar friccions entre els diferents promotors, i quan dic promotors em refereixo a les diferents families mafioses italianes que són els que posen la pasta per obrir nous locals, un merder el qual acaben pagant les prostitutes. Finalment tenim la part dels negocis legals, els bars i les discoteques, bé, pot corre una mica de droga pel mig, però res gaire preocupant, se suborna una mica a la policia i aquests fan els ulls grossos. Us poso un altre trailer diferent del que ja vaig posar de la primera temporada, perquè sé que no em veu fer cas i encara no l’heu vist.

Un detall, amb The Deuce passa com amb The Wire, cada temporada té el seu propi opening diferent, la diferència és que han passat molts anys i ja ningú es queda a veure els openings, i més si són llargs. Els protagonistes continuen sent els bessons interpretats per James Franco, un responsable d’una discoteca i responsable en general, i l’altre responsable d’un saló de massatges i  irresponsable en general. Per altra banda Maggie Gyllenhaal es converteix en una autèntica directora de cine X, i sense haver estudiat, només amb moltes ganes, molta feina i moltes idees. L’altre protagonista és el policia Alston, que per ser negre té una progressió bastant bona dins de la policia, suposo que en aquest cas la intel·ligència de la persona preval sobre els prejudicis que puguin tenir els altres. Finalment els proxenetes veuran com s’estan quedant antiquats en aquest món i lluitaran per buscar un sentit a la seva ocupació, però finalment s’adonaran que els temps canvien i s’han de reconvertir. Hi ha molts altres personatges, un gai que munta un bar elegant, una actriu porno que triomfa, uns mafiosos italians, una feminista i molta altra gent. Un fet a tenir en compte durant els anys 80 arriba la sida a Nova York, mal assumpte. Haig de reconèixer que el final de l’últim capítol m’ha emocionat, ja em va passar amb el final de The Wire, doncs a The Deuce passa tres quarts del mateix. A grans trets The Deuce és això, prostitució, porno, discoteques, policia-antivici, mafiosos, és a dir, una bonica i amena classe d’història que va des dels inicis dels anys 70 fins a mitjans dels 80, com el barri de Time Square evoluciona, fins i tot podríem dir que millora.

The Deuce té un 7,7 al filmaffinity i un 8,1 l’imdb.

Nota: 8/10