Arxivar per Abril, 2021

  1. Un exemple de tensegritat (1 min)
  2. Commemorant els 60 anys del primer viatge a l’espai amb un espectacle amb drons (1 min)
  3. Budimir Sobat bat el rècord del món aguantant la respiració 24 minuts
  4. Model 3D de les etapes de la construcció de la Mesquita de Còrdova (2:30 min)
  5. El volcà Reykjanes a vista de dron (vídeos i imatges)
  6. El llac Baikal es profund, molt profund.
  7. La ninfa saltaplantas, l’insecte que és com una crispeta
  8. Qui necessita una trompeta? (40 segons)
  9. El vídeo important del dia: Vells georgians ballant (1 min)
  10. Les botigues Blockbuster als EUA al llarg dels anys (2 min)
  11. Un tobogan d’aigua de més de dos quilòmetres
  12. El dispositiu més important de l’univers i les seves aparicions en pel·lícules i sèries (6 min)
  13. L’origen del nom de cada capital de província d’Espanya
  14. Renda total per a cada secció censal i el percentatge dels ingressos que prové del salari, les pensions, el capital, el subsidi d’atur i altres prestacions
  15. Sabies que els pandes en captivitat els posen vídeos porno de pandes perquè estiguin més motivats quan arribi el zel de la seva parella?
  16. Treballador d’Ikea cansat de tractar amb clients idiotes (2 min)

Recull de les últimes 8 pel·lícules (estic mirant poques pelis aquest any, i per això he passat de 10 a 8 per recull) que he vist ordenades de pitjor a millor. Com sempre la nota del filmaffinity primer, després la meva.

  1. No Mataràs [6,2][2] (2020): Un bon home coneix una noia sonada i el fica amb problemes, no vull explicar els detalls, però el cas és que en comptes de trucar a la policia i explicar què ha passat realment prefereixi fugir perquè és imbècil, després continua fent decisions estúpides sense parar, com més avança la pel·lícula pitjor. Quin empatx de Mario Casas, surt en totes les escenes, tota la estona la càmera el segueix, el film està ple d’escenes d’aquest home i música, res més. A sobre, en les escenes d’acció com que no tenen diners per dobles d’acció ni efectes especials no paren de moure la càmera i marejar a l’espectador.
  2. Wonder Woman 1984 (2020) [4,8][4]: Primer hi ha una escena d’acció que no té res a veure la resta de la pel·lícula, després hi ha una escena amb una mica d’acció, però molt estúpida i sense cap mena de gràcia, després hi ha una hora intentant justificar una trama que si ho penses una mica no té cap ni peus, llavors hi ha l’acció, i després un final tan ensucrat que m’ha fet tornar diabètic, per segona vegada. Com a peli de superherois de les més fluixes.
  3. La modista (2015) [5,9][5]: Després de molts anys Kate Winslet torna al poblet perdut del mig d’Austràlia que la va veure néixer, però els veïns no els hi farà gaire gràcia tornar-la a veure després de l’incident que va protagonitzar amb un nen. En el poble es trobarà amb un atractiu Liam Hemsworth. La pel·lícula amb una barreja estranya de gèneres, mig comèdia dramàtica, mig melodrama romàntic, mig tragèdia, si, sé que són moltes meitats.
  4. Greyhound: Enemigos bajo el mar (2020) [6,4][6]: Durant la Segona Guerra Mundial Tom Hanks capitaneja l’escolta d’un comboi de vaixells que han de travessar l’Atlàntic mentre són assetjats pels submarins nazis. La pel·lícula és hora i mitja de lluita constant entre els destructors i els submarins, no hi ha pràcticament res més, Tom Hanks donant ordres per maniobrar el destructor per enfonsar submarins, mentre els submarins enfonsen vaixells. La pel·lícula és normaleta, però Tom Hanks arregla qualsevol film, podries fer una peli d’ell durant dues hores pelant patates i encara et sortiria una cinta decent.
  5. En tierra de Nadie (2001) [7,4][6]: 1993, guerra de Bosnia, un soldat serbi i un bosni estan atrapats al mig de les dues trinxeres. Com que cap bàndol no sap què fer enviaran els cascs blaus, que tampoc saben què fer. Un exemple més de l’absurditat de la guerra, seria graciós si no fos perquè la gent mor.
  6. Inside Men (2012) [6,9][6]: De fet no és una pel·lícula, és una minisèrie britànica de 4 capítols de 50 minuts de durada que va sobre l’atracament a un dipòsit de seguretat. Per resumir Inside men és tot el contrari a la Casa de Papel, en aquesta sèrie intenten ser realistes i més o menys ho aconsegueixen, en canvi, a la Casa de Papel és simplement un exercici de diversió i fantasia on res del qual passi podria ser semblant a la realitat. A Inside men seguim la vida del director del dipòsit, un home normal el qual sap que tard o d’hora un atracament podria passar, però ningú està realment preparat per una cosa així. La sèrie no és espectacular, ja que el pressupost es veu bastant limitat, actors desconeguts, mínims efectes especials, pocs escenaris, ambientació senzilla, però l’acció és simplement versemblant. Coneixem com es prepara l’atracament, com es desenvolupa i què passa després, però no amb l’ordre cronològic.
  7. La liga de la justícia de Zack Snyder (2021) [7,3][7]. Resumint l’argument molt ràpidament, Batman ha d’ajuntar cinc superherois per tal de lluitar contra l’amenaça més gran que s’ha enfrontat la terra, és a dir, el mateix de cada cap de setmana en l’univers dels superherois. Havia vist la versió del 2017 que bàsicament és la mateixa pel·lícula, però no tan ben feta, sobretot han tret unes quantes escenes que feien vergonya, i potser n’han posat alguna altra, però en general el canvi ha estat positiu. La versió de Zack Snyder, però té un petit problema, que dura 4 hores, i reconec que ja no sabia com posar-me en el sofà, però la història funciona millor, els personatges tenen més ànima, més rerefons, tot té un to menys colorista i menys brillant que queda millor, a part que coneixem la motivació del dolent i els seus problemes, hi ha un epíleg curiós, ara bé, no ens enganyem, continua sent una peli de superherois entretinguda i ja està, i a mi m’agraden els superherois, ho reconec. Per cert Flash no fa gens de gràcia en cap de les dues versions.
  8. Ronin (1998) [6,7][7]: Contracten a Robert de Niro, Jean Reno i altres mercenaris professionals per tal de robar un maletí, no saben per qui treballen ni a qui li estan robant, tot ho fan pels calés. Russos, irlandesos, francesos, tots volen el maletí i no dubtaran a trair a qui sigui. Comença com thriller, però s’acaba convertint més en una peli d’acció, que a mi ja em sembla bé, bastant especialitzada en persecucions de cotxes, em sembla que mai havia vist destrossar tants cotxes francesos.

Avui recupero el CT945 amb una mostra del meu webcomic preferit!


Manhunt: Unabomber és una minisèrie basada en un cas real que va investigar l’FBI, un assassí en sèrie es dedicava a enviar bombes a través del servei postal, des de finals dels 70 fins a finals dels 90 i que per fi el van enganxar gràcies, al protagonista d’aquesta minisèrie. La sèrie és força tòpica en el sentit que el protagonista és un crac en lo seu, en aquest cas la creació de perfils psicològics, però com sempre els superiors el tenen menystingut i no li fan cas, però com que és tan bo demostrarà que tenia raó. La sèrie es mou en paral·lel entre 1995 quan va el protagonista va començar a participar en el cas i el 1997 quan el terrorista vol parlar amb el seu captor abans de declarar-se culpable. La sèrie es entretinguda a estones però l’oblides tan bon punt l’has acabat de veure, perquè tan el protagonista com l’antagonista són personatges molt tòpics. La recomanaria només a gent que li encantin les persecucions d’assassins en sèrie.

A la categoria d’actors coneguts trobem que el protagonista de la sèrie es Sam Worthington (el soldat paraplegic protagonista d’Avatar), Chris Noth fa d’agent en cap de l’FBI de la zona de San Francisco (Us sonarà de ser el marit de l’Alicia a The Good Wife), Paul Bettany es l’antagonista (Vision, dels Vengadores).

Manhunt: Unabomber té 8 capítols i un 8,1 al imdb i un 7,4 al filmaffinity.

Nota: 6/10

  1. La Hiperactina: Diferències i semblances entre diabetis tipus 1 i 2 (13 minuts)
  2. Derivando: Euler, un genial matemàtic (8 min)
  3. La data de floració dels cirerers a Kyoto des de l’any 800.
  4. Web per simular que ets un hacker
  5. Exemples de redundàncies que fem servir sense adonar-nos
  6. Índex de refracció i l’angle crític (90 segons)
  7. Petita infografia en memòria de Yahoo Respostes.
  8. Quan el president de Turmekistan vol fer una volteta en bici no li agrada anar sol (2 min)
  9. Com funciona una cadena de producció de preservatius? (1 min)
  10. Mòbil + bici = Dolor (14 segons)
  11. 20 traduccions poc literals de títols de pel·lícules en diversos països
  12. La lògica de les aventures gràfiques d’abans resumida en aquesta paròdia en vídeo (1 min subtítol en anglès)
  13. Mark Ruffalo “Hulk” explicant una anècdota sobre la seva filla (1 min)
  14. Els elements no es mouen de lloc, només canvien de color (36 segons)

Las legiones malditas – Santiago Posteguillo (864 pàgines)

Segon llibre (en el CT3328 parlo del primer) de la trilogia de Publio Cornelio Escipió. Mai hauria pensat que m’agradaria la novel·la històrica, però resulta que les lluites entre Romans i Cartaginesos poden ser la mar d’entretingudes, abans els conflictes no se solucionaven enviant uns quants drons a bombardejar-ho tot, s’havien de moure quantitats ingents d’homes que anessin a lluitar contra altres quantitats ingents d’homes de la nació rival, i tot era més lent, les guerres podien durar molts mesos i fins i tot anys, batalles i més batalles. En aquesta segona part veiem la campanya de Publio Escipió a Hispània, mentre Anníbal està per la península Itàlica, el llibre segueix en especial la part de Publio, que per alguna cosa són els que van acabar guanyant la guerra (espoiler?).

Estaria mentint si digués que un llibre de gairebé 900 pàgines es llegeix de pressa, però reconec que la història entra bé, perquè el protagonista (Publio) és carismàtic, i sempre pensa plans inesperats i originals que solen sortir bé malgrat tenir-ho tot en contra, és com el Coronel Hanníbal Smith de l’equip A (Crec que soc el primer a comparar Escipió amb Hanníbal, serà que també soc un visionari). Em falta un llibre per acabar la trilogia, i saber per fi com acaba la segona guerra púnica, la més famosa de les tres guerres púniques, però abans de fer-ho posaré uns quants llibres pel mig, no em vull saturar de romans.

Nota:7/10

Avui només m’agradaria rescatar un post dels nois de ion litio sobre les 10 normes que has de donar als xicot de la teva filla. Les negretes son meves, per aquells que digueu que no treballo:

Regla nº 1:
Si aparcas delante de casa y tocas la bocina, será mejor que vengas a entregar un paquete, porque no conseguirás otra cosa.

Regla nº 2:
No tocarás a mi hija delante de mi. Puedes mirarla siempre y cuando no sea fijamente y siempre por encima de su cuello. Si no eres capaz de mantener tus ojos y tus manos alejadas del cuerpo de mi hija, sencillamente te los arrancaré.

Regla nº 3:
Estoy enterado de que la gente de tu edad considera muy moderno llevar los pantalones tan flojos que parece que se les vayan a caer en cualquier momento. Por favor no lo consideres como un insulto, pero tanto tú, como el resto de tus amigos sois completamente idiotas. Aun así, deseo ser agradable y abierto de miras acerca de este asunto, así que te propongo el siguiente compromiso: Puedes venir a mi casa enseñando la ropa interior y con pantalones diez tallas más grande, y no me opondré. Sin embargo, y para asegurarme de que tus pantalones no se bajan “accidentalmente” durante la cita con mi hija, cogeré mi martillo eléctrico y te los fijaré firmemente a la cintura.

Regla nº 4:
Estoy convencido de que estás informado de que en el mundo actual, el sexo sin usar “métodos barrera” de cualquier clase puede matarte. Permíteme explicartelo: hablando de sexo, yo soy la barrera, y sí: puedo matarte.

Regla nº 5:
Está comúnmente asumido que para conocernos, hablaremos de deportes, política y otros temas de actualidad. Por favor, ni lo intentes. La única información que necesitas darme es la hora en la que traerás a mi hija de vuelta a casa sana y salva, y la única respuesta que procede es: “temprano”

Regla nº 6:
No tengo duda de que eres un tipo muy popular, con muchas oportunidades para quedar con otras chicas. Me parece muy bien, siempre y cuando le parezca bien a mi hija. Aparte de eso, desde el momento en que salgas con mi hijita, no saldrás con ninguna otra chica más hasta que ella decidida acabar la relación. Si la haces llorar, yo te haré llorar.

Regla nº 7:
Si permaneces en la puerta de mi casa más de una hora esperando a que mi hija aparezca, no llores ni suspires. Si quieres llegar a tiempo para la película, mejor no conciertes una cita. Mi hija se estará maquillando, un proceso que puede durar tanto como pintar la Gran Muralla China. En vez de quedarte ahí parado, ¿por qué no haces mientras algo útil, como cambiarme el aceite del coche?

Regla nº 8:
Los siguientes lugares no son apropiados para una cita con mi hija:
– Lugares donde haya camas, sofás u cualquier otra cosa más suave que un taburete de madera.
– Lugares donde no haya padres, policía o monjas a la vista.
– Lugares oscuros.
– Lugares donde haya gente bailando, de la mano, o alegre.
– Lugares donde la temperatura ambiente sea suficiente como para que mi hija desee vestir pantalón corto, bañador, top o cualquier otra cosa que no sea un jersey de cuello vuelto bajo un anorak de pluma abrochado hasta la boca.
– Las películas con alto contenido romántico o sexual también están prohibidas, las películas en las que aparezcan sierras eléctricas están bien.
– Los partidos de hockey están bien.

Regla nº 9:
No me mientas. Puedo parecer viejo, calvo, idiota y mentecato. Pero en lo que concierne a mi hija soy el todopoderoso y omnisapiente Dios del Universo. Si te pregunto a dónde vais y con quién, solo tendrás una oportunidad para decirme la verdad, toda la verdad y nada más que la verdad. Tengo una escopeta, una pala y cien metros de terreno detrás de casa. No juegues conmigo.

Regla nº 10:
Ten miedo, mucho miedo. Podría confundir fácilmente el sonido de tu coche en la calle con el de un helicóptero de combate acercándose sobre un campo de arroz cerca de Hanoi. Cuando creo oler a Charlies, las voces de mi cabeza me ordenan que ponga el armamento a punto mientras espero a que traigas a mi hija a casa. En cuanto llegues, deberás salir del coche con las manos en alto bien a la vista, decir el santo y seña, gritar alto y claro que has traído a mi hija a casa a su hora, después volverás a tu coche. No es necesario que entres en mi casa. La cara que verás en la ventana, pintada con colores de camuflaje, es la mía.

The Terror és una minisèrie de 10 capítols sobre una exploració britànica de dos vaixells que en el 1845 van intentar travessar l’àrtic buscant un pas navegable entre Atlàntic i Pacífic, però sembla que serà una expedició molt accidentada. The Terror era el nom d’una de les embarcacions, l’altre es deia the Erebus. La sèrie es basa en un llibre de Dan Simmons (famós per la saga de Hyperion), i aquest es basa en una expedició real. El problema amb les expedicions llargues és que els problemes s’acumulen, primer és el fred, després el gel, després la falta de confiança entre la gent, després un os polar, després la mala alimentació, les malalties, i un llarg etcètera, un problema es pot solucionar, dos també, però un problema no és mai un cas aïllat, els problemes desencadenen en problemes nous, i cada vegada són més i més greus, i tots aquests problemes transformen a la gent, i en situacions límit la gent fa coses que no farien normalment. No us sorprendrà saber que l’expedició va ser un fracàs, però per saber com fracassar haureu de veure la sèrie.

The Terror ens porta interpretacions molt sòlides a càrrec d’actors consagrats com ara Ciarán Hinds (Mace Ryder a Joc de trons, Dumbledore a Harry Potter, Cèsar a Roma), Jared Harris (Legasov a Chernobyl, Moriarty a Sherlock Holmes), Tobias Menzies (Príncep Felip a The Crown, Brutus a Roma, Villiers a Casino Royale). Els dos primers són els capitans de cada vaixell, a més Ciarán és el responsable de l’expedició, Tobias és el seu segon d’abord. Us deixo el trailer subtitulat en castellà

Un consell, quan mireu la sèrie abrigueu-vos bé perquè el fred traspassa la pantalla, són 10 capítols plens de gel. La sèrie té una segona temporada que no té res a veure amb la primera, és una història a part, amb una trama i actors diferents que no he vist, va sobre quelcom japonès. Si noteu que la sèrie es veu ben feta i cuidada i que no s’han tallat amb el pressupost és perquè es tracta de la productora dels germans Scott. Els dos primers capítols no són fàcils de seguir, hi ha molts personatges, molta tripulació a bord, i sí que passen coses importants, però no és constant, tingueu una mica de paciència, val la pena conèixer el destí d’aquesta desgraciada tripulació, perquè sempre es més entretingut veure quan tot va malament que no pas quan tot va bé, i més divertit quan els altres ho passen fatal en comptes d’un mateix.

The Terror té un 6,9 al filmaffinity i un 8,0 a l’imdb

Nota: 7/10

  1. Mil ovelles i un bon gos pastor (1 min)
  2. Truc de màgia amb dos imperdibles (16 segons)
  3. Erupció del volcà Fagradalsfjall (45 segons)
  4. Heu vist mai una limusina travessant una caravana? (30 segons)
  5. Pilota de futbol que no té ganes d’entrar a la porteria (50 segons)
  6. Una garsa borratxa amb pomes fermentades (30 segons)
  7. A 150 km/h en tirolina al Pirineu
  8. Com es veu el món amb diferents deficiències visuals
  9. Pressions entre vasos comunicants (22 segons)
  10. Mantenint l’equilibri (50 segons)
  11. Que et trenquin el cor mai havia estat tan literal (3 min)
  12. Posant “lag” a la teva veu (1 min)
  13. Allau de núvols al Nepal (3 min)
  14. Així sona el gel trencant-se en el llac Baikal (1 min)
  15. Joan participant al Ahora Caigo (1 min)
  16. Passeig virtual pel temple d’Abu Simbel
  17. Dibuixant funcions clàssiques (15 segons)
  18. Canviant mòmies de lloc (2 min)

L’últim joc que he jugat es diu Inside, normalment no l’hauria comprat però Epic Games van fer una promoció i el van deixar per zero euros, es innegable que es un bon preu. Es un joc de trencaclosques en dos dimensions malgrat que l’escenari es presenta en tres dimensions. Un dels punts forts del joc es la seva senzillesa en el control, només farem servir les 4 fletxes de direcció per moure’ns i el Ctrl per realitzar l’acció d’empènyer, estirar o prémer un botó, res més. Un altre factor important d’aquest joc es l’ambientació, en el tràiler oficial que us deixo més avall podeu veure-la. Es tracta d’un futur distòpic on un nen / jove amb samarreta vermella haurà d’intentar sobreviure a una societat totalitària, si un Mon Feliç de Huxley tingués un videojoc tindria aquesta ambientació. El joc no té cap mena de compassió per tu, per això està catalogat per a majors de 18 anys, si algú et descobreix et mata a sang freda sense pensar-ho; per sort el joc ens deixarà tornar a la vida just abans de la nostra fatal decisió per intentar-ho fer-ho bé les vegades que faci falta. Un altre punt a favor del joc es que es més de pensar per resoldre els problemes que no pas de coordinació amb els dits, es a dir, que en general no cal molta traça prement tecles ràpidament. Oblideu-vos de la veu i el diàleg, aquí el protagonista està sol contra la societat, això farà l’atmosfera encara més tètrica i opressiva, l’únic que sabem es que hem de corre constantment sempre tirant cap endavant. El disseny de l’escenari es molt bo, tot i que la paleta de colors es mou principalment entre el negre, el gris i el blanc, però de tan en tan trobarem altres colors. No parlaré més sobre la trama perquè descobrir cada nou escenari es la gràcia del joc.

Que tots els trencaclosques es resolguin en dos dimensions també simplifica molt les opcions alhora de resoldre’ls, malgrat tot, els reptes son originals i cada un requereix pensar una mica per resoldre’l, tampoc molt, perquè no he trobat cap punt on m’hagi encallat i hagi hagut de recorre a una guia, per tan em sento orgullós de mi mateix. No es gaire llarg, jo l’he acabat amb 4 hores i 45 minuts, però és veritat que hi ha 14 objectes ocults pel joc que no son necessaris per acabar el joc però que estan allà per a qui li agradi explorar i completar-ho tot, jo n’he trobat tres i gràcies. Quan ja coneixes la solució als trencaclosques i ets hàbil de reflexes es veu que et pots passar el joc, sense trobar objectes ocults, en dues hores escasses. Es un d’aquells jocs curts i amb escassa re-jugabilitat, però que un cop jugats no s’obliden fàcilment.

Avui recupero el CT948 amb uns quants cartells
– Com dient, aquí fem les coses bé.
cartell

 

– Com dient ja n’hi ha prou de superherois amb malles.
2150952776_bb954f7751

 

– Com dient, hi ha massa humitat al fons del llac per fer segons què.
acampar-lago

 

– Com dient que està prohibit quedar-se empalat?
prohibido-quedarensartado

 

– Com dient que no li mola que aparquis la moto aquí
prohibido-estacionar-vereda

 

– Com dient què no s’hauria de fer en un lavabo.
2199641425_8b63bf9267

 

– Com dient que el lloc més segur per seure potser no es aquest rèptil.
NoTeSientesEnCocodrilo

Ja sabeu que els meus posts preferits son aquells que no aporten contingut nou, aquells que parlen de casos típics que ja existeixen, per alguna cosa Pons’s Blog es el blog més meta del mon. Avui us porto un recull de les millors sèries que he vist com a mínim una temporada en els últims cinc anys. Si voleu veure els enllaços a les sèries visiteu el CT3338, CT3159, CT2955, CT2748 i CT2539. Potser hauria d’actualitzar la pestanya de sèries, però fa molt que no ho faig i seria molt feina. Entre parèntesis el nombre de temporades que he vist, que si la sèrie es bona coincideix amb el nombre total de temporades emeses. Com a idea, qualsevol sèrie per sobre del 60 es bona idea mirar-la, i qualsevol per sobre del 30 ja l’haurien d’haver vist.

  1. Juego de Tronos (8 temporades)
  2. Downton Abbey (6 temporades)
  3. Chernobyl (1 temporada)
  4. Community (6 temporades)
  5. Sherlock (4 temporades)
  6. Better Call Saul (5 temporades)
  7. The Boys (2 temporades)
  8. Rick & Morty (3 temporades)
  9. The night of (1 temporada)
  10. Black Mirror (5 temporades)
  11. Borgen (3 temporades)
  12. The Good Place (4 temporades)
  13. Fleabag (2 temporades)
  14. Shameless (8 temporades)
  15. Narcos (3 temporades)
  16. Roma Criminal (2 temporades)
  17. Gomorra (4 temporades)
  18. Fargo 2 (1 temporada)
  19. The Good Wife (7 temporades)
  20. Watchmen (1 temporada)
  21. The Bronn (4 temporades)
  22. Death Note (2 temporades)
  23. The Shield (7 temporades)
  24. En terapia (3 temporades)
  25. Fargo 3 (1 temporada)
  26. The Deuce (2 temporades)
  27. Buenos presagios (1 temporada)
  28. The expanse (4 temporades)
  29. Gambito de Dama (1 temporada)
  30. American Crime History 1 (1 temporada)
  31. The Crown (4 temporades)
  32. One Punch man (1 temporada)
  33. Fariña (1 temporada)
  34. After Live (1 temporada)
  35. Atac als titans (3 temporades)
  36. Mr Robot (4 temporades)
  37. ZeroZeroZero (1 temporada)
  38. La casa de papel (4 temporades)
  39. Brooklyn nine-nine (5 temporades)
  40. Bojack Horseman (4 temporades)
  41. Mrs Maisel (3 temporades)
  42. House of cards (5 temporades)
  43. Utopia (2 temporades)
  44. Antidisturbios (1 temporada)
  45. Vikings (6 temporades)
  46. Peaky Blinders (5 temporades)
  47. Lo que hacemos en las sombras (2 temporades)
  48. Louie (5 temporades)
  49. Happy (2 temporades)
  50. Modern Family (9 temporades)
  51. Mythic Quest (1 temporada)
  52. Archer (3 temporades)
  53. Verguenza (2 temporades)
  54. Mira lo que has hecho (2 temporades)
  55. Westworld (2 temporades)
  56. The Witcher (1 temporada)
  57. Star Trek lower decks (1 temporada)
  58. The leftovers (3 temporades)
  59. Narcos Mexico (1 temporada)
  60. Succesion (1 temporada)
  61. Oz (1 temporada)
  62. Stranger Things (1 temporada)
  63. Fringe (5 temporades)
  64. Banshee (1 temporada)
  65. The Young Pope (1 temporada)
  66. Big Little Lies (1 temporada)
  67. Altered Carbon (1 temporada)
  68. Love Death & Robots (1 temporada)
  69. The Umbrella Academy (1 temporada)
  70. Por 13 razones (1 temporada)
  71. Mindhunter (1 temporada)
  72. Bodyguard (1 temporada)
  73. Dark (1 temporada)
  74. John Adams (1 temporada)
  75. El cuento de la criada (1 temporada)
  76. The Killing (1 temporada)
  77. Godless (1 temporada)
  78. Years and years (1 temporada)
  79. Big Bang (11 temporades)
  80. Silicon Valley (1 temporada)
  81. Fargo IV (1 temporada)
  82. Ophan Black (1 temporada)
  83. Patria (1 temporada)
  84. This is us (1 temporada)
  85. The office (1 temporada)
  86. 2 hombres y medio (1 temporada)
  87. Veep (1 temporada)
  88. American Crime History 2 (1 temporada)
  1. Donant forma a la fusta (1 min)
  2. Per això no t’has de posar sota un arbre en una tempesta elèctrica. (20 segons)
  3. A vegades prevenir no evita la demència, però altres vegades si, i curar-les de moment cap.
  4. Snowboard sobre sorra (36 segons)
  5. Vaques, ànecs i gossos, en teoria tenen preferència a situar-se cap al nord perquè noten el camp magnètic
  6. La il·lusió òptica de la màscara que gira (2 min)
  7. Així fan la Vienetta (Comtessa de tota la vida) (1 min)
  8. Drons pel dia de Sant Patrici (80 segons)
  9. Un diagrama per saber si pots tenir sexe sense cometre pecat
  10. Hi ha una flota mercant de 100.000 vaixells
  11. Valentin Delluc: Esquí més parapent (1 min)
  12. Forats de guió i altres errors en el cine (47 min, si us interessa el tema no se us farà llarg)
  13. Aplicació per saber quin son els millors moments per saltar-te d’una pel·lícula en cas de necessitat
  14. Pedres gairebé levitant per sobre el llac Baikal
  15. Modelitzant els problemes del món real amb matemàtiques

Gangs of London és una sèrie a anglesa (oh! Sorpresa) sobre les bandes mafioses (oh! Sorpresa) de la capital britànica. La sèrie arranca quan el capo més important de la ciutat és assassinat per uns mindundis, la pregunta és saber qui ha encarregat l’assassinat, el seu fill remourà tota la ciutat per descobrir el culpable. Són mafiosos britànics, tenen un estil diferent dels americans, podríem dir que s’assemblen més als italians en aquest sentit, són més discrets, prefereixen amagar el seu poder, perquè tothom ja els respecta, però no dubten en fer servir la força quan és necessari. Què diferència aquesta sèrie de mafiosos d’altres sèries i pel·lícules? Doncs primer de tot l’estil britànic, i després la violència crua i salvatge, si us espanta la sang millor no us acosteu a aquesta sèrie, hi ha tota mena de violència, amb armes de foc (si us agraden molt els trets, us encantarà el cinquè capítol), amb armes blanques, sense armes, amb altres tipus d’armes, tortures diverses, violència per tots els gusts. No tot és acció, també hi ha lloc pel thriller, de fet és la part principal, on coneixem les diferents famílies mafioses i les relacions entre elles, els interessos de cada personatge, els secrets que amaguen, capítol a capítol descobrim més i més sobre cadascú. Us deixo amb el trailer que igual que la sèrie està ple d’acció i sang.

Parlem dels actors, la majoria són britànics, i els pocs que no ho són poden passar perfectament com habitants de Londres, jo només he reconegut a Michelle Fairley (Catelyn Stark, que aquí fa de mare del protagonista), a Colm Meaney (Miles O’Brien de Star Trek), Joe Cole (John Shelby de Peaky Blinders, aquí fa de protagonista), finalment, David Bradley (Walder Frey) que fa un cameo en el primer capítol.

La primera temporada de Gangs of London són 9 capítols (de moment no hi ha més temporades). Té un 7,6 al filmaffinity i un 8,1 l’imdb.

Nota: 8/10

Un altre recull d’anuncis vintage per avui dimarts, cortesia del CT1064 i del CT1575

personal.musica.com: Heavy, sabem que hi ha una cançó de Britney que t’encanta.

Doritos Rolalas: No trenquis la cadena!

Scribe: Un món de paper

XBox : La vida es curta

Shera: Sostres duradors

Ikea: Rebaixes d’hivern

Intel: La millor tecnologia que Intel ha creat mai.

Bud Light & Lost

Krung Thai Bank: Oblidat de pagar les factures

Cervesa Andes. El teletransporter