Cas típic 3383: noi li agrada noia, noi li agrada Inside

L’últim joc que he jugat es diu Inside, normalment no l’hauria comprat però Epic Games van fer una promoció i el van deixar per zero euros, es innegable que es un bon preu. Es un joc de trencaclosques en dos dimensions malgrat que l’escenari es presenta en tres dimensions. Un dels punts forts del joc es la seva senzillesa en el control, només farem servir les 4 fletxes de direcció per moure’ns i el Ctrl per realitzar l’acció d’empènyer, estirar o prémer un botó, res més. Un altre factor important d’aquest joc es l’ambientació, en el tràiler oficial que us deixo més avall podeu veure-la. Es tracta d’un futur distòpic on un nen / jove amb samarreta vermella haurà d’intentar sobreviure a una societat totalitària, si un Mon Feliç de Huxley tingués un videojoc tindria aquesta ambientació. El joc no té cap mena de compassió per tu, per això està catalogat per a majors de 18 anys, si algú et descobreix et mata a sang freda sense pensar-ho; per sort el joc ens deixarà tornar a la vida just abans de la nostra fatal decisió per intentar-ho fer-ho bé les vegades que faci falta. Un altre punt a favor del joc es que es més de pensar per resoldre els problemes que no pas de coordinació amb els dits, es a dir, que en general no cal molta traça prement tecles ràpidament. Oblideu-vos de la veu i el diàleg, aquí el protagonista està sol contra la societat, això farà l’atmosfera encara més tètrica i opressiva, l’únic que sabem es que hem de corre constantment sempre tirant cap endavant. El disseny de l’escenari es molt bo, tot i que la paleta de colors es mou principalment entre el negre, el gris i el blanc, però de tan en tan trobarem altres colors. No parlaré més sobre la trama perquè descobrir cada nou escenari es la gràcia del joc.

Que tots els trencaclosques es resolguin en dos dimensions també simplifica molt les opcions alhora de resoldre’ls, malgrat tot, els reptes son originals i cada un requereix pensar una mica per resoldre’l, tampoc molt, perquè no he trobat cap punt on m’hagi encallat i hagi hagut de recorre a una guia, per tan em sento orgullós de mi mateix. No es gaire llarg, jo l’he acabat amb 4 hores i 45 minuts, però és veritat que hi ha 14 objectes ocults pel joc que no son necessaris per acabar el joc però que estan allà per a qui li agradi explorar i completar-ho tot, jo n’he trobat tres i gràcies. Quan ja coneixes la solució als trencaclosques i ets hàbil de reflexes es veu que et pots passar el joc, sense trobar objectes ocults, en dues hores escasses. Es un d’aquells jocs curts i amb escassa re-jugabilitat, però que un cop jugats no s’obliden fàcilment.