Cas típic 3387: noi li agrada noia, noi li agrada Las Legiones Malditas

Las legiones malditas – Santiago Posteguillo (864 pàgines)

Segon llibre (en el CT3328 parlo del primer) de la trilogia de Publio Cornelio Escipió. Mai hauria pensat que m’agradaria la novel·la històrica, però resulta que les lluites entre Romans i Cartaginesos poden ser la mar d’entretingudes, abans els conflictes no se solucionaven enviant uns quants drons a bombardejar-ho tot, s’havien de moure quantitats ingents d’homes que anessin a lluitar contra altres quantitats ingents d’homes de la nació rival, i tot era més lent, les guerres podien durar molts mesos i fins i tot anys, batalles i més batalles. En aquesta segona part veiem la campanya de Publio Escipió a Hispània, mentre Anníbal està per la península Itàlica, el llibre segueix en especial la part de Publio, que per alguna cosa són els que van acabar guanyant la guerra (espoiler?).

Estaria mentint si digués que un llibre de gairebé 900 pàgines es llegeix de pressa, però reconec que la història entra bé, perquè el protagonista (Publio) és carismàtic, i sempre pensa plans inesperats i originals que solen sortir bé malgrat tenir-ho tot en contra, és com el Coronel Hanníbal Smith de l’equip A (Crec que soc el primer a comparar Escipió amb Hanníbal, serà que també soc un visionari). Em falta un llibre per acabar la trilogia, i saber per fi com acaba la segona guerra púnica, la més famosa de les tres guerres púniques, però abans de fer-ho posaré uns quants llibres pel mig, no em vull saturar de romans.

Nota:7/10