Cas típic 3391: noi li agrada noia, noi li agraden les pelis del 2021 (2)

Recull de les últimes 8 pel·lícules (estic mirant poques pelis aquest any, i per això he passat de 10 a 8 per recull) que he vist ordenades de pitjor a millor. Com sempre la nota del filmaffinity primer, després la meva.

1. No Mataràs [6,2][2] (2020): Un bon home coneix una noia sonada i el fica amb problemes, no vull explicar els detalls, però el cas és que en comptes de trucar a la policia i explicar què ha passat realment prefereixi fugir perquè és imbècil, després continua fent decisions estúpides sense parar, com més avança la pel·lícula pitjor. Quin empatx de Mario Casas, surt en totes les escenes, tota la estona la càmera el segueix, el film està ple d’escenes d’aquest home i música, res més. A sobre, en les escenes d’acció com que no tenen diners per dobles d’acció ni efectes especials no paren de moure la càmera i marejar a l’espectador.
2. Wonder Woman 1984 (2020) [4,8][4]: Primer hi ha una escena d’acció que no té res a veure la resta de la pel·lícula, després hi ha una escena amb una mica d’acció, però molt estúpida i sense cap mena de gràcia, després hi ha una hora intentant justificar una trama que si ho penses una mica no té cap ni peus, llavors hi ha l’acció, i després un final tan ensucrat que m’ha fet tornar diabètic, per segona vegada. Com a peli de superherois de les més fluixes.
3. La modista (2015) [5,9][5]: Després de molts anys Kate Winslet torna al poblet perdut del mig d’Austràlia que la va veure néixer, però els veïns no els hi farà gaire gràcia tornar-la a veure després de l’incident que va protagonitzar amb un nen. En el poble es trobarà amb un atractiu Liam Hemsworth. La pel·lícula amb una barreja estranya de gèneres, mig comèdia dramàtica, mig melodrama romàntic, mig tragèdia, si, sé que són moltes meitats.
4. Greyhound: Enemigos bajo el mar (2020) [6,4][6]: Durant la Segona Guerra Mundial Tom Hanks capitaneja l’escolta d’un comboi de vaixells que han de travessar l’Atlàntic mentre són assetjats pels submarins nazis. La pel·lícula és hora i mitja de lluita constant entre els destructors i els submarins, no hi ha pràcticament res més, Tom Hanks donant ordres per maniobrar el destructor per enfonsar submarins, mentre els submarins enfonsen vaixells. La pel·lícula és normaleta, però Tom Hanks arregla qualsevol film, podries fer una peli d’ell durant dues hores pelant patates i encara et sortiria una cinta decent.
5. En tierra de Nadie (2001) [7,4][6]: 1993, guerra de Bosnia, un soldat serbi i un bosni estan atrapats al mig de les dues trinxeres. Com que cap bàndol no sap què fer enviaran els cascs blaus, que tampoc saben què fer. Un exemple més de l’absurditat de la guerra, seria graciós si no fos perquè la gent mor.
6. Inside Men (2012) [6,9][6]: De fet no és una pel·lícula, és una minisèrie britànica de 4 capítols de 50 minuts de durada que va sobre l’atracament a un dipòsit de seguretat. Per resumir Inside men és tot el contrari a la Casa de Papel, en aquesta sèrie intenten ser realistes i més o menys ho aconsegueixen, en canvi, a la Casa de Papel és simplement un exercici de diversió i fantasia on res del qual passi podria ser semblant a la realitat. A Inside men seguim la vida del director del dipòsit, un home normal el qual sap que tard o d’hora un atracament podria passar, però ningú està realment preparat per una cosa així. La sèrie no és espectacular, ja que el pressupost es veu bastant limitat, actors desconeguts, mínims efectes especials, pocs escenaris, ambientació senzilla, però l’acció és simplement versemblant. Coneixem com es prepara l’atracament, com es desenvolupa i què passa després, però no amb l’ordre cronològic.
7. La liga de la justícia de Zack Snyder (2021) [7,3][7]. Resumint l’argument molt ràpidament, Batman ha d’ajuntar cinc superherois per tal de lluitar contra l’amenaça més gran que s’ha enfrontat la terra, és a dir, el mateix de cada cap de setmana en l’univers dels superherois. Havia vist la versió del 2017 que bàsicament és la mateixa pel·lícula, però no tan ben feta, sobretot han tret unes quantes escenes que feien vergonya, i potser n’han posat alguna altra, però en general el canvi ha estat positiu. La versió de Zack Snyder, però té un petit problema, que dura 4 hores, i reconec que ja no sabia com posar-me en el sofà, però la història funciona millor, els personatges tenen més ànima, més rerefons, tot té un to menys colorista i menys brillant que queda millor, a part que coneixem la motivació del dolent i els seus problemes, hi ha un epíleg curiós, ara bé, no ens enganyem, continua sent una peli de superherois entretinguda i ja està, i a mi m’agraden els superherois, ho reconec. Per cert Flash no fa gens de gràcia en cap de les dues versions.
8. Ronin (1998) [6,7][7]: Contracten a Robert de Niro, Jean Reno i altres mercenaris professionals per tal de robar un maletí, no saben per qui treballen ni a qui li estan robant, tot ho fan pels calés. Russos, irlandesos, francesos, tots volen el maletí i no dubtaran a trair a qui sigui. Comença com thriller, però s’acaba convertint més en una peli d’acció, que a mi ja em sembla bé, bastant especialitzada en persecucions de cotxes, em sembla que mai havia vist destrossar tants cotxes francesos.