La Traïció de Roma – Santiago Posteguillo (872 pàgines)
Tercera i última entrega de la trilogia de llibres sobre Escipió. Vaig dir que abans d’acabar la trilogia llegiria altres llibres pel mig, i encara que no ho sembli no vaig mentir, però com que no els he acabat no els he ressenyat en el blog, ja els veurem en el recull de llibres abandonats, paciència. A diferència de les dues parts anteriors aquí el llibre inclou extractes sobre les memòries d’Escipió, i la veritat es veuen força pessimistes, no vull fer espoilers, però sembla que en aquesta tercera part Escipió no va triomfar tant com en la primera part de la seva vida. Fins a la primera meitat les coses encara van força bé, perquè el tema batalles sempre ha triomfat Escipió, però en el tema polític no sortia tan ben parat. Pobre home, tant que havia fet per Roma, tant que havia lluitat i així és com li acaben pagant els seus serveis?
Per cert, qui repeteix el nom de la seva filla? Primer ja resulta una mica confós que el fill es digui igual que el pare, però es pot tolerar, però resulta que Escipió li va posar Cornèlia a la seva primera filla i també li va posar Cornelià a la seva segona filla, ja em sembla confós el cas que la filla es digui igual que la mare, o el fill que el pare, però entre germans? Totalment innecessari. Torno a dir el mateix que he dit en les dues primeres parts dels llibres d’aquesta trilogia, en general la novel·la històrica no fa per mi, però les lluites dels romans explicades per aquest autor es fan la mar d’entretingudes. Al final del llibre hi ha dibuixos de la distribució dels exèrcits i com aquests es van movent al llarg de la batalla, molt instructiu per si mai et posen com a general d’un exèrcit de 40.000 persones armades amb llances, espases i arcs. Us deixo amb un extracte de les memòries d’Escipió.
He sido el hombre más poderoso del mundo pero también el más traicionado. La maldición de Sífax se ha cumplido. Hubo un momento en el que pensé que mi caída era imposible. El orgullo y los halagos con frecuencia nublan nuestra razón…
Nota: 7/10
Pons's blog 
Veig que tota la trilogia manté un nivell de notable i que val la pena llegir-la. Malgrat tot la deixo passar, però només perquè ja tinc prou lectures pendents.
Si la llegeixes no crec que te’n penedeixis, ara bé, si no la llegeixes tampoc.
No saps allò que t’estàs perdent. A veure quan et tocara escriure l’Evangeli segons McAbeu per al Nou Ponsament què en diràs del teu mestre…
Vuit-centes setanta-dues pàgines! On anirem a parar? Si amb els temps que corren ara més de dues pàgines ja costen de llegir.
Estan bojos, aquests romans!
Bé, el que ho ha escrit no és romà, és valencià, però això no vol dir que no estigui boig, malgrat tot escriu llibres entretinguts.
No voldries veure la traïció de Roma en una pàgina amb 2 línies escrites i la resta dibuixets?!
Amb un vídeo de 15 segons, ja faig, més no que em despisto.
Que no tens prou RAM instal·lada? O no és gaire funcional?
Estic tornant del lloc web de l’hisenda i em sento molt traîda! Molt traïda!! Això de Roma no és res comparat amb la que ens han clavat els malparit! I encara ens volen colar deutes aplaçades…
No et sents bé sents solidària amb els teus imposts ajudant a l’estat?
Ajudant a l’estat perquè em robin tot allò que l’empresa ens va donar per sobreviure a l’ERTE necessari perquè l’estat no estava preparat per la situació de l’any passat?? Això és conya o què? Potser em penso que els diners que n’agafen simplement perquè poden aniran a parar al sistema sanitari??
Ui, la típica sèrie de llibres que potser hauria llegit ara fa 15 anys, però que ja no llegiré…
Vols dir que d’aquí a 15 anys jo serè com tu? Ai, uix, quina cosa.
Què intentes suggerir? Fa 15 anys perdies el temps assegut al sofa menjant crispetes i ara ja no? Llavors per què tens sobrepes?
[…] La Traïció de Roma – Santiago Posteguillo (872 pàgines) 7/10 […]