Cas típic 3416: noi li agraden les pel·lícules del 2021 (3)

Recull de les últimes 8 pel·lícules que he vist ordenades de pitjor a millor. Com sempre la nota del filmaffinity primer, després la meva.

1. Un hombre sin pasado (2002) [7,4][2]: Un home que ha perdut la memòria i ha de viure en un contenidor de mercaderies en una zona marginada del port de Helsinki. En el filmaffinity posa que és en part comèdia, no conec l’humor finlandès, però la vida d’un home en la misèria no sembla una situació massa divertida.
2. Mank (2020) [6,5][3]: Biopic sobre el guionista de Ciutadà Kane. Als de Hollywood els hi encanta fer pel·lícules que parlin sobre ells mateixos, sobre la seva història, sobre com es fa el cine, és el mateix que fem nosaltres els escriptors de blogs, ens encanta parlar sobre blogs, però per la gent que no és del “mundillo” ni per la gent que no és cinèfila la pel·lícula no és tan interessant, sort del magnífic paper de Gary Oldman, la resta de la pel·lícula és gent xerrant sobre temes que desconec. Un últim avís, no intenteu ajustar el color dels vostres televisors, no els hi passa res, el film és en blanc i negre.
3. Corpus Christi (2019) [7,3][5]: Un noi de 20 anys surt del reformatori i vol fer-se capellà, però no el deixen per ser exconvicte, però se’n va en un poblet i allà es fa passar per cura, i això que sona com una comèdia de capellans no ho és, és un drama perquè es basa en fets reals, i la realitat no sol ser una comèdia.
4. Borat, película film secuela (2020) [5,8][6]: Per tal que la gloriosa nació de Kazakhstan sigui aliada amb els EUA Borat entregarà la seva filla com a regal al vicepresident Pence. L’humor de Borat és molt escatològic i políticament incorrecte, molts gags són simplement de mal gust, és un humor grotesc, un exemple és que no solament hi ha una guia kazajistanesa de com un marit ha de tractar una esposa sinó que a més aquesta està redactada pel ministeri d’agricultura. Malgrat tot hi ha unes quantes bromes que m’han fet gràcia, a part que durant tota la pel·lícula no para de ficar-se amb els republicans més de dretes del país, i fins i tot té un gir final inesperat.
5. Soul (2020) [7,5][6]: És complicat explicar l’argument de la pel·lícula sense fer massa espoilers, direm que la pel·lícula va sobre el més enllà, les ànimes, les inspiracions, les vocacions, personalitats, el sentit de la vida… És d’aquelles pelis que es venen amb un missatge molt profund, però que en el fons tampoc expliquen res que no s’hagi dit mil vegades. No està malament, però per mi és de les més fluixes de Pixar.
6. Ciudad de vida y muerte (2009)[7,4][6]:  Any 1937, guerra xino-japonesa. No us sorprendrà saber que es tracta d’un drama bèl·lic, com tampoc us hauria de sorprendre que si la pel·lícula és de producció xinesa, els dolents siguin els japonesos, però bé, es basa en fets ben reals, tristament va passar. El film no se centra tant en la batalla de la ciutat de Nanking, com el que passa un cop acaba (espoiler, res de bo). Molta gent l’anomena la Llista de Schindler asiàtica, crec que exageren, a veure la pel·lícula està bé, però no és una obra mestra. Per cert, aquesta peli també és en blanc i negre.
7. De amor y monstruos (2020) [6,0][6]: Per culpa d’intentar destruir un meteorit amb armes nuclears i químiques els insectes han mutat i s’han convertit en monstres gegants que s’han carregat el 95% de la humanitat. D’acord, no és una premissa gaire probable científicament parlant, però és una peli fantàstica d’acció, no li demaneu realisme. El protagonista és un noi que viu en un búnquer, com la majoria d’humans del planeta, però per desgràcia la seva parella està en un altre búnquer a 140 km, i un dia decideix fer la travessia suïcida per trobar-la. Té un estil que m’ha recordat a Bienvenidos a Zombieland, i això és bo.
8. La família Mitchell contra les màquines (2021) [7,3][8]. La filla gran de la família Mitchell ha de començar la universitat, i tota la família l’acompanyarà fins a la universitat, ja sabeu que als nord-americans els hi encanta anar a la universitat que està just a l’altra punta del país. A mig camí es trobaran que els robots han començat una rebel·lió contra els humans. M’encanta l’humor de les pel·lícules d’animació de Sony, primer ja ho van aconseguir amb el multivers de Spiderman, i ara amb aquesta ho han tornat a fer. L’acció és totalment esbojarrada i sempre sota el servei de l’humor. Finalment comentar l’aspecte visual, no és el més important per mi, però m’agrada, i quan hi fiquen diferents estils de dibuix hi queda molt bé. En definitiva, m’ha donat molt bon rotllo la pel·lícula.