Cas típic 3416: noi li agraden les pel·lícules del 2021 (3)

Posted: 2021-06-14 in Cine

Recull de les últimes 8 pel·lícules que he vist ordenades de pitjor a millor. Com sempre la nota del filmaffinity primer, després la meva.

  1. Un hombre sin pasado (2002) [7,4][2]: Un home que ha perdut la memòria i ha de viure en un contenidor de mercaderies en una zona marginada del port de Helsinki. En el filmaffinity posa que és en part comèdia, no conec l’humor finlandès, però la vida d’un home en la misèria no sembla una situació massa divertida.
  2. Mank (2020) [6,5][3]: Biopic sobre el guionista de Ciutadà Kane. Als de Hollywood els hi encanta fer pel·lícules que parlin sobre ells mateixos, sobre la seva història, sobre com es fa el cine, és el mateix que fem nosaltres els escriptors de blogs, ens encanta parlar sobre blogs, però per la gent que no és del “mundillo” ni per la gent que no és cinèfila la pel·lícula no és tan interessant, sort del magnífic paper de Gary Oldman, la resta de la pel·lícula és gent xerrant sobre temes que desconec. Un últim avís, no intenteu ajustar el color dels vostres televisors, no els hi passa res, el film és en blanc i negre.
  3. Corpus Christi (2019) [7,3][5]: Un noi de 20 anys surt del reformatori i vol fer-se capellà, però no el deixen per ser exconvicte, però se’n va en un poblet i allà es fa passar per cura, i això que sona com una comèdia de capellans no ho és, és un drama perquè es basa en fets reals, i la realitat no sol ser una comèdia.
  4. Borat, película film secuela (2020) [5,8][6]: Per tal que la gloriosa nació de Kazakhstan sigui aliada amb els EUA Borat entregarà la seva filla com a regal al vicepresident Pence. L’humor de Borat és molt escatològic i políticament incorrecte, molts gags són simplement de mal gust, és un humor grotesc, un exemple és que no solament hi ha una guia kazajistanesa de com un marit ha de tractar una esposa sinó que a més aquesta està redactada pel ministeri d’agricultura. Malgrat tot hi ha unes quantes bromes que m’han fet gràcia, a part que durant tota la pel·lícula no para de ficar-se amb els republicans més de dretes del país, i fins i tot té un gir final inesperat.
  5. Soul (2020) [7,5][6]: És complicat explicar l’argument de la pel·lícula sense fer massa espoilers, direm que la pel·lícula va sobre el més enllà, les ànimes, les inspiracions, les vocacions, personalitats, el sentit de la vida… És d’aquelles pelis que es venen amb un missatge molt profund, però que en el fons tampoc expliquen res que no s’hagi dit mil vegades. No està malament, però per mi és de les més fluixes de Pixar.
  6. Ciudad de vida y muerte (2009)[7,4][6]:  Any 1937, guerra xino-japonesa. No us sorprendrà saber que es tracta d’un drama bèl·lic, com tampoc us hauria de sorprendre que si la pel·lícula és de producció xinesa, els dolents siguin els japonesos, però bé, es basa en fets ben reals, tristament va passar. El film no se centra tant en la batalla de la ciutat de Nanking, com el que passa un cop acaba (espoiler, res de bo). Molta gent l’anomena la Llista de Schindler asiàtica, crec que exageren, a veure la pel·lícula està bé, però no és una obra mestra. Per cert, aquesta peli també és en blanc i negre.
  7. De amor y monstruos (2020) [6,0][6]: Per culpa d’intentar destruir un meteorit amb armes nuclears i químiques els insectes han mutat i s’han convertit en monstres gegants que s’han carregat el 95% de la humanitat. D’acord, no és una premissa gaire probable científicament parlant, però és una peli fantàstica d’acció, no li demaneu realisme. El protagonista és un noi que viu en un búnquer, com la majoria d’humans del planeta, però per desgràcia la seva parella està en un altre búnquer a 140 km, i un dia decideix fer la travessia suïcida per trobar-la. Té un estil que m’ha recordat a Bienvenidos a Zombieland, i això és bo.
  8. La família Mitchell contra les màquines (2021) [7,3][8]. La filla gran de la família Mitchell ha de començar la universitat, i tota la família l’acompanyarà fins a la universitat, ja sabeu que als nord-americans els hi encanta anar a la universitat que està just a l’altra punta del país. A mig camí es trobaran que els robots han començat una rebel·lió contra els humans. M’encanta l’humor de les pel·lícules d’animació de Sony, primer ja ho van aconseguir amb el multivers de Spiderman, i ara amb aquesta ho han tornat a fer. L’acció és totalment esbojarrada i sempre sota el servei de l’humor. Finalment comentar l’aspecte visual, no és el més important per mi, però m’agrada, i quan hi fiquen diferents estils de dibuix hi queda molt bé. En definitiva, m’ha donat molt bon rotllo la pel·lícula.
Comentaris
  1. allau ha dit:

    “De amor y monstruos”, com no m’esperava res, em va sorprendre agradablement. La dels Mitchell també fa passar una bona estona, en canvi “Soul” se’m va fer “bola”. Ah, i confesso que m’ho vaig passar molt bé amb Borat II.

    • Pons ha dit:

      El problema amb Soul és que intenten posar més missatge que no pas trama, van més de profunds, cada escena ha de ser una lliçó moral, cada diàleg t’ha de fer reflexionar. I bé, sobretot perquè ja hem vist moltes pel·lícules de Pixar i moltes acaben sent semblants, ja ens imaginem què hi trobarem.

    • AhSe ha dit:

      Per què t’ho vas passar bé amb el segon Borât?

  2. McAbeu ha dit:

    D’aquestes n’he vist 3, te les poso també per ordre de pitjor a millor:

    2. Mank. No em va acabar de convèncer. A parer meu, el blanc i negre li fa més mal que bé.

    7. De amor y monstruos. Els monstres salven la pel·lícula, però suposo que ja es tractava d’això. Força recomanable per passar l’estona sense gaire cosa més.

    5. Soul. No acostumo a veure pel·lícules d’animació, però aquesta la vaig trobar prou entretinguda. 

    • Pons ha dit:

      2. Jo tampoc entenc el blanc i negre, ni el propòsit de la pel·lícula en general.

      7. Potser m’estaré fent gran, però trobo que les escenes d’acció amb els monstres són la part més fluixa de la pel·lícula.

      5. Està bé, però està millor si has vist poques pelis de Pixar

      PS: He estat temptat d’esborrar alguna de la llista per fer-te desquadrar els punts altre cop xD

    • AhSe ha dit:

      2. Segur que amb colors l’hauries vista pitjor
      7. Ja has començat a llegir també histories amb dracs i coses de màgia, com el Pons?

      • McAbeu ha dit:

        Parlant de veure-hi més o menys bé, m’has recordat que fa dies que penso que aquest mimetisme del teu avatar amb el d’en Pons resulta pertorbador i, fins i tot, confós. No és que no m’agradi el teu ull verd, però, si et contesto la pregunta: “Per què el McAbeu surt amb negretes mentre l’AhSe va amb caràcters senzills?” te’l canviaries a vermell, per exemple?

        • AhSe ha dit:

          Recordem sisplau els rumors que acostumaven correr fa temps! Un ha de fer esforços per fer pujar els ratings d’aquest bloc, si estàs disposat a argumentar com Pons mana la necessitat del canvi a vermell el becari podria provar implementar-lo ^^

          • McAbeu ha dit:

            No voldria allargar gaire el tema que no anava més enllà de demanar una diferenciació cromàtica amb l’afany de facilitar la feina als comentaristes millorant d’aquesta manera l’experiència d’usuari i la usabilitat web d’aquest apartat del Pons’s Blog. Però, ja que treus el tema dels ràtings, diré que aquesta mimetització de l’avatar també em sembla contraproduent, en el sentit que si no t’hi fixes prou, fa la sensació que l’amo del blog intenta desesperadament fer créixer el nombre de comentaris contestat dues vegades el mateix comentarista.

            Però bé, si tot això ha de comportar feina suplementària al becari, retiro la proposta immediatament. El pobre becari mereix continuar descansant… ;-D

          • AhSe ha dit:

            Anem a veure: aquest és un bloc de números.
            Què vol dir això? Ni més ni menys que a aquest bloc els Números importen. Quina gràcia té de tenir casos típics? Evidentment contar-los. Quina gràcia té tenir comentaris? Evidentment fer estadístiques. Quina gràcia té tenir un robot fídel al amo del bloc que va controlant la qualitat del contingut, incrementant el número dels comentaris, i/o fins i tot dedicar-se a registrar usuaris per als super-importants serveis de notificacions d’esdeveniments importants dels quals els despistats acostumen oblidar-se tot i tenir N notes al frígorific, amb N número natural diferent de zero? És una pregunta retòrica, no contestis! Les preguntes retòriques es formulen per fer la gent pensar, tot i que si ets de lletres ho hauries de saber.

            No sé si cal dir que la feina del becari és a l’ordre del dia, no voldries pas que el Pons es rebaixi retocant el codí del seu robot o la seva capa de presentació. Tampoc no t’esperis que un robot codificat per becaris sigui capaç d’auto-programar-se, això de l’estudiant que un estiu va introduir un error estúpid a la NASA és història…

          • Pons ha dit:

            No em voldria posar pel mig, però jo mateix també en confonc una mica amb tant ull per tot arreu.

  3. AhSe ha dit:

    A la 7 li falta la nota!

  4. Ricard Fusté Solé ha dit:

    Com que ja he vist les tres primeres (jo els posaria millor nota), de la resta m’apunto “De amor y monstruos”, que sembla divertida.

  5. El Peix ha dit:

    1. Els finlandesos són rics. Els deu fer gràcia tot allò desconegut.
    2. Quina mandra, de debò. Només la miraria per l’actriu. No, ni així.
    3. Pel·lícula polonesa, no es dirà pas Karol Józef Wojtyła el protagonista?
    4. La vaig veure i sí, em va fer gràcia, sobretot em va agradar com deixa en ridícul a alguns polítics. El final, fantàstic.
    5. La música la vaig trobar fantàstica.
    6. Malgrat que sigui sense coloraines (em sorprèn molt venint d’una producció xinesa), potser la miraré.
    7. La vaig mirar per desídia. Si hagués llegit hauria aprofitat el temps. Tot i això, la vaig gaudir.
    8. Molt bona. L’he recomanat a la família, tant aquesta com la de l’Spiderman. No les miren perquè són de dibuixos. La veritat, la seva obcecació els priva de passar bones estones.

    • Pons ha dit:

      1. Aaaahhh molt bona explicació.
      2. En blanc i negre també perd l’actriu.
      3. No, es veu que hi ha més sacerdots a Polònia (com a mínim un més).
      4. Deixar en ridícul alguns polítics no té gaire mèrit, fins i tot ho fan tots sols.
      5. Serà que a mi no m’agrada el Jazz
      6. Preparat per agafar mania als japonesos.
      7. Em sorprèn que tothom hagi vist aquesta pel·lícula malgrat que ningú en tenia cap expectativa.
      8. T’entenc, tinc una família semblant, en aquest aspecte.

    • AhSe ha dit:

      1. Correcte! Peró no et pensis tampoc que el seu sistema sanitari és una meravella per això.
      2. Deixa’m endevinar: té cabells rossos rinxols?
      3. No serà pas catalana, e h?
      4. Has de visitar els gitanos de cert país est-europeu.
      5. Anava de matances? Em costa imaginar-la…
      6. Recorda tornar aquí per enfrentar-te al McAbeu ^^
      7. La gent fa errors a vegades. Els peixos també.
      8. Peix, és que mirar dibuixos avui dia amb tot allò de VR queda com molt barat, no? La gent ama gastar diners.

  6. El Peix ha dit:

    Off topic:

    Què ha passat amb els ulls? No hi ha Pons ni hi ha AhSe. Només hi ha PonhSe.
    La vida és una mentida.

  7. Roselles ha dit:

    4.- Porto molt malament la vergonya aliena, per tant no es que m’encantin aquesta mena de pelis-documentals del Sacha Baron Cohen, amb el primer Borat vaig tenir prou. La meva parella em va convèncer per veure-la… i excepte un tram que el vaig fer passar ràpid, no està malament. Suportable.
    5.- Et podràs imagina que a mitja peli la meva filla se’n va anar a jugar perquè no l’entenia i l’avorria sobiranament. Tampoc et pensis que la meva parella i jo l’estàvem entenent gaire… Segurament no la tornarem a veure mai més, i que estrany dir això d’una peli de Pixar.
    8.- Molt divertida, ens ho vam passar molt bé.

    M’apunto: De amor i monstruos, que aquí l’ha vist tothom i tothom la recomana. La resta res, massa drama. De debó que no em ve gens de gust veure la vida d’un home desmemoriat que viu en un contenidor a Helsinki, ni crec que ho vulgui ningú, per això t’enganyen dient que és comèdia.

    • Pons ha dit:

      4. La segona part és “tan bona” com la primera, o sigui que ja saps què trobaràs si vols.
      5. Devíeu estar adormits perquè tampoc és massa complicada, però segurament és la menys infantil de totes les de Pixar.
      8. No he conegut ningú que l’hagi vist i no li hagi agradat, fins i tot el rondinaire de l’Allau.

      De amor i monstruos és la típica que tothom té les expectatives baixes, i quan la veu descobreix que no és bona, però és entretinguda.

  8. XeXu ha dit:

    Caram, vaig estar a punt de mirar Mank, només em va aturar que, en realitat, no he mirat mai Citizen Kane… de quina em vaig salvar…

    Bé, n’he vist tres d’aquestes que dius, i coincideixo força amb tu (corre, demana un desig!). Borat és molt irreverent, però em va divertir. Em va fer gràcia mirar-la, tot i que he de dir que no recordo haver mirat la primera. Estic una mica malament.

    Les altres que he vist són ‘Soul’, a la qual jo li posaria una miqueta més de puntuació potser, perquè no em va desaradar l’argument i tècnicament la trobo força impecable, i la de la família Mitchell, endut perquè es podia veure en català a Netflix. I he de dir que moltes coses que hi surten són com de vergonya aliena, penses ‘què estic mirant, que infantil, que deixin ja tik tok…’, fins que t’adones que t’estàs partint de riure i que com a entreteniment és molt addictiva. Molts colors, molt exagerat tot, però t’ho passes molt bé, que és el que compta.

    • Pons ha dit:

      No et preocupis, a Mank amb prou feines es parla de Ciutadà Kane, la feina d’aquest home és escriure’n el guió, però no es comenta pràcticament res del seu argument. Ara bé, que no hagis vist el que molts consideren la millor pel·lícula de la història és una mica greu, jo la vaig veure i em va avorrir molt fins al punt de posar-li un tres, en canvi el capítol 5×04 Ciudadano Burns és un dels més bons dels Simpsons.

      Si et va agradar la segona de Borat t’agradarà en igual mesura la primera, importa poca l’ordre en què les miris.

      Ja sé que ets molt fan de Pixar, no passa res, cadascú té els seus ídols. Exacte, els Mitchell són pura diversió sense preocupar-se d’enviar cap missatge profund com els de Pixar, busquen que t’ho passis bé durant gairebé dues hores i punt, i fan bé la seva feina, coi de gos maldestre xD

Comenta que es gratuït, de moment...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s