Crying Suns és un joc d’exploració tàctica en què encarnes a un gran almirall que explora un caigut imperi espacial. En ell descobriràs la veritat sobre l’Imperi i sobre tu mateix en una història inspirada per clàssics del gènere com la saga de la Fundació. L’objectiu del joc és saltar de planeta en planeta, aconseguir recursos per millorar la teva nau, escollir les millors decisions per tal d’aconseguir més recursos, tot per tal de sobreviure als combats tàctics controlant naus sobre un mapa amb cel·les hexagonals i fent servir unes quantes armes variades, però no patiu, podeu prémer pausa per pensar amb calma les ordres que voleu donar. Us deixo amb un vídeo de 7 minuts per tal que veieu com funciona.
A mi m’ha agradat, m’he passat la campanya en dificultat normal amb poc més de 19 hores. Malgrat que ara podria jugar amb la dificultat superior o provant altres tipus de naus principals amb mecàniques diferents no crec que ho faci. Per mi l’al·licient principal del joc és la seva trama que es desenvolupa com una novel·la de ciència-ficció, on en cada sistema vas descobrint més sobre la caiguda en l’imperi i el paper que els diferents personatges que et trobaràs han tingut a veure. És d’aquells jocs on la partida es guarda automàticament, per tant les teves decisions són permanents, fins que et mors, però bé, el personatge que portes ha deixat un planeta ple de clons, o sigui que tampoc és un drama. El joc es divideix en sis capítols, cada capítol consta de tres cúmuls, cada cúmul consta de 4 camins en els quals podràs visitar 5 sistemes, cada sistema té entre 2 i 5 punts d’interès, i cada cúmul té un enemic final. Si et maten has de començar el capítol des del principi. Resumint, és un bon joc, però poc rejugable, té un 75 al metacrític.
Pons's blog 