Cas típic 3439: noi li agrada Mesopotàmia

1. Carl Sagan. Star Wars per ser una galàxia molt llunyana s’assembla molt a la nostra (90 segons.)
2. Mesopotàmia, la primera civilització
3. Alternatives a la proteïna animal
4. Inception i l’escala de Penrose (2 min + text)
5. Quants collars de flors són massa collars? (8 segons)
6. A qui li importa si el poble és fals o no, sempre que sigui bonic en les imatges
7. Els Simpsons aparcant (30 segons)
8. Tranquil, les instruccions ho expliquen.
9. La primera pizzeria totalment robotitzada (90 segons + text)
10. Sembla que pedrega (1 min)
11. Family Guy: I si el Coyote atrapés al Correcaminos? (2 min)
12. Com resoldre els problemes de lògica amb inferències

Cas típic 3438: noi li agrada Loki

Loki és una altra sèrie de la quarta fase de l’univers cinematogràfic de Marvel. Recordeu què va passar a Avengers End Game relacionat amb en Loki durant el 2012 quan va atacar Nova York, ho recordeu? No us preocupeu, la sèrie us ho recorda. La sèrie va sobre els Guardians del Temps, uns éssers molt poderosos que s’encarreguen per vetllar que la línia temporal no es ramifiqui en un caos de línies temporals, per tal d’aconseguir-ho aquests éssers han creat una espècie de sistema gestionat per funcionaris amb un disseny dels anys 70 malgrat que es tracti de tecnologia futurista capaç de modificar l’espai-temps, bonic contrast; la premissa de la sèrie està força bé, no? La trama et manté expectant durant els sis capítols que dura la sèrie que passen voltant, bé, potser el tercer capítol és una mica més fluix, però és necessari per construir una relació entre els protagonistes.

Potser Thanos és l’antagonista més poderós de l’univers cinematogràfic de Marvel, però per mi el millor i més carismàtic antagonista sempre ha sigut Loki, per això vaig decidir veure aquesta sèrie, i en aquest sentit, el seu protagonista, interpretat per Tom Hiddleston, no m’ha decebut gens, continua sent un personatge complex en el qual mai no saps si està mentint o et pots fiar. Potser no és el punt més important, però m’agradaria remarcar que Loki és el deu / superheroi el qual li queda millor la camisa.

Loki té un al filmaffinity i un 8,5 a l’imdb. Tot i que sembla que serà la primera sèrie Marvel amb segona temporada.

Nota: 7/10

Cas típic 3437: noi li agrada Frostpunk

Frostpunk és un videojoc d’estratègia de construcció i supervivència, que epicgames va oferir gratuïtament durant una setmana. El joc en situa en un món paral·lel, entre finals del segle XIX i principis del XX, on món amb uns quants elements steampunk on gràcies a les calderes de vapor es poden construir elements força curiosos. El problema és que hi ha hagut un canvi climàtic, i per tal de sobreviure s’han construït enormes generadors que funcionen carbó per tal que la gent no es mori de fred. La gràcia del joc es anar construint la teva ciutat pas a pas, primer recol·lectant els recursos disponibles, després construint serradores, mines de metall, de carbó, millors refugis, millors aïllaments pels edificis, millorant la tecnologia, construint calderes i calefactors, etc. El problema és que la climatologia va canviant, a vegades pugen les temperatures, i això és bo, però a vegades baixen, el més habitual és que baixin. Quan la gent passa fred a casa i a la feina es posa malalta, i si es posen malalts no treballen i si no treballen no produeixin, i sense produir no es pot construir res ni recollir carbó per fer anar el generador i no morir de fred. Arriba un punt que podem enviar explorador a buscar recursos a l’exterior i buscar possibles supervivents per tenir més mà d’obra, però si els trobarem, segurament estaran morts de gana i possiblement malalts, per tant necessitarem una bona infraestructura mèdica i d’alimentació abans de portar-los al poble.

Frospunk, una bona manera d’oblidar-te de les altes temperatures de l’estiu

El joc té el típic arbre de tecnologies que permet adaptar-te a les circumstàncies i per exemple decidir si ara mateix t’interessa més investigar una millora per ampliar el rang del generador o bé et permets el luxe de millorar les serradores, per decidir, tens una previsió meteorològica per veure si hi hauran baixades o pujades de temperatures en els dies vinents. El segon arbre és de lleis, lleis que et faran triar entre opcions ètiques i morals, per exemple, construirem una escola pels nens? O bé els posarem a treballar? Estem a finals del segle XIX, per descomptat que els posarem a treballar, el problema és que en prendre segons quines decisions has de vigilar dues barres, la de l’esperança i la del descontentament, lleis com el treball infantil fan baixar l’esperança i pugen el descontentament i si l’esperança baixa molt o bé el descontentament puja molt et desterraran i haurà acabat la partida. Com aquesta decisió n’hi ha moltes d’altres, per exemple, donarem racions de menjar com cal, o bé farem sopa per tal d’estirar una mica més les racions? Permetrem les rebel·lions ciutadanes, els disturbis i la criminalitat? O farem servir el poder militar? O tirarem pel camí de la religió? Penseu que ens trobem en una situació límit, s’ha de pensar en la societat per sobre de l’individu, si no s’adopten mesures extremes, la supervivència no està assegurada. Al final de la partida, si aconsegueixes sobreviure als reptes que et planteja cada escenari, el joc et felicita, però llavors et diu “però a quin preu” i et passa a recordar-te totes les decisions polèmiques que has pres durant la partida, mentre veus un time-lapse del creixement del poble. He jugat 84 hores a aquest joc, passant-me els quatre escenaris principals en dificultat difícil (hi ha fàcil, normal, difícil i extrema) i jugant un dels escenaris “infinits”. Us deixo amb un vídeo anàlisis d’algú que li ha agradat el joc tant com a mi.

Cas típic 3436: noi li agrada degustar

1. Els colors dels cotxes any a any des del 1990.
2. Nevera EUA vs Nevera Russa (15 segons)
3. Arnold Schwarzenegger ens explica com lluitar contra el canvi climàtic (1 min)
4. Berto ens aconsella no molestar als bancs (2 min)
5. Coneixeu el protocol de llançament d’un míssil nuclear dels EUA?
6. Els diferents receptors del gust que tenim per cada sabor en la boca
7. Els humans som uns mamífers que bevem molta aigua perquè suem molt
8. Els països més exportadors
9. Agafa una pilota sense que li caigui el nen, ni el més important, la cervesa (90 segons de vídeo, 10 segons reals)
10. Noi li posa banda sonora amb un trombó a les activitats quotidianes de la seva mare (2 min)
11. Ja no tens excusa per no prendre cocaïna
12. Recull de sèries molt cares
13. Mansa Musa un rei africà molt ric

Cas típic 3435: noi li agrada Mare of Easttown

Mare of Easttown és una minisèrie sobre una detectiva interpretada per Kate Winslet, la qual ha d’investigar un assassinat en un poblet de Pennsilvània i en paral·lel ha d’aconseguir que la seva vida privada no s’enfonsi, però no és fàcil, està divorciada i el seu exmarit viu a la casa del costat, té una filla adolescent, un fill que es va suïcidar que li va deixar una neta, la seva nora està en rehabilitació per drogues, la seva mare que viu a casa seva i no para criticar-la, a sobre li posen un nou company de feina jove vingut de la ciutat per ajudar-la en el cas. A sobre Easttown és un d’aquells pobles on tothom es coneix amb tothom, o sigui que la sèrie es podria haver titulat “Easttwon contra Mare”. Dels actors, a part de Winslet em sonen Evan Peters (Quicksilver a la saga de X-men) fent d’inespector i Guy Pearce (el de Memento) que aquí fa d’escriptor que es vol lligar la Winslet.

Mentiria si digués que la sèrie no està bé, però el problema és que ja he vist un munt de sèries i pel·lícules d’investigació criminal en un poblet fred dels EUA, esperava que aquesta tingués alguna cosa més, alguna cosa que no tenen les altres, per exemple el moment de “deixa el cas i donam la placa i la pistola” també el té, però no té la visita obligada que hi ha en tota investigació que et porta a un club d’estriptis, i bé, sí que té alguna cosa diferent, té un parell de girs mig inesperats, té a Kate Winslet, i aquesta té més problemes familiars que ningú, però no és això el que jo buscava.

Mare of Easttown té 7 capítols, un 7,7 al filmaffinity i un 8,5 a l’imdb

Nota: 5/10

Cas típic 3434: noi li agrada noia, noi li agraden les pelis del 2021 (4)

Recull de les últimes 8 pel·lícules que he vist ordenades de pitjor a millor. Com sempre la nota del filmaffinity primer, després la meva.

1. Notícias del gran mundo (2020) [6,4][4]: Després de la guerra civil americana, Tom Hanks, que és un capità de l’exèrcit retirat es dedica a anar de poble en poble explicant històries i llegint el diari a la gent, és que abans l’analfabetisme estava més de moda, i a més no hi havia televisió, ni internet. Pel camí troba una nena que havia estat segrestada per uns natius americans i decideix tornar-la a la seva família. Sempre ho he dit, Tom Hanks és un dels pocs actors capaços d’aconseguir que una pel·lícula amb una trama avorrida i lenta com aquesta es pugui mig veure, és d’aquella gent que sap fer-se estimar per la càmera, quan el veus en pantalla et quedes mirant-lo tranquil perquè és un home que sap el que fa.
   
2. Selma (2014) [6,6][4]: El títol no es refereix a una de les germanes bessones de la Marge, sinó a una ciutat d’Alabama famosa per ser l’origen d’una marxa a favor de la igualtat de drets civils. La peli segueix la vida del Dr. Martin Luther King Jr. durant l’any 1965. Si voleu veure afroamericans lluitant pels seus drets mentre són atonyinats per blancs aquesta és la vostra pel·lícula. Jo l’he trobat massa llarga (123 minuts, però semblen més).
3. Los chicos estan bien (2010) [6,4][6]: Dues lesbianes (Annette Bening i Julian Moore) s’inseminen amb el mateix esperma i tenen dos fills, una nena que actualment té 18 anys (Sophie de En Terapia) i un nen de 16 (Josh Hutcherson, Peeta dels jocs de la fam), quan la nena compleix els 18 truca al banc d’esperma per conèixer al seu pare biològic (Mark Ruffalo). Si una mare és sobreprotectora imagineu-vos tenir-ne dues, per contraposició en Mark és més aventurer. És una peli molt sentimental, però com que crec que m’estic tornant tou amb l’edat em sembla que m’ha agradat.
4. El instante más oscuro (2017) [6,7][6] 1940, Hitler comença a envair Europa, mentrestant a Anglaterra estan cansats del seu primer ministre i posen a Winston Churchil (Gary Oldman) a dirigir el país en mig d’aquesta guerra, la qual els primers mesos de la guerra van ser molt durs pels aliats perquè els nazis van avançar molt ràpidament per Europa. La pel·lícula se centra pràcticament en exclusiva en la figura d’en Winston i les seves controvertides decisions polítiques, i ben poca acció es veu, si voleu veure la part militar mireu Dunkerque que està ambientada en els mateixos dies. Molt patriòticament britànica.
5. Viuda Negra (2021) [6,1][6]: Unes quantes noies maques es barallen i tenen escenes d’acció molt ràpides i matejants. Sí que hi ha una mica d’història dramàtica sobre el tema de les noies convertides en viudes negres, però la peli se centra més en les explosions. L’acció no és avorrida, però tot és tan irreal i fantàstic que no hi ha cap escena memorable pel record. Malgrat tot, la pel·lícula és entretinguda.
6. Viudas (2018) [6,1][6]: Tres lladres moren en un atracament, i les tres viudes hauran de tirar endavant malgrat els merders que van deixar oberts els seus marits. Una és la noia alta i prima de Tenet, l’altre és la llatina dura per excel·lència, Michelle Rodriguez, i l’última i més protagonista no la conec. Mentrestant Colin Farrell vol ser regidor d’un districte de Chicago.
7. Infiltrados en el KKKlan (2018) [6,5][6]: El fill de Denzel Whasington (si, aquell home tan soso que vam veure protagonitzant Tenet i que és 10 cm més baix que el seu pare) és un agent de policia a principis dels 70, concretament el primer agent negre de Colorado, i enmig de les lluites pels drets socials dels negres el policia s’infiltrarà en el KKK. El seu company es Adam Driver (perquè ens entenguem el nou Darth Vader), i tampoc em cau massa bé, però per mi aquesta peli és el millor paper que han fet aquests dos. Per cert, la peli està basada en fets reals.
8. Figuras ocultas (2016) [6,9][7]. Explica la història de tres brillants científiques afro-americanes que a principis dels anys seixanta van treballar per NASA. Kevin Costner (Fent el paper que sempre fa Ed Harris), Jim Parsons (Sheldon Cooper) i Kirsten Dunst (Mary Jane a Spiderman) també treballen per la NASA. També apareix Mahershala Ali (The Green Book, Remy Danton de House of Cards). Tercera i la millor pel·lícula sobre desigualtats racials als EUA d’aquest recopilatori, és curiós com sent el país de les llibertades llibertats, van ser dels últims països en adonar-se que tots els humans mereixen els mateixos drets. El film és previsible, però com que està ple de bones interpretacions, té ritme, conflictes, problemes i va sobre el programa espacial, m’ha agradat.

Cas típic 3433: noi li agrada Terminator 3

1. Ciutats amb el mateix nom que altres ciutats (XKCD)
2. Per si no us ho imaginàveu, resulta que no és bona idea omplir un globus aerostàtic amb focs artificials (1 min)
3. No sabia que les ales dels avions fossin tan flexibles (40 segons)
4. Experiment Univers 25: Utopia de rates (3 min)
5. Personatges ocults
6. Rene Descartes prova un segon mètode filosòfic encara més revolucionari  (còmic en anglès)
7. Pollets d’ànec contra tres graons. (2:30 min)
8. Test d’immigració per entrar als EUA (1 min subtítols en castellà)
9. Saps que una broma és bona quan et deixa qüestionant tota la teva existència (2 min)
10. Quan el dispositiu ja ha estat totalment carregat, el carregador segueix consumint energia, per això un enginyer ha inventat això (40 segons)
11. El rei lleó resumit en minut i mig
12. No tothom pot dir que el seu oncle és Superman
13. La lògica del Age of empires (1 min)
14. Més lògica dels Age of Empires (90 segons)
15. Així hauria d’haver sigut Terminator 3 (5 min)

Cas típic 3432: noi li agrada The Watch

The Watch és una sèrie de la BBC ambientada en el món de fantasia de Discworld creat per Terry Pratchett, més concretament es basa en els personatges de la saga de la Guàrdia. La sèrie no adapta cap dels llibres de Pratchett, però agafa elements, frases i moments reconeixibles de varis dels llibres de la saga de la Guardia, en especial Guardies Guardies i Ronda de Nit, però podríem dir que la trama és inèdita a no sé què diguem que és una fusió extremadament lliure del primer i el sisè llibre de la saga. Per començar, la sèrie segueix la seva pròpia línia temporal, on ens trobem amb una guàrdia amb Vimes, Angua, Jovial, Detritus i l’últim agent que s’hi uneix és l’ingenu i motivat agent Zanahoria; el Colon i el Nobbs no existeixen.

Pratchett no era famós per la seva quantitat de personatges femenins, o sigui que la sèrie s’ha pres la llicència de fer uns quants canvis de sexe, el més destacable Lord Vetinari, però n’hi ha d’altres com el doctor Cruces, en principi no em sembla malament, si no fos perquè esperava una mica més de Vetinari (és difícil superar l’actuació de Charles Dance a Cartas en el asunto). En canvi estic satisfet amb altres personatges com Lady Sybil, Angua o Zanahoria, i amb el que estic més satisfet és amb el protagonista, el capità Samuel Vimes (Richard Dormer, conegut com a Beric Dondarrion), només per ell ja val la pena veure la sèrie, Lady Sybil no està malament, tot i que no té absolutament res a veure amb el personatge de les novel·les, aquí té molt més protagonisme, segurament massa, i amb un caràcter violent que en les novel·les nasti de plasti. Però el personatge d’en Vimes m’agrada, tot i que tampoc s’assembla al Vimes que coneixem dels llibres, li falta ser un gat vell, a la sèrie va bastant perdut, bé, molt perdut i gran part del seu caràcter ha estat fagocitat pel de Lady Sybil; però malgrat el pobre guió que li han donat reconec que el sr Dormer ha fet molt bona feina, ara és quan l’aplaudiu.

La sèrie té un estil més cyberpunk i retrofuturista que no pas medieval o victorià, tot i que també té tocs medievals i també hi ha màgia com en l’obra original, de fet hi ha molta màgia pel meu gust, i això fa que doni la sensació que la màgia serveix per justificar els avanços de la trama, però a vegades té la seva gràcia, com ara el sistema antiviolència del geriàtric. Malgrat tot, la sèrie és 100% pratchetiana, i hauria de deixar satisfet a la majoria dels seus fans, com a mínim els fans que han entès que es tracta d’una obra inspirada en els personatges de Pratchett, no pas una obra fidel als seus llibres, hi ha molt fan que no tolera gens bé els canvis. D’igual manera, hi ha gent que li cosa tolerar la barreja de gèneres, com ara aquesta sèrie que mescla moments còmics (menys dels que li tocarien, tot s’ha de dir) i moments seriosos, per mi no hi ha problema, ja que m’ha deixat satisfet i amb ganes de veure més temporades, perquè tot el que tingui un regust de Pratchett ha de ser com a mínim acceptable, com és el cas en el qual ens trobem, que no és una gran sèrie, però com que jo no soc imparcial quan es parla de Pratchett a mi m’ha agradat, malgrat que hi hagi unes quantes escenes on el guió fa aigües i fins i tot es reutilitzen recursos narratius una mica patilleros. Si heu vist aquesta sèrie, us recomano una llista de vídeos que comença aquí, ho dic perquè els vídeos estan plens d’espoilers de la trama, però està molt ben analitzada la sèrie. Una última pregunta, per què aquí els mags no porten barret?

The Watch té 8 capítols, un cruel 4,6 al filmaffinity i un pobre 5,2 a l’imdb.

Nota: 7/10

 

Cas típic 3431: noi li agraden les series del 2021 (1/2)

Avui toca un post d’aquells que t’han m’agraden perquè no aporto pràcticament contingut nou, efectivament ho heu endevinat, es tracta d’un post recopilatori. Ara que hem passat la primera meitat de l’any us porto el rànquing de les 26 temporades de les sèries que he vist en els primers sis mesos de l’any, em podia esperar perfectament a fer l’any complet però patates. Algunes posicions no tenen Cas Típic perquè ja he parlat amb anterioritat de la sèrie. Ordeno les sèries de millor a pitjor.

1. Gangs of London [Temporada 1]
2. The Deuce [Temporades 2, 3 Final]
3. Bruja Escarlata y Vision [Mini-sèrie]
4. Invencible [Temporada 1]
5. Gambito de Dama [Mini-sèrie]
6. The Crown [Temporades 2, 3, 4]
7. The Deuce [Temporada 1]
8. The Expanse [Temporada 5]
9. The Mandalorian [Temporades 1 i 2]
10. The Terror [Mini-sèrie]
11. Utopia [Temporades 1 i 2 Final]
12. Brooklyn Nine-Nine [Temporada 5]
13. Falcon y el soldado de invierno [Mini-sèrie]
14. Vikings [Temporada 6 Final]
15. Manhunt: Unabomber [Mini-sèrie]
16. Love, Death + Robots [Temporada 2]
17. Fargo [Temporada 4]
18. Real Humans [Temporada 1]
19. Raised by wolves [Temporada 1]
20. Ray Donovan [Temporada 1]
21. Patria [Mini-sèrie]

 

Cas típic 3430: noi li agradren els bucles

1. Posant en context l’impacte de les ampolles de plàstic, es fabriquen 1 milió per minut (2 min)
2. Un vídeo en bucle que explica un videoclip que entra en bucle. Kylie Minogue – Come Into My World (5 i 4 min)
3. Un munt de malabarismes diferents amb pilotes i maces vists des de dalt (5 min)
4. Construint un edifici de 10 pisos en menys de 30 hores gràcies a peces prefabricades de la mida d’un contenidor estàndard, com si fessis un edifici de Lego (5 min)
5. La religió principal dels italians és la pasta, si us plau no blasfemeu davant d’ells (30 segons)
6. El comidista. No maltracteu els mojitos (2 min)
7. Troll Bridge, un relat de Terry Pratchett (22 min, subs en castellà)
8. 37 anys amb una fitxa de parxís al nas. Podria haver sigut perfectament un Crayon.
9. Màgia clàssica amb una tassa i una pilota (4 min)
10. Com llençar 100.000 globus i 100.000 coloms (2 min)
11. Berto Romero. La gent que fa regals són males persones (3 min)
12. Un mapa per saber quan de sol li tocarà a un edifici

Cas típic 3429: noi li agrada noia, noi li agrada el Pacient

El paciente – Juan Gómez Jurado (441 pàgines)

La vida d’un cirurgià d’un hospital privat no va gens malament, d’acord que fa uns anys va morir la seva dona, però té una filla que estima molt, una bona feina que li agrada i és ric, però un dia torna a casa i descobreix que la mainadera no hi és, i el que és pitjor la seva filla tampoc, a partir d’aquí el cirurgià és serà xantatjat per fer quelcom poc ètic, i fins aquí puc explicar.

Gómez Jurado fa novel·les una mica a l’estil Dan Brown, molt cinematogràfiques, molta acció, molts girs de guió, molta gent important involucrada, unes quantes morts, pocs personatges principals per tal que el lector no es perdi, i molta tensió i gent que ho passa malament. Els dolents són molt dolents, sense sentiments, i els bons faran el que faci falta per ajudar als seus, encara que s’hagin de saltar la llei. Tot el llibre passa  pràcticament tres dies, però pel mig hi haurà alguns oportuns flashbacks que en serviran per conèixer els protagonistes i justificar les seves decisions. Per tal d’empatitzar amb el protagonista el llibre és narrat en primera persona durant els seus capítols, fins i tot coneixement els seus pensaments, així el lector es converteix en David Evans i nota la seva angoixa constant.

—¿Saben cuál es la diferencia entre Dios y un neurocirujano? Que Dios sabe que no es neurocirujano.

Nota: 8/10

 

Cas típic 3428: noi li agrada la 2ona de Love, Death + Robots

La segona temporada de Love, Death + Robots només té 8 capítols, igual que la primera temporada aquesta sèrie es basa en curts animats de diferent durada (màxim 18 minuts, mínim 7) fets amb estils i temàtiques molt variades, però tots tenen en comú el tema dels robots, i la mort, l’amor és més discutible que aparegui en tots. Passo a comentar-los:

1. Servicio al cliente automatizado: Bastant fluix. Un aspirador automàtic es torna assassí i la senyora truca a assistència tècnica, però com sol passar no ajuden com un esperaria.
2. Hielo: Molt fluix. Uns adolescents van a veure unes balenes en un planeta de gel. Fi.
3. Respuesta evolutiva: Bastant bé. En un món a camí entre Blade Runner i el Quinto Elemento, amb una Diva inclosa, hi ha molta diferència entre els rics i els pobres, vull dir com ara però més exagerat. La cosa està en el fet que està prohibit que neixi gent perquè han descobert el secret de la vida eterna i si ningú passa a l’altre barri, falta espai.
4. Nieve en el desierto: El millor de la temporada. Ofereixen una recompensa per un home albí que viu al desert. Per començar té el tipus d’animació que més m’ha agradat, després hi ha acció i un petit gir final.
5. La hierba alta: Bastant fluix. Un tren s’atura al mig d’un camp amb herba alta i res de bo passa.
6. Por toda la casa: Bastant bé. El del pare Noel, és el més curt però el més intens.
7. Cobijo: Bastant fluix. Un pilot s’estrella en un planeta i en entrar en una nau té problemes amb el robot de manteniment.
8. El gigante ahogado: Bastant fluix. Descobreixen el cadàver d’un gegant.

Si sumem la durada de tots els capítols, resulta en 105 minuts, hora i 45 minuts, com una peli, per això vaig estar temptat a incloure-la com a una entrada més de l’últim recull de pelis. Us poso el trailer de la primera temporada per tal que us feu una idea de la varietat d’estils artístics que componen els capítols, si sou propensos a l’epilèpsia millor no mireu el vídeo.

Vaig parlar de la primera temporada en el CT3063. La segona temporada de Love, death + Robots té un 6,2 al filmaffinity i un 8,5 a  l’imdb.

Nota: 6/10

Cas típic 3427: noi li agrada l’índex glucèmic

1. Dues avionetes amb paracaigudistes xoquen en l’aire (2013) (3 min)
2. Ara feia dies que no us molestava amb articles sobre l’índex glucèmic
3. 2.400 artistes digitals van rebre la mateixa animació base i se’ls va dir que la modifiquessin. Aquests són només alguns dels clips dels 100 millors artistes (1 min)
4. Recordatori periòdic que correlació no implica causalitat (10 segons)
5. Per això serveixen les cintes de córrer (40 segons)
6. Animació stop-motion de Daniel Cloud Campos (2 min)
   
7. Matèries primeres més cares
8. Un dia et lleves i descobreixes que ets un assassí en sèrie
9. Una explosió en una gasolinera de Novosibirsk. El que vindria a ser un dia normal a Rússia (3 min)
10. QuantumFracture: Criptomonedes i contaminació (13 min. Podeu saltar al min 1:58)
11. Fidgeting, allò de no poder-se estar quiet serveix per cremar una mica de greix.
12. Manipulant el temps (90 segons)