Todos nuestros presentes equivocados – Elan Masta (432 pàgines)
En un món paral·lel, l’any 2016 és més avançat tecnològicament i la gent viu més bé, gràcies al descobriment d’una font d’energia pràcticament infinita i fàcil d’obtenir. El problema és que el protagonista, que és el mateix narrador del llibre, ha espatllat el seu present arran d’un viatge en el temps fet fins al dia de la presentació de la font d’energia, fent que aquest sistema d’energia no arribi a funcionar, això provoca que la seva línia temporal es converteixi en la línia temporal que nosaltres vivim, que a veure, no està malament en algunes coses, però es podria millorar en moltes d’altres, i més si la comparem amb el present utòpic que havia viscut el nostre protagonista.
El llibre comença bé, i això és important, perquè ja em coneixeu que no tinc cap mena de miraments en abandonar un llibre a mitges, per tant és important que el llibre enganxi des de les primeres planes, i aquest ho fa. Narra en primera persona, això sempre ajuda a empatitzar amb el protagonista, a més el tema és interessant, explica la seva vida passada mentre en paral·lel explica la societat futurista on viu, mentre ens fas avanços del desastre present on es troba en aquests moments per tal que tinguem ganes de seguir llegint i arribar ràpidament al clímax. Principi bé, mig bé, però al final la cosa no em convenç. Quan llegeixes un llibre de ciència-ficció o de fantasia, l’autor fa un pacte amb l’autor sobre els temes de la versemblança, per posar un exemple que tots coneixem, a Jocs de Trons acceptem que hi hagi dracs que volin, però no acceptaríem per exemple un avió. Doncs cap al final d’aquest llibre m’han passat certes situacions que no accepto, és a dir, puc passar que hi hagi certs invents tecnològics que em semblin pràcticament màgia com ara la mateixa màquina del temps, però hi ha altres invents que em costa d’empassar perquè estan massa encaixats per tal que la trama funcioni. Malgrat això, i malgrat la part del final de la novel·la, reconec que el llibre m’ha agradat.
Sí, a pesar de las numerosas maravillas tecnológicas de mi mundo, la gente seguía siendo asesinada sin ningún motivo. La gente también se comportaba como si fuera gilipollas sin ningún motivo. Pero perdonad, quería hablaros de mi madre, no de mi padre.
—¿Por qué me tuviste? —Porque tenía trabajo que hacer —dijo mi padre— y tu madre se sentía sola.
No hace falta viajar en el tiempo para destruir un mundo. Pero ayuda.
Nota: 6/10
Pons's blog 