Cas típic 3461: noi li agrada les pelis del 2021 (6)

Recull de les últimes 8 pel·lícules que he vist ordenades de pitjor a millor, segons el meu criteri, això no vol dir que siguin millors pel·lícules, simplement és el que a mi m’agrada. Com sempre la nota del filmaffinity primer, després la meva.

1. Los descendientes (2011) [6,5][3]. George Clooney és un advocat de Hawaii, el qual té una dona que té un accident i es mor. Ara Clooney es quedarà al càrrec d’una filla adolescent i una filla preadolescent les quals tenia bastant abandonades. A sobre, ha de decidir a qui ven una grandiosa extensió de terreny, la venda de la qual afectarà el desenvolupament de l’illa. Més un altre problema que sortirà. Ja us imagineu que la pel·lícula és un drama familiar. Potser és perquè soc incapaç d’empatatizar amb Clooney, però el film m’ha avorrit. Això si, ara vull visitar Hawaii.
2. Truman Capote (2005) [6,6][3]: Truman Capote investiga l’assassinat a sang freda de quatre persones a mans de dos homes, d’aquesta història en traurà un llibre. Per una banda tenim un gran actor com Philip Seymour Hoffman, per l’altra banda uns assassins que desperten zero empatia, i a més és una pel·lícula lenta.
3. La maldición de Rookford (2011) [5,3][5]: En el 1921 una dona visita un internat per desmentir que hi hagi fantasmes. Si no heu vist mai cap pel·lícula de fantasmes potser us sorprendrà, però si n’heu vist unes quantes aquí no descobrireu res de nou tret d’un final lleugerament ambigu.
4. Shang-Chi y la leyenda de los diez anillos (2021) [6,7][6]: Shang-Chi és un noi que s’escapa de casa perquè el seu pare és un megalòman que entrena un exèrcit de ninges i a més té unes anelles amb poders; Shang-Chi viu tranquil a San Francisco fins que els esbirros del seu pare el troben. La primera part de la pel·lícula encara és entretinguda, la presentació dels nous personatges, les brometes típiques de Marvel, però la segona part és totalment previsible, més del mateix, acció ràpida que no es veu gran cosa i final feliç. De les més fluixes que ha fet Marvel, o potser directament la més fluixa al nivell de Black Panther i Hulk. Li hauria posat un cinc, però Ben Kingsley salva gran part de la pel·lícula.
5. La Reina (2006) [6,4][6]: Mentre espero la cinquena temporada de The Crown em consolo mirant aquesta pel·lícula. El film se centra en l’incident de la mort de Diana, l’única persona de la família reial que queia bé a la gent del poble, i per això la resta d’esnobs de la família reial l’odiaven. Crec que en la sèrie veurem una reina més amable amb la situació.
6. El Esquadrón Suicida (2021) [6,7][7]. Un grup de gent que ha delinquit amb superpoders, o habilitats especials, està a la presó i és utilitzada pel govern per fer missions complicades i secretes a canvi de reduccions de condemna. En aquest cas es tracta d’assaltar una república bananera i destruir un experiment que estan fent amb un extraterrestre. DC ha contractat el director de Guardianes de la Galàxia i això ha fet que aquesta sigui millor que la seva predecessora, donant més humor i més ritme a la pel·lícula, això si, hem perdut a Will Smith, però hem guanyat a Idris Elba. Encara que la fórmula comenci a fer-se repetitiva, haig d’admetre que a mi em continua agradant, què voleu que us digui, soc fàcil de fer content. Per cert, m’han fet gràcia que les lletres que informen l’espectador estiguin integrades en l’escena.
7. Munich (2005) [7,1][7]. Basada en fets reals. En el 1972 una organització terrorista es va carregar uns atletes jueus, i lògicament, després el Mossad va muntar una operació secreta per carregar-se, segons ells, tots els organitzadors. Una peli d’espies sempre és entretinguda, i més si apareixen bons actors com Geoffrey Rush, Ciarán Hinds, Daniel Craig o Eric Bana.
8. Moon (2009) [7,1][8]: Vista per segona vegada. En un futur no molt llunyà, la humanitat ha posat una base a la lluna per recol·lectar Heli3 un combustible per les centrals de fusió. La pel·lícula segueix l’encarregat de manteniment de la base que està totalment automatizada, i per això està sol a excepció d’un robot que l’ajuda, però després d’un contracte de tres anys i a dues setmanes de ser rellevat descobreix un inquietant secret. És ciència ficció, però no espereu naus espacials i explosions, és una pel·lícula d’intriga i misteri.

Cas típic 3460: noi li agraden els CT1000

Avui recupero el CT1000, que en si mateix ja es un recull d’altres casos típics.

Aquests dies estava super nerviós, el cas típic 1000 és una cosa que no es fa cada dia precisament. Per què quants de vosaltres heu escrit mil casos típics, eh?!! Quants?!! Veieu com estic tens! Però ara ja està fet, ara ja està publicat, ja no s’hi pot fer res.

Per inspirar-me vaig repassar què havia fet pels altres casos típics “especials”.

100: Vaig aprofitar per presentar un vídeo homenatge a House.

200: No em sentia amb ganes de celebracions i vaig fer un post monofrase.

300: Totes les xifres enteres de l’1 al 300.

400: Petita reflexió sobre el que podria haver fet en comptes de tenir un blog amb tan refresc.

500: Havia d’haver recordat a la UE que tragués un bitllet de 1000€

600: Una foto d’un model de cotxe, tot molt subtil…

700: Quatre dades sobre el posicionament del blog en Google.

800: Un repte-concurs per trobar alguns dels “errors” del blog

900: Una divagació sobre el transcendental número 900.

Així doncs, vist que els pots que “especials” sempre acaben sent els pitjors del blog he vist clar que no podia fer una excepció i per això he decidit que tampoc s’ha de fer res en el mil.

Cas típic 3459: noi li agrada Shameless

Avui toca tornar a parlar de Shameless perquè acabo de veure tota la sèrie, l’última vegada que us en vaig parlar tot just havia vist quatre temporades, de les onze que té en total. Shameless evoluciona, en la cinquena temporada veiem com canvia la manera com es grava la sèrie, s’arrisquen a fer més plànols diferents, incorporen efectes de càmera més vistosos i fins i tot s’han comprat un dron per fer preses aèries impressionants, es nota que la sèrie té èxit i el pressupost puja, fins i tot podem veure cameos de famosos en alguns capítols, Courteney Cox sense anar més lluny (9×06), Katey Sagal, la senyora de Matrimonio con hijos o mare del prota de Hijos de la Anarquia, Luis Guzman el típic porto-riqueny que heu vist de secundari en varies pelis sense saber-ho, Wallace Langham com el mític David Hodges de CSI (Va aparèixer a 247 capítols, 50 més que el Grissom). En la novena temporada fins i tot s’animen a afegir alguna animació feta per ordinador. En canvi el que va a menys son els pits de la Fiona, en les primeres temporades sortien gairebé en cada capítol, però de mica en mica han anat desapareixent, continuen apareixent molts altres pits, i culs, diguem que la sèrie guanya en varietat en aquest aspecte, però pel que fa a la Fiona la cosa va de baixa, en la novena temporada fins i tot veiem que porta sostenidors de manera habitual sota les samarretes, increïble! També és curiós com les actrius secundàries que apareixen en la sèrie, bastants d’elles si les cerques, descobreixes que també han treballat de models.

Cada vegada les trames són més exagerades i rebuscades, un profeta cristià homosexual? Un fill d’en Frank en una escola de pijos extremadament cara? Una que compra un bloc d’apartaments amb un sou de cambrera? Un fill adolescent fent-se ric amb el tràfic de drogues i només està quatre dies a la presó quan l’enxampen? Una filla embolicada en una secta hippie al mig del bosc que es dedica al cultiu de maria a gran escala? Un bar que encobreix un negoci de prostitució i la policia no diu res malgrat que és vox populi? Una monja assassina? Robant una obra d’art valorada en diversos milions? Podria seguir i seguir, perquè amb onze temporades passen moltes coses, però ja us feu una idea. Però hi ha coses que no canvien, des del segon capítol de la sèrie que cada capítol té al principi una breu introducció per introduir el resum del capítol anterior, la majoria de vegades fotent la culpa a l’espectador per haver-se’l saltat, d’altres és més original i per exemple el Frank explica la trama d’alguna cosa i després li diuen que s’ha equivocat de sèrie després de resumir la trama de Homeland.

L’última temporada és l’onzena, la qual passa durant la pandèmia de la covid durant el 2020. Hi ha capítols més bons que d’altres, però en general quan una història d’un personatge no et convenç gaire sap que aviat saltaran a un altre personatge, hi ha molts Gallaghers algun o altre t’ha de caure bé per força. Coi, si la sèrie no fos entretinguda no hauria mirat 11 temporades, o cosa que és el mateix 134 capítols de 50 minuts de durada. Trobaré molt a faltar aquesta família disfuncional.

Shameless té un 7,8 al filmaffinity i un 8,6 al imdb. Trobareu més shameless en el CT3203 i el CT3225.

Nota: 7/10

 

Cas típic 3458: noi li agrada la història de Marvel Studios

1. Alvaro Wasabi: Història de Marvel Studios (35 min, els 3 primers minuts són spam, us els podeu saltar)
2. Trailer de Terminator 2 amb baix pressupost (2 min)
3. 8 voltes en un llit elàstic (el vídeo dura més de 2 min, però ho fa abans)
4. Tokelau i els dominis .tk gratuïts
5. Moonwalker sota l’aigua i del revés (11 segons)
6. Surgeon Simulator 2 té un humor força macabre (90 segons)
7. Si els esports fossin amb boles de bitlles (2:30 min)
8. Com es dutxa la gent de cada país
9. Com li expliques al teu cap que no vas anar a treballar perquè et va caure un gat del cel al cap i va venir a defensar-te un gos amb sabates? (1 min)
10. A part de l’abric de plomes els ocells tenen altres mecanismes per escalfar-se
11. L’algoritme que es fa servir en la subhasta energètica
12. Nestflix, un catàleg de produccions fictícies que apareixen referenciades a pelis i sèries.
13. La producció mundial d’energia en l’últim segle i mig segons les diverses fonts energètiques

Cas típic 3457: noi li agrada El llarg viatge a un petit planeta iracund

El largo viaje a un pequeño planeta iracundo – Becky Chambers (394 pàgines)

Novel·la de ciència-ficció, si, una altra. En un futur llunyà, una jove humana s’embarca en una nau que construeix forats de cuc, que són com les autopistes espacials. La tripulació està formada per una barreja d’humans i extraterrestres. El llibre se’n va per les branques explicant com funciona això de construir forats de cuc, que això és interessant, però també divaga molt quan es tracta d’explicar què mengen, els membres de la tripulació, el subministres que compren per la nau, i qualsevol cosa; entenc que aquestes senzilles situacions quotidianes ens serveixen per anar coneixent més en profunditat els personatges, però també els podríem conèixer en situacions una mica més trepidants, dic jo. Hi ha petits misteris, com per exemple que la nova incorporació de la tripulació no és realment com es presenta, i fins aquí puc llegir. El viatge fins al petit planeta iracund dura fins a aproximadament el 80% del llibre, després és quan passa alguna cosa realment grossa, i és en aquest 20% final quan trobem el nus i el desenllaç del llibre. Recomano el llibre? Doncs la veritat no, no perquè sigui dolent, però és que tampoc és bo.

—El entrenamiento de sensibilidad interespecies siempre se queda corto cuando ves algo nuevo, ¿verdad? Me quedé mudo la primera vez que vi las cosas larguiruchas y marrones que sois.

Nota: 5/10

Cas típic 3456: noi li agrada ser un BOFH

Avui recupero el CT1003 en el qual recomanava un blog sobre històries frikis d’informàtics.

I vosaltres, mortals us preguntareu, que coi es una BOFH? Doncs si us ha fet mandra llegir el que posa la wiki, per resumir podríem dir que es un operador de sistemes bastant malparit. Doncs avui m’agradaria presentar-vos un blog d’un BOFH, es diu Wardog i en el seu blog ens explica les desventures que es troba en al seva empresa. Bàsicament es tracta de la desesperació de trobar-se davant d’incultes informàtics i la falta de respecte que tenen els lusers (users + loosers) enfront els infravalorats administradors de sistemes. Part de les històries són inventades, altres simplement estan exagerades, però fan gràcia igualment, per què saps que podrien passar perfectament en la vida real.

Els posts que escriu molt de tan en tan semblen llargs, però realment passen molt bé ja que hi ha molt humor, molta mala llet i sobretot molta ironia. Recordeu, el seu blog es: Wardog y El Mundo. I per tal que us enganxeu als seus posts us enganxo una de les bromes recurrents d’aquest informàtic, les originals frases inicials que fa servir al despenjar el telefon cada vegada que algú el truca, heus ací uns exemples:

-Sistemas, la oferta de hoy es un gotohell poco hecho con patata asada. ¿Qué desea?

-Sistemas, para hablar con un humano, pulse uno, para hablar con algo inhumano, cuelgue y mantenga una conversación mental.

-Sistemas, hoy, por ser jueves, adoraremos y deglutiremos al Maestro FSM a la carbonara.

-Sistemas… estamos proponiendo la estupidez como deporte olímpico.

-Sistemas, apaga, enciende, y si aún así no chuta, bebe agua…

-Bienvenido al aquelarre de sistemas, ¿problemas técnicos o filtro de amor? ¿Qué te pongo?

-Sistemas, fabricamos ilusiones.

-Sistemas, si no es de vida o muerte lo será. ¿Qué desea?

-Cofradía del Sagrado Coredosduo, damos preferencia a penitentes arrodillados.

-Propicios augurios preveo para quien no ose pedir a sistemas nada que no sea la hora.

-Satán en ocio defenestra dípteros con su apéndice macrocoxígero, ergo si estás en ocio, Satan eres y tu némesis te atiende.

-Ha llamado a la extensión 61666, si desea hablar con Satán, pulse uno, si prefiere hablar con Lucifer, pulse dos, si quiere hablar con Belcebú, pulse 3, si prefiere no hablar con gente maja, por favor, espere y le atenderán los del departamento de informática.

-¡Sistemas! ¡Your command, sir!

-Sistemas… usted pregunta, nosotros adivinamos, $deity responde.

Cas típic 3455: noi li agrada Automachef

Automachef és un joc de resoldre trencaclosques, les peces són les màquines que combinen el menjar, i la recepta és el trencaclosques. Explicat així no té massa gràcia, però la veritat és que m’ha donat bastantes hores de diversió. El tutorial és prou amigable per tal que entenguis els conceptes bàsics fàcilment, i el robot que t’acompanya al llarg de tota la campanya és simpàtic perquè té ínfules megalomaníaques, i el seu objectiu secret (bé, no ho dissimula gaire bé) és destruir la humanitat, a no sé què amb la teva bona feina quedi tan impressionat que aconsegueixis fer-li pensar que potser no cal exterminar a tots els humans. Els primers nivells són senzills, però cada vegada els reptes seran més exigents, demanant-te que serveixis les comandes més ràpidament, que ho facis amb el mínim consum d’energia, que intentis no gastar més ingredients del compte, i que construeixis els circuits d’elaboració del menjar en un espai reduït. Amb la broma he jugat 33 hores a l’Automachef, i he arribat fins al restaurant 26 de la campanya (n’hi ha 30, llavors n’hi ha 17 més que són opcionals i jo n’he fet 15), i també he jugat una mica al mode contractes, però aquest mode no l’he trobat massa interessant perquè és més repetitiu que la campanya. Cap al final el joc es complica, i pots començar a fer servir ordinadors programables que funcionen amb un llenguatge tipus ensamblador que m’ha fet molta mandra aprendre. Us poso un vídeo review de 3 minuts del joc, no és una meravella, però no he trobat massa vídeos millors sobre el joc en castellà que no fossin massa llargs, com a mínim us feu una idea de com és visualment.

Aquí us deixo un vídeo d’un nivell avançat

Automachef té un 71 al metacrític.

Cas típic 3454: noi li agrada el futur de les sales de cinema

1. Alvaro Wasabi: Les sales de cine (17min, els primers 3:30 min són spam)
2. Consells per detectar una bona gelateria
3. Jurassic Park, versió pollastres de goma (44 segons)
   
4. Quan no tens parella per ballar (5 min, però comença al min 2)
5. Subtítols humorístics alternatius a imatges de wikihow
6. El salt de l’àngel a Veneçuela a vista de dron (3 min)
7. Mira fixament el centre d’aquest vídeo, després mira al voltant (5 min, però amb 2 o 3 min és suficient)
8. Així es conserven aquestes 9 llegendes nonagenàries del cine
9. Derivando. Nombres i banderes il·legals (4 min)
10. El món microscòpic a escala humana (4 min)
11. Com extreure i transportar un obelisc (5 min)
12. Un anunci clàssic Guerapa (1 min)
13. Kurzgesagt – In a Nutshell. Com treballa el sistema immunitari (10 min subs en castellà)

Cas típic 3453: noi li agrada Master of None

Master of none és una comèdia protagonitzada per Aziz Ansari (el personatge es diu Dev), que interpreta un actor de trenta i escaig anys que viu a Nova York. Cada capítol tracta d’un tema, per exemple, el primer capítol va sobre tenir fills, el segon sobre els pares, el tercer sobre els personatges estereotipats que interpreten els indis a la televisió. Però el que més veureu en aquesta sèrie és en Dev tontejant amb noies i en Dev menjant, en Dev és molt petit, però menja molt, podríem dir que Master of None és una comèdia romantico-gastronòmica. I això m’agrada bé? Doncs en principi no massa, però haig de reconèixer que en Dev i les seves parelles han aconseguit caurem bastant bé, els tres amics d’en Dev per altra banda pseee, diguem que els he après a tolerar, el paper del seu pare també està bé, però diguem que no és una sèrie on els secundaris estiguin massa lluïts, excepte en Jeff. Però la tercera temporada de la sèrie canvia totalment, a part de tenir només cinc capítols el protagonisme passa d’en Dev a una amiga del Dev, i la sèrie es converteix en un drama de parella, és tan horrible que m’ha fet abandonar la sèrie a falta de 3 capítols.

Master of None té 25 capítols repartits en tres temporades (10+10+5), un 7,3 al filmaffinity i un 8,3 a l’imdb.

Nota: 6/10

Cas típic 3452: noi li agrada el Garfieldi el Calvin

Avui recupero el CT1016 i el CT1012

Cas típic 3351: noi li agrada el seu fons de pantalla

Avui toca post visual. Toca un recull dels fons de pantalla que he tingut des del març del 2020.

The Witcher 3

Cosmos

Hearthstone

Inside

Darkest Dungeon

Crying Suns

The Mandalorian

Frostpunk

Loki

 

Cas típic 3450: noi li agraden els efectes especials de Star Wars

1. Alvaro Wasabi: Els efectes especials de Star Wars (22 min, els primers 5:30 min son spam, us els podeu saltar)
2. On estava la teva ciutat fa X milions d’anys?
3. Estadístiques de Tinder a EUA
4. Ens costa enfocar el color blau
5. Missatges curiosos ocults en objectes
6. “Pintant” amb una màquina d’escriure
7. Espanya en xifres 2020 segons el I.N.E
8. Rècord del món de col·locar fitxes de dòmino en 24 hores gràcies a un robot (15 min no cal veure’l sencer…)
9. Derivando. Intel·ligència artificial i machine learning (8 min)
10. Un altre cambrer que m’ignora (24 segons)
11. El truc de màgia del dit tallat portat a un altre nivell (14 segons)
12. Disfresses de bola de drac així regulars
13. Toca recuperar un anunci de Levis del 2002 (1 min)

Cas típic 3449: noi li agrada les pelis del 2021 (5)

Recull de les últimes 8 pel·lícules que he vist ordenades de pitjor a millor. Com sempre la nota del filmaffinity primer, després la meva. L’última peli no és que sigui molt bona, però és que la resta no eren pas millors.

1. La escopeta nacional (1978) [7,2][3] Un empresari català organitza una cacera per Madrid i allà trobarà tot de personatges peculiars típics i tòpics de final de l’època franquista, marquesos, cures, ministres, alcaldes, banquers, etc. Tràfic d’influències a dojo. Definitivament no és el meu tipus d’humor ni de pel·lícula.
2. An Education (2009) [6,6][4]: Anys 60. Una brillant estudiant d’institut ha d’entrar a Oxford, però en la seva vida es creuarà un ric seductor i això trastocarà la seva planejada vida, i més quan descobreixi com es guanya la vida. Peli romàntica amb una mica de drama, no està malament, però no és per mi.
3. Buenas noches y buena suerte (2005) [6,8][4]: Durant els anys 50 especialment, els ciutadans dels EUA tenien molta por dels comunistes, i d’aquest fet es va aprofitar el govern, de tal manera que quan algú molestava ràpidament era acusat de comunista i el retiraven del mig. Acusat d’aquestes tàctiques un famós programa de la CBS denuncia aquest fet i com us podeu imaginar al govern no li fa massa gràcia. Als de Hollywood els hi encanta parla del món del cine, o de la televisió, i es nota, als de fora d’aquest món no ens solen agradar tant aquestes pel·lícules. Un missatge en favor de la llibertat d’opinió, però el podrien haver fet amb més ritme. Per cert, no li passa res a les vostres televisions, la peli és en blanc i negre.
4. Expiación, más allá de la pasión (2007) [6,9][5]. L’acció transcorre en el 1935 en un palauet anglès, només una dècada més tard que Downton Abbey, però els canvis en les modes i la conducta són apreciables. Keira Knightley està liada amb James McAvoy, però això no li fa gràcia a la germana petita de Keira, o sigui que aquesta crearà problemes. A la meitat la pel·lícula fa un gir i comença el tros de la guerra, que contràriament al que un pensaria no és més animat. Una pel·lícula romàntica d’amor impossible amb molt drama, no és dolenta, però no fa per mi. Tot i que reconec que el final no l’esperava i m’ha agradat.
5. Brokeback Mountain (2005) [7,0][6]: 1963, dos joves pastors d’ovelles (Heath Ledger, Jake Gyllenhaal) es coneixen i treballen junts, una cosa porta a l’altre i es fan íntims. Després se separen i fan la vida típica de Wyoming, rodeos, ranxos, cuidar vaques, casar-se i tenir fills, ja que la gent de Wyoming dels anys 60 no entendria que dos homes visquessin junts, però se segueixen veient de tant en tant. La pel·lícula serveix principalment per explicar quina és la diversió en el fet d’anar a pescar, més enllà d’això molt drama, no fa per mi, la part central se m’ha fet molt llarga, però al final m’ha tocat una mica la patata.
6. El francotirador (2014) [6,4][6]. Durant la guerra d’Irak, Bradley Cooper és el millor franctirador dels EUA, i això no els hi fa gens de gràcia als talibans. Si us agraden les pelis bèl·liques us agradarà moderadament aquest film, a mi m’agraden, però si no us agraden, no us perdreu res per molt Clint Eastwood que la dirigeixi. La part que passa a Iraq està bé (tot i que l’última escena d’acció, de la manera que ataquen els iraquians, sembla un videojoc), la part que passa als EUA és molt tòpica i previsible.
7. El desafio: Frost contra Nixon (2008) [7,0][6]. La pel·lícula no va sobre el cas Watergate, sinó que se centra en l’entrevista que li van fer a Nixon un cop va dimitir, per tal que respongués sobre els seus delictes a falta d’un judici sobre el cas. Com a bon polític, Nixon era un expert en canviar de tema, desviar l’atenció i respondre la pregunta sense respondre la pregunta. Ja veieu que l’argument de la peli no és gran cosa, però no sé com Ron Howard aconsegueix que la pel·lícula es faci moderadament interessant.
8. John Carter (2014) [5,4][6]: A veure com ho explico… John Carter, un capità confederat de finals del segle XIX és traslladat a Mart on resulta que hi ha una guerra civil entre marcians que són com humans, però uns éssers eterns semblen interessats en què guanyin la guerra un dels dos bàndols, però l’altre bàndol té una princesa guapa, la qual seduirà a John Carter per tal que els ajudi en la guerra. Tota la pel·lícula té un aire a ciència-ficció barrejada amb fantasia de sèrie B però amb uns efectes espacials i un pressupost enorme. M’ha recordat bastant a Flash Gordon, però sense la música de Queen. La pel·lícula no té res de dolent, però ni els personatges tenen carisma (ni tan sols Jimmy McNulty), ni l’acció té res memorable, i el protagonista es limita a anar de banda a banda per aquest estrany món. A sobre té moments massa Disney, com el gos. Malgrat tot, és entretinguda i amb final satisfactori.

Cas típic 3448: noi li agrada el Starcraft II

Avui recupero el CT1017. Les frases de les unitats del Starcraft II quan les selecciones estan ben buscades, en especial els Terran:

Per tal que no us hàgiu de mirar el vídeo que és molt llarg i pesat us he resumit les millors

Marine
– He venido a patear traseros y masticar chicle y ya no tengo más… déjalo.
– Tio, es paranoia mía o me está siguiendo esa medevac.

Segador
– Traigo el dolor y la pizza en media hora, si no es gratis
– En ocasiones hago muertos
– Y yo que me pensaba que me apunté para ser agricultor, imagínate mi sorpresa
– Me caes bien por eso te voy a matar el último

Fantasma
– Creo que las fantasmas están… más equipadas
– En ocasiones veo muertos
– Tienes algo ahí en la cara (Bang) ya está.

Crucero de batalla
– ¿Qué son todas estas luces que parpadean?
– He perdido mi sombrero, da la vuelta y vamos a recogerlo
– El Yamato está cargado… y yo también.
– Veo doble, dispara a los dos.
– ¿Qué quieres decir con no nos quedan aceitunas?
– Tengo una noticia, estoy borracho

Artropos
– Elegí un mal día para dejar los paquetes de estimulantes

Erebrion
– Joder tío! Estoy más caliente que un conejo cojo intentando montar una liebre con el culo ardiendo

Persecutor
– Si tengo los cinco dedos, tres en esta mano y dos en la otra

Medevac
– Ni que te hubieran volado los dos brazos
– Date prisa, ¿té falta una pierna o que?
– Atención pasajeros, la hora local no importa por qué pronto estaréis todos muertos
– Nos han dado! ¡Nos han dado! ¡Vamos a morir todos! Es broma, si os hubierais visto las caras
– Bienvenidos al tanatorio volador
– Bienvenido a bordo, ¿eres donante de órganos?

Tanque de asedio
– Mi tipo de daño preferido, el colateral

Thor
– Podría apuntar, pero con esta cosa no es necesario

Cas típic 3447: noi li agrada Bosch

Bosch, a part de ser una marca d’electrodomèstics, és una sèrie policíaca que es basa en uns llibres de Michael Connelly (en aquest no). Harry Bosch és un d’aquells inspectors de policia típics americans que treballen 25 hores al dia i que no coneixen el significat de cap de setmana ni dies de festa, ni tan sols descansa per Nadal, també és d’aquells policies que creuen que el fi justifica els mitjans, és a dir, que si per atrapar un assassí cal saltar-se algunes normes, se salten i no passa res, bé, sí que passa, que apareixen els d’assumptes interns i comencen a buscar-li problemes, el mateix fan els periodistes, i després ha de passar per investigacions, judicis i altres acusacions. Però també creu en la justícia, no perquè una persona sigui un malparit vol dir que se li pugui acusar de més coses de les que realment ha fet.

El protagonista es Titus Welliver (Potser us sona fent de Glenn Childs a The Good wife, i fent de secundari en alguna pel·lícula), i el seu capità és Lance Reddick que ja tenia experiència de capità de policia a The Wire. Jamie Hector és el company de Bosch i també us hauria de sonar de The Wire fent de Marlo. No he trobat el trailer en català ni castellà o sigui que haureu de pasar amb la versió anglesa.

Aquesta sèrie em deixa diverses preguntes, per exemple, per què l’únic que sembla que resolgui casos en tota la comissaria és el detectiu Bosch? Per què una dona (Annie Wersching) molt atractiva de 37 anys es fixaria en un home de 52 anys moderadament atractiu? Quina versemblança té Larry Kubiac fent d’advocat defensor? En fi. La sèrie no té res de dolent, és simplement una sèrie correcta, investigació policial en recerca i captura d’un assassí en sèrie i alguns delinqüents secundaris més, potser en temporades successives la trama es posa més interessant, però no arribaré a descobrir-ho.

Bosch té un 7,2 al filmaffinity i un 8,4 a l’imdb.

Nota 1a: 5/10