Cas típic 3449: noi li agrada les pelis del 2021 (5)

Recull de les últimes 8 pel·lícules que he vist ordenades de pitjor a millor. Com sempre la nota del filmaffinity primer, després la meva. L’última peli no és que sigui molt bona, però és que la resta no eren pas millors.

1. La escopeta nacional (1978) [7,2][3] Un empresari català organitza una cacera per Madrid i allà trobarà tot de personatges peculiars típics i tòpics de final de l’època franquista, marquesos, cures, ministres, alcaldes, banquers, etc. Tràfic d’influències a dojo. Definitivament no és el meu tipus d’humor ni de pel·lícula.
2. An Education (2009) [6,6][4]: Anys 60. Una brillant estudiant d’institut ha d’entrar a Oxford, però en la seva vida es creuarà un ric seductor i això trastocarà la seva planejada vida, i més quan descobreixi com es guanya la vida. Peli romàntica amb una mica de drama, no està malament, però no és per mi.
3. Buenas noches y buena suerte (2005) [6,8][4]: Durant els anys 50 especialment, els ciutadans dels EUA tenien molta por dels comunistes, i d’aquest fet es va aprofitar el govern, de tal manera que quan algú molestava ràpidament era acusat de comunista i el retiraven del mig. Acusat d’aquestes tàctiques un famós programa de la CBS denuncia aquest fet i com us podeu imaginar al govern no li fa massa gràcia. Als de Hollywood els hi encanta parla del món del cine, o de la televisió, i es nota, als de fora d’aquest món no ens solen agradar tant aquestes pel·lícules. Un missatge en favor de la llibertat d’opinió, però el podrien haver fet amb més ritme. Per cert, no li passa res a les vostres televisions, la peli és en blanc i negre.
4. Expiación, más allá de la pasión (2007) [6,9][5]. L’acció transcorre en el 1935 en un palauet anglès, només una dècada més tard que Downton Abbey, però els canvis en les modes i la conducta són apreciables. Keira Knightley està liada amb James McAvoy, però això no li fa gràcia a la germana petita de Keira, o sigui que aquesta crearà problemes. A la meitat la pel·lícula fa un gir i comença el tros de la guerra, que contràriament al que un pensaria no és més animat. Una pel·lícula romàntica d’amor impossible amb molt drama, no és dolenta, però no fa per mi. Tot i que reconec que el final no l’esperava i m’ha agradat.
5. Brokeback Mountain (2005) [7,0][6]: 1963, dos joves pastors d’ovelles (Heath Ledger, Jake Gyllenhaal) es coneixen i treballen junts, una cosa porta a l’altre i es fan íntims. Després se separen i fan la vida típica de Wyoming, rodeos, ranxos, cuidar vaques, casar-se i tenir fills, ja que la gent de Wyoming dels anys 60 no entendria que dos homes visquessin junts, però se segueixen veient de tant en tant. La pel·lícula serveix principalment per explicar quina és la diversió en el fet d’anar a pescar, més enllà d’això molt drama, no fa per mi, la part central se m’ha fet molt llarga, però al final m’ha tocat una mica la patata.
6. El francotirador (2014) [6,4][6]. Durant la guerra d’Irak, Bradley Cooper és el millor franctirador dels EUA, i això no els hi fa gens de gràcia als talibans. Si us agraden les pelis bèl·liques us agradarà moderadament aquest film, a mi m’agraden, però si no us agraden, no us perdreu res per molt Clint Eastwood que la dirigeixi. La part que passa a Iraq està bé (tot i que l’última escena d’acció, de la manera que ataquen els iraquians, sembla un videojoc), la part que passa als EUA és molt tòpica i previsible.
7. El desafio: Frost contra Nixon (2008) [7,0][6]. La pel·lícula no va sobre el cas Watergate, sinó que se centra en l’entrevista que li van fer a Nixon un cop va dimitir, per tal que respongués sobre els seus delictes a falta d’un judici sobre el cas. Com a bon polític, Nixon era un expert en canviar de tema, desviar l’atenció i respondre la pregunta sense respondre la pregunta. Ja veieu que l’argument de la peli no és gran cosa, però no sé com Ron Howard aconsegueix que la pel·lícula es faci moderadament interessant.
8. John Carter (2014) [5,4][6]: A veure com ho explico… John Carter, un capità confederat de finals del segle XIX és traslladat a Mart on resulta que hi ha una guerra civil entre marcians que són com humans, però uns éssers eterns semblen interessats en què guanyin la guerra un dels dos bàndols, però l’altre bàndol té una princesa guapa, la qual seduirà a John Carter per tal que els ajudi en la guerra. Tota la pel·lícula té un aire a ciència-ficció barrejada amb fantasia de sèrie B però amb uns efectes espacials i un pressupost enorme. M’ha recordat bastant a Flash Gordon, però sense la música de Queen. La pel·lícula no té res de dolent, però ni els personatges tenen carisma (ni tan sols Jimmy McNulty), ni l’acció té res memorable, i el protagonista es limita a anar de banda a banda per aquest estrany món. A sobre té moments massa Disney, com el gos. Malgrat tot, és entretinguda i amb final satisfactori.