Arxivar per 2021-09-22

El largo viaje a un pequeño planeta iracundo – Becky Chambers (394 pàgines)

Novel·la de ciència-ficció, si, una altra. En un futur llunyà, una jove humana s’embarca en una nau que construeix forats de cuc, que són com les autopistes espacials. La tripulació està formada per una barreja d’humans i extraterrestres. El llibre se’n va per les branques explicant com funciona això de construir forats de cuc, que això és interessant, però també divaga molt quan es tracta d’explicar què mengen, els membres de la tripulació, el subministres que compren per la nau, i qualsevol cosa; entenc que aquestes senzilles situacions quotidianes ens serveixen per anar coneixent més en profunditat els personatges, però també els podríem conèixer en situacions una mica més trepidants, dic jo. Hi ha petits misteris, com per exemple que la nova incorporació de la tripulació no és realment com es presenta, i fins aquí puc llegir. El viatge fins al petit planeta iracund dura fins a aproximadament el 80% del llibre, després és quan passa alguna cosa realment grossa, i és en aquest 20% final quan trobem el nus i el desenllaç del llibre. Recomano el llibre? Doncs la veritat no, no perquè sigui dolent, però és que tampoc és bo.

—El entrenamiento de sensibilidad interespecies siempre se queda corto cuando ves algo nuevo, ¿verdad? Me quedé mudo la primera vez que vi las cosas larguiruchas y marrones que sois.

Nota: 5/10