Cas típic 3468: noi li agrada el joc del calamar

Posted: 2021-10-13 in TV

El joc del calamar és la producció de Netflix que està de moda dels últims dies, i Pons’s Blog, com a blog de referència seriòfila s’ha vist obligat a veure-la per analitzar-la, o el que sigui que faig quan escric un CT sobre una sèrie… És una minisèrie de 9 capítols coreana basada en un joc distòpic, la gràcia de la sèrie és justament anar descobrint què passa, però per fer-vos una idea imagineu-vos una barreja entre Humor Amarillo, Saw, Prison Break i la Casa de Papel, sona molt pertorbador, oi? Doncs és normal, són coreans, del sud, però igualment són coreans, ser pertorbadors forma part del seu ADN. Es basa en el principi fal·laç que la gent pobra i necessitada farà el que faci falta per aconseguir diners, inclús infravalorant totalment els riscs i oblidant-se de tota ètica moral. També es basa en la premissa igualment fal·laç que els rics els hi agrada torturar als pobres sense cap raó, quan la veritat és que gaudeixen de la tortura dels pobres només si aquesta té una finalitat, la qual és el lucre personal. La sèrie segueix la vida d’uns pocs personatges per tal que puguem empatitzar amb algú, principalment segueix la vida d’un jove pare divorciat, fracassat, sense feina estable, amb problemes de ludopatia, amb un caràcter infantil, i amb una mare malalta, poden posar més tòpics en el mateix personatge? Potser és per això que l’actor sobreactua tant? Per què sap que és un tòpic gegant? També coneixem altra gent, hi ha un empresari que ha estafat, un mafiós de barri, una fugitiva de Corea del nord, un pobre pakistanès ingenu, un home vell amb una malaltia terminal, una senyora excèntrica insofrible, i algun altre més.

No us he volgut posar un vídeo perquè tots els que he trobat feien massa espòilers de la sèrie, inclús el tràiler oficial.

La situació és inversemblant, sobretot si li comences a donar voltes en els detalls de com està muntat el sistema, però si fas un petit gran esforç i et creus el que et plantegen sense qüestionar-ho massa, tens una sèrie que enganxa molt perquè vols saber com es desenvoluparan els fets, per això he comentat que és un estil molt semblant a la Casa de Papel, i no ho dic només per les omnipresents granotes vermelles, sinó pel fet que l’important no és que passin coses amb certa lògica (meme), sinó que passin moltes coses imprevisibles; a la Casa de Papel volem saber quin serà el proper pla inversemblant del Professor, al joc del Calamar volem saber quina serà la propera prova, per això la sèrie ha tingut tant rebombori. Bé, el tema “imprevisible” és entre cometes, perquè hi ha situacions que es veuen a venir que passarà bastant aproximadament, això passa sobretot en els capítols del mig i finals. Una altra cosa que enganxa és la mateixa premissa principal de Joc de Trons, és a dir, com més personatges es morin millor. Una tàctica que vam aprendre de Lost va ser que els misteris funcionen, amagar informació a l’espectador de com funciona el sistema serveix per mantenir l’atenció de l’espectador, que llavors s’hagin de resoldre els misteris acaba sent un problema, perquè molts acaben en bluf, però han estat bé mentre han durat. Però no passa res per gaudir d’un entreteniment senzill, sense complicacions i amb poc sentit de tant en tant, no cal menjar cada dia un filet de vedella amb fua, un també pot gaudir d’uns macarrons amb tomàquet, per això no m’avergonyeixo de dir que aquesta sèrie m’ha enganxat i per tant he gaudit amb ella. Un es cansa de sèries de policies, metges, advocats, delinqüents, i altres temes recurrents, està bé veure un producte que s’aparta dels temes més trillats.

PS: Una dada a tenir en compte, 100 milions de yuans coreans són uns 72.000€

El joc del calamar té un 7,6 al filmaffinity i un 8,3 l’imdb.

Nota: 8/10

Comentaris
  1. McAbeu ha dit:

    Aquesta sí que l’he vista, se n’està parlant tant que sembla que no te la pots deixar perdre. 

    La meva conclusió (una vegada més) coincideix força amb la teva. La sèrie és tòpica, és inversemblant en molts aspectes, és il·lògica gairebé sempre… però enganxa i aconsegueix entretenir-te com poques.  I això, de tant en tant, és més que suficient i s’agraeix.

    PS: Gràcies per l’aclariment, però em sembla que, més aviat o més tard, tots els que hem vist la sèrie hem buscat el valor del canvi euro – won (el iuan que dius tu és la moneda xinesa no coreana). Per ser exactes, jo ho vaig fer per saber a quan es cotitzaven les bufetades que rep el protagonista a l’estació de metro. :-D

    • AhSe ha dit:

      Mare de Pons Nostre Senyor! El McAbeu va gaudint observant les miseries dels pobres asiatics d’un país sense sort…

    • Pons ha dit:

      Si parlessin amb “galls d’indi” com fan les pel·lícules americanes no tindria aquests problemes amb les monedes.

  2. AhSe ha dit:

    Quin joc distopic?? No sera el 1 2 3 mu-tou-ren?! Dins el joc van matant gent?

    El principi segons el qual la gent pobra i necessitada farà el que faci falta per aconseguir diners, inclús infravalorant totalment els riscs i oblidant-se de tota ètica moral no és fal·laç, sino un axioma. Ara bé, això dels rics és cert, tothom sap que no hi ha ric que vagi consumint energía sense anim de lucre i que els pocs que s’atreveixen a passar d’aquest principi perden els seus privilegis i es converteixen en pobres, alguns fins i tot acabant amb un desgraciat suicidi dins la presó.

    Per cert, jo veig que els 100 milions de KRW s’equivalen a 72,615.3654 €, és a dir, bastant més que uns miserables 72k i fins i tot incloent el dubte sobre el valor del centim final.

  3. El Peix ha dit:

    Encara no l’he vist malgrat ser coreana.

    Aquesta forma d’actuar dels coreans que és sovint una mica extrema en certa manera m’agrada. S’allunya del super realisme que ens té acostumat el cinema americà i de retruc l'”occidental”.

  4. XeXu ha dit:

    Just l’hem començat ara i hem mirat només dos capítols, de manera que he llegit el post una mica en diagonal (aquest sí). No teníem la intenció, però no sabíem què mirar i se’n parla tant… De moment va bé, veig que a tu t’ha agradat prou!

    • Pons ha dit:

      Si t’agrada la Casa de Papel aquesta també t’agradarà perquè aquí saps que els personatges més odiosos tenen els capítols comptats.

    • AhSe ha dit:

      Vas tard però seguint les instruccions del Pons no aniràs equivocat mai ^^

Comenta que es gratuït, de moment...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s