Arxivar per 2021-10-27

Recull de les últimes 8 pel·lícules que he vist ordenades de pitjor a millor, segons el meu gust, això  no vol dir que siguin millors pel·lícules, simplement és el que a mi m’agrada (sí, tinc un gust qüestionable xD). Com sempre la nota del filmaffinity primer, després la meva.

  1. Rango (2011) [6,4][5]: Rango és un camaleó domèstic que es perd al desert i de rebot es converteix en xèrif, la seva principal missió serà descobrir perquè està desapareixent l’aigua. Pensava que faria gràcia, però resulta que no, i la història no és que sigui dolenta, però tampoc és bona. No sé què més dir…
  2. Hostiles (2017) [6,6][6]: A finals del segle XIX, un capità es veurà amb l’obligació d’escoltar un cap indi cap a una reserva, no li farà gens de gràcia. M’agrada molt com treballa Christian Bale, sempre fa papers molt variats, però tots els interpretats amb molta força, i aquesta pel·lícula no és una excepció. Té moments una mica lents, però la pel·lícula està ben feta, però la trama és previsible. No hi ha res com un viatge ple d’aventures i perills per estrènyer els llaços amb els teus companys de viatge, encara que aquests no et caigui massa bé en un principi. Què més? Els paisatges bonics.
  3. Con la muerte en los talones (1959) [8,3][6] Cary Grant, un publicista sobrat, és confós per un agent secret i això fa que uns espies el vulguin matar. Encara no tinc clar si és una pel·lícula seriosa d’espies o és de broma, perquè passen diverses coses curioses, com ara que Hitchcock perd l’autobús, que la mare del personatge de Cary Grant té només 8 anys més que ell, i en canvi Cary té 20 anys més que la seva pretendent. Més coses, la gent condueix molt estranyament, es pot entrar a l’ONU amb un punyal i matar algú en una sala enorme plena de gent llançant un punyal sense que ningú et vegi, policies que passen pel costat de qui busquen i no el veuen, matar algú amb una avioneta fumigadora sembla molt poc pràctic, per què el nen es tapa les orelles just abans que disparin? Tots aquests misteris m’han deixat una mica descol·locat, malgrat tot això la pel·lícula és gaudible.
  4. Philadelphia (1993) [7,4][6]: Tom Hanks és advocat que és acomiadat quan s’assabenten que té la sida, i com per això demandarà als seus ocupadors. Clàssic David contra Goliat, uns malvats, elitistes, homòfobs, prepotents i rics empresaris contra un pobre Tom Hanks gai i moribund. Però malgrat que la previsibilitat i la tòpica situació he de dir que m’agraden les pel·lícules de judicis. Una pel·lícula amb molt drama, massa pel meu gust, i només un sol acudit “Com anomenaries 1.000 advocats lligats al fons del mar? Un bon començament”. Final massa ensucrat i emotiu.
  5. La Guerra del mañana (2021) [5,4][6]: En el 2051 la humanitat està en guerra contra uns extraterrestres, i l’única opció que tenen per guanyar la guerra és agafar gent del 2021 per tal que els ajudi. Té un aire a Starship Troopers però sense la sàtira ni l’humor negre ni el cinisme. Penso que uns mesos de formació militar als civils hauria estat molt millor que enviar-los en fred perquè Chris Pratt sembla que sigui l’únic que sap per quina banda disparen les pistoles. No m’estranya que quedin tan pocs humans vius si no paren d’enviar-los a missions totalment suïcides. També seria millor idea no enviar els científics a primera línia de combat, més que res que són els únics que poden esbrinar com matar els aliens. Ei, però com a peli d’acció sense lògica compleix. PS: El millor de tot és que la toxina no serveix per res xD
  6. Dune (2021) [7,5][6]: En una galàxia molt llunyana on el poder està repartit entre diferents famílies, l’emperador decideix que el planeta d’on s’extreu l’espècie (necessària per als viatges espacials) passarà a ser controlat per una altra família. Els paisatges i les imatges tenen molta força en aquesta pel·lícula, però la trama ja la coneixia d’haver llegit el llibre, i com que el llibre tampoc em va entusiasmar, i el film és fidel al llibre, m’ha passat el mateix, en general està bé, però per mi tot el rotllo místic sobre, tot això de l’escollit, els somnis, les visions, les profecies, la secta dels Fremen, la secta de les Bene Gesserit, tot em sobra, massa religió i misticisme per mi, però la part de ciència-ficció i les traïcions bé. Tocarà veure la segona part d’aquí 2 o 3 anys.
  7. Sin tiempo para morir (2021) [6,6][6]: James Bond viu feliçment retirat fins que un amic li demana ajuda per rescatar un científic de Spectre que té una arma genètica molt perillosa. És una pel·lícula de James Bond a l’estil clàssic de les de Sean Connery, amb el seu Aston Martin, amb els seus gadgets, amb els seus malvats megalòmans que tenen una base secreta en una illa perduda, això no és que tingui res de dolent per se, llàstima que la pel·lícula va de més a menys, la primera part és més entretinguda, o potser és que és complicat mantenir tres hores de pel·lícula d’acció si l’acció no té quelcom especial com és el cas de la segona part. El millor del film és el paper d’Ana de Armas. Per tant, Casino Royal continua amb el primer lloc del pòdium indiscutible de la millor peli Bond amb Daniel Craig.
  8. Condena (2021) [7,6][7]: No és una peli, és una minisèrie de tres capítols que sumats arriben just a les tres hores. Sean Bean (acabarà morint com sempre passa quan surt en una peli o sèrie?) entra en una presó per haver atropellat a una persona, per no fer gaires espoilers diré que descobrirà que la presó no és divertida. L’altre protagonista és un funcionari de presons, Stephen Graham, que li faran xantatge perquè el seu fill està en una altra presó. Els drames carceraris solen funcionar bastant bé, un lloc sense escapatòria, gent perillosa, desigualtat de poder, són elements que enganxen, i aquest té això i més. Minisèrie recomanable.