Arxivar per 2021-11-15

Un inversor financer de Chicago anomenat Martin es dedica a blanquejar els diners d’un càrtel mexicà, i com sempre passa, tot va bé fins que comença a anar malament, resulta que el soci d’en Martin roba al càrtel 8 milions, el càrtel ho descobreix i lògicament s’enfada, i com us podeu imaginar no és bona idea fer enfadar aquest tipus de persones. Però en Martin és llest i aconsegueix fer un tracte amb el càrtel, començarà a blanquejar de nou els calés del càrtel però lluny de Chicago, que allà hi ha massa FBI investigant, i endevineu a on se’n va? Correcte a Ozark, una zona amb bastants llacs i pantans del sud de Missouri. Allà Martin i la seva família hauran de començar de zero, i en Martin ha de buscar negocis que serveixin per blanquejar els calés del càrtel. I tot això que us he explicat passa només en el primer capítol, imagineu-vos la de coses que passen en els capítols successius. La dona del protagonista fa una mica de ràbia, però no tanta com els seus fills adolescents, en especial el nen, que és un psicòpata, i els pares no s’adonen, ja sé que tenen altres problemes com ara blanquejar diners, però salta a la vista que aquest nen és un perill públic des del primer moment que el veus.

El protagonista, Martin, és Jason Bateman que us sonarà si heu vist Arrested Development, o si no potser l’heu vist en alguna comèdia amb humor negre de l’estil Noche de Juegos, o Como acabar con tu jefe. Però el paper que fa Jason a Ozark s’allunya d’aquests registres de broma i es converteix en un home sense ètica. De fet, no tan sols és el protagonista sinó que hi ha uns quants capítols dirigits per ell.

Ozark és, salvant les distàncies, una espècie de Breaking Bad, amb la diferència que aquí el protagonista en comptes de ser especialista en química és especialista en economia, dit en termes pràctics, en blanquejar els diners. Breaking Bad passa al desert i Ozark és un llac turístic. Breaking Bad té un actoràs com Bryan Cranston, i Ozark té un actoret com Jason Bateman, que a veure, no ho fa malament, però no és un fora de sèrie. Breaking Bad té secundaris magnífics com Saul o Mike, i els d’Ozark tenen la meitat de carisma, Breaking Bad té antagonistes genials com Gus Fring o Hector Salamanca, i Ozark té un sequaç del càrtel que fa un paper simplement correcte, l’advocada ho fa millor. Breaking Bad té un policia molt humà que pots empatitzar amb ell com és el bo d’en Hank, i a Ozark tens un agent de l’FBI autista i egocèntric que fa angúnia. Bé, pensat fredament, sembla que només s’assembla a Breaking Bad pel tema del càrtel, les drogues, els calés i l’home que fa qualsevol cosa amb l’excusa del bé per la seva família.

La gràcia del càrtel és que en cap moment es veu, és només una ombra que amenaça a tothom, però que exerceix el seu poder a través dels seus sequaços, els reconeixereu perquè com tots els que s’han fet rics amb la droga porten totterrenys monstruosos negres tipus GMC Terrain, demostrant que el consum de combustible no és una preocupació pels càrtels de la droga. Llavors ens plantem en la tercera temporada, la tercera i de moment última temporada (la quarta sortirà a principis de l’any vinent) és on la sèrie es posa més interessant, ens deixem de problemes poca volada amb la gent de poble i la família protagonista es fica en autèntics negocis a blanquejar diners de veritat. M’agraden les sèries que van de menys a més, totes haurien de ser així.

La gente que llena camiones de dinero a peso porqué hay tanto que cuesta contarlo no suele tener un código ético muy elevado.

Ozark té un 7,3 al filmaffinity i un 8,4 a l’imdb.

Nota: 8/10