Arxivar per 2021-11-29

Recull de les últimes 8 pel·lícules que he vist ordenades de pitjor a millor, segons el meu gust, això no vol dir que siguin millors pel·lícules, simplement és el que a mi m’agrada (sí, tinc un gust qüestionable xD). Com sempre la nota del filmaffinity primer, després la meva.

  1. La purga: La noche de las bestias (2013) [5,1][4]: El film segueix la vida d’una família de classe mitja-alta amb dos fills adolescents, perquè és la família més tòpica que ens podem imaginar. Una nit a l’any als EUA és permès sortir a matar a qui vulguis sense cap conseqüència penal, i amb això diuen que tothom queda tranquil i durant la resta de l’any no hi ha cap violència, té molta lògica, oi? Doncs tota la pel·lícula segueix lògiques semblants. Per exemple, jo no sé gaire d’amor, però crec que la millor manera de seduir una noia no és matar el seu pare. Es veu que no tenien pressupost per il·luminació ni per posar la càmera en un trípode. Suposo que molta gent porta màscara per no veure com de malament actuen, és un bon recurs.
  2. The french connection (1971) [7,3][6]: Dos policies de Nova York es dediquen a perseguir a uns traficants de droga, els punxen el telèfon, els segueixen, etc. És com si fos l’avi de The Wire. El millor de la peli és Gene Hackman contra el metro. És cosa meva, o al final sembla com si els hagués faltat pressupost per gravar les escenes finals i hagin decidit acabar la peli de cop?
  3. Cuando éramos soldados (2002) [6,3][6]: Mel Gibson és un coronel de l’exèrcit dels EUA que s’encarregarà de lluitar en la guerra del Vietnam. És la pel·lícula més pro-bel·licista i pro-cristiana que he vist mai. Ara bé, quan s’acaba la insofrible primera part de la pel·lícula i comencen els trets el tema es posa trepidant i interessant. Al principi el Vietcong podia tenir més homes, però els EUA tenien millor armament, artilleria, helicòpters, suport aeri, i el més important a Mel Gibson, o sigui que està clar quin bàndol va tenir més baixes.
  4. El Aviador (2004) [6,4][6]: Howard Hughes (Leonardo di Caprio) és un magnat que té una línia aèria i s’arrisca amb projectes cinematogràfics molt cars durant els anys 20, 30 i 40. Li agrada ajuntar-se amb estrelles de cinema i pilotar avions experimentals. El problema amb Hughes és que és una mica excèntric, si fos pobre diríem que està boig, sobretot amb el tema de la neteja. Les biografies solen ser tan interessants com ho són els seus protagonistes, i en aquest cas la vida d’aquest home va ser realment moguda, però com que Scorsese no sap fer pelis curtes, sempre li surten llargmetratges de 3 hores com aquest. El film és correcte, DiCaprio ho fa bé, com sempre, però és complicat empatitzar amb el protagonista, massa guillat.
  5. Nadie (2021) [6,5][7]: Bob Odenkirk és un pare de família normal i corrent amb una vida monòtona, fins que un dia uns lladres roben a casa seva, i no dic res més de l’argument per evitar espoilers. En el fons es tracta d’una pel·lícula d’acció, no molt diferent d’algunes altres que ja haureu vist, bé potser aquesta acaba exagerant tant que es pot considerar pràcticament paròdica, humor negre en diverses escenes, però el que marca la diferència és Bob Odenkirk; suposo que no descobriré res a ningú si dic que Odenkirk és un dels millors actors de la pantalla, i aquí ho demostra una altra vegada interpretat un paper poc habitual en ell. L’escena de l’autobús és la baralla més lletja que he vist en molt de temps, per descomptat m’ha encantat.
  6. Despierta la furia (2021) [6,4][8]: Jason Statham comença a treballar en una empresa de furgons blindats, i podríem dir que està sobrequalificat per aquesta feina. A mesura que avança la pel·lícula anem descobrint qui és en Jason i perquè s’apunta a aquesta tasca. Una altra peli del meu amic Guy Ritchie, sempre fent pel·lícules violentes (menys Aladin), sempre amb delinqüents involucrats, personatges amb intencions ocultes, trames no lineals, i amb una tensió constant per saber cap a on anirà la situació. Les pel·lícules d’atracaments sempre tenen quelcom fascinant, encara que el pla no sigui gaire elaborat, sempre hi ha l’emoció per veure què fallarà. Pel·lícula feta pel lluïment del seu seriós protagonista.
  7. El buen patrón (2021) [7,5][8]: Javier Bardem és el propietari d’una fàbrica de bàscules, i farà el que sigui per aconseguir un prestigiós premi a l’”excel·lència” que realment no significa res. La pel·lícula gira al voltant del personatge de Bardem, on fa un fantàstic paper d’un home manipulador que simulant una empatia pels del seu voltant es dedicarà a ficar-se en la vida de tots els seus treballadors amb l’objectiu que facin el què ell vol. Fernando León de Aranoa ja ens té acostumats a pel·lícules amb aquest estil amb situacions tenses i complicades on fa aflorar un humor negre, destacant el cinisme dels protagonistes. Una mostra de com els psicòpates graviten cap als llocs de poder gràcies a la seva falta d’empatia.
  8. Snatch. Porcs i diamants (2000) [7,9][10]: Vista per tercera vegada. Resum de pressa per si encara queda algú que no hagi vist aquesta obra mestra. Benicio del Toro roba un diamant molt gros, i bàsicament tothom es barallarà per aconseguir-lo. La pel·lícula està plena de personatges carismàtics, Brad Pitt fent de gitano i parlant sense entendre’s res, Vinnie Jones fent del qual és, un bèstia, assassí a sou anomenat Toni dents de bala, Boris el Navalla, un rus pràcticament immortal, els lladres d’una casa d’apostes més ineptes de la història. La pel·lícula està plena d’escenes memorables, com ara l’encreuament de tres cotxes amb els diferents protagonistes, l’enfrontament entre pistoles amb inscripcions al lateral ben diferents, o qualsevol dels combats de Brad Pitt. Guy Ritchie marca un ritme frenètic, llevat dels moments que posa la pausa en sec per remarcar enquadraments brillants.