Rebecca Welton, una rica anglesa, es divorcia del seu marit i es queda a càrrec de l’equip de futbol Richmond, i el seu exmarit li encanta aquest equip, així doncs ella intentarà enfonsar-lo, per això contracta a Ted Lasso, un entrenador estatunidenc de futbol americà que no sap res de futbol ni dels costums anglesos. La sèrie és una comèdia amb capítols de 30 minuts de durada, el principal atractiu de la sèrie és el seu protagonista, l’entrenador Ted Lasso, un home que tècnicament no té ni idea de futbol, però gràcies al seu bon rotllo, i el seu positivisme extrem aconseguirà motivar als seus jugadors, i a tothom amb qui es creui en el seu camí. Reconec que al principi tenia certa recança amb aquest tipus de bonrotllisme, però de mica en mica, el bo d’en Ted s’ha guanyat un petit lloc en el meu cor.
Però Ted no ho tindrà fàcil, trobarà reptes com ara aguantar l’estrella de l’equip, un jove jugador, amb una qualitat futbolística fantàstica, però amb una personalitat infumable, un noi egocèntric, sense empatia, amb molta prepotència i fatxenderia anomenat Jamie Tartt que crearà mal ambient en el vestuari. Hi ha molts altres secundaris interessants com ara el seu ajudant Beard, un home de poques paraules però precises, o Keeley Jones, la parella de Tartt que té més personalitat del que sembla en primer moment, o Rebecca Welton, una dona forta amb un gran carisma i presència. Però de tots els secundaris el meu preferit és clarament Roy Kent, el capità de l’equip, un jugador veterà que de jove va ser una estrella, però que actualment està en hores baixes a causa de la seva baixada de forma, és un home fred i iracund, de paraulota fàcil, i que no es talla a l’hora de dir el què pensa, però també és un home amb valors i amb respecte per les causes justes. En la segona temporada la situació canvia una mica, amb l’arribada d’una psicòloga la sèrie va perdent alguns tocs de comèdia i va guanyant dramatisme, els sentiments van guanyant protagonisme i els capítols es van allargant fins a arribar als 45 minuts, convertint Ted Lasso en una tragicomèdia.
De moment, Ted Lasso té 22 capítols repartits en dues temporades, 4 premis Emmy, incloent-hi millor sèrie còmica i millor actor protagonista. Té un 7,4 al filmaffinity i un 8,8 a l’imdb.
Nota: 7/10
Quines són les causes justes en aquest cas??
Mmmm per exemple defensar a la gent enfront dels abusadors.
Hm… En el vestuari o què?
Football is life!
No sé jo com veure-ho, em sembla que els peixos no teniu peus…
Pot ser que el Peix haguès fet millor feina d’entrenador que el tal Ted Lasso?
Està clar que jo ho faria millor, soc el millor coach del món actualment, sempre des de la humilitat. L’únic punt flac és que passo de fer pastissets, quina feinada!
En tot cas el millor del món ha de ser el Pons, i després ja poden venir altres…
Vaig empassar-me la primera temporada, tot i que el futbol no m’interessa gota, però a la segona vaig dir prou. Tant de bon rotllo tampoc em motiva.
Vas fer bé, és una 7/10 que corta el rotllo correcte a la segona temporada – la mà del Pons mateix et deu haver guiat el control remot ^^
A mi normalment tampoc, crec que m’estic tornant tou
Ah, doncs mira, aquesta no la coneixia i potser em pot interessar. Sempre a l’aguait de descobrir noves comèdies. Però si deriva en una altra cosa… Com la sèrie d’e Berto, no? Que cada cop era més tràgica que comèdia.
Que t’agrada el futbol? Ets fan del Barça?
En aquesta la deriva li va bé, perquè l’humor no és que fos el millor de la sèrie.
Vaig veure la primera temporada i em va agradar força, però soc més del Manchester City…
Hom hauria jurat que eres del Barça.
Jo només soc d’equips de primera divisió. Soc del Barça femení.
Va, acceptem pop…
Tens ja l’Evangeli del Peixeu preparat? Aquest nadal cridarem ‘Visca el Pons’ amb tranquil·litat?
Com pots dir això! El City és el malvat de la sèrie!
[…] Ted Lasso [Temporades 1 i 2] […]