Arxivar per 2022-01-11

Pilars de la terra – Ken Follet (1042 pàgines)

Crec que aquest llibre us sonarà, va tenir la seva època de moda, però com que jo soc rebel i no segueixo les modes m’he esperat un grapat d’anys a què el llibre ja no estigui de moda per llegir-lo. Per si encara algú no se l’ha llegit ni ha vist la sèrie, explicaré l’argument. La novel·la arranca en el segle XII en plena Anglaterra medieval, i seguim la vida d’en Tom, un constructor errant que busca feina després que el seu últim contracte hagi acabat abruptament cancel·lat, el seu somni de la seva vida seria construir una catedral, però quan la gana estreny acceptarà qualsevol feina. Tanmateix, no és l’únic protagonista del llibre, per una altra banda, tenim un monjo que li tocarà fer-se càrrec d’un important monestir, mentre es veu involucrat en un tema de successions reials, ja us havia comentat que el rei ha mort sense decadència legitima? Doncs si, i això és un problema, així doncs l’església ha de donar suport al candidat més religiós. Finalment, per altra banda, tenim uns nobles que no estan d’acord amb el nou rei i volen fer un complot per proposar un altre candidat, però abans no completin la seva confabulació són descoberts. Tots aquests personatges i alguns d’altres s’aniran creuant en diferents moments.

En el llibre trobem personatges molt malvats (bàsicament un parell o tres), que simplement faran qualsevol cosa per aconseguir poder, i tota la resta són tirant a bons, vull dir que també faran qualsevol cosa, però no pel poder sinó per evitar morir de gana, aquesta era l’emocionant vida a l’edat mitjana. Tot gira al voltant de la construcció d’una catedral, un projecte d’aquestes característiques dona molta feina, cap benefici directe pel fet de la catedral en si mateixa, però molts beneficis indirectes, ja que proporciona molta feina a molta gent i durant molts anys, molts calés invertits en un sol projecte que provocarà l’èxit o la ruïna de la gent dels pobles del voltant. El llibre és entretingut, en cap moment vaig pensar d’abandonar-lo, però tampoc té moments que t’enganxen fins al punt de dir que no pots parar de llegir, vas fent, vas llegint, de mica en mica, com la construcció d’una catedral, sense presses. Tinc pensat seguir amb els altres dos llibres que completen la trilogia? La veritat és que de moment no.

Tom se quedó pensativo. No estaba seguro de los años que tenía, pero muchas mujeres concebían hijos en esa época de su vida, aunque era cierto que sufrían más a medida que se hacían mayores y que los niños no eran tan fuertes. Sin duda Agnes tenía razón. Pero ¿cómo asegurarse de que no volvería a concebir? Inmediatamente se dio cuenta de cómo podría evitarse y una nube ensombreció su buen humor.

Allí le dieron pan bazo y cerveza floja, un duro colchón sobre el suelo, silencio desde la puesta del sol hasta media noche, oficios sagrados en las primeras horas de la mañana y gachas claras sin sal de desayuno. Se sintió feliz.

Sabía que ella era algo peculiar. La mayoría de las mujeres anhelaban casarse y si, como en su caso, todavía seguían solteras a los veintidós años, se sentían no ya anhelantes, sino desesperadas.

Després d’acabar el llibre he mirat la minisèrie, 8 capítols que segueixen el llibre bastant fidelment el llibre, malgrat que se salten algunes coses i canvien alguns detalls que simplifiquen el comportament d’alguns personatges en determinades situacions, com ara l’escurçament del viatge d’en Jack. De fet, en els últims capítols és on més aspectes canvien del llibre. En especial posen unes quantes baralles més pel mig, també hi ha més moments romàntics pel mig, i en proporció, la part del conflicte entre els reis té més protagonisme que en el llibre, bé, potser en el fons tampoc és tan fidel. Llevat d’alguns grans actors com Donald Sutherland o especialment Ian McShane en el paper d’antagonista principal, el resta d’actors són força desconeguts, i en general les interpretacions són modestes, se salven Waleran, Tom, i Pihilip. Es nota que el pressupost de la sèrie no és molt alt, fan el que poden amb els efectes especials, els decorats i el vestuari, però aconsegueixen que res es vegi massa ridícul. El llibre en teoria passa al llarg de bastants anys, en canvi, a la sèrie tot és més concentrat en el temps, suposo que no hi havia pressupost per buscar diferents actors, ni per gastar massa en maquillatge per envellir o rejovenir la gent. La recomanaria només si us heu llegit el llibre, si no la podeu evitar. Us deixo el trailer, intenteu ignorar la música roquera que li han posat.

Los Pilares de la tierra té un 7,0 al filmaffinity i un 8,0 l’imdb.

Nota llibre: 6/10
Nota sèrie: 6/10