Cas típic 3506: noi li agraden els Pilars de la terra

Posted: 2022-01-11 in Llibres
Pilars de la terra – Ken Follet (1042 pàgines)

Crec que aquest llibre us sonarà, va tenir la seva època de moda, però com que jo soc rebel i no segueixo les modes m’he esperat un grapat d’anys a què el llibre ja no estigui de moda per llegir-lo. Per si encara algú no se l’ha llegit ni ha vist la sèrie, explicaré l’argument. La novel·la arranca en el segle XII en plena Anglaterra medieval, i seguim la vida d’en Tom, un constructor errant que busca feina després que el seu últim contracte hagi acabat abruptament cancel·lat, el seu somni de la seva vida seria construir una catedral, però quan la gana estreny acceptarà qualsevol feina. Tanmateix, no és l’únic protagonista del llibre, per una altra banda, tenim un monjo que li tocarà fer-se càrrec d’un important monestir, mentre es veu involucrat en un tema de successions reials, ja us havia comentat que el rei ha mort sense decadència legitima? Doncs si, i això és un problema, així doncs l’església ha de donar suport al candidat més religiós. Finalment, per altra banda, tenim uns nobles que no estan d’acord amb el nou rei i volen fer un complot per proposar un altre candidat, però abans no completin la seva confabulació són descoberts. Tots aquests personatges i alguns d’altres s’aniran creuant en diferents moments.

En el llibre trobem personatges molt malvats (bàsicament un parell o tres), que simplement faran qualsevol cosa per aconseguir poder, i tota la resta són tirant a bons, vull dir que també faran qualsevol cosa, però no pel poder sinó per evitar morir de gana, aquesta era l’emocionant vida a l’edat mitjana. Tot gira al voltant de la construcció d’una catedral, un projecte d’aquestes característiques dona molta feina, cap benefici directe pel fet de la catedral en si mateixa, però molts beneficis indirectes, ja que proporciona molta feina a molta gent i durant molts anys, molts calés invertits en un sol projecte que provocarà l’èxit o la ruïna de la gent dels pobles del voltant. El llibre és entretingut, en cap moment vaig pensar d’abandonar-lo, però tampoc té moments que t’enganxen fins al punt de dir que no pots parar de llegir, vas fent, vas llegint, de mica en mica, com la construcció d’una catedral, sense presses. Tinc pensat seguir amb els altres dos llibres que completen la trilogia? La veritat és que de moment no.

Tom se quedó pensativo. No estaba seguro de los años que tenía, pero muchas mujeres concebían hijos en esa época de su vida, aunque era cierto que sufrían más a medida que se hacían mayores y que los niños no eran tan fuertes. Sin duda Agnes tenía razón. Pero ¿cómo asegurarse de que no volvería a concebir? Inmediatamente se dio cuenta de cómo podría evitarse y una nube ensombreció su buen humor.

Allí le dieron pan bazo y cerveza floja, un duro colchón sobre el suelo, silencio desde la puesta del sol hasta media noche, oficios sagrados en las primeras horas de la mañana y gachas claras sin sal de desayuno. Se sintió feliz.

Sabía que ella era algo peculiar. La mayoría de las mujeres anhelaban casarse y si, como en su caso, todavía seguían solteras a los veintidós años, se sentían no ya anhelantes, sino desesperadas.

Després d’acabar el llibre he mirat la minisèrie, 8 capítols que segueixen el llibre bastant fidelment el llibre, malgrat que se salten algunes coses i canvien alguns detalls que simplifiquen el comportament d’alguns personatges en determinades situacions, com ara l’escurçament del viatge d’en Jack. De fet, en els últims capítols és on més aspectes canvien del llibre. En especial posen unes quantes baralles més pel mig, també hi ha més moments romàntics pel mig, i en proporció, la part del conflicte entre els reis té més protagonisme que en el llibre, bé, potser en el fons tampoc és tan fidel. Llevat d’alguns grans actors com Donald Sutherland o especialment Ian McShane en el paper d’antagonista principal, el resta d’actors són força desconeguts, i en general les interpretacions són modestes, se salven Waleran, Tom, i Pihilip. Es nota que el pressupost de la sèrie no és molt alt, fan el que poden amb els efectes especials, els decorats i el vestuari, però aconsegueixen que res es vegi massa ridícul. El llibre en teoria passa al llarg de bastants anys, en canvi, a la sèrie tot és més concentrat en el temps, suposo que no hi havia pressupost per buscar diferents actors, ni per gastar massa en maquillatge per envellir o rejovenir la gent. La recomanaria només si us heu llegit el llibre, si no la podeu evitar. Us deixo el trailer, intenteu ignorar la música roquera que li han posat.

Los Pilares de la tierra té un 7,0 al filmaffinity i un 8,0 l’imdb.

Nota llibre: 6/10
Nota sèrie: 6/10

Comentaris
  1. McAbeu ha dit:

    Jo soc dels que no ha llegit el llibre ni ha vist la sèrie. La sèrie ni sabia que existia, però el llibre sí que el conec perquè, com bé dius, va tenir una època que el llegia tothom… excepte tu i jo (i tu ja has caigut). 

    De fet, Ken Follet és una assignatura pendent pel que fa a les meves lectures. He de confessar que no he llegit mai res seu i no puc al·legar cap motiu concret, simplement no l’he llegit i ja està. Per això, perquè no tinc res en contra d’ell, potser un dia em decidiré i faré entrar un dels seus llibres a la meva llista (m’han parlat força bé de MAI, la seva última novel·la). Ja es veurà.

    • Pons ha dit:

      Quina decepció, pensava que havies llegit tots els llibres famosos, acabes de caure del meu pedestal, espero que no t’hagis fet gaire mal. Jo contava que em diries que te l’havies llegit, i que t’havia agradat molt, que el llibre era una obra mestra de la literatura contemporània, que un sis és massa poc, etc. En fi, compto que haurà de ser el Xexu el que vingui a dir-me tot això.

    • AhSe ha dit:

      Quina decepció, pensava que havies llegit al menys un llibre seu i havies decidit abandonar-lo per ser de baixa qualitat. Et puc oferir alcohol sanitari per si t’has fet mal caient del pedestal del Pons, ho sento però el iode se m’ha acabat i només queda l’alcohol. Aviso que no es pot beure, aquí on em trobo li afegeixen blau de metilen perquè els borratxos no intentin consumir-lo – això no vol dir que passant-lo per esponges i tal els borratxos no acabin bevent-lo igual, és tan sols un intent de dissuadir la població amant d’alcoholitzar-se. Tampoc cal afegir que al bloc del Pons hem pres totes les mesures necessaries per higienitzar-nos i frent front al covid-19 com cal ^^

    • AhSe ha dit:

      (vull dir que ja ho sabies)

  2. AhSe ha dit:

    Jo soc dels que no ha llegit el llibre ni ha vist la sèrie. La sèrie ni sabia que existia, però el llibre sí que em sona perquè, com el Pons diu, va escriure’s per un tal Ken Follet i recordo que aquest paio escrivía moltes xorrades…

    De fet, Ken Follet és un dels escriptors que està a la meva llista negra i no tinc pendent de llegir. He de confessar que no confio en el seu èxit amb els yankees i sospito que produeix llibres-brossa, però no tinc cap argument concret, simplement sospito això i ja està. Per tant és ben poc probable que un dia em decideixi a dedicar 5 minuts a llegir sobre els seus llibres, i segur mai no llegiré cap obra d’aquest senyor. Ja es comprovarà.

    • Pons ha dit:

      Hi ha molts més escriptors a la teva llista negra? D’aquests n’hi ha que tenen raons lògiques per ser-hi?

      • AhSe ha dit:

        I tant que n’hi ha, i tant! Per exemple aquesta:

        Ileana Vulpescu,

        que té la raó doble-lògica de ser-hi per escriure coses avorrides sobre personatges estúpids d’una manera empipadora. Només he llegit un llibre seu que no tinc gens clar com va aparèixer a la biblioteca de casa meva i en vaig dir prou. Era un 3/10, és a dir… poca esperança n’hi ha que els altres llibres seus fossin millors.

        Generalment, podriem dir que hi ha 4 tipus d’escriptors dignes de la meva llista negra:
        a. els declarats xungos després de llegir una obra seva en format original
        b. els sospitats d’esser xungos després de llegir una traducció de la seva obra (aquí trobes al Jules Verne traduit a rumanès, per posar un exemple)
        c. els ressenyats com a xungos per a segons quins crítics literaris o en alguns casos fins i tot per periodistes
        d. els sospitosos d’esser xungos com aquest Ken Follet que va produir tants best-sellers

        e*. les persones que treuen llibres tècnics que parlen del no-res.

        Esser una persona de números implica tenir aquest tipus de normes i seguir certes regles per aprofitar al màxim el temps.

  3. XeXu ha dit:

    M’ha agradat això de la decadència legítima del rei, molt ben trobat. Mira, jo ara justament (però només a estones, així que va per llarg), estic llegint la preqüela d’aquest llibre ‘Les tenebres i l’alba’. Porto molt poquet, de moment. Com tots, és un totxo, perquè aquest senyor, o la legió de negres que es comenta que té, no sap fer llibres portables i no enrotllar-se màximament. La sèrie no l’he vist, però sí que he llegit els altres dos. ‘Un mon sense fi’ no està malament, en la mateixa línia. I ‘Una columna de foc’, doncs pitjor. No cal que tinguis pressa per llegir-les. Ja que aquest has trigat 33 anys a llegir-lo, el següent no et tocaria fins el 2040, així que pots relaxar-te. Mira, ja quedarà poc perquè tanqui el teu blog, llavors.

    • AhSe ha dit:

      El Pons és un veritable geni en allò de la crítica literaria – i en molts altres camps. El Pons podría fins i tot escriure un CT de cuina i fer-lo agradable, fixa’t-hi!
      A la tercera frase et podries haver parat després d’escriure 22 paraules – que a més és un número molt maco i fa goig.
      La serie no cal que la miris, amb llegir el llibre hauries de tenir prou.

    • Pons ha dit:

      Felicita l’autocorrector, és mèrit seu, en un blog tan bo com aquest fins i tot l’autocorrector té moments brillants.

      Si veus que en el 2040 no apareix el CT del segon llibre dona’m un toc d’atenció a veure què ha passat, posa’t una nota a la nevera.

  4. Risto ha dit:

    Un 6? Un dels llibres que més he gaudit llegint de la meva vida! També t’he de dir que el vaig llegir fa prop de 20 anys si no més… Però em va marcar. Ni “El senyor dels anells” em va agradar tant. I, evidentment, després vaig haver de llegir la segona part, que no recordo el nom, però que no em va agradar tant.

  5. Ricard Fusté Solé ha dit:

    Ken Follet, especialista en llibres-totxo. Malgrat això, el cert és que fan de bon llegir.

    • Pons ha dit:

      Aquest totxo es deixa llegir, els altres no ho sé perquè és el primer que llegeixo, i potser l’últim. Com a mínim em servirà per fer pujar encara més la meva mitjana de pàgines per llibre, que cada any ja és alta, però aquest 2021 ho ha sigut encara més, ja en parlaré en un CT proper.

    • AhSe ha dit:

      Tens idea quantes pàgines llegeix el Pons a l’any?! Oi que no? No t’imaginaries que li faria res acabar un Ken_Follet_totxo, eh?

  6. Arribo tard, però el tema continuarà vigent mentre aquest llibre es llegeixi.
    Subscric el primer paràgraf d’en McAbeu: “Jo soc dels que no ha llegit el llibre ni ha vist la sèrie. La sèrie ni sabia que existia, però el llibre sí que el conec perquè, com bé dius, va tenir una època que el llegia tothom… excepte tu i jo (i tu ja has caigut)”. Per tant, excepte en Pons (fins fa poc), en McAbeu i jo. Ara bé, jo no el penso llegir, ni aquest ni cap d’aquest autor. No m’atrau en absolut i, segons m’han dit, la seva qualitat literaria és ben minsa. Diverses vegades n’he llegit algunes pàgines (de diferents noveŀles) i he trobat que el discurs narratiu, efectivament, és de pa sucat amb oli. Ho sento.

  7. […] Shaudin Melgar-Foraster en Cas típic 3506: noi li agraden els Pilars de la terra […]

Comenta que es gratuït, de moment...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s