Recull dels llibres llegits durant el 2021 ordenats de millor a pitjor.
- El paciente – Juan Gómez Jurado (441 pàgines) 8/10
- QualityLand – Marc-Uwe Kling (464 pàgines) 8/10
- La Traïció de Roma – Santiago Posteguillo (872 pàgines) 7/10
- Las legiones malditas – Santiago Posteguillo (864 pàgines) 7/10
- Cicatriz – Juan Gómez-Jurado (395 pàgines) 7/10
- Reyes de la tierra salvaje – Nicholas Eames (544 pàgines) 6/10
- Todos nuestros presentes equivocados – Elan Masta (432 pàgines) 6/10
- Els pilars de la terra – Ken follet (1.042 pàgines) 6/10
- El club del crimen de los jueves – Richard Osman (464 pàgines) 6/10
- El largo viaje a un pequeño planeta iracundo – Becky Chambers (394 pàgines) 5/10
Deu llibres, dos més que l’any passat, que són en total 5.912 pàgines, 1.567 pàgines més que l’any passat. La mitjana de pàgines per llibre s’enfila fins a 591 pàgines, mai havia sigut tan alta. Se li podrien sumar 1.067 pàgines més dels llibres abandonats. Segons la classificació McAbeu he llegit aquest any 0 llibres Curts (fins a 200 pàgines), 2 Estàndards (de 201 a 400), 5 Llargs (de 401 a 600) i 3 Totxos (més de 600 pàgines).
Pons's blog 
N’he llegit un parell de la teva llista, el 2 i el 9.
“Qualityland” em va agradar molt, coincideixo amb el teu 8/10.
“El club del crim dels dijous” està bé, però m’esperava més perquè n’havia llegit ressenyes molt entusiastes. No va ser el cas de la teva i, una vegada més, la vas encertar. El llibre és entretingut, però tampoc n’hi havia per a tant. També estic d’acord amb el 6/10.
De la llista en trec una constatació i una pregunta.
La primera és que realment ets el “Senyor dels totxos” com et vas autoanomenar al meu blog. Si fins i tot els dos estàndards no són llargs perquè els hi falten només 5 o 6 pàgines. Un llibre mitjà de 591 pàgines és un senyor llibre.
La pregunta és que, entenent que has llegit tots els llibres en espanyol, perquè alguns de la llista apareixen amb el títol en català i altres no. És casualitat o hi ha algun motiu?
Tant llegir Pons’s Blog al final veig que t’estàs emmotllant als meus gusts, aviat tots sereu clons meus de pensament únic muahahahaha!
Si separés com en Xexu els blocs, el meu bloc de llibres es diria Totxos’s Blog. Vaig estar pensant de fer trampes i contar pàgines de més en els dos llibres estàndards per convertir-los en llargs, però al final he sigut legal.
Sobre la pregunta, la veritat és que no hi ha cap motiu, a vegades el meu subconscient tradueix el títol dels llibres i a vegades no, potser ho hauria de parlar amb un filòleg, o un psicòleg.
T’equivoques, QualityLand és un llibre Bo, com a mínim 9/10 perquè el 10/10 és reservat per al Pons mateix. Tot i així, hi ha vegades quan un es podria pensar fer excepcions i trobar una forma d’entrar a les reserves, posant-ne potser un 9.99/10 o coses d’aquestes…
El Pons és El Senyor, allò dels totxos o la cosa que fos és superflu. El Pons té drets de traduir quan i com li ve de gust, i les seves raons no són coses que els mortal poden comprendre ^^
Trobo que el QualityLand ha rebut la nota equivocada i tinc certa sensació que el XeXu podria ser el responsable d’aquest miserable error.
Normalment, et donaria la raó, però resulta que al Xexu encara li va agradar més el llibre que a mi, o sigui que potser la culpa ha sigut del Peix, no queda gaire més gent a qui donar la culpa.
Si estem considerant aquest tema més profundament quedarà ben obvi que la culpa no pot ser del Peix! Tothom sap que el Peix malgrat entrar tantes vegades al bloc i intentar fer-se vist, mentre no pugui obrir la boca ningú realment és capaç de notar que ha entrat, per tant no pot haver tingut cap influencia sobre la nota assignada a aquest llibre perquè acostuma estar amb la boca tancada. El XeXu en canvi, no només té mala influencia i roba els premis que li toca al Pons blog, sino que a més a més fa l’impossible perquè nosaltres estiguessim pintats de negre mentre ell va de blanc. Segur va ficar la cua mentre el becari estava utilitzant el teclat!!!
Està clar que no tenim els mateixos gustos (error per part teva, per descomptat).
Només he llegit Els Pilars de la terra i d’això ja fa anys. I em va agradar (7/10). El següent d’aquesta sèrie, Un món sense fi, se’m va fer pesat (4/10). En canvi, Una columna de foc, tot i que no el vaig trobar bo, em va agradar (5/10). Suposo que algun dia d’aquests llegiré la preqüela que va treure el 2020 (?/10).
Doncs vas ben xungo… Has de llegir QualityLand sí o sí, llegir el manual-de-la-teva-vida-a-aquest-planeta és imprescindible! Fixa’t que poso ‘-‘ en lloc de ‘_’, serà per algo!!
No ens barallarem per llegir a Ken Follet, tots per tu, ja me’ls explicaràs, o millor encara, no me’ls expliquis.
No m’ho puc creure, però si coincidim en dos llibres i tot! Això és notícia. Però és més notícia que les teves lectures retiren cap a la intriga, la ficció històrica i una mica de ciència ficció, però no tant com abans a llibres de fantasia infumables. T’estàs fent gran, Pons, que bé.
M’alegra, a més, aquesta posició de QualityLand, un dels llibres que més em va agradar de 2020, quins farts de riure. Riure, però amb molta sàtira i crítica, això sí. L’altre que he llegit és Els Pilars de la Terra, fa moltíssims anys.
Que bé constatar que AhSe segueix obsessionada amb mi, què faria sense tant amor demostrat?
Què t’esperaves llavors? Que el Pons vagi llegint gamberrismes politics com un tal XeXu marró?
Ah, i tampoc no deixis que et pugin els aires al cap! Al soterrani del bloc els becaris tenen els bats de baseball ben preparats ^^
A veure si aquest 2022 ho faig més bé i aconsegueixo no coincidir cap llibre amb tu, de moment crec que vaig pel bon camí, més que res perquè ja estem a febrer i he llegit molt poc, de manera que si no llegeixo serà difícil coincidir…
Algun dia descobriràs alguns llibres de “fantasia infumable” i descobriràs que no estan malament, no és justament un llibre de fantasia infumable que et va canviar la vida? No va ser quan no donaves ni un duro per aquest gènere quan vas llegir el Nom del Vent?
Que malparit, aquí l’has clavat. No puc dir altra cosa. I mira, el mes que ve és probable que llegeixi un altre llibre de fantasia infumable. Com portem Neil Gaiman?
Neil Gaiman? En general bastant malament, vaig començar Stardust i no el vaig acabar, el mateix amb American gods, El cementiri sense làpides i altres històries negres també sense acabar. L’únic llibre seu que m’ha agradat és Neverwhere, o sigui que val més que sigui aquest el que llegiràs. Cas a part és Buenos Presagios, que també em va agradar, però perquè és co-autor amb Terry Pratchett.
Quant gamberrisme, aquí l’has clavat. No puc dir altra cosa. I mira, el mes que ve és probable que llegeixis un altres CT-s de llibres infumables. Com portes el bloc tancat?
[…] pàgines llegides repartides entre vuit llibres, 1.639 pàgines menys que l’any 2021. 0 llibres Curts (fins a 200 pàgines), 2 Estàndards (de 201 a 400), 3 Llargs (de 401 a 600) i 3 […]