Cas típic 3525: noi li agraden les pelis del 2022 (1)

Posted: 2022-02-14 in Cine

Recull de les últimes 8 pel·lícules que he vist ordenades de pitjor a millor, segons el meu gust, això no vol dir que siguin millors pel·lícules, simplement és el que a mi m’agrada (sí, tinc un gust qüestionable xD). Com sempre la nota del filmaffinity primer, després la meva.

  1. Malas Calles (1973) [6,9][3]: Un aspirant a mafiós de barri de Nova York dels anys 70 vol portar un restaurant, però per fer-ho s’haurà de comportar bé davant del seu tiet, però el seu amic Robert de Niro el ficarà en problemes una vegada darrere l’altre, és d’aquelles pel·lícules on Robert de Niro fa un paper odiós. En el fons, la primera hora i mitja serveix per presentar els personatges i el barri per on es mouen, no és fins a l’última mitja hora que realment passa alguna cosa. Suposo que algú em matarà per posar-li un 3 a aquest clàssic del Scorsese.
  2. El padre (2020) [7,7][4]: Anthony, un home de més de 80 anys té problemes d’alzheimer i això li provocarà uns quants maldecaps a ell i a la seva filla. És un d’aquells drames clínics que tant agraden a la crítica, però que a mi m’avorreixen. Anthony Hopkins fa una gran interpretació, Olivia Colman també, tanmateix els 97 minuts de film es fan llaaaargs. Una història trista, realista, que ens pot passar a tots, als nostres pares, etc, molt bé, però m’he avorrit.
  3. El contador de cartas (2021) [6,6][5]: Oscar Isaac és un home trist i amargat d’ençà que va tornar de la guerra, va passar una temporada a la presó, i ara es dedica a jugar al poker; fins que un dia un jove se li acosta tot explicant que el seu pare va morir per culpa del seu coronel i que si el vol ajudar a venjar-se. La pel·lícula passa gairebé íntegrament dins de diferents casinos, però el pòquer és només un refugi que fa servir el protagonista per sobreviure i per omplir el seu miserable temps. És d’aquelles pel·lícules fosques, desagradables de veure, on el protagonista ha fet coses molt lletges, i, per tant, ha quedat bastant trastocat, un home turmentat, s’ha de tenir ganes per veure una peli així, i jo no les tenia massa, tot i que aprecio el recordatori sobre la temàtica. És d’aquelles pel·lícules que els hi agrada més a la crítica i als cinèfils que no pas al públic general.
  4. El color del dinero (1986) [7,0][6]: Paul Newman fa de mànager de Tom Cruise, un gran jugador de billar, la idea no és guanyar, la idea és estafar a la gent i guanyar diners, però Cruise fa un paper d’ingenu i costarà fer-lo treballar com cal. Molt billar, una bona actuació de Newman, una actuació exagerada de Tom, entretinguda, però un xic llarga i amb final anticlimàtic.
  5. Gosford Park (2001) [6,7][6]: En una mansió campestre anglesa, durant els anys 30, un munt de criats cuida uns quants senyors que han vingut a passar el cap de setmana de caça quan un assassinat trasbalsa la vida de la casa. Un munt de bons actors anglesos treballant sempre fa goig de veure. Hi ha molts personatges i costa una mica situar-te al principi, però cap al final ja tens la gent important ubicada. Un assassinat sempre aporta una mica de misteri, m’ha recordat a Downton Abbey, però al ser format pel·lícula no hi ha temps d’agafar estima als personatges i això fa que m’importi bastant poc què els hi passi.
  6. Matrix Resurrections (2021) [5,1][6]: Neo viu una vida com a desenvolupador de videojocs fins que un dia apareix Morfeo i li obre la realitat sobre la vida real descobrint-li què és Matrix. Si aquest argument us sona de Matrix del 1999, vol dir que la primera part de la pel·lícula és una espècie de remasterització de la versió original, en aquesta part hi ha molta referència, algunes bromes, alguna reflexió interessant i fins i tot algunes escenes bones. En la segona meitat és quan el film deixa de seguir les petjades de la primera i és on la pel·lícula baixa de nivell, sent millor que la segona i tercera entrega de la franquícia, cosa que no costava gaire, però molt lluny de la primera part.
  7. El ejército de las tinieblas (1992) [6,7][7]: Vista per segona vegada. Ash, un home del segle XX arriba a l’època medieval just quan les forces de les tenebres es desperten, per tornar a la seva època haurà de vèncer les forces de les tenebres. Paròdia còmica d’acció, aventures, terror, fantasia medieval, de monstres lletjos i de sang i fetge, com veieu té de tot, és divertida, i el protagonista és més egoista i egocèntric de què és habitual, està bé. La pel·lícula és de principis dels 90 i alguns efectes no han envellit bé, però tot el que està fet de manera artesanal com ara l’exercit d’esquelets són una autèntica meravella, estem tan acostumats al CGI que veure uns titelles fets amb aquesta estima i amb aquest tipus d’animació resulten entranyables.
  8. Spider-Man: No Way Home (2021) [7,5][7]: Spiderman té un problema i li demana ajuda al doctor Strange, però jugar amb la màgia és perillós. Si vull evitar espoilers no us puc explicar més. La pel·lícula és entretinguda, especialment pels fans del personatge de Spiderman, està bastant per sobre del nivell de les últimes pel·lícules de Marvel, hi ha un parell de dolents que fins i tot tenen carisma i personalitat, ara bé, no suporto l’amic del Spiderman. També reconec que estic cansat de les lluites finals de les pelis de Marvel, tot i ser a la pràctica diferents les acabo trobant bastant iguals, fins al punt de convertir-se en la part més fàcilment oblidable de les pel·lícules. Tampoc m’agrada el fet que no queda gens clar el què és possible i què no amb la màgia del doctor Strange.
Comentaris
  1. McAbeu ha dit:

    “El color dels diners” diria que em va agradar força, però reconec que ja no recordo el final així que no sé si també el definiria com “anticlimàtic” o no.
    Les altres no les he vist o si ho he fet, ja no em sonen de res que vindria a ser el mateix.

    • Pons ha dit:

      T’asseguro que el final de “El color dels diners” és anticlimàtic, no ho he contrastat amb altra gent, però m’estranyaria molt que fos l’únic que ho pensa.

      Com et pots imaginar, si n’haig de recomanar algunes per veure millor que siguin les dues últimes de la llista.

    • AhSe ha dit:

      “El color dels diners” segur el confons amb alguna altra peli.
      Prova veure allò de la matriu, potser tenen novetats…

  2. allau ha dit:

    Ets massa dur amb “El pare”, on apart de les bones interpretacions hi ha una posta en escena molt elaborada.

    No és estrany que “Gosford Park” et recordi “Downton Abbey”, perquè són del mateix guionista.

    • Pons ha dit:

      És veritat, la posta en escena la qual gairebé tota la pel·lícula està ubicada en la sala d’estar del pis del protagonista, si no ha sortit ja, segur que en fan una obra de teatre amb zero canvis.

    • AhSe ha dit:

      Si al Pons li va semblar avorrida… gaire bona no pot ser.

  3. XeXu ha dit:

    Mira, la nova de Spiderman fins i tot la vaig anar a mirar jo al cinema, feia uns quants anys que no hi anava. Em va sorprendre força gratament, no m’ho esperava!

  4. AhSe ha dit:

    Ostres, ha sortit una nova matriu i no l’he vista!!

    Bé, amb aquesta nota i aquest resum crec que passaré.

    • Pons ha dit:

      La pots veure, un sis no està gens malament, la primera part de la pel·lícula em va agradar

      • AhSe ha dit:

        Si acaba malament no la vull veure, espatllaria el bon rotllo de les primeres 3 que em van deixar convençuda. “Programs hacking other programs”, això és el futur! Quins visionaris!! Quin guió! Com si l’haguessin tret d’un CT del Pons’s blog ^^

Comenta que es gratuït, de moment...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s