Arxivar per Març, 2022

Avui recupero el CT1105 on comparteixo una tècnica secreta per tenir més comentaris al blog.

Per fi he trobat la manera adequada per promocionar el meu blog i aconseguir molts comentaris! Havia pensat moltes alternatives:

  • Pagar per anunciar-me als diaris i a les televisions
  • Utilitzar tècniques de seo
  • Subornar / amenaçar a bloguers d’èxit perquè parlin de mi i m’enllacin.
  • Fer posts que interessin a la gent
  • Omplir els carrers de propaganda
  • Aconseguir milions d’amics al Facebook i llavors enganxar-los l’enllaç als seus murs
  • Hackejar Google

Però m’he adonat que tot això no serviria ni la meitat de bé que el mètode d-e-f-i-n-i-t-i-u: Afegir aquesta simpàtica imatge del monstre dels comentaris en la barra lateral del blog!

Esteu acollonits de la meva genialitat, oi?

Ready Plaer Two – Ernest Cline (384 pàgines)

Recordeu Ready Player One? Doncs aquesta és la seva seqüela, suposo que pel nom no costava massa d’endevinar. La novel·la arranca al cap de pocs dies després d’haver acabat el primer, o sigui que serà complicat parlar de la trama sense fer masses espoilers, però podeu comptar que si hi ha segona part com a mínim un dels protagonistes del primer llibre deu quedar viu, si no seria una merda de continuació. En aquesta segona part es descobreix una millor manera de connectar-se a Oasis, el món virtual on tothom fa la seva vida, ja que el món real és horrible, podem dir que Oasis és com el somni humit de Zuckerberg, allò que ell voldria que fos el seu projecte anomenat Meta.

El llibre gira al voltant del problema de viure constantment fora de la realitat en món virtual, però això no és el que anava el primer? Doncs si, però en aquest més, perquè com us deia han augmentat el nivell de realisme, diguem que ara Oasis enganxa més, la droga és encara més addictiva, més dura. Per què coi perdre el temps arreglant un món que està fet merda si la gran part de la vida te la passes en un altre món que et pots fer a mida i molt més ben parit? Només perquè no és real? Xifra ho deia a Matrix, saps que l’entrecot no és real, que només són impulsos elèctrics que estimulen el teu cervell, però és que això mateix fa que no hi hagi cap diferència amb la realitat, i, per tant, ja m’està bé viure enganyat. Al principi el protagonista del llibre també pensa així, però altres personatges no pensen igual.

Una de les característiques principals d’aquest llibre és que està ple de referències a hits dels 70, 80 i dels 90 (més encara que el primer!), i quan dic ple vull dir que la trama li costa molt avançar perquè en cada paràgraf l’autor necessito posar alguna referència o altre, una mica de mesura senyor Cline, per exemple, el monogràfic especial sobre les obres de John Hughes és llarg i infumable, i el monogràfic sobre Prince encara és pitjor. El que em fa més gràcia de tot és que leitmotiv de l’argument principal del llibre és la còpia de l’argument d’unes novel·les lleugeres, i és clar, l’autor no se’n pot estar de posar les referències d’on ha plagiat la idea. Fins i tot l’autor es copia a ell mateix, per què en el fons Ready Player Two no s’allunya de Player One, que en el primer llibre s’han de resoldre tres enigmes? Doncs aquí són set, que en el primer llibre hi ha un dolent que porta la davantera? Doncs aquí també. En el primer llibre triomfa gràcies al poder l’amistat? Doncs aquí igual. Que el primer té un final terriblement ensucrat? Doncs en aquest pitjor, crec que ara tinc diabetis tipus 6 (un nou tipus que m’acabo d’inventar només per mi). Tot i això, reconec que el llibre és entretingut.

Nota: 6/10

  1. Fent levitar gotes d’aigua amb ones acústiques (1 min)
  2. Si et cau una cosa en aquesta part del cotxe, dona-la per perduda (1 min)
  3. Avantatges i contres dels edulcorants (23 min. Si no us interessa el tema podeu saltar al minut 20)
  4. 71 anys tenia el bo d’en Fred Astaire en aquesta actuació (90 segons)
  5. Curiositats de Salvar al soldado Ryan (2 min)
  6. Maldat en estat pur (30 segons)
  7. Passa el temps (38 segons)
  8. Curiositats sobre Star Wars episodi I (90 segons)
  9. Avantatges i inconvenients de l’exitosa fregidora d’aire
  10. Nombres aleatoris (7 min)
  11. Efectes especials fets sense ordinador (1 min)
  12. Una càmera sobre les hèlices d’un helicòpter a càmera lenta (1 min)
  13. El mercuri és més dens que el ferro (1 min)

Avui recupero el CT1106 sobre el meu descobriment sobre la Wilkinson

Quan pensava que havia arribat un punt el qual la meva qualitat de vida no podria fer una altra cosa que sinó empitjorar, descobreixo una maquineta d’afaitar. Des de la primera vegada que vaig afaitar-me he fet servir maquinetes d’un sol ús, suposo per què al principi vaig pensar per quatre pels que tens no val la pena comprar-te una maquineta decent. Però anava passant els anys i anava continuant comprant maquinetes d’un sol ús, que per cert, serveix per a unes quantes vegades sense problemes. Fins que la setmana passada vaig fer el pas, vaig introduir un canvi a la meva vida, vaig introduir la Wilkinson Quattro Titanium.

El canvi ha sigut poc menys que espectacular. Tot el que diuen els anuncis on apareixen curioses combinacions d’avions supersònics i noies atractives que acaricien la cara del noi és cert! En un primer moment impacte una mica la maquineta en si plena de peces mòbils i enginys tallats, penses que t’estàs jugant la vida i fa una mica por fer-la servir, però després penses que no hauràs pagat 10€ per res. La sensació és una mica estranya al principi, trobes a faltar aquella resistència a tallar el pèl de la teva maquineta d’un sol ús tenia, aquesta la passes i sembla que no faci res, que només s’emporti l’espuma, però no! Talla el pèl d’una manera neta i eficient. És increïble, he estat fent el panoli tots aquests anys. De fet, ara fins i tot em sap greu per les noies que mai experimentaran aquesta estranya sensació d’afaitar-se la cara amb una Wilkinson.

Suposo que us preguntareu, per què una Wilkinson i no una Guillette Match 3 com té tothom? Primera per què els francesos no cauen bé, són un poble que fa rabia. Aprofito l’ocasió per saludar a tots els meus amics francesos, una abraçada. Tornant al tema, de debò confiaríeu a utilitzar una maquineta d’afaitar inventada per la mateixa gent que va inventar la guillotina?

Ah sí! Gairebé m’oblidava, si esteu pensant a què coi bé la foto de la rossa en aquest post, hi ha una explicació molt senzilla. Quan busques Wilkinson en les imatges del Google no apareix el que vosaltres esteu pensant, apareix la senyoreta Kendra Wilkinson. Entre posar una foto d’una maquineta d’afaitar i la Kendra, la cosa està clara, no?

Per cert, si us esteu preguntant si Wilkinson em deu haver pagat per escriure aquest post. Doncs si, i una pasta.

Gomorra temporada cinquena i última, tornen els nostres mafiosos natapolitans preferits, com si en tinguessin altres per triar… La sèrie està bé, però la quarta temporada va ser la més fluixa i lenta de totes, bé la tercera tampoc era tan bona com les dues primeres, però continuava estant bastant bé, potser té la culpa en la mania que tenen de matar personatges principals fent difícil que puguis empatitzar amb algú si tothom està mort. Tanmateix, no us preocupeu perquè morin alguns mafiosos, Nàpols és la ciutat de tot el món amb més traficants de droga per metre quadrat, temporada darrera temporada van apareixent bandes noves que fins ara no havien ni sentit a parlar, em pregunto realment si hi viu algun treballador honrat en aquella ciutat o tot són delinqüents; i el més preocupant de tots, realment hi ha gent per consumir tanta droga? Potser el secret de la pasta italiana serà que hi posen droga? Seguiré investigant. Si no heu vist les temporades anteriors podeu trobar algun espoiler important en el trailer de la cinquena temporada que ve a continuació, avisats esteu.

Gomorra és una sèrie amb un ritme pausat, relativament no hi ha gaires línies de diàleg, hi ha estones de metratge o només és una sèrie visual, gent observant-se gent, gent movent-se amb cotxe en silenci, mirades que ho diuen tot, sobretot en els finals de capítol on la música de piano és l’únic que acompanya les imatges. El final de la sèrie és exactament el final que un s’imaginaria, però bé, val més un final previsible que un final dolent. Quan acabes una bona sèrie amb diverses temporades sempre et queda la sensació de buit, com de gent que saps que no tornaràs a veure mai més i sap una mica de greu, amb aquesta sèrie passa, encara que tots siguin uns mafiosos, assassins, i uns malparits sense escrúpols.

He parlat de Gomorra en el CT2831, CT2855, CT2882 i el CT3102 Gomorra té un 8 al filmaffinity i un 8,7 al imdb

Nota 5ena: 7/10

Nota sèrie: 7/10

  1. Tres aperitius a base de verdures i llegums al forn (2 min)
  2. Algunes dades sobre John Wick (90 segons)
  3. Els recomptes electorals a Corea del Sud són d’un altre nivell (Fil de twitter)
  4. Què significa la probabilitat de pluja (90 segons)
  5. Jaspiat o marbrejat (40 segons)
  6. Demostrant la inèrcia amb una patata, un ganivet i un martell (54 segons)
  7. Un avió de paper que no té forma d’avió de paper (funciona) (2 min)
  8. Natació sincronitzada sense aigua (3 min)
  9. Curiositats sobre Indiana Jones i l’última croada (90 segons)
  10. Les matemàtiques dels traductors d’idiomes (10 min)
  11. Ping-pong on totes les superfícies elevades compten (47 segons)
  12. Pedra egípcia de fa 3.200 anys amb excuses per no anar a treballar

Avui recupero el CT1107 amb frases dels professors recollides a Patata Brava.

Us recordeu d’aquells temps quan posava frases de patata brava? Feu una mica de memòriacaram!


(Llegando a y media cuando la clase empieza a en punto) “Pero, todavía estais aqui? A que hora tengo que llegar para que os hayais ido?!
Antonio Hernandez Gimenez – Facultad de Ciencias, UVA

¿como te deshaces de los pobres en tu ciudad? (silencio absoluto) Facil, pones un poco de comida fuera y cuando van a por ella cierras la puerta.
jose miguel palop – Facultat de Geografia i Història, UV

Quien se ofrezca voluntario para hacer la ponencia será tenido en cuenta y de hecho, le querré más.
Jose Luís Pardo – Facultad de Filosofía, UCM

Alumno: el dinero no mueve el mundo, es el sexo lo que lo mueve
Profesor: más bien es la falta de este…
Rubén Montañés Gómez – Facultat de Ciències Humanes i Socials, UJI

(Haciendo un ejercicio)…0,07gramos, licencia para extraer.
Solís – Escuela Politécnica Superior, UDC

Tras vibrar un móvil exageradamente en clase y disculparse la alumna: no te preocupes, mientras sea el móvil….
Hada Miluska – Facultad de Comunicación, US

habia inundaciones, se destruian las tumbas y te encontrabas con que el abuelo habia salido a pasear (risa general) Con lo que te habia costado convencerle para que se fuera(descojone total)
jose miguel palop – Facultat de Geografia i Història, UV

Ya lo dice el refrán:” bacteria opsonizada , bacteria fagocitada”
Inmunología – Facultad de Medicina, UniZar

Un día un alumno vino a mi examen (tipo test) con una cadena con un crucifijo… empezó a balancearlo y donde se quedaba quieto, marcaba la respuesta. Corregí el examen y sacó -0.33… pero yo fui bueno y le puse el 0. ¡Es que hay que venir con el cristo bien calibrado, sino no funciona!
Manuel Froufe – Facultad de Psicología, UAM

¿Algún problema? ¿Huevos fritos? Huevos fritos dime si pasa algo. Es que desde aquí arriba cuando habláis se oye rgsgrgsgshch como si estuvieran friendo huevos, de verdad
chechu – Facultad de Ciencias Biológicas, UCM

Janowitz  – Salvador Macip i Ricard Ruiz Garzón (288 pàgines)

Janowitz és un… hmmm… a veure com explico l’argument sense fer gaires espoilers, Janowitz és i punt, i allà hi ha… personatges, els protagonistes del llibre, i d’altra gent, fins aquí bé, no? Crec que hi ha 9 personatges que narren els capítols des del seu punt de vista personal, com si fos Joc de Trons, però aquí en comptes d’estar cada un a una punta del món estant tots molt més juntets, pràcticament tots en la mateixa ciutat. Janowitz tenia la seva vida tranquil·la, bé tranquil·la, hi ha un govern regit per un dictador, perquè no té pinta que ningú hagi votat aquest home, hi ha els típics rebels que no els hi fa gent de gràcia el dictador que els mana, hi ha el típic profeta sonat amb uns quants seguidors que fa més nosa que servei, hi ha la típica sonada mística que al final resulta que hi toca més del que sembla, hi ha el típic periodista que està al mig de tot el merder, hi ha la típica metgessa que és 100% bona i ajuda a tothom menys a ella mateixa i òbviament no dona l’abast, hi ha la típica cap de les forces armades que és pràcticament un robot de la tàctica militar, i potser hi ha algun altre personatge més. Total, que tot anava bé, fins que comença a anar malament, i en aquest cas vol dir que passen coses rares, i per rar vol dir que el riu deixa de fluir, les plantes es comencen a bellugar, i que algunes persones perden la vista.

El llibre és entretingut, perquè des del primer moment ja hi ha el misteri de saber perquè passen totes aquestes coses estranyes, passa bé perquè hi ha acció, hi ha moviment, hi ha la intriga aquesta d’endevinar què coi està passant, capítols curts, molts punts de vista diferents, també està bé que en diferents capítols et vagi donant cada vegada més pistes per intuir què està passant, fins que al final t’ho confirma, però… sempre hi ha un però, he trobat que per ser ciència-ficció hi ha uns tocs de fantasia que no hi encaixen, ja sé que la tecnologia molt avançada pot acabar semblant màgia, però hi ha alguns temes que em grinyolen. A part, la manera que està escrit, l’he trobat molt enfocat al públic juvenil, i encara que no ho vulgui, ja soc un adult, no sabria donar motius exactes perquè no soc un expert, però  m’ha recordat a llibres del tipus jocs de la fam, i no només perquè aparegui un personatge amb el mateix nom, i no és l’únic nom de personatge que us sonarà d’altres llibres. Llavors la idea de posar diversos protagonistes estan bé, però tots haurien de tenir una part important de protagonisme o almenys un mínim de personalitat o carisma, però n’hi ha un parell que realment els podries eliminar de la novel·la i no canviaria res.

Nota: 6/10

  1. Fil de twitter de les luxoses estacions de metro Moscou
  2. El dia del dos (1 min)
  3. Demostrant que l’aigua freda és més densa que l’aigua calenta (33 segons)
  4. Titanic amb un gat (1 min)
  5. El joc d’endevinar quin cub en rotació és
  6. Rotació relativa dels planetes del sistema solar (29 segons)
  7. Per això els aliens només abdueixen de nit (humor gràfic)
  8. Batman és un carallot (humor gràfic)
  9. És la gent la que es mou (7 segons)
  10. Activant el turbo boost (primers segons del vídeo)
  11. Com emmagatzemar les energies renovables (10 min)
  12. Algunes curiositats sobre Batman Begins (100 segons)

Avui recupero el polèmic CT1109 sobre religió.

Quatre pinzellades sobre religió

 

En la Ciudad del Vaticano hay dos Papas por kilómetro cuadrado.

L’església del monstre espagueti volador (FSM) o pastafari cada vegada té més força!

Com fer el teu propi Benedicte XVI

Pare de dia, Sith lord a la nit.

Per què Jesús no es pot transformar en camió de bombers

Això és absurd!

Ara ja podem començar realment una croada

La culpa és del becari

Els problemes que ens haguéssim estalviat si haguéssim enviat el col·lega a rescatar a Jesús en el seu moment.

Matemàtiques i religió
Deus per tots els gustos


Patró dels electricistes

Avui toca parlar de Dexter New Blood, el reboot de Dexter, però només per 10 capítols. No vull fer espoilers sobre el final de Dexter, però si no l’heu vist tampoc passa res, de fet, recomano molt veure Dexter a condició que la deixeu de veure al final de la temporada quatre. Tornant a New Blood, Dexter ha deixat les camises hawaianes de la solejada florida i les ha canviat per un bon anorac, ja que està en algun poble perdut del nord dels EEUU, no recordo a quin estat cau exactament ni m’importa, a mi m’agrada pensar que és Minesota, perquè els pobles freds de mala mort on mor gent em recorden a Fargo, gran sèrie Fargo, aquesta sí que heu de veure totes les temporades (menys l’última, que no sembla Fargo, de fet no fa ni fred). Tornant al reboot, resulta que Dexter ara és Jim, de fet, Jimmy per fer-lo més friendly, té una nova vida, treballa en una botiga, té una xicota, és feliç fins que un dia acaba matant a un home perquè en part s’ho mereixia i perquè en part en tenia ganes, i a sobre reapareix el seu fill que ja és adolescent (hauríeu de saber que no suporto els adolescents), aquests dos fets capgiraran la seva tranquil·la nova vida. Ah si, també corre un altre assassí per allà, ja és mala sort, un poble tan petit i amb dos assassins en sèrie, però bé la identitat del segon assassí no té massa misteri, la veu que li hi han posat en el doblatge ja el delata totalment.

Dexter ha tornat! Si, 10 anys després i per una sola temporada, no calia més, de fet tenia els meus dubtes que realment hagués de tornar, però bé, pitjor que la temporada vuit no podia ser, o sí? No, tranquils, Dexter New Blood es deixa veure, no està al nivell de les bones temporades de la sèrie, però tampoc està per sota del nivell de les pitjors temporades de la sèrie, simplement fa gràcia retrobar-se amb el personatge de Dexter, amb els seus monòlegs interiors, la seva doble vida, en fi, és un personatge carismàtic, per això fa gràcia veure els primers capítols de la temporada, després passa la novetat i la trama és bastant normaleta, i fins i tot passen coses amb poc sentit, com ara que en Dexter guardi una prova incriminatòria a casa seva sabent és una prova totalment incriminatòria. Però bé, al final arriben els darrers capítols i és on la història no es posa realment interessant, a veure, tampoc és que sigui un final rodó, però com a mínim és un final que no fa passar vergonya aliena com el final que hi havia fins ara, per tant, estic satisfet.

Dexter New Blood té 10 capítols, un 6,8 al filmaffinity i un 8,3 a l’imdb.

Nota: 6/10

  1. Dubtes sobre el raig tractor (còmic XKCD)
  2. Amenitzant les instruccions de vol (1 min)
  3. La ciència de les maquinetes de fer punta amb maneta (16 segons)
  4. El riu Caño Cristales (42 segons)
  5. Cicada 3301: Un misteriós joc de codis
  6. Variants dels Wordle per tots els gusts
  7. Segons un estudi, els efectes beneficiosos de l’exercici físic en la memòria són volàtils
  8. Alien en 60 segons i molt baix pressupost (60 segons)
  9. Màquina de Rude Goldberg musical (36 segons)
  10. La història de plaça de la memòria vinculant
  11. Rituals batracis (loading artist)
  12. El llampec més llarg en longitud i un altre en durada
  13. Si teniu uns estalvis (295 milions), aquesta és la casa més cara dels EUA
  14. Eurekat: Descobreix cada dia un municipi de Catalunya amb un joc
  15. El rellotge de Iode (51 segons)

Aprofitant que aquest dilluns va ser 28 de febrer en el dimarts vintage d’avui dimecres recupero el CT1111.

El 1111 és un post que té totes les xifres iguals! No és gaire impressionant, oi? Això és per què no fa gaire que va passar, va ser en el cas 999. Però aquest és el primer post de 4 xifres que totes són iguals! Si hi penseu bé, resulta que fins al cas 2222 això no tornarà a passar! Que si tot va com fins ara, no serà fins d’aquí gairebé 5 anys! És a dir, més o menys el temps de vida que té aquest blog.

O sigui que gaudiu d’aquest moment èpic. I quan sigueu grans li podreu comentar als vostres fills i també als vostres nets que vau viure el mític post 1111. No esteu emocionats? Jo mateix, mentre escric aquestes línies se’m salten les llàgrimes! Posaria emoticones que reflectissin les meves emocions, però ja sabeu que aquest blog no va d’aquest pal.

Avui ha de ser un dia històric! El 28 de febrer del 2011 ha de ser recordat pels temps dels temps. El dia més important ja no serà el vostre aniversari, ni el de la vostra parella, ni el dia que va néixer el teu fill ni res d’això, a partir d’ara el dia més important de la teva vida passarà a ser el 28 de febrer!

Lloat sigui el Cas típic 1111!

PS: Com a curiositat m’agradaria dir que el CT2222 també va tenir un post especial, però, en canvi, el CT3333 va ser un post no relacionat amb tal xifra.