Cas típic 3556: noi li agrada la teoria de la inflació còsmica

1. El primer número “escrit” de la història (4 min)
2. La teoria de la inflació còsmica (Què va passar abans del Big Bang?) (17 min)
3. Biaix de supervivència (XKCD)
4. Com es produeixen els embussos i una possible solució (4:30 min subs castellà)
5. Aprenent a identificar tancs
6. Tres minuts de frases mítiques d’anuncis dels 80 (3 min, és clar)
7. Si veus moltes aranyes juntes vol dir que… (9 segons)
8. Els problemes de la contaminació ambiental i com mitigar-los.
9. Complint els desitjos d’aniversari (Loading artist)
10. Negociant el salari (XKCD)
11. La limusina més llarga, 30 metres, amb jacuzzi i heliport (4 min)
12. Com que va tenir èxit, us porto més mapes diversos.
    1. Tots els mapes estadístics d’Itàlia són iguals.
    2. El mateix que l’anterior però a escala planetària.
    3. Les Suïsses que caben a Brasil.
    4. Color mitjà de la bandera per latitud.
    5. Els punts cardinals a l’Antàrtida.
    6. Mapa de qualsevol ciutat europea.
    7. Com estan representats els vianants en cada país europeu.
    8. La part més al nord del Brasil està més a prop del Canadà que de la part més al sud del Brasil

Cas típic 3555: noi li agraden els paisatges

Avui recupero el CT1612 amb uns quants paisatges

Us heu preguntat que es veu des de dalt del món? És a dir, des de dalt de l’Everest? Feu clic.

Sabíeu que a Tasmània tenen una de les roques més estranyes del món? Li diuen el Totem, és un nom força encertat, donat que es tracta d’una columna de 70 metres de roca.

De la mà de The Big Photo he trobat aquesta col·lecció de carreteres anònimes realment espectaculars.

Una de les coves més espectaculars del món (potser la què més?) és la Cova dels Cristalls. A 290 metres sota el terra de Mèxic podem trobar aquesta cova amb temperatures al voltant dels 50ºC i una humitat del 100% amb cristalls de selenita.

La Aldea irreductible ens explica com a Stonehenge li han aparegut un munt de rèpliques a tot arreu.

Col·lecció de deserts i dunes de la mà de Wired.

Enviromental graffiti ens mostra un recull de telefèrics. No apte per gent amb vertigen.

Apa, ja n’hi ha prou per avui! És hora d’enfocar la vista cap a la monòtona realitat!

Cas típic 3354: noi li agrada l’assistenta

L’assistenta és una minisèrie semblant al Cuento de la crida, perquè en les dues sèries van d’una noia jove molt putejada per la vida, amb la diferència que en aquesta no fa falta que la protagonista visqui en una societat distòpica, vivint en la nostra societat ja és suficient desgràcia. La sèrie arranca quan una jove mare (Alexandra) decideix abandonar la caravana amb la qual viu amb el pare de la nena perquè el noi té problemes amb l’alcohol, la falta responsabilitat, i també té tendències violentes, no ha arribat a posar-li la mà a sobre a l’Àlex, però abans no passi millor marxar. Total que la noia marxa sense un duro, els seus pares no són de fiar, no té pràcticament amics, total que no pot demanar ajuda a ningú. La sèrie es pot resumir en les lleis de Murphy, si una cosa va malament, segur que pot empitjorar, d’això va la sèrie, veure els problemes de la noia, i quan resolt uns quants problemes i sembla que les coses milloren, tornen a empitjorar per una altra banda. Està bé la sèrie perquè si compares la teva vida amb la de l’Àlex descobreixes que la teva és molt bona. La sèrie també té humor, però moltes vegades és d’aquell humor de riure per no plorar. En la sèrie veiem bàsicament dues coses, l’Àlex netejant cases mentre sona música i l’Àlex patint per la seva filla mentre quelcom passa.

La sèrie es basa en un llibre (adaptada no al peu de la lletra), el qual es basa en una biografia, i té 10 capítols, i s’acaba, res de segones temporades, més sèries hauries de prendre l’exemple. Per cert, l’Andie MacDowell fa de mare sonada de la protagonista, és d’aquells papers que estan fets per recollir premis, però que per l’espectador són insofribles, es la manera senzilla de crear conflicte en la trama, introduir un personatge bipolar. La sèrie no és cap meravella, però si us passa com a mi que la protagonista us cau en gràcia la mirareu, en cas contrari l’abandonareu després d’un parell de capítols. És d’aquelles sèries que agraden a la crítica perquè veure gent patint dificultats, especialment si són dones desvalgudes o nens, sempre agrada als crítics, suposo que veure als altres com s’ho passen bé no mola.

L’assistenta té un 7,4 al filmaffinity i un 8,4 a l’imdb.

Nota: 5/10

Cas típic 3553: noi li agraden les màquines industrials

1. Amazon Go pot generar certes suspicàcies (2 min)
2. Màquines industrials treballant amb precisió (8 min)
3. Els gats són uns aventurers (2 min)
4. Un quadre doble (30 segons)
5. Així ens afecta l’estrès (14 min)
6. Diversos mapes curiosos.
   1. Com ara el mapa de vies de l’Antàrtida.
   2. Resposta més habitual dels enquestats, després de preguntar-los en quin estat dels EUA es troben.
   3. Com seria Europa si hagués estat colonitzada per europeus.
   4. La zona blava té menys gent que la vermella.
   5. El 50% dels canadencs viuen per sota de la línia vermella.
   6. Cada secció conté el 10% de la població de la terra.
   7. Color mitjà dels texans per estat dels EUA.
   8. Població per càpita dels països europeus.
   9. Països amb banderes amb una lluna vs Països amb una bandera a la lluna.
7. Duel de gorres (2 min)
8. Sobre què tracta realment la teoria del Big Bang (13 min)
9. Problemes escatològics i la barrera de l’idioma (1 min)
10. La teva ment funciona amb l’escala logarítmica (5 min). Aquest ja el vaig posar fa temps, però m’agrada recordar-lo.

Cas típic 3552: noi li agrada la fauna del tren

Avui recupero el CT1096 amb la gent del tren.

Avui una nova entrega de la secció “La gent del tren“. Es possible que sigui la primera vegada que us parli de la gent del tren? Digueu-m’ho vosaltres que sou els fans incondicionals d’aquest blog! Sou vosaltres que els hauríeu de saber de memòria els meus posts i recitar-los com si fossin els preceptes de la vostra secta preferida!

El cas és que avui us porto una entrega doble:

1) El noi de la samarreta de màniga curta: La seva descripció ho diu tot. Estem a febrer, i des del novembre que el veig en el banc de l’estació amb una samarreta de màniga curta. I no és precisament que a l’andana de l’estació hi hagi calefacció… La imatge es força surrealista, tothom amb jaquetes i abrics i ell amb una samarreta de màniga curta. És un noi jove, estarà al voltant de la vintena, per tant, és bastant possible que la seva mare estigui viva, en conseqüència, ha d’haver tingut fins recentment una dona que al llarg de la seva vida abans de passar per la porta del carrer li digui que s’abrigui bé, està en el contracte de ser mare, és una clàusula bàsica. Així doncs, nano, per què no li fas cas a la teva mare? No veus que li donaràs un disgust! Mal fill! Hi ha dies que em venen ganes de posar-li la jaqueta per sobre de les seves espatlles i fer-li unes fregues a l’esquena… Per cert, si estàs llegint això i et sents identificat, tranquil, no arribaré a fer-te les fregues, era només una exageració per posar dramatisme a la situació.

2) El noi de la cara d’amargat: Aquest nom també es força explícit i denota perfectament la idea d’aquest subjecte, és un home que té cara d’amargat. Si un dia veus que algú posa mala cara pot ser normal, li passa alguna cosa, ha dormit malament, és igual, qualsevol cosa. Però que cada dia posi aquesta cara d’amargat és realment desagradable. D’acord que potser no el veig en el millor moment del dia, les 7:20 del matí potser no és l’hora feliç de la gent, però és que la seva cara va més enllà de l’amargor, arriba fins al fàstic, fa cara que insinua que tot el que hi ha al seu voltant és fastigós i ho demostra tant com pot, durant tota l’estona que el miro té aquell gest desagradable, una persona normal no pot posar aquesta cara tota l’estona, es cansaria, però ell ja té el rostre emmotllat en aquest gest, és horrible. Com en el cas anterior, el noi tot i no comprendre la seva actitud, sentia una certa empatia cap al pobre noi. En canvi, aquest noi m’amarga el dia només de veure’l, per sort, sol agafar el tren anterior el meu i només el veig les vegades que perd el seu tren.

Actualització: Altres posts de “trens”: 1005, 870, 829,812.

Cas típic 3551: noi li agraden les probabilitats matemàtiques

1. Pesca esportiva sense mort. (17 segons)
2. Els diamants mach (24 segons)
3. Coneixeu la ment darrera la paraula diària del wordle (3 min)
4. La influència del color en l’absorció de la calor (43 segons)
5. Disparant una pilota de futbol a 80km/h des d’un vehicle que circula a 80km/h (1 min)
6. Problemes de lag (20 segons)
7. Problema matemàtic sobre probabilitats del 50%
8. Cristal·lització a càmera lenta (4 min)
9. Mecànica quàntica i filtres polaritzats (30 segons)
10. Les hores en les quals menges afecten diferent al teu organisme
11. Esborrant objectes de les fotografies fàcilment
12. Curiositats sobre Superdetective en Hollywood (90 segons)

PS: Avui surt el recull perquè divendres és festa, i també dilluns. O sigui que el proper CT serà el dimecres 20. Bona setmana santa!

Cas típic 3550: noi li agraden les pelis del 2022 (2)

Recull de les últimes 8 pel·lícules que he vist ordenades de pitjor a millor, segons el meu gust, això no vol dir que siguin millors pel·lícules, simplement és el que a mi m’agrada. Com sempre la nota del filmaffinity primer, després la meva.

1. El redentor (2014) [5,7][4]: Un assassí a sou es carrega una nena sense voler mentre complia el seu encàrrec, aquest fet el farà replantejar la vida i començarà a anar en contra dels mafiosos dels seus pagadors. Una pel·lícula de coreans molt violents matant-se amb molta sang i trets. Una espècie de John Wick asiàtic.
2. El castillo ambulante (2004) [7,8][4]: En un món de finals de segle XIX amb aires de steampunk i màgia, una maledicció converteix una jove en una vella, per tal de recuperar la seva joventut començarà a col·laborar amb un mag. No sé per què encara segueixo mirant les pel·lícules del Studio Ghibli si sé perfectament que no m’agrada aquest estil d’històries fantàstiques, aquesta barreja de màgia i monstres coloristes no em van, ho trobo massa infantil, crec que hauria de deixar d’intentar-ho. I quina mania que té sempre amb representar el mal sempre com monstres negres i pringosos com petroli.
3. Uncharted (2022) [6,0][6]: L’argument és simple, un trio de caçadors de tresors fan equip per trobar l’or perdut de Magallanes. Recordeu abans quan després d’una pel·lícula d’èxit aprofitaven i treien un videojoc amb el nom de la pel·lícula i aquest era en general dolent? Doncs ara passa al revés, s’aprofiten d’un bon videojoc per fer una pel·lícula fluixa. A veure, no és una mala pel·lícula, és simplement una cinta d’aventures que només destaca per dues coses, la primera és Tom Holland, em cau bé aquest noi, no tinc clar exactament perquè, però em cau simpàtic, i la segona és que un tros de la pel·lícula passa a Barcelona mentre alguns personatges fan turisme per la ciutat, i a mi sempre em fa gràcia reconèixer llocs on he passat. No cal veure la pel·lícula a excepció que sigueu fans del videojoc o de Tom Holland.
4. Ip Man (2008) [7,3][6]: En els anys trenta, en un poble de la Xina, Ip Man és un mestre de les arts marcials que viu tranquil·lament, fins que arriba la Segona Guerra Mundial, els japonesos envaeixen la Xina i els xinesos comencen a passar-ho malament, Ip Man entre ells. Si us agrada veure xinesos pegant-se sense gaire exageració aquesta és la vostra pel·lícula. En tot moment un intueix perfectament cap a on anirà la trama, però el protagonista té el seu encant, tota la resta de personatges, especialment els japonesos, són caricatures.
5. Enemy (2013) [6,4][6] Un professor d’història mira una pel·lícula i veu com un actor secundari és igual que ell, ràpidament es comença a obsessionar amb aquest home. Em sap greu posar-li una nota tan normal en una pel·lícula tan curiosa, però tot i ser 90 minuts d’inquietud constant, tots els protagonistes m’han posat bastant dels nervis amb la seva actitud. Una altra pel·lícula on Jake Gyllenhaal fa d’antiheroi, en aquest cas per partida doble.
6. No mires arriba (2021) [6,7][7]: Un parell de científics detecten un meteorit que es dirigeix a la terra, com reaccionarà la societat a aquest fet? Malament. Qualsevol fet es pot polititzar, de tot es pot treure rèdit econòmic, tot crea debat, i tot són notícies que s’obliden tan aviat com es creen. Una espècie d’Idiocracia, però presa una mica més seriosament, no obstant això, no deixa de ser una sàtira sobre cap a on es dirigeix la societat actual. Dicaprio m’agrada pràcticament sempre, i en aquesta peli no és una excepció, i Meryl Streep i Cate Blanchett també fan grans papers. El gurú barreja de Jobs, Musk i Zuckerberg és tan real que fa por.
7. Free Guy (2021) [6,2][8]: Free guy, interpretat per Ryan Reynolds (Deadpool, Ases calientes) és un NPC normal d’un videojoc de l’estil GTA, fins que un dia desperta i pren consciència pròpia quan coneix una jugadora interpretada per Jodie Comer (Killing Eve). Es tracta d’una pel·lícula d’acció salvatge com pot ser el GTA, amb humor, però amb una trama simple on el dolent és molt dolent i simple, tot i això, els bons són manipulats i estafats per l’antagonista. Al final la lliçó moral cau en el clàssic missatge moralista de jocs triple A dolents, jocs indis bons. La peli té un estil molt semblant als Lego Movies, i a mi em cau simpàtic aquest rotllo. El film està molt recarregat d’efectes especials, i la suposada rebel·lia està edulcorada per a tots els públics, amb trama romàntica inclosa. Tanmateix, la pel·lícula és molt entretinguda, com a mínim ho ha sigut per mi, i té un munt de referències freaks, o sigui que m’ha agradat, i la parella d’actors protagonistes són molt carismàtics, a part que estic enamorat de Jodie Comer o sigui que soc poc parcial.
8. Réquiem por un sueño (2000) [7,8][8]: Un noi drogoaddicte (Jared Leto) malviu com a camell, però s’acaba esnifant tots els beneficis i mai li arriba pel somni d’ampliar el negoci i traficar més a gran escala. Per altra banda, la seva mare, fa dieta per poder participar en el seu concurs preferit de la televisió, per resumir-ho, puc dir que no seguirà el mètode correcte per aprimar-se. Només pel muntatge de la pel·lícula ja val la pena veure-la, no cal ser gaire cinèfil per adonar-se com d’atípicament estan fetes les escenes. A més, la banda sonora és fantàstica, prova d’això és que s’ha fet servir en molts trailers d’altres pel·lícules. Si voleu deixar les drogues per sempre, aquesta és la pel·lícula perfecta per ajudar-vos. Ara tinc ganes de veure més pel·lícules de Jennifer Connelly.

Cas típic 3549: noi li agrada baixar la finestra

1. Com saber a quina distància estan les estrelles
2. Consells per gastar menys electricitat, per Jose A. Pérez Ledo
3. Panell sobre com gastes les hores
4. Com ha evolucionat el sistema per baixar la finestra d’un cotxe (4 min)
5. Al teu cervell no li agrada l’alcohol
6. Així sona una “autèntica” emissora de rock (32 segons)
7. No soc fan del tenis, però aquest punt és maco (25 segons)
8. La utilitat de la funda per plàtans (fil de twitter)
9. L’estació de metro Musee Art-et-Metiers de París inspirada en el Nautilus
10. Celebrem que hem arribat a l’abril amb aquest clàssic (27 segons)
    
11. Un llimac robòtic especialitzat a treure objectes obturats de dins del cos (1 min)
12. Dades curioses sobre Los Mercenarios (2 min)

Cas típic 3548: noi li agraden els plànols dels parcs temàtics

Avui he ajuntat el CT1099 i el CT1108

Si avui us heu llevat pensant “avui tinc ganes de descobrir webs curioses, però que siguin poc útils” heu anat a parar al blog indicat. En cas contrari… doncs també, que les visites mai fan mal.

Beautiful pepople: És una xarxa social apta només per persones atractives. Els propis membres de la xarxa són els que decideixen si ets prou atractiu per poder-hi entrar. A més a més si l’entrada a la xarxa no és permanent.

nooooooooooooooo: Quan la situació és realment desesperada només es pot fer una única cosa…

Earth view: Al voltant de la terra tenim un munt de satèl·lits artificials. Alguns d’ells estan accessibles des d’aquest web per tal que des del teu navegador puguis donar una ullada. No espereu veure imatges gaire espectaculars, ho sento, això és la vida real, no pas una peli.

PleaseRobMe: És un servei que ens ajuda a localitzar gràcies a les xarxes socials quan la gent està fora de casa i és el moment perfecte per robar-los.

Theme park Brochures: Ets un fan dels parcs temàtics? Ets un fan dels plànols? Aquesta és la teva web, dotzenes i dotzenes de mapes i guies de parcs temàtics. Qualsevol parc, des dels més famosos com ara Disneyland (2006), als més propers com ara Port Aventura.

Cas típic 3547: noi li agrada Brooklyn nine-nine

Recordeu el CT3223 en el qual us vaig parlar de la primera temporada de Brooklyn nine-nine? Doncs resulta que he acabat de veure les set temporades restants. S’ha de dir que com passa amb la majoria de comèdies el status quo no canvia massa d’un capítol a un altre, però amb vuit anys podeu comptar que alguns canvis sí que passen. Tot i que cada temporada té els seus capítols recurrents com el robatori de Halloween, o el del lladre de Pontiacs. A partir de la segona temporada és quan un comença agafar estima als personatges, i comença a haver-hi capítols més rodons, i tot va bé fins a la cinquena temporada, que és quan considero que s’hauria d’haver acabat la sèrie vista la posterior decadència. La sisena i setena temporada són més fluixes i la sèrie es comença a tornar repetitiva. En canvi, la vuitena i última temporada és que la que porta més canvis, cosa que no sol ser en general del grat de la gent en una comèdia de situació, però a mi sí que m’han agradat, donant a la sèrie els canvis que li feien falta, tot i que continua seguint les peripècies de la comissaria 99 en clau d’humor. Després de les tres últimes fluixes temporades, com a mínim la sèrie té la decència d’acabar amb un capítol doble que deixa un molt bon record.

Una curiositat de Brooklyn nine-nine és que el pare d’en Peralta és un protagonista de The West Wing, Bradley Whitford, i el pare de Santiago és un altre protagonista és Jimmy Smits. Parlant de pares, el pare de la Rosa Diaz és Machete. En la vuitena temporada apareix John C. McGinley, que el coneixem d’interpretar el Dr. Cox a Scrubs, benvinguda incorporació. Parlant de curiositats us deixo amb un vídeo de 10 curiositats sobre la sèrie.

Nota sèrie: 7/10

Cas típic 3546: noi li agrada la pantalla verda

1. Trencant mites sobre el canvi climàtic (fil de twitter)
2. Menú adaptat a les circumstàncies (humor)
3. Aladí (36 segons)
4. 3 problemes matemàtics senzills sobre distàncies i velocitats. (5 min)
5. 10 escenes sense efectes especials per ordinador (6 minuts)
6. L’evolució de la pantalla verda dels efectes especials en el cine (17 min subs en castellà)
7. Desfent caramels de colors (44 segons)
8. La gran extinció que va marcar el canvi entre Pèrmic i Triàsic
9. Bona imatge per una campanya de prevenció d’accidents (humor)
10. El sistema de refrigeració del cervell de les gaseles Thomson
11. Per perdre pes millor combina càrdio amb força