L’assistenta és una minisèrie semblant al Cuento de la crida, perquè en les dues sèries van d’una noia jove molt putejada per la vida, amb la diferència que en aquesta no fa falta que la protagonista visqui en una societat distòpica, vivint en la nostra societat ja és suficient desgràcia. La sèrie arranca quan una jove mare (Alexandra) decideix abandonar la caravana amb la qual viu amb el pare de la nena perquè el noi té problemes amb l’alcohol, la falta responsabilitat, i també té tendències violentes, no ha arribat a posar-li la mà a sobre a l’Àlex, però abans no passi millor marxar. Total que la noia marxa sense un duro, els seus pares no són de fiar, no té pràcticament amics, total que no pot demanar ajuda a ningú. La sèrie es pot resumir en les lleis de Murphy, si una cosa va malament, segur que pot empitjorar, d’això va la sèrie, veure els problemes de la noia, i quan resolt uns quants problemes i sembla que les coses milloren, tornen a empitjorar per una altra banda. Està bé la sèrie perquè si compares la teva vida amb la de l’Àlex descobreixes que la teva és molt bona. La sèrie també té humor, però moltes vegades és d’aquell humor de riure per no plorar. En la sèrie veiem bàsicament dues coses, l’Àlex netejant cases mentre sona música i l’Àlex patint per la seva filla mentre quelcom passa.
La sèrie es basa en un llibre (adaptada no al peu de la lletra), el qual es basa en una biografia, i té 10 capítols, i s’acaba, res de segones temporades, més sèries hauries de prendre l’exemple. Per cert, l’Andie MacDowell fa de mare sonada de la protagonista, és d’aquells papers que estan fets per recollir premis, però que per l’espectador són insofribles, es la manera senzilla de crear conflicte en la trama, introduir un personatge bipolar. La sèrie no és cap meravella, però si us passa com a mi que la protagonista us cau en gràcia la mirareu, en cas contrari l’abandonareu després d’un parell de capítols. És d’aquelles sèries que agraden a la crítica perquè veure gent patint dificultats, especialment si són dones desvalgudes o nens, sempre agrada als crítics, suposo que veure als altres com s’ho passen bé no mola.
L’assistenta té un 7,4 al filmaffinity i un 8,4 a l’imdb.
Nota: 5/10
Trobo estrany que al noi li agradi una assistenta, sobre tot si és de les que netegen cases sobretot no després de cap crim que deixa les parets esquitxades amb sang i les catifes fetes una merda – cas contrari entenem que el noi presentaria un CT molt polit sobre com polir la teva casa a l’acabar-ne una història poc polida.
M’imagino que dels crítics no ens podem queixar, ja sabem tots que els falta criteri i que un hauria de recomanar-los llegir Pons’s blog ^^
Agradar, allò que és diu agradar amb un 5/10, doncs no especialment.
Jo al títol del CT estic llegint que al noi li agrada…
Sembla que avui el McAbeu s’ha equivocat de CT i no sap on toca comentar. Els lectors d’aquest bloc realment …
[…] L’assistenta (Minisèrie) […]
[…] L’assistenta (Minisèrie) […]