Arxivar per Mai, 2022

Un poco de odio – Joe Abercrombie (680 pàgines)

Començo una nova trilogia de fantasia medieval de Joe Abercrombie, ambientada en el mateix món de la trilogia de la primera llei, però passat 25 anys del final de la primera trilogia. Els protagonistes de la primera llei estan o bé morts o bé ja són grans i tenen aparicions secundàries, els protagonistes d’aquesta nova trilogia són els seus fills i altres personatges nous. Què passa en la trama? Doncs que per variar el nord està en guerra, i el Sabueso i la governadora hauran de parar als peus els del nord que tenen anhels expansionistes. Els de la Unió podrien ajudar en la guerra, però resulta que ha començat la revolució industrial, i els més revolucionats de tots són els treballadors que estan fins als nassos que els explotin en jornades laborals interminables en condicions infrahumanes.

En el principi d’una història èpica sempre costa una mica agafar estima als nous personatges, i més quan alguns dels que ja coneixies encara apareixen de passada, però una vegada els coneixes tot va rodat. Ja sabeu com és Abercrombie, retrata la vida sense endolcir, la guerra com és, bruta, dura i sense bons ni dolents clarament definits, una narració realista en un món de fantasia, un món, ple de gentussa de la pitjor mena, uns antiherois, el que vindria a ser la vida real. Abercrombie, el meu escriptor de fantasia viu preferit, perquè tothom sap que Rothfuss i R. R. Martin estan morts, i encara que no ho estiguessin…

Tot i que són trilogies independents, i que es pot començar a llegir aquesta trilogia sense haver llegit l’anterior, per entrar en aquest món us recomano començar per la saga anterior, ja que em va agradar més, potser també influeix la novetat a descobrir l’estil d’Abercrombie, que després d’haver llegit set llibres (aquest vuit), un ja té unes altes expectatives sobre què esperar. Si una trilogia de llibres llargs us fa molta mandra també podeu provar algun llibre independent ambientat en el mateix món, per exemple La mejor venganza. Perdoneu si m’he emocionat rescatant fragments del llibre.

—Si en algún momento empieza a parecerte que está bien matar a gente, tendrás un problema mucho más grave. Los remordimientos pueden escocer, pero deberías dar las gracias por tenerlos.

Casi sin la menor duda, el sombrero de Savine valía más que aquel edificio entero, clientela incluida. Bastaba un vistazo rápido para determinar que los parroquianos solo reducían su valor.

—Fue comandante en jefe del Primer Regimiento de la Guardia Real. Demasiado inflexible para trabajar a las órdenes de Mitterick. ¿Es lo bastante flexible para trabajar a las vuestras?
—¿Qué diversión tendría doblegar a tus caprichos a la gente flexible? —preguntó Savine—. Y los socios son útiles. Sirven para supervisar las operaciones. Sirven para compartir los riesgos.
—Sirven para cargar con la culpa.
—Deberías dedicarte a los negocios.
—No estoy segura de ser lo bastante despiadada. Creo que me quedaré en la Inquisición.

Por tanto, había sido soldado de escala de asalto. El primero en trepar la muralla durante un asedio. El que había encabezado su grupo de asalto. Lo había hecho cinco veces y había vivido para contarlo. O, lo más probable, para no volver a hablar de ello jamás.

Su eminencia estaba sentado tras su escritorio en su silla de ruedas, con una manta sobre las rodillas a pesar del calor y un aspecto incluso más adusto, cadavérico y pálido que el habitual, lo cual no era gesta fácil. Orso había visto una vez un cadáver víctima de la peste que llevaba tres días muerto y tenía más color en las mejillas.

¡Hemos derrocado a Casamir! ¡En su lugar, erigiremos un nuevo monumento a los trabajadores que murieron por su vanagloria! Vick se preguntó cuántos trabajadores morirían por la vanagloria de Risinau. No serían pocos, supuso. Derrocar a un rey que llevaba dos siglos muerto era una cosa, pero el que ocupaba el trono en esos momentos quizá planteara objeciones más drásticas.

Era vanidoso como un pavo real, egoísta como un bebé y, por muy grandilocuentes que fueran sus palabras, empezaba a sospechar que era idiota. Las cosas inteligentes de verdad se dicen con palabras cortas. Las largas se emplean para disimular la estupidez.

Habían tendido a los heridos al lado de la casa, gimoteando y sollozando y pidiendo que les llevaran agua, o piedad, o a sus madres. Todas las cosas que tendían a pedir los heridos, que eran gente bastante predecible en ese aspecto. Las canciones sobre lo glorioso que era todo aquello escaseaban por esos lares.

La mujer le echó un vistazo rápido de reojo. —Está muerto. No fue una gran revelación para Trébol. Cuando decidía apuñalar a alguien, se esforzaba en hacerlo de modo que jamás le fuese a hacer falta otra puñalada, y la práctica lo había vuelto muy bueno en el oficio. Pero aun así, fingió sorpresa y tristeza. —Qué lástima. —Puso los brazos en jarras y negó con la cabeza, abrumado por aquel sinsentido—. Qué desperdicio. Pero, en fin, tampoco era nada que no hubiera visto ya cien veces antes.

Fue el suspiro de un maestro de escuela veterano que se veía obligado a explicar otra vez los conceptos básicos a una nueva cosecha de zopencos. —Majestad, no estamos aquí para resolver todos los males del mundo. El rey le devolvió la mirada. —¿Para qué estamos aquí, pues? Bayaz ni sonrió ni frunció el ceño. —Para asegurarnos de que nos beneficien.

Acabo amb una cita citada d’un altre autor que apareix com a introducció a la segona part del llibre:

«El progreso solo significa que las cosas malas suceden más deprisa.» Terry Pratchett

Nota: 6/10

  1. XKCD biaix de selecció
  2. Les veus robòtiques de les assistents (42 segons)
  3. Part del discurs de John Cleese en el funeral del seu amic Graham Chapman (2 min)
  4. Primera paraula de cada himne nacional
  5. Ampliant el context (1 min)
  6. Beneficis de l’escalfament
  7. Movent edificis (fil de twitter)
  8. La teva factura de la llum inclou un QR que et diu quina companyia és més barata segons el teu consum i quant estalvies si canvies.
  9. La complexa comunicació dels fongs
  10. Sense rastre (loading artist)
  11. Efectes especials dels anys 50 i 60.
  12. Conduint per diferents ciutats
  13. El comidista amb Julio Basulto (7 min)

Avui recupero el CT1604 que parla sobre internet (el del 2011) i té la majoria d’enllaços desapareguts, perquè després diguin que no sé seleccionar bé els dimarts vintage que recupero…

Internet està ple d’informació, les webs estan plenes de vídeos, blogs, notícies, música, imatges, etc. Això vol dir molta molta informació, però és finita, per això és possible trobar el centre d’Internet, ho heu sentit bé, Internet té centre, només heu de seguir aquest enllaç.

De fet, si poguessis imprimir internet necessitaries 57.000 anys per llegir-lo contant que estiguessis llegint les 24 hores del dia. I aquest llibre tindria 3 Km d’alçada i pesaria 544 tones. Contant que aquestes dades són del setembre del 2009, la cosa deu haver augmentat una mica.

Infografia de l’estat d’Internet en el 2009. Hauria copiat la imatge, però és molt molt grossa i em quedaria un post massa llarg… Igual que si enganxés aquesta infografia sobre els blogs. Per tant, queda totalment descartat enganxar la infografia sobre el nombre de servidors de cada empresa bàsicament per culpa de Google que té més d’un milió de servidors que vindria a ser un 2% dels servidors mundials.

Si ho preferiu també tinc un vídeo que ens explica com està l’estat de l’Internet.

No t’ha passat mai que has sentit a parlar d’algun meme que està de moda, però no entens quina és la gràcia? Doncs aquest problema s’ha acabat gràcies a Internet Meme Database o també conegut com Know Your Meme). Per exemple si busqueu un meme qualsevol, posem per cas del Rickrolling, el meu preferit en trobareu tota la informació necessària, com va sorgir, que coi significa, quina és la gràcia, etc.

Ja veig que avui m’he fet molt pesat amb tantes dades, tanta infografia, tant vídeo i tal, per tant, per acabar us deixo una cosa lleugereta: 10 curioses lleis que es compleixen en Internet.

1- La ley de Godwin

A medida que una discusión desarrollada en Internet aumenta, las probabilidades de que lleguen las comparaciones que involucren a nazis o a Hitler mismo se acercan.

2- La ley de Poe

Sin un smiley u otro elemento que exprese el humor, es imposible crear una parodia del fundamentalismo que alguien no confunda con algo real. Algo que perfectamente puede aplicarse de forma inversa.

3- La ley 34

Si existe, hay porno sobre ello. Esto se puede acompañar de la ley número 35 que nos avisa que: Si no hay porno, se hará.

4- La ley de Skitt

Cualquier mensaje que corrija otro mensaje va a contener al menos un error. ¿Nunca leyeron un comentario nombrando un error de quien escribió uno anterior pero que al mismo tiempo contiene como 5? Curioso.

5- La ley de Scopie

En toda discusión que se involucre la ciencia o la medicina, citar al sitio Whale.to como una fuente creíble hará que seas expulsado de la conversación mientras todos se ríen. (Whale es un sitio que firma ciertos datos… extraños. Si entienden inglés y tienen un rato, pasar un rato puede resultar muy curioso).

6- La ley de Danth

Si debes insistir que ganaste una discusión en Internet, es muy probable que ya hayas perdido.

7- La ley de Pommer

La mente de una persona puede cambiar leyendo información en Internet. La naturaleza de este cambio pasará de no tener una opinión a tener la incorrecta.

8- Ley de DeMyer

Cualquiera que publique un argumento en Internet citando frases sumamente extensas, va a ser ignorado y perderá la discusión antes de que siquiera comience.

9- La ley de Cohen

Cualquiera que recurra al argumento similar a “quien recurra al argumento de..” automáticamente perderá la discusión.

10- La ley de la exclamación

Cuantos mas signos de exclamación tenga un e-mail (u otro tipo de mensaje) mas probabilidades hay de que sea una gran mentira. Lo mismo ocurre con una gran cantidad de mayúsculas.

 

Cala de Sa Tuna. 15 d’agost, 11:15h
– El Josep no havia de venir? No és habitual que faci tard.
– Sí, és estrany, jo li vaig dir clarament, a les 11:00h a Sa Tuna.

Platja de Palamós. 15 d’agost, 11:15h
On coi són aquella colla? Sempre tan impuntuals tots, a més, encara no entenc per què es va decidir aquesta indumentària per un dia de platja. El gipó negre fa molta calor, i més amb la camisa blanca plena d’encaixos i punyetes. Els pantalons greguescos tampoc semblen gaire adients per un dia de platja, i menys encara si portes mitges cobrint tota la cama. Posar-se una beca li semblava excessiu en principi, però ha pensat que, ja que es feia, es feia bé. Però el que era totalment innecessari és la capa; no obstant això, ha de reconèixer que és la part que fa més goig. Bé, ja estic cansat d’esperar, els trucaré a veure:
– Ei! On sou? Veniu ja o què? M’estic fregint vestit de tuna!


Aquesta ha estat la meva participació per la celebració dels 15 anys del Col·lecció de moments de la Carme.

  1. Velocitat de la llum comparada amb el diàmetre dels planetes (2 min)
  2. Remember de Family Guy: Com descobrir si algú és gay (40 segons)
  3. Construint un Tesla en 3 min a vista de dron (3 min)
  4. Consells sobre l’amanida de llenties (4 min)
  5. Motius pels quals la ciència pot generar suspicàcies
  6. Els remakes i les franquícies estan cada vegada més de moda (fil de twitter)
  7. 036 Beneïda burocràcia (4 min)
  8. Kurzgesagt – In a Nutshell: Com portem la lluita contra el canvi climàtic? (14 min subs castellà)
  9. Tres curiositats de Up (90 segons)
  10. Tres curiositats de flaaaaash gordon (2 min)
  11. Els catxalots són bastant bons aguantant la respiració
  12. 22 flors que no semblen flors

Si en el dimarts vintage passat parlava dels c@ts, en aquest parlo dels gats, recupero el CT1606

Si una cosa té internet són gats. Avui una petita mostra.

Gats que fan de jurat

L’Hermitage celebra el dia del gat posant rates entre les obres d’art exposades.

119 Maneres de guardar el teu gat. La meva preferida:

Gats seriosos

Gats impostors

Ombres que fan sospitar que son gats

Gent que vol recuperar el seu gat

Gats que fan d’antivirus

Us heu preguntat mai per què no s’ha de treure a passejar el gat?

Gat ràpid en defensa de la caixa

 

The End of the F***ing World és una sèrie sobre un parell d’adolescents que no encaixen en la societat actual, altrament dit, uns sonats. James és un noi poc sentimental i amb tendències psicòpates que coneix a Alyssa, una noia rebel contra tot, i té idealitzat al seu pare absent. Els dos adolescents viatjaran sense rumb durant un parell de temporades de vuit capítols d’una durada de 20 minuts. No és una gran sèrie, però com a mínim no és la típica sèrie de noi li agrada noia. És complicat catalogar la sèrie en un gènere, es podria resumir com una comèdia negra dramàtica. És una sèrie que funciona gràcies a la curiosa parella protagonista, sobretot Jessica Barden (Alyssa), per cert, sort que recuperen el seu color de cabell en la segona temporada. La primera temporada és més original que la segona, però aquesta tampoc està malament.

The End of the F***ing World té un 7,2 al filmaffinity i un 8,1 l’imdb.
Nota: 7/10

  1. Transformar restes en sumes gràcies al truc del complement a 9 (8 min)
  2. Principis bàsics d’una calculadora (10 min)
  3. Ronald Reagan explicant acudits de soviètics (2:30 min)
  4. ADN Real Madrid (40 segons)
  5. Tres curiositats de breaking bad (2 min)
  6. Flotació, convecció granular i el misteri dels fruits secs (Comença al min 2. 11 min)
  7. No sé per què no havia vist fins ara a Tom Holland ballant Umbrella (2 min)
  8. No s’aconsella escriure la data en format de gat (XKCD)
  9. Anys amb 367 dies cada 5.000 anys, una millor aproximació a l’any solar (12 min)
  10. Droga magnètica (1 min)
  11. Çanakkale 1915: El pont penjant més llarg (1 min)
  12. La posició del pol nord magnètic des del 1590
  13. Tres curiositats de pactar amb el diable (1 min)

Avui recordo la meva primera participació en els c@ts en el CT1609. Uns premis que tenien bona voluntat, però que mai van saber reconèixer l’autèntic talent.

A prendre pel sac el monstre dels comentaris! Ara toca els premis cat!

Si sou observadors, des d’ahir a la tarda el monstre del blog que es nodreix dels teus comentaris ha deixat pas a l’horrible (algú ho havia de dir…) logo dels cats. Per què aquest blog ha estat madurant. Un (bon) blog sempre té 3 passos:

  1. Neix gràcies al seu autor
  2. Creix amb els comentaris dels lectors
  3. Guanyar premis gràcies als subornats membres d’algun jurat.
  4. Conquerir el món

Després de més de cinc anys i mig de blog ja toca passar a la fase 3. I per començar crec que els mediocres premis cats són adequats. Són prou desconeguts per què els blogs amb èxit no es molestin a participar. A més contant que aquesta és la quarta edició, dono per suposat que els blogs mitjanament bons que s’hi han presentat ja han guanyat tots els premis que podrien guanyar.

De moment encara estan en el procés de propostes, o sigui que si algú vol convèncer a algú perquè proposi el seu blog ho pot fer, mentre no el vulgui presentar en cap de les categories on participa aquest blog (divertit i miscel·lània), per què no tindria res a pelar…

Recull de les últimes 8 pel·lícules que he vist ordenades de pitjor a millor, segons el meu gust, això no vol dir que siguin millors pel·lícules, simplement és el que a mi m’agrada. Com sempre la nota del filmaffinity primer, després la meva.

  1. Ocho apellidos catalanes (2015) [4,4][3]: Segona part de Ocho apellidos vascos. La noia basca protagonista de la primera part es vol casar amb un català, un imbècil interpretat per Berto Romero, però el sevillà que és ex-novio seu ho vol impedir, amb l’ajuda del pare de la núvia. La primera part no era bona, però tenir certa gràcia, suposo que les idees bones les devien gastar ja, perquè en aquesta segona part han agafat uns quants tòpics d’andalusos, bascs, i catalans i els han deixat anar a veure què passava, doncs passa una pel·lícula fluixa, que repeteix el mateix argument de la primera part.
  2. El infinito (2017) [5,8][5]: Un parell de germans que de joves havien marxat una secta, de més grans i tornen perquè… no tinc clar perquè, el cas és que quan arriben al campament tot sembla molt maco, però hi ha alguna cosa estranya… Que? Esteu inquietats? És D’aquelles pel·lícules que passen coses estranyes sense cap sentit i te les venen com si en tingués algun, doncs no en té, no us deixeu enganyar.
  3. Manchester frente al mar (2016) [7,1][5]: El germà petit, en els dos sentits, de Ben Affleck s’ha de fer càrrec del seu nebot quan el seu germà es mor, entre aquesta mort i els diversos flashbacks de la vida del protagonista tenim un bon drama familiar muntat. Per cert, Manchester no és la ciutat d’Anglaterra, és un poblet de la costa dels nord-est dels EEUU. Aquest paper li va donar l’Òscar a Casey Affleck, perquè els drames sempre agraden al jurat dels Oscars, si a vosaltres també us agraden les desgràcies familiars aquesta pot ser la vostra pel·lícula, jo no en soc especialment partidari, bona pel·lícula segons la crítica però no per mi.
  4. Alcarràs (2022) [7,7][5]: A una família del camp de Lleida se li acabala concessió d’uns terrenys que tenen plantats arbres fruiters, per l’hereu serà un problema perquè durant tota la vida només ha fet que recollir fruita, per això quan el nou propietari li proposa que s’encarregui del manteniment de les plaques solars que vol posar ho rebutja. Típica situació que el progrés arriba a l’entorn rural, els fills ja no es poden dedicar al mateix ofici que van aprendre dels seus pares, ja que la fruita cada vegada està més mal pagada. Llavors afegeix una mica de drama familiar quan entre germans no s’entenen. Calien dues hores de pel·lícula per explicar això? Jo crec que no, perquè bàsicament veiem a la família recollint fruita, avis contant anècdotes de temps pretèrits, i nens petits jugant mentre són molt bufons i adorables. Llavors per què ha guanyat tants premis en els festivals europeus? Suposo perquè als crítics tenen romantitzat tot el tema del camp, amb els seus arbrets i els seus conillets, i després suma-li unes quantes cullerades de folklore català com ara unes festes populars amb un correfoc, i una mica de menjar estrany com són els caragols, i au, a rebre premis. Una història senzilla i realista contada de manera senzilla.
  5. Hellboy (2004) [6,0][6]: Hellboy és un dimoni que lluita contra les criatures paranormals que travessen al nostre planeta. Els dolents d’aquesta pel·lícula ho tenen tot, són nazis, russos i dimonis. Entretinguda pel·lícula d’acció, on el bo és un monstre lleig i rebel.
  6. CODA: Los sonidos del silencio (2021) [6,6][7]: Ruby és l’única oient de la seva família de sords, això la converteix per força en una noia responsable i treballadora. Un dia descobreix afició pel cant. Sabeu què? Resulta que ja havia vist aquesta pel·lícula, ja que es tracta d’un remake de la peli francesa La família Bélier que vaig veure en el 2014, però com que aquesta versió ha guanyat l’Oscar tenia curiositat per veure què han fet els estatunidencs. Resulta que han fet el mateix, però canviant la granja per un vaixell de pesca, han posat un profe de música més motivat, han fet créixer al germà de la protagonista, han posat una mica més de ritme, i li han posat un interès romàntic a la protagonista. Amb tot això la pel·lícula ha guanyat? Doncs una mica si, i com que la peli ja estava bé de base doncs au, a guanyar l’Oscar perquè les històries de superació personal davant les adversitats familiars agraden a la crítica.
  7. Jinetes de la justícia (2020) [7,0][7]: Mads Mikkelsen és un militar que perd a la seva dona en un accident de tren, però aviat descobrirà que no ha sigut un accident. És la primera vegada que veig Mads Mikkelsen en aquest tipus de paper i la veritat és que com qualsevol actuació seva, ho fa molt bé. És una curiosa barreja entre thriller i comèdia, que funciona força bé, malgrat que el final sigui previsible. Pel·lícula rodona com la roda d’una bicicleta.
  8. Oxígeno (2021) [5,9][7]: Una dona es desperta i es veu atrapada en una càpsula criogènica, però no estarà sola, una espècie d’Alexa, que és qui gestiona la càpsula parlarà amb ella. La protagonista ha perdut oportunament la memòria i només tindrà flaixos del seu passat, que anirà recordant a mesura que el guió ho necessiti. La pel·lícula recorda a Buried i 127 horas, especialment a la primera, perquè l’acció és estàtica, però interessant.
  1. Algú ha fet realitat el videojoc del videoclip de Californication
  2. Per què serveixen les matemàtiques? (8 min)
  3. La inflació còsmica ens condueix a un multiunivers (13 min)
  4. El millor actor que té Marvel no és un superheroi (51 segons)
  5. Crec que m’he descarregat la peli de Batman equivocada (90 segons)
  6. El pont natural de Tiansheng (14 segons)
  7. Les animacions són molt exagerades (13 segons)
  8. Per això és important transmetre els coneixements.
  9. Tots els números tenen nom? Comparant conjunts infinits (7 min)
  10. Transformar restes en sumes gràcies al truc del complement a 9 (8 min)
  11. 3 curiositats sobre Leon el Profesional (90 segons)
  12. Balet aràcnid (16 segons)
  13. Mesurant el temps de reacció d’una mosca
  14. Com es fabrica un Porsche 911 en timelapse (4 min)

Avui recupero el CT1615 amb un gat taronja, llàstima que sigui en blanc i negre.

Avui tocaria publicar, però no tinc res a dir, bé aquestes línies són una publicació en si mateixes, però no tenen contingut rellevat, a diferència del contingut rellevant que esteu acostumats a veure en els posts d’aquest blog. Ens veiem el dimecres en el dimarts vintage.