Cas típic 3560: noi li agraden les pelis del 2022 (3)

Recull de les últimes 8 pel·lícules que he vist ordenades de pitjor a millor, segons el meu gust, això no vol dir que siguin millors pel·lícules, simplement és el que a mi m’agrada. Com sempre la nota del filmaffinity primer, després la meva.

1. Ocho apellidos catalanes (2015) [4,4][3]: Segona part de Ocho apellidos vascos. La noia basca protagonista de la primera part es vol casar amb un català, un imbècil interpretat per Berto Romero, però el sevillà que és ex-novio seu ho vol impedir, amb l’ajuda del pare de la núvia. La primera part no era bona, però tenir certa gràcia, suposo que les idees bones les devien gastar ja, perquè en aquesta segona part han agafat uns quants tòpics d’andalusos, bascs, i catalans i els han deixat anar a veure què passava, doncs passa una pel·lícula fluixa, que repeteix el mateix argument de la primera part.
2. El infinito (2017) [5,8][5]: Un parell de germans que de joves havien marxat una secta, de més grans i tornen perquè… no tinc clar perquè, el cas és que quan arriben al campament tot sembla molt maco, però hi ha alguna cosa estranya… Que? Esteu inquietats? És D’aquelles pel·lícules que passen coses estranyes sense cap sentit i te les venen com si en tingués algun, doncs no en té, no us deixeu enganyar.
3. Manchester frente al mar (2016) [7,1][5]: El germà petit, en els dos sentits, de Ben Affleck s’ha de fer càrrec del seu nebot quan el seu germà es mor, entre aquesta mort i els diversos flashbacks de la vida del protagonista tenim un bon drama familiar muntat. Per cert, Manchester no és la ciutat d’Anglaterra, és un poblet de la costa dels nord-est dels EEUU. Aquest paper li va donar l’Òscar a Casey Affleck, perquè els drames sempre agraden al jurat dels Oscars, si a vosaltres també us agraden les desgràcies familiars aquesta pot ser la vostra pel·lícula, jo no en soc especialment partidari, bona pel·lícula segons la crítica però no per mi.
4. Alcarràs (2022) [7,7][5]: A una família del camp de Lleida se li acabala concessió d’uns terrenys que tenen plantats arbres fruiters, per l’hereu serà un problema perquè durant tota la vida només ha fet que recollir fruita, per això quan el nou propietari li proposa que s’encarregui del manteniment de les plaques solars que vol posar ho rebutja. Típica situació que el progrés arriba a l’entorn rural, els fills ja no es poden dedicar al mateix ofici que van aprendre dels seus pares, ja que la fruita cada vegada està més mal pagada. Llavors afegeix una mica de drama familiar quan entre germans no s’entenen. Calien dues hores de pel·lícula per explicar això? Jo crec que no, perquè bàsicament veiem a la família recollint fruita, avis contant anècdotes de temps pretèrits, i nens petits jugant mentre són molt bufons i adorables. Llavors per què ha guanyat tants premis en els festivals europeus? Suposo perquè als crítics tenen romantitzat tot el tema del camp, amb els seus arbrets i els seus conillets, i després suma-li unes quantes cullerades de folklore català com ara unes festes populars amb un correfoc, i una mica de menjar estrany com són els caragols, i au, a rebre premis. Una història senzilla i realista contada de manera senzilla.
5. Hellboy (2004) [6,0][6]: Hellboy és un dimoni que lluita contra les criatures paranormals que travessen al nostre planeta. Els dolents d’aquesta pel·lícula ho tenen tot, són nazis, russos i dimonis. Entretinguda pel·lícula d’acció, on el bo és un monstre lleig i rebel.
6. CODA: Los sonidos del silencio (2021) [6,6][7]: Ruby és l’única oient de la seva família de sords, això la converteix per força en una noia responsable i treballadora. Un dia descobreix afició pel cant. Sabeu què? Resulta que ja havia vist aquesta pel·lícula, ja que es tracta d’un remake de la peli francesa La família Bélier que vaig veure en el 2014, però com que aquesta versió ha guanyat l’Oscar tenia curiositat per veure què han fet els estatunidencs. Resulta que han fet el mateix, però canviant la granja per un vaixell de pesca, han posat un profe de música més motivat, han fet créixer al germà de la protagonista, han posat una mica més de ritme, i li han posat un interès romàntic a la protagonista. Amb tot això la pel·lícula ha guanyat? Doncs una mica si, i com que la peli ja estava bé de base doncs au, a guanyar l’Oscar perquè les històries de superació personal davant les adversitats familiars agraden a la crítica.
7. Jinetes de la justícia (2020) [7,0][7]: Mads Mikkelsen és un militar que perd a la seva dona en un accident de tren, però aviat descobrirà que no ha sigut un accident. És la primera vegada que veig Mads Mikkelsen en aquest tipus de paper i la veritat és que com qualsevol actuació seva, ho fa molt bé. És una curiosa barreja entre thriller i comèdia, que funciona força bé, malgrat que el final sigui previsible. Pel·lícula rodona com la roda d’una bicicleta.
8. Oxígeno (2021) [5,9][7]: Una dona es desperta i es veu atrapada en una càpsula criogènica, però no estarà sola, una espècie d’Alexa, que és qui gestiona la càpsula parlarà amb ella. La protagonista ha perdut oportunament la memòria i només tindrà flaixos del seu passat, que anirà recordant a mesura que el guió ho necessiti. La pel·lícula recorda a Buried i 127 horas, especialment a la primera, perquè l’acció és estàtica, però interessant.