Arxivar per Juny, 2022

Avui toca recuperar el CT1130 sobre Lego

Amb Lego es poden fer moltes coses. Què dic moltes coses?! Es pot fer tot!
Per exemple, pots comprar-te mobles inspirats amb Lego.

El record de la torre més alta de lego és de 96.13 peus, que vindrien a ser uns 29,3m que no està gens malament.

També pot sortir a la teva ciutat i començar a arreglar les façanes amb peces de Lego.

Amb Lego també pots fer un portaavions de més de 200.000 peces, quasi 160Kg i més de 20.000$ en peces Lego.

Si ets japonès pots fer el cuirassat Yamato, i si es a escala 1/40 millor que millor. Guaiteu les fotos!

També pots curar-t’ho i fer la intro dels Simpsons en Lego.

També pots fer una cosa útil, com ara un rifle en Lego.

També pots fer robots Lego que siguin constructors, per exemple un constructor de ponts

O també pots fer un que construeixi circuits de dòmino automàticament i així ajuntar dos passaments en un.

Parlant de passatemps també et pots fer uns escacs gegants.

O bé un robot tan llest que sàpiga resoldre cubs de Rubik

O encara més llest i que serveixi per imprimir, cosa que moltes impressores sembla que no volen fer en els moments més crítics.

També pots viure en una casa feta de Lego.

Hell on wheels és una sèrie que seguim els problemes de la construcció del ferrocarril de la Union Pacífic en els EUA des del 1865 fins al 1869. La guerra civil americana fa pocs anys que s’ha acabat, però encara hi ha cert ressentiment entre el sud i el nord, l’esclavitud s’ha abolit, però els afroamericans continuen sent ciutadans de segona categoria.

A veure, no espereu un Deadwood, on hi havia personatges molt carismàtics, aquí de carismàtics, encara que ho intentin els guionistes només es podria considerar l’amo del ferrocarril, el protagonista s’intenta amb totes les forces que també ho sigui, però podria fer-ho millor. La resta de personatges, és a dir, els que no moren en un capítol qualsevol, són bastant oblidables, encara que apareguin en molts capítols. Resumint, si us agraden les sèries de l’oest, aquesta segur que us agradarà, és una sèrie entretinguda sense massa complicacions, on el protagonista es fa el dur, però en el fons és un tros de pa que no para d’intentar ajudar a tothom, i sempre se’n surt de tots els problemes encara que pel camí s’hagi d’emportar algun cop.

De moment he vist la primera temporada de les cinc que té en total, la primera consta de 10 capítols. Estic dubtant si seguir mirant-la, la deixaré en pausa, i ja veurem què passa, segurament passarà que m’oblidaré d’ella. Infierno sobre ruedas té un 7,0 al filmaffinity i un 8,3 a l’imdb.

Nota 1a: 6/10

  1. Quantes vegades gira la terra en un any (de 365 dies)? (10 min)
  2. Què s’investiga en matemàtiques? (7 min)
  3. Desmuntant mites sobre el protector solar
  4. Quants plutons caben a la Terra? I Terres en Júpiter? (2 min)
  5. Ja heu jugat amb el DALL·E mini? (Escriviu en anglès si voleu que us entengui)
  6. Un cub de Rubik que levita i es fa sol (1 min)
  7. Línia d’ajuda a l’astrònom (XKCD)
  8. Construint unes escales automàtiques de cartó (5 min)
  9. Ludòmetre de da Vinci (7 min)
  10. De camí cap al Big Rip

Avui recupero el CT1132 amb un somni inquietant

Ahir vaig somiar i en llevar-me recordava el que havia somiat. Aquest fet que no sembla gaire extraordinari, en el meu cas personal és un fet realment estrany. Sobre el contingut dels somnis s’han muntat moltes teories. Com que no és un tema que m’interessi gaire no m’he molestat en donar-los. I encara que el post d’avui vagi una mica sobre somnis tampoc m’he documentat al respecte. Porto més d’un miler casos típics sense documentar-me sobre res, no tindria cap sentit començar a fer-ho ara… De totes maneres, una de les teories més conegudes és que els somnis representen les preocupacions i les inquietuds que estan enterrades en el més profund del nostre subconscient. Algun tema important que durant la nit el nostre cervell aprofita per profunditzar i analitzar, moltes vegades representat al·legòricament mitjançant complexes metàfores que són els somnis de situacions absurdes i sense sentit. El cas és que el meu somni va consistir en: Picar la 50/30 en el metro i la màquina que em pica la targeta em fa malbé un lateral de la targeta. Fi del somni, res més. Tan buida és la meva vida que l’única preocupació del meu subconscient és que una màquina falli i se’m carregui la 50/30?

Ara si em dispensen, aniré a comprovar que la targeta continuï intacta…

Avui toca un d’aquells posts que tant m’agraden perquè bàsicament parlen del meu blog. Fa temps que veig que tinc algunes pestanyes superiors del blog bastant desactualitzades, l’opció correcte seria actualitzar-les, però l’opció senzilla és esborrar-les, no cal dir quina opció he acabat escollint. He canviat una mica el contingut de l’About, per tal que reencamini a les meves llistes de filmaffinity, de pelis i de sèries, també a la llista de goodreads pel cas dels llibres. Les pestanyes que els hi ha tocat morir, podria dir desaparèixer, però morir m’ha semblat més dramàtic, són la de Sèries i la de Blocs. Per la resta de temes que hi ha el blog feu servir les categories i el buscador de la barra lateral, que per això hi són. En la barra lateral també ha afegit tres enllaços a les ja comentades llistes de pel·lícules, sèries i llibres. Res més per avui.

PS: De fet, vaig fer aquests canvis el divendres, però suposo que ningú s’haurà fixat.

  1. Vida salvatge en el gimnàs, el documental (6 min)
  2. Internet, xarxes i Dijkstra (15 min)
  3. Trichromia phaeocrota i Opharus corticea tenen poca popularitat
  4. La teoria de l’estupidesa de Bonhoeffer (6 min)
  5. Com més gran és el número, menys es fa servir
  6. Rècord Guinness: resoldre tres cubs de Rubik alhora mentre es fan malabars amb ells
  7. Tocant el piano a distància (37 segons)
  8. La Lluna d’Hipòcrates (4:30 min)
  9. Un detall curiós sobre la imatge del forat negre de la nostra galàxia (9 min)
  10. Un home és tancat en una cel·la al costat d’un home enigmàtic. En revisar la llitera troba una caixa misteriosa. “No l’obris” Per què? (5 min)

Avui recupero el CT1133 que surt el Garfield i el Garfield sempre garfileja bé.


Recordeu X-Com: Enemy unknown? Doncs avui parlaré de la segona part X-Com 2. La història de contínua més o menys allà on acaba la primera part de X-Com, tan malament representa que ho vam fer en la primera part com que al principi de X-Com 2 ens trobem la situació pitjor que en la primera part? Doncs resulta que sí. Els extraterrestres ja estan corrent entre nosaltres, i ens venen la moto dient que estan aquí per ajudar a la humanitat, que volen curar totes les nostres malalties, que volen aturar totes les guerres que tenim al món, que volen eliminar la fam i la pobresa, que volen que el Barça torni a guanyar títols… Un grapat de mentides que la gent de l’equip X-Com no s’empassa, i ben fet que fan perquè a mesura que anem superant missions descobrirem què volen realment aquests extraterrestres.

La mecànica del joc no canvia gaire respecte a la primera part, es tracta d’un joc amb dos vessants, la primera part és administrar una base d’operacions, bàsicament has de gestionar les prioritats de la teva base, escollir quines tecnologies vols que investiguin els científics primer, quines noves sales vols construir, on vols gastar els recursos per donar millor equipament pels teus soldats, i per descomptat, aquesta vegada també tenim un mapa amb una bola del món hologràfica on veiem per quines zones es va expandint la nostra influència, i aquí també escollirem quines missions fem i quines no, perquè n’hi ha que són excloents, decisions, decisions. La segona part del joc és en la que passarem la major part del nostre temps, es tracta lluita per torns amb el nostre escamot de quatre soldats (ampliable a sis) contra els aliens, buscant bona cobertura, bon angle de tir, intentant flanquejar l’enemic, etc. Disposem de quatre tipus de soldats diferents, el meu preferit el franctirador, si l’escenari és bastant a l’aire lliure, al principi el poses en una posició elevada, el deixes allà quiet i disparant i va fent feina. El comando, un soldat d’assalt que porta una espasa (energètica, és clar, som gent moderna), com que aquest sempre estarà en primera línia us recomano que li poseu la millor armadura possible. Llavors hi ha l’especialista, que porta un dron que serveix per desactivar els robots enemics i sobretot curar als aliats, imprescindible portar-ne un d’aquests. Finalment, l’artiller, és el que porta l’arma més grossa, en cas de dubte, fer-ho explotar tot sempre va bé. Bé, això tot just són les habilitats inicials, a mesura que els soldats superen missions van pujant de nivell i guanyant noves habilitats, això els pobres soldats que no moren, és clar. Pel que fa als enemics, alguns repeteixen de la primera part, però n’apareixen de nous que seran més malparits que els que ja coneixíem.

En total li he dedicat 41 hores al joc, tot i que com que m’ha agradat, per tant, no descarto intentar tornar-me’l a passar amb una dificultat més alta en un futur, ja sabeu, “el futur” aquell moment on tot pot passar.

  1. Cada vegada que et fas una analítica (XKCD)
  2. Pràctiques del real fooding
  3. 25 pel·lícules poc conegudes
  4. Música, cine, videojocs, llibres, tv… sempre són els mateixos
  5. Llenguatges de programació resumits en 100 segons
  6. Un bosc aïllat dins d’un forat
  7. Els testimonis de sondeig
  8. Drons volant autònomament en eixam, esquivant i perseguint
  9. Quin dipòsit s’omplirà abans?
  10. Arriba el terror de cada estiu (1 min)

Avui recupero el CT1598, no em culpeu dels enllaços caiguts, culpeu a la fugacitat de la vida.

Videojocs!!!

Bejeweled: També conegut com a diamants, es va posar de moda gràcies als telèfons mòbils, com en el seu dia havia sigut el snake. Doncs resulta els creadors del joc van posar un límit de punts, concretament 2,147,483,647 punts. Total que un freak es va passar 2,205 hores i 51 minuts fins a arribar al nivell 439 i atrapar 4,872,229 joies.

Moon Base Alpha: Videojoc creat per la NASA. L’objectiu és salvar una base lunar de l’impacte d’un meteorit.

Sportpong : El Pong de tota la vida (des de 1972), però tu mateix has de fer de raqueta.

Rocket racing league:Es fa servir la realitat augmentada per crear la pista per la qual els avions han de seguir el circuit. Si us interessa ja sabeu.

Banda de musica geek: Mitjançant formacions representen varis jocs clàssics.

Rap del SuperMario Land

Feliç Dia Mundial del Culte al Pons! Això és el que us diria si avui realment fos el Dia Mundial del Culte al Pons, per simplificar-ho li podem dir DMCP. El cas és que avui no és el DMCP, tot i que cada dia és un bon dia per ser el DMCP (sort que ho he simplificat), el dia “oficial” és el 26 de maig, però el 26 de maig del 2022 va caure en dijous, mal dia per celebrar res i menys el DMCP. Una de les tradicions que té associat el DMCP és justament el fet que pràcticament mai se celebra el dia que toca, veure per exemple el de l’any passat, el CT3408, i ja us dic que no és l’únic que es va celebrar el dia que no tocava, de fet, crec que l’he celebrat més vegades el dia que no toca que no pas el dia que toca, normalment sol haver-hi només uns pocs dies de diferència entre el dia oficial i el dia que el celebro, però recordo que algun any van passar mesos i tampoc es va acabar el món.

Per resumir, podeu celebrar el DMCP el dia que vulgueu, jo mateix ho faig, mentre sapigueu que l’esteu celebrant el dia que no és oficial ja està bé, el que és important és celebrar-lo mínim una vegada a l’any, si el voleu celebrar diverses vegades a l’any, jo no em queixaré. Si no sabeu com se celebra el DMCP, no us preocupeu, cadascú ho pot fer a la manera que consideri oportuna mentre no molestí a tercers, si una cosa té el culte al Pons és que és molt respectuós. Si no vaig errat aquesta és la novena vegada que se celebra el DMCP, a mi em sembla poc, a vosaltres no us sembla que és una tradició que s’ha fet tota la vida? Què hi havia abans del DMCP? Sí, existia Pons’s Blog, perquè Pons’s Blog sí que ha existit des de sempre (Potser no literalment a wordpress, però en els vostres cors sempre hi ha sigut). No heu sentit mai aquella expressió que diu “Si X no existís, s’hauria d’inventar” doncs justament això és el que va passar amb el DMCP, que el vaig haver d’inventar. Oi que el món és millor des de la creació del DMCP? De res i Feliç Dia Mundial del Culte al Pons!

  1. Cansat que mig taco se’t quedi al plat? Aquest artefacte és per a tu (30 segons)
  2. Experiments de física fets amb cartó
  3. 17 paisatges amb retrats
  4. Vigileu amb els raigs UVA
  5. HUDS+GUIS, un recull d’interfícies d’usuari futuristes de pel·lícules i sèries de televisió
  6. Estratègies guanyadores en jocs de combinatòria de cartes
  7. Infografia animada sobre el bombardeig de Gernika
  8. L’arpa de boca, un instrument mil·lenari recuperat gràcies al spaghetti western
  9. El «brunzit de fons» que genera la xarxa elèctrica serveix per datar els vídeos
  10. Comparativa de grandària de mechas (10 min)
  11. Simulador de la famosa paradoxa de l’aniversari.

Si una persona forma part d’aquest blog sense formar-ne part com a tal aquesta és Scarlett Johansson, ho demostro en el CT1602

Sabeu per què la gent visita aquest blog? Si us penseu que és per la qualitat dels posts, l’humor, l’originalitat, les coses curioses i qualsevol cosa semblant, aneu molt errats. La gent visita aquest blog buscant la noia de la foto d’aquí a la dreta.
Així ho demostren les estadístiques del blog on es veu que tota la gent que ha vingut gràcies als cercadors buscant termes tals com:

  • scarlett johansson 9,509
  • scarlett johansson fotos 153
  • scarlett johansson sin ropa 117
  • escarlett johanson 40
  • fotos scarlett johansson 40
  • scarlett_johansson 39
  • escarlett johanson fotos 32
  • fotos de scarlett johansson 26
  • imagenes de scarlett johansson 22
  • scarlett johanson 19
  • scarlett johansson sin ropa interior 18
  • scarlett johansson. 15
  • escarlet johanson 14
  • scarlett johansson en ropa interior 11
  • scarlett i. johansson 10
  • scarleth johanson 9
  • scarlett johansson, 8
  • foto de scarlett johansson 7
  • scarlett johansson lenceria 6

El post culpable de tot això és el cas típic 805. Abans la gent només entrava al meu blog cercant quelcom més interessant, de fet, aquest resultat de cerca encara es manté en una allunyada però respectable segona posició. Es tracta de “tornavís” 774 cerques. El cas típic 37 en té la culpa.

En fi, suposo que aquest post no farà sinó augmentar les esperances dels visitants que busquin l’Scarlett Johansson. Pobrets.