Arxivar per 2022-06-13

Recordeu X-Com: Enemy unknown? Doncs avui parlaré de la segona part X-Com 2. La història de contínua més o menys allà on acaba la primera part de X-Com, tan malament representa que ho vam fer en la primera part com que al principi de X-Com 2 ens trobem la situació pitjor que en la primera part? Doncs resulta que sí. Els extraterrestres ja estan corrent entre nosaltres, i ens venen la moto dient que estan aquí per ajudar a la humanitat, que volen curar totes les nostres malalties, que volen aturar totes les guerres que tenim al món, que volen eliminar la fam i la pobresa, que volen que el Barça torni a guanyar títols… Un grapat de mentides que la gent de l’equip X-Com no s’empassa, i ben fet que fan perquè a mesura que anem superant missions descobrirem què volen realment aquests extraterrestres.

La mecànica del joc no canvia gaire respecte a la primera part, es tracta d’un joc amb dos vessants, la primera part és administrar una base d’operacions, bàsicament has de gestionar les prioritats de la teva base, escollir quines tecnologies vols que investiguin els científics primer, quines noves sales vols construir, on vols gastar els recursos per donar millor equipament pels teus soldats, i per descomptat, aquesta vegada també tenim un mapa amb una bola del món hologràfica on veiem per quines zones es va expandint la nostra influència, i aquí també escollirem quines missions fem i quines no, perquè n’hi ha que són excloents, decisions, decisions. La segona part del joc és en la que passarem la major part del nostre temps, es tracta lluita per torns amb el nostre escamot de quatre soldats (ampliable a sis) contra els aliens, buscant bona cobertura, bon angle de tir, intentant flanquejar l’enemic, etc. Disposem de quatre tipus de soldats diferents, el meu preferit el franctirador, si l’escenari és bastant a l’aire lliure, al principi el poses en una posició elevada, el deixes allà quiet i disparant i va fent feina. El comando, un soldat d’assalt que porta una espasa (energètica, és clar, som gent moderna), com que aquest sempre estarà en primera línia us recomano que li poseu la millor armadura possible. Llavors hi ha l’especialista, que porta un dron que serveix per desactivar els robots enemics i sobretot curar als aliats, imprescindible portar-ne un d’aquests. Finalment, l’artiller, és el que porta l’arma més grossa, en cas de dubte, fer-ho explotar tot sempre va bé. Bé, això tot just són les habilitats inicials, a mesura que els soldats superen missions van pujant de nivell i guanyant noves habilitats, això els pobres soldats que no moren, és clar. Pel que fa als enemics, alguns repeteixen de la primera part, però n’apareixen de nous que seran més malparits que els que ja coneixíem.

En total li he dedicat 41 hores al joc, tot i que com que m’ha agradat, per tant, no descarto intentar tornar-me’l a passar amb una dificultat més alta en un futur, ja sabeu, “el futur” aquell moment on tot pot passar.