Hell on wheels és una sèrie que seguim els problemes de la construcció del ferrocarril de la Union Pacífic en els EUA des del 1865 fins al 1869. La guerra civil americana fa pocs anys que s’ha acabat, però encara hi ha cert ressentiment entre el sud i el nord, l’esclavitud s’ha abolit, però els afroamericans continuen sent ciutadans de segona categoria.
A veure, no espereu un Deadwood, on hi havia personatges molt carismàtics, aquí de carismàtics, encara que ho intentin els guionistes només es podria considerar l’amo del ferrocarril, el protagonista s’intenta amb totes les forces que també ho sigui, però podria fer-ho millor. La resta de personatges, és a dir, els que no moren en un capítol qualsevol, són bastant oblidables, encara que apareguin en molts capítols. Resumint, si us agraden les sèries de l’oest, aquesta segur que us agradarà, és una sèrie entretinguda sense massa complicacions, on el protagonista es fa el dur, però en el fons és un tros de pa que no para d’intentar ajudar a tothom, i sempre se’n surt de tots els problemes encara que pel camí s’hagi d’emportar algun cop.
De moment he vist la primera temporada de les cinc que té en total, la primera consta de 10 capítols. Estic dubtant si seguir mirant-la, la deixaré en pausa, i ja veurem què passa, segurament passarà que m’oblidaré d’ella. Infierno sobre ruedas té un 7,0 al filmaffinity i un 8,3 a l’imdb.
Nota 1a: 6/10
Pons's blog 
No m’agraden prou les sèries de l’oest per començar-ne una que ja té cinc temporades. De fet, tant si són de l’oest com si no, prefereixo les novetats.
Veus, ara m’has fet pensar que un dia d’aquests s’havia d’estrenar la quarta de Westworld potser la busco i tot.
Fas bé que no t’agraden les sèries de l’oest, són avorrides. Ara bé, si vas a buscar la quarta de Westworld el bé del principi de la frase se’n va i ho fas molt malament tot ^^
Westworld la vaig creuar a la segona temporada per pretensiosa, i sembla que vaig fer bé perquè la gent no parla massa bé de la tercera, de la quarta no m’he preocupat d’escoltar res.
Ara evidentment ha de sorgir el dubte del per què no és carismàtic el protagonista, què intenten els guionistes, què li surt a l’actor i què faltaria perquè ho sigui realment.
És complicat explicar per què un personatge és carismàtic, simplement es té carisma o no es té.
Ja. Però hem d’imaginar-nos que la culpa és dels guionistes o de l’actor com a tal?
Meitat i meitat
És curios com el Peix torna a tenir problemes per obrir la boca! Potser li van posar drog a l’aigua…
Fins i tot estic començant a sentir certa rancor al pensar en els possibles opiacis que el Peix pot estar consumint…