- Tot comença amb un gatet bevent (2 min)
- Bici amb dues mitges rodes (6 min)
- Trucs contraintuïtius contra la calor
- No és necessari que els elements per formar vida a la terra vinguessin d’un meteorit
- El mapa de totes les benzineres d’Espanya amb el preu en temps real per trobar la gasolina més barata
- Un metro que no para a cada estació. (5 min)
- L’evolució dels loopings (6 min subs anglès)
- 20 diagrames de Venn
- Tranquils, tinc un extintor (15 segons)
- Informe anual de Pornhub
- La fama de l’energia nuclear.
- Sempre li pregunten el mateix i n’ha fet una cançó (2 min)
Arxivar per Juliol, 2022
11
El problema de la paz – Joe Abercrombie (772 pàgines)
Segona part de la trilogia de l’era de la bogeria que comença amb una mica d’odi. És complicat parlar d’una segona part sense fer espoilers de la primera, però alguna cosa hauré d’escriure… Aquest és un d’aquells llibres on hi ha molts punts de vista, depenent del moment, especialment en els moments de més acció, en el primer llibre ja passava això, però en aquest segon passa encara més, ja que aquest sistema funciona especialment bé durant una batalla; d’aquesta manera seguim el punt de vista de personatges anònims, només per descobrir com es viu una batalla des de diferents posicions, aquesta tècnica es fa servir molt al llibre Los Heroes, novel·la “independent” del mateix autor. Aquests punts de vista no sempre corresponen a personatges del tot anònims, sinó que a vegades també s’agafa com a protagonistes a personatges secundaris, que fins ara només havíem conegut a través dels ulls dels autèntics protagonistes, i sabem de primera mà el què pensen de la situació.
Però el més normal és seguir la trama a través dels seus protagonistes que en són principalment set:
- Savine dan Glokta, filla del cap de la inquisició, exitosa dona de negocis, atractiva, elegant, ambiciosa i amb ànsies de poder. Com veieu una perillosa combinació d’habilitats.
- Orso, príncep de la Unió, un tarambana hedonista, tanmateix, molt més espavilat del qual sembla. He millorat l’opinió sobre ell respecte al primer llibre. En situacions complicades és quan un personatge treu el pitjor de si mateix, o en aquest cas, el millor
- Leo Dan Brock, el governador d’Angland, la típica figura que se sol considerar un heroi, un atractiu i un expert lluitador en el camp de batalla, però un mediocre comandant i encara més mediocre gestor, sort en tindrà dels seus amics.
- Rikkie, la filla del Sabueso, el cap del protectorat del nord, una noia que té visions vagues i inespecífiques sobre el futur, exceptuant una visió força concreta i específica que es pot considerar pràcticament un espoiler de què passa en els dos primers llibres de la trilogia
- Trebol, un vell guerrer, que ha arribat a vell gràcies a la seva habilitat a barallar-se el menys possible, evitar posicionar-se en cas de conflicte, i canviar de bàndol quan està en el bàndol perdedor, assessor de Scale Mano de Hierro, cap dels territoris nord.
- Gunnar Broad, un ex-soldat, que malgrat que no ho vol realment, és una persona que gaudeix de la violència, es podria dir que n’és un expert, i la seva prioritat és el benestar de la seva família.
- Vick dan Teufel, una inquisidora al servei de la Unió, molt intel·ligent, experta en enganyar, manipular i coaccionar. Millor no pregunteu per la seva família. Possiblement, el meu personatge preferit, i possiblement el que té menys protagonisme d’aquesta llista
Aquesta segona part m’ha agradat més que la primera part, el primer, tot i que té gairebé 700 pàgines, es limitava a presentar els personatges, presentar la situació del món, i ficar els protagonistes en moviment pel món, i en aquesta segona part és quan esclata el veritable conflicte que es va gestant durant tot el primer llibre. Mai m’he sentit tan ficat dins d’una batalla com quan les explica Abercrombie, i aquest segon llibre en té una de ben grossa, per això l’he gaudit bastant més que el primer.
¿Y qué pasa ahora? —El pueblo decidirá —respondió Pike. Orso miró a su alrededor. Al pueblo. —¿En serio? —Sonrió perplejo—. ¿Están capacitados para hacerlo?
—La gente quiere pan —dijo—. Después, seguridad. Después, un techo. La libertad está muy abajo en la lista, y los principios mucho más atrás.
Nota: 8/10
- Anunci amb gir final (50 segons)
- Dia a la platja de fa més de 120 anys (2 min)
- Ser pare és fàcil, ser bon pare no tant (45 segons)
- Coses estranyes que calen per forjar espases (2 min subs castellà)
- Un grapat de curiositats sobre la saga de Saw (90 segons)
- Si us fan por les ratapinyades no us recomano aquesta cova (100 segons)
- Curs fals per fabricar una notícia falsa
- Els controls de l’aeroport cada vegada són més estrictes (45 segons)
- Convertint la mina d’un llapis en una cadena (27 segons)
- Menys de metre setanta i guanyant el concurs d’esmaixades de l’NBA (35 segons)
- Límit de força i potència màxims
- Cafè de tinta (3 min)
- Lemnismath: Les bases numèriques (10 min)
El CT1118 ens parla de les desgràcies del suport tècnic informàtic.
12 consultes que NO has de fer al de suport informàtic.
Caso 1
Soporte:¿Qué ordenador tiene?
Cliente: Uno blanco.
Soporte: ……… ( silencio )Caso 2
Cliente: Hola. No puedo sacar el disquete de la disquetera.
Soporte: ¿Ha intentado apretar el botón?
Cliente: Mujer; Si claro está pegado.
Soporte: Eso no suena bien, tomaré nota.
Cliente: No espere. No había metido el disquete. Estaba todavía en la mesa. Lo siento gracias.
Soporte: …. ( silencio ).Caso 3
Soporte: Haga clic sobre el icono de “MI PC”, a la izquierda de la pantalla.
Cliente: ¿Su izquierda o mi derecha?
Soporte: …. ( silencio ).Caso 4
Soporte: Buenos días, ¿en qué puedo ayudarle?
Cliente: Hola, no puedo imprimir.
Soporte: Por favor de clic en “inicio” y …
Cliente: Escuche, no empiece con tecnicismos, no soy experta en ordenadores.
Soporte: …. ( silencio ).Caso 5
Cliente: Hola buenas tardes, no puedo imprimir, cada vez que lo intento dice “No se encuentra impresora”. He cogido incluso la impresora, la coloqué en frente del monitor, pero el ordenador dice que todavía no la puede encontrar.
Soporte: …. ( silencio ).Caso 6
Cliente: Tengo problemas para imprimir en rojo.
Soporte: ¿Tiene una impresora a color?
Cliente: AAAAAAAAAA Muchas gracias.
Soporte: …. ( silencio ).Caso 7
Soporte: ¿Qué ve en su monitor ahora mismo?
Cliente: Un osito de peluche que mi novio me regalo.
Soporte: …. ( silencio ).Caso 8
Soporte: Ahora pulse f8.
Cliente: No Funciona.
Soporte: ¿Qué hizo exactamente?
Cliente: Presionar la f ocho veces como me dijiste, pero no ocurre nada.
Soporte: …. ( silencio ).Caso 9
Cliente: Mi teclado no quiere funcionar.
Soporte: ¿Está seguro de que está conectado?
Cliente: No lo sé, no alcanzo a ver la parte de atrás.
Soporte: Tome el teclado, y de diez pasos hacia atrás.
Cliente: Ok.
Soporte: ¿El teclado sigue con usted?
Cliente: Sí.
Soporte: Eso significa que el teclado no está conectado.¿Hay algún otro teclado?
Cliente: Sí, hay otro aquí. Huy este sí funciona.
Soporte: …. ( silencio ).Caso 10
Soporte: Tu password es “a” Minúscula de andamio, “V” mayúscula de Víctor, el número 7…..
Cliente: ¿7 en mayúscula o en minúscula?
Soporte: …. ( silencio ).Caso 11
Cliente: No puedo conectarme a Internet, aparece error de clave.
Soporte: ¿Está segura de que está utilizando el password correcto?
Cliente: Sí, estoy segura, vi a mi esposo escribirla.
Soporte: ¿Me puede decir cuál es el password?
Cliente: 5 Asteriscos.
Soporte: …. ( silencio ).Caso 12
Cliente: Tengo un grave problema. Un amigo me puso un protector de pantalla, pero cada vez que muevo el Mousse desaparece.
Soporte: …. ( silencio ).
Computer man!
The Office 2010: La pel·lícula
Un consell alhora de comprar un disc dur. Pura desinformació made in Alcampo.
Visa el suport tècnic!
Per acabar la diferència entre Windows i Linux. Ho haig de posar, tot i que això comporti amenaces de mort dels linuxeros.
Recull de les sèries que he vist en la primera meitat de l’any. Com heu vist estic intentant mirar sèries que estiguin acabades, per evitar perdre el fil entre temporades, per això veieu que la majoria d’elles n’he arribat al final o bé són minisèries.
- La ciutat és nostra (Minisèrie)
- Afterlife (Temporada 2, 3 Final)
- Ozark (Temporada 4 Final)
- The Expanse (Temporada 6 Final)
- Succession (Temporada 2 i 3)
- Gomorra (Temporada 5 Final)
- La casa de papel (Temporada 5 Final)
- The end of the F…ing world (Temporada 1 i 2 Final)
- Killing Eve (Temporada 4 Final)
- Així ens veuen (Minisèrie)
- Dexter New Blood (Minisèrie)
- What if…? (Minisèrie)
- Infierno sobre ruedas (Temporada 1)
- Brooklyn 99 (Temporada 6, 7 i 8 Final)
- L’assistenta (Minisèrie)
És curiós com les millors temporades que he vist aquesta primera meitat de l’any no els hi he dedicat post. Suposo que m’agrada més escriure quan hi ha defectes a criticar, si ho fan bé no té tanta gràcia, a part que explicar una sèrie des de zero sempre és més senzill, parlar de les últimes temporades d’una sèrie sense fer espoilers és molt complicat.
- La lògica dels FPS moderns (15 min subs en anglès)
- Dinàmica de fluids a càmera superlenta (90 segons)
- La diferència en descobrir una cosa nova en química o biologia
- Les avorrides missions autogenerades (4 min subs en castellà)
- Així és com es genera una aurora boreal (42 segons)
- El poder del carisma (90 segons subs en castellà)
- Missions massa senzilles (3 min subs en castellà)
- Un poble carbonitzat i focs fatus
- Smash Mouth – All Stars edició Star Wars (1 min)
- Caixa màgica (24 segons)
- Allau de molt a prop (48 segons)
- Somriures en quadres clàssics (42 segons)
- Canviant bombetes de fanals alts (50 segons)
Avui recupero el CT1124, que es noti que abans aquest blog estava ple de Garfields
Garfield gran reserva. Això vol dir que es tracta d’un Garfield que tenia abandonat en una carpeta recòndita i amagada entre les entranyes del disc dur. Avui l’he trobat i he exclamat tot cofoi i sorprès: “Ostres un Garfield escanejat! Amb la de temps que fa que no escanejo Garfields! Això tindrà… tindrà… un munt de temps. M’estic fent gran…” I a continuació m’he deprimit, però immediatament m’he alegrat per què m’he posat a llegir el Garfield i ara el comparteixo amb tots vosaltres!
Recull de les últimes 8 pel·lícules que he vist ordenades de pitjor a millor, segons el meu gust, això no vol dir que siguin millors pel·lícules, simplement és el que a mi m’agrada. Com sempre la nota del filmaffinity primer, després la meva.
- Midnight Special (2016) [5,8][3]: Pel·lícula fantàstica on un nen d’uns 10 anys té poders sobrenaturals. Amb aquest argument ja em podria imaginar que la pel·lícula seria una castanya, però com que surt Kirsten Dunst… bah ni així. A sobre el pare del nano és Michael Shannon, aquell actor que sempre té una cara de pena i per tan només li donen papers dramàtics. No entenc com a la crítica li ha agradat. Encontres a la tercera fase marca blanca.
- Los mejores años de nuestra vida (1946) [8,2][3]: Quan s’acaba la Segona Guerra Mundial, els soldats tornen a casa i a adaptar-se a la vida civil després d’anys en una guerra els hi costarà. El tema és interessant, però em costa molt el ritme lent de la pel·lícula, hi ha una tendència a allargar les escenes innecessàriament, veiem com els actors es recreen en fets tan quotidians com menjar, vestir-se, i molts diàlegs buits, em desespera i més en una pel·lícula de pràcticament tres hores. A més a més està plena de borratxos sobreactuant.
- Convicto (2013)[6,6][5]: Un jove molt agressiu és tancat en una presó anglesa, allà trobarà altra gent bastant violenta, encara que no fins al seu nivell. Un home els intenta calmar una mica fent teràpia, però sembla que no hi ha música que amansi aquestes feres. Això no és Prison Break, aquí no es busca solucionar els problemes amb enginy, aquí tot s’arregla a cops, i si els cops de puny fallen, toca provar amb puntades de peu. És d’aquelles pel·lícules que solen agradar a la crítica, amb actuacions intenses, jo només veig uns quants sonats barallant-se.
- Los santos inocentes (1984) [8,1][5]: Pel·lícula costumista sobre l’Espanya profunda dels anys 60, sobre com és la vida en un mas on els senyors vivien bé, mentre els treballadors viuen en condicions paupèrrimes, pràcticament en esclavitud i encara han d’anar agraint constantment els favors als seus amos. No és el meu estil de pel·lícula, i l’Azarias m’ha ficat molt nerviós.
- El proyecto Adam (2022) [5,5][6]: Ryan Reynolds viatja al passat tot buscant la seva parella, però s’acaba trobant amb el seu jo de petit. Peli d’acció familiar on Ryan Reynolds fa el típic paper de Ryan Reynolds, encara que bastant suavitzat per fer una pel·lícula per a tots els públics, només us diré que la gent ni tan sols es mor, simplement exploten en un núvol de confeti, no fos cas que es vegi una mica de sang. En general les pel·lícules de viatges en el temps poden tenir un argument bastant complicat, en aquesta no és el cas. Si us agrada molt Ryan Reynolds com a mi, la podreu veure, en cas contrari no cal que us hi acosteu.
- Propesct (2018) [5,4][6]: Un home i la seva filla adolescent baixen en un planeta amb una nau que sembla dels anys 70, a recol·lectar un material escàs i valuós, però en arribar-hi es trobaran amb problemes, problemes en forma de Pedro Pascal. Ciència-ficció a petita escala, amb un estil desangelat sense ser apocalíptic.
- Doctor Strange en el multiverso de la locura (2022): [7,1][6]: Una noia té la capacitat de saltar entre universos, i el malvat de torn voldrà atrapar aquesta noia per tal d’aconseguir tan preuat poder, i el doctor Strange haurà d’evitar-ho. Una altra pel·lícula més de Marvel, entretinguda? Per mi si, però ja està. En general, els finals de Marvel acaben sent tots igual, fluixos i previsibles. Amb tants personatges serà estrany que quedi algun actor que no hagi treballat en cap producció de Marvel.
- El último duelo (2021) [7,0][7]: Ho heu endevinat, Ridley Scott ha tornat a fer una altra pel·lícula èpica històrica, aquesta vegada ambientada en la França del segle XIV. Dos cavallers i vells coneguts, Matt Damon i Adam Driver tindran les seves desavinences, i bona part d’aquestes serà a causa de Jodie Comer, no els culpo gens, ja sabeu que jo també soc admirador d’aquesta jove actriu. Una sola història tres versions.
- El primer dia de platja
- Rexona – Stunt City (1 min)
- Els múltiples accidents en rodatges de Jackie Chan
- Així es fa la música techno (45 segons)
- Centre d’Alt Rendiment de Balconing (10 segons)
- Gorgonorhynchus repens: Per si necessiteu idees pels vostres malsons
- Ara que la llum va cara, rentadora manual + exercici (10 segons)
- Hi ha un home en el bosc (3:30 min)
- La lògica del Witcher (15 min subs té gràcia si has jugat al joc)
- Sobrevivint als tutorials (3 min subs)
- Culpa d’Ali (2 min)
- Viviu terroritzats pels additius alimentaris?
- L’univers a escala logarítmica
Avui recupero el CT1129 sobre gent estranya que li agradava fer performances, no és que la majoria de vídeos no funcionin, sinó que haureu d’anar a fora de Pons’s Blog (sí, hi ha vida a fora) i veure’ls en el youtube.
Els Improve EveryWhere són una gent estranya que es dedica a pertorbar l’ordre públic mitjançant accions desconcertants. Dit així sembla que facin alguna cosa dolenta, però no, simplement trenquen la monotonia del dia a dia de la gent que se’ls troba pel carrer. Podríem dir que són uns especialistes en flashmobs.
Es van fer famosos en congelar-se en l’estació central de Nova York
Però en tenen molts d’altres. Uns exemples. Star Wars en el metro
Sense pantalons en el metro
Musical al centre comercial
Mirall en el metro (bessons vestits iguals un davant de l’altre)
Caça fantasmes a la biblioteca
El suïcida
Convertir un partit de beisbol d’uns nens en un gran esdeveniment esportiu
2000 persones passejant gossos invisibles
I un llarg etcètera.
Avui us parlaré de dues minisèries que tracten sobre què passa quan els policies fan malament la seva feina a part d’aquest nexe, la factura de les dues sèries és molt diferent.
La ciutat és nostra és l’última sèrie de David Simon, ja sabeu, The Deuce, Treme, Generation Kill i sobretot The Wire. Es tracta d’una minisèrie de sis capítols sobre la policia de Baltimore (again), basada en uns fets que van passar en el 2017. Policies lluitant contra les drogues i contra les armes dels carrers de la ciutat, i una mica (bastant) de corrupció policial per alegrar la festa. Si us va agradar The Wire segur que ja haureu vist aquesta sèrie, i si no heu vist The Wire, podeu començar per aquesta minisèrie que només són sis capítols, llavors hi ha l’opció de no veure aquesta sèrie, però ni la contemplo.
La ciutat és nostra te un 7,4 al filmaffinity i un 7,7 a l’imdb.
Nota: 8/10
Així ens veuen, és una minisèrie de 4 capítols sobre un cas real que va passar a Nova York a l’any 1989. Uns quants joves afroamericans van fer una mica de festa per Central Park, entre els quals, van enxampar cinc adolescents, bàsicament per carregar-los el mort d’una violació que ells ni sabien que va passar. La policia que va portar el cas no va ser precisament amable amb ells, i durant el judici es va veure de tot menys justícia. En aquesta sèrie no seguim la vida dels policies com el cas de la Ciutat és nostra, sinó la vida dels acusats, uns adolescents que no saben el què els hi està passant. La minisèrie no està malament, però després d’haver vist una gran sèrie com la Ciutat és nostra, aquesta es veu molt simple, molt senzilla, enfocada a que els nanos et facin pena i ja està, la ciutat és nostra es molt més complexa, la trama d’investigació del FBI té molt més interès i enganxa molt més.
Així ens veuen te un 7,9 al filmaffinity i un 8,9 a l’imdb.
Nota: 6/10
- Digues no als pics de glucosa
- Un parell de trucs per buidar una ampolla molt ràpid (40 segons)
- No prengueu massa el sol amb l’excusa de la Vitamina D
- El problema del quadrat i la circumferència que es toquen (10 min)
- Les plantes no paren de moure’s (15 segons)
- Els curiosos nombres cíclics (7 min)
- Qui ha tallat aquesta roca amb un làser?
- Bona campanya de màrqueting d’Albacete (2 min)
Pons's blog 
