Cas típic 3593: noi li agrada El problema de la Paz

Posted: 2022-07-25 in Llibres
El problema de la paz – Joe Abercrombie (772 pàgines)

Segona part de la trilogia de l’era de la bogeria que comença amb una mica d’odi. És complicat parlar d’una segona part sense fer espoilers de la primera, però alguna cosa hauré d’escriure… Aquest és un d’aquells llibres on hi ha molts punts de vista, depenent del moment, especialment en els moments de més acció, en el primer llibre ja passava això, però en aquest segon passa encara més, ja que aquest sistema funciona especialment bé durant una batalla; d’aquesta manera seguim el punt de vista de personatges anònims, només per descobrir com es viu una batalla des de diferents posicions, aquesta tècnica es fa servir molt al llibre Los Heroes, novel·la “independent” del mateix autor. Aquests punts de vista no sempre corresponen a personatges del tot anònims, sinó que a vegades també s’agafa com a protagonistes a personatges secundaris, que fins ara només havíem conegut a través dels ulls dels autèntics protagonistes, i sabem de primera mà el què pensen de la situació.

Però el més normal és seguir la trama a través dels seus protagonistes que en són principalment set:

  • Savine dan Glokta, filla del cap de la inquisició, exitosa dona de negocis, atractiva, elegant, ambiciosa i amb ànsies de poder. Com veieu una perillosa combinació d’habilitats.
  • Orso, príncep de la Unió, un tarambana hedonista, tanmateix, molt més espavilat del qual sembla. He millorat l’opinió sobre ell respecte al primer llibre. En situacions complicades és quan un personatge treu el pitjor de si mateix, o en aquest cas, el millor
  • Leo Dan Brock, el governador d’Angland, la típica figura que se sol considerar un heroi, un atractiu i un expert lluitador en el camp de batalla, però un mediocre comandant i encara més mediocre gestor, sort en tindrà dels seus amics.
  • Rikkie, la filla del Sabueso, el cap del protectorat del nord, una noia que té visions vagues i inespecífiques sobre el futur, exceptuant una visió força concreta i específica que es pot considerar pràcticament un espoiler de què passa en els dos primers llibres de la trilogia
  • Trebol, un vell guerrer, que ha arribat a vell gràcies a la seva habilitat a barallar-se el menys possible, evitar posicionar-se en cas de conflicte, i canviar de bàndol quan està en el bàndol perdedor, assessor de Scale Mano de Hierro, cap dels territoris nord.
  • Gunnar Broad, un ex-soldat, que malgrat que no ho vol realment, és una persona que gaudeix de la violència, es podria dir que n’és un expert, i la seva prioritat és el benestar de la seva família.
  • Vick dan Teufel, una inquisidora al servei de la Unió, molt intel·ligent, experta en enganyar, manipular i coaccionar. Millor no pregunteu per la seva família. Possiblement, el meu personatge preferit, i possiblement el que té menys protagonisme d’aquesta llista

Aquesta segona part m’ha agradat més que la primera part, el primer, tot i que té gairebé 700 pàgines, es limitava a presentar els personatges, presentar la situació del món, i ficar els protagonistes en moviment pel món, i en aquesta segona part és quan esclata el veritable conflicte que es va gestant durant tot el primer llibre. Mai m’he sentit tan ficat dins d’una batalla com quan les explica Abercrombie, i aquest segon llibre en té una de ben grossa, per això l’he gaudit bastant més que el primer.

¿Y qué pasa ahora? —El pueblo decidirá —respondió Pike. Orso miró a su alrededor. Al pueblo. —¿En serio? —Sonrió perplejo—. ¿Están capacitados para hacerlo?

—La gente quiere pan —dijo—. Después, seguridad. Después, un techo. La libertad está muy abajo en la lista, y los principios mucho más atrás.

Nota: 8/10

Comentaris
  1. McAbeu ha dit:

    Un 8 és una gran nota, potser hauria de considerar Abercrombie com una opció si algun dia en el futur em torna a venir de gust llegir novel·la fantàstica.

    • Pons ha dit:

      Com a novel·la fantàstica és del millor que pots trobar que jo conegui.

    • AhSe ha dit:

      Tampoc no et passis, una cosa és que el Pons trobi ben escrita una novel·la fantàstica seva, i una completament diferent és que l’escriptor realment tingui cap valor! El paio va tenir una bona idea per vendre – com tothom – i, a diferència d’altres, la va fer realitat segurament perquè la seva dona ja li estava donant de menjar i fent-li la neteja: com haguès hagut de mantenir i gestionar-se tot sol dubto que avui dia llegiriem el seu nom enlloc…

  2. El Peix ha dit:

    Fa uns dies em van recomanar aquest autor, buscaré si tinc alguna cosa d’ell a la biblioteca municipal (s’han d’aprofitar els recursos) i li donaré una oportunitat.

  3. AhSe ha dit:

    L’AhSe vol carn! Després, vol un bosc sencer per a ella sola. La llibertat ja no serà cap problema un cop tingui el bosc ^^

    • Pons ha dit:

      Crec que en aquest país els boscs són públics, a no sé que es cremi el bosc accidentalment i llavors ja pots comprar el terreny per fer una urbanització.

Comenta que es gratuït, de moment...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s