Arxivar per Octubre, 2022

The Dropout: Auge y caída de Elizabeth Holmes és una minisèrie sobre la vida d’Elizabeth Holmes, una noia que actualment té 38 anys; normalment un esperaria veure una biografia d’algú de més edat, o directament d’algú mort, però la vida empresarial d’Elizabeth Holmes ha sigut realment moguda. La sèrie segueix la vida d’Elizabeth Holmes des dels 17 anys fins als 33 anys, època en la qual va fundar Theranos, una empresa tecnològica capaç de revolucionar el mercat sanitari, convertint-se així en una de les joves més riques dels EUA. I fins aquí la part positiva de la vida d’aquesta noia, ara us poso el tràiler subtitulat i després continueu llegint la part més lletja de la història.

No heu volgut saber mai com es funda una exitosa startup? Doncs aquesta és la vostra sèrie, descobrireu que cal treballar moltes hores, cal explotar molt als treballadors, cal vendre molt de fum, i directament mentir sense escrúpols als inversors i clients. He trobat fascinant veure com naden els taurons empresarials de Silicon Valley, gent que sota les costelles no té un cor sinó una calculadora, gent que no solament vendria la seva mare per triomfar sinó que la vendria a tres clients diferents venent-la com si fos el millor helicòpter del mercat. El cas d’Elisabeth és encara pitjor perquè no sols juga amb els diners dels inversors i clients, sinó que en tractar-se d’un producte sanitari juga amb la salut dels pacients. Però és que no hi ha organitzacions governamentals que obliguen a passar uns controls sanitaris a aquest tipus de productes? Recordeu que estem parlant dels EUA, la terra de llibertat, llibertat per fer negoci a costa de la salut de la gent en aquest cas.

Us passa igual que a mi que cada vegada que sentiu Theranos us recorda a Thanos? Doncs si aparegués Thanos en aquesta història seria dels bons. Al principi de cada capítol veiem durant uns pocs minuts fragments del judici durant el 2017 contra Elizabeth Holmes per haver espoiler, espoiler espoiler. El més curiós de tot és que malgrat que la protagonista és una autèntica filla de satanàs, jo, ni crec que ningú li agafi ràbia, al contrari és una noia amb molt carisma i molt intel·ligent i entens perfectament la gent del seu voltant es deixa enganyar tan fàcilment per ella, i que consti que el model a seguir per l’Elisabeth era Steve Jobs i a mi aquest home em queia bastant malament; el que sí que em cau malament és la seva parella, el Sunny, el nom ja fa repulsa, però aquest personatge ja està pensat perquè generi rebuig. Tinc ganes de veure a Amanda Seyfried en més produccions. El més divertit de tota aquesta sèrie és que estem parlant d’un cas ben real. Podeu trobar més informació en la wikipedia.

The Dropout: Auge y caída de Elizabeth Holmes té 8 capítols, un 6,6 al filmaffinity i un 7,5 a l’imdb.

Nota: 8/10

  1. Curiositats sobres els Immortals (2 min)
  2. Visca els fruits secs!
  3. Anunci sincer (1:40 min)
  4. Així funciona una tuneladora, ho dic per si en voleu demanar una per reis (90 segons)
  5. La ruïna: Problemes a la funerària (1:36 min)
  6. Tobogan + avió + Realitat augmentada (34 segons)
  7. Una càmera 360º ben aprofitada (11 segons)
  8. Sembla que s’acosta Halloween (per cert, aquest any no hi haurà CT especial de disfresses) (1 min)
  9. Sort que no s’ha passat la sortida, hauria sigut un desastre (Potser ja el vaig compartir aquest 14 segons)
  10. Autopista superant un pendent
  11. Aprofitant l’espai en carretera (còmic XKCD)
  12. A aquest joc no hi he jugat (37 segons)
  13. Perquè després diguin que el romanticisme ha mort (1:23 min)
  14. El nen salvant el gat ha evitat una tragèdia (11 segons)
  15. La Viquipèdia és la canya.

Avui recupero el CT1631 que conté una sola foto i unes poques paraules, però m’ha fet gràcia recordar que guardava 4 pedres a casa, de les quals una “repetida”.
Vist l’èxit del post de la roca del divendres. No me n’he pogut estar i he fet una recopilació de totes les roques volcàniques que tinc per casa. Si us plau, conteniu les llàgrimes d’emoció.

Ordenades d’esquerra a dreta tenim:
1) Vesuvi
2) Etna
3) Etna
4) Teide

PD: No patiu, el dimarts vintage vinent no recuperaré el CT1630.

Recordeu que vaig deixar oberta la possibilitat de publicar els dimarts? Sí, home, el dia del cast típic intermitent. Doncs avui, pràcticament un any després l’aprofito.

Ferides Obertes o Heridas Abiertas o Sharp Objects és una minisèrie de vuit capítols basada en un llibre que em vaig començar a llegir CT3151 (Gillian Flynn: 35% llegit 111/311 pàgines). Em vaig quedar amb les ganes de saber qui era l’assassí, i com que la sèrie està ben valorada vaig decidir mirar-la. Podria copiar la sinopsi que vaig fer del llibre per resumir la trama de la sèrie, una reportera d’un diari de segona de Sant Louis investigarà l’assassinat d’un parell de nenes en el seu poble natal de mala mort, allà es trobarà moltes xafarderies típiques de poble i poques respostes sobre els assassinats. No cal ser gaire espavilat per veure que la protagonista no és la dona més feliç del món, problemes amb l’alcohol, problemes amb d’autolesions, problemes amb la família, això si, es manté bastant motivada per treballar.

El premi al paper més insofrible se l’emporta la mare de la protagonista, feia molts anys que no trobava un personatge més odiós en una sèrie, i mira que he vist sèries amb personatges odiosos com la Casa de Papel. Tampoc m’agraden els personatges amb traumes que no paren de fer drames, i d’aquests tipus n’hi ha uns quants, tampoc m’agraden els adolescents, i la germana de la protagonista n’és una de ben insofrible. Tampoc m’agraden els pobles petits on tothom es coneix, tot se sap i tothom fa els rumors. De fet, no he empatitzat amb cap dels personatges. Ara parlaré en clau per aquells que l’hagin vist, però si les dues germanes ho saben, per què s’ho deixen fer? Malgrat tot reconec que la sèrie està ben feta, i els actors ho fan bé, però no és gens el meu estil, amb raó vaig abandonar el llibre, però la veritat tenia ganes de descobrir qui era l’assassí.

Nota: 4/10

Ferides obertes té un 7,4 al filmaffinity i un 8,1 a l’imdb. Actualment la podeu trobar a HBO max.

Li vaig veure fer a un a twitter la llista de les seves pel·lícules preferides de cada any i he decidit copiar la idea.

  1. Fent un pont en miniatura com si fos real (1 min)
  2. Cada dia rep al seu germà amb una disfressa diferent (2:20 min)
  3. La millor jugada de la temporada de la NBA (28 segons)
  4. Curiositats de Terminator 1 (1 min)
  5. Curiositats de Terminator 2 (1:21 min)
  6. Algunes dades curioses de Speed (1:25 min)
  7. Les propietats meravelloses de les mandarines (1 min)
  8. Escultures “transparents” (1:34 min)
  9. Com es fan els globus (1 min)
  10. Millores en la vida dels diabètics (7 min útils, ja que els 2 primers min sobren)
  11. Consells de bricomania (24 segons)
  12. Els programes de cuina taiwanesos són lleugerament diferents al bona cuina (90 segons)
  13. Quatre curiositats sobre Alien (86 segons)
  14. La veritable història de Ponda (1:24 min)
  15. Perspectiva (35 segons)
  16. Llac suís com si fos una peli Disney (15 segons)

Avui recupero el CT1632 amb un dels posts d’il·lusions òptiques que agraden a un dels milions de lectors que té aquest blog.

3 imatges que t’asseguro que estan quietes, però a tu et semblarà que es mouen

De fet, el punt extra en aconseguir fer aquest laberint sense marejar-te

Tot i que semblin colors diferents (vermell i blau cel), realment totes les el·lipses són del mateix color (blau cel). Us ho demostro? No puc, simplement em creieu a mi en comptes dels vostres ulls.

El mateix passa amb aquests cors, realment són del mateix color

Fins i tot aquests cercles mig emboiregats són del mateix color, tot es culpa del fons que ens despista.

Com fer invisible una ampolla de vidre.

Rampes que no són rampes que fan pujada sinó que fan baixada, es veu, no?

Aquest taulell d’escacs té quelcom estrany…

Rosques que no són el que semblen

Efecte òptic produït per la freqüència de mostreig de la càmera que ens fa pensar que els discs giren en sentits contraris.

Els cubs en 3D ja no són el que eren

Acabem amb un clàssic, les il·lusions òptiques que en passar un filtre ratllat semblen amb moviment

Un d’aquells posts on estalvio espai parlant de dues sèries.

Quan tothom pensava que Borgen havia emès la tercera i última temporada en el 2013 resulta que no, que en el 2022 ha tornat per fer una revifada amb 8 capítols més. El tema és la descoberta de petroli a Groenlàndia, que forma part de Dinamarca, d’aquella manera. Birgitte Nyborg es ministra d’exteriors, Katrine Fønsmark cap d’informatius de TV1, Torben Friis està amb la Katrine i també treballa per TV1. Ser primera ministra és complicat, però ser ministra d’exteriors també perquè tens menys poder que la primera ministra i, per tant, no pots fer el què vols, i Birgitte sempre prefereix fer el què vol, que bàsicament és mantenir-se al poder, com un bon polític, a qualsevol preu? Bé, ja es veurà fins a quin punt haurà de renunciar als seus ideals, i trair al seu partit per tal de mantenir-se en la seva posició.

Si voleu més informació de Borgen podeu visitar el CT2373, CT2404 i CT2415. Borgen té un 8,5 al imdb i un 8,1 al filmaffinity

Nota 4rta: 7/10

Slow Horses és una sèrie de sis capítols basada en un llibre de Mick Herron que em vaig començar a llegir, però que vaig deixar a mitges, bé, a mitges és ser molt generós, vaig llegir 104 pàgines del total de 371 pàgines, és a dir, un 27%. La sèrie va més de pressa a l’acció que no pas el llibre, en el primer capítol ja hi ha més contingut que en el 27% del llibre que vaig llegir. La sèrie és d’espies, seguim la vida de la “cienaga”, un edifici on i treballen els agents de l’MI5 que han fet una gran cagada, però no tant com per fer-los fora, només apartar-los de la veritable acció, aquests agents es coneixen com a “cavalls lents”. Tanmateix, de rebot, aquests agents es veuen implicats en un cas actual, un grup d’extrema dreta ha segrestat un londinenc d’origen pakistanès i amenaça de tallar-li el cap.

La sèrie tindrà una segona temporada, basada en què? En un altre llibre segurament, però no ho sé, us penseu que em documento per fer aquests posts? Però vull aclarir que la primera temporada deixa la trama ben lligada i tancada. El millor de la sèrie és clarament Gary Oldman que fa el paper de director d’aquesta “subagència”, és un home que no té altra cosa a la seva vida que aquesta feina, això no vol dir que la feina el faci feliç, simplement no sap fer res més; externament tampoc motivarà als seus subordinats, al contrari, els menysprearà directament, tractant-los en el millor dels casos d’inútils, però en el fons sap que no ho són tant, de fet, el protagonista i més recent incorporat a la “Cienaga” no tindrà la culpa de la cagada que l’ha portat a convertir-se en un cavall lent. Cavalls lents té un 7,1 al filmaffinity i un 7,7 a l’imdb.

Nota 1a: 7/10

  1. Terratrèmol a la Xina (30 segons)
  2. Benedict Cumberbatch donant vida a Smaug a “El hòbbit: la desolació de Smaug” (2 min)
  3. La importància d’estudiar bé l’empenta de terres (51 segons)
  4. Un segon de cada capítol de les 8 temporades de Game of Thrones (1:22 min)
  5. Harrison Ford grapant-se el barret per tal que no volés durant el rodatge d’Indiana Jones (Ho va fer per les preses falses) (6 segons)
  6. Anunci d’atrapat en el temps (1:43 min)
  7. Maquetes de guix (1:23 min)
  8. Recordem una partícula elemental: El reinó.
  9. Curt: The black hole (2 min)
  10. Llum de Goku (1 min)
  11. Aquest home és un inventor nat (19 segons)
  12. Animacions Barrier-grid (1 min)
  13. Què hi ha sota una benzinera (30 segons)
  14. Algunes curiositats del Rei lleó (1:21 min)
  15. Comparació de la mida dels arbres (1:37)
  16. Com fer un salt mortal enrere (1 min)

El CT1584 ens recorda a Cyanide & Happiness.

Us he parlat mai de Cyanide & Happiness? No? Sí? Tinc un munt de posts voleu que els recordi tots! I a sobre els programo per un dia, els desprogramo, els programo per un altre dia! Ja no sé què coi s’ha publicat, que coi es publicarà que coi no es publicarà mai o que se jo! En fi… Cyanide & Happiness.

I aquest no el tradueixo per què sinó perd tota la gràcia.

El projecte Hail Mary – Andy Weir (544 pàgines)

El projecte Hail Mary és una novel·la de ciència-ficció que transcorre en un futur pròxim. Resulta que es descobreix que el Sol, la nostra estrella preferida, s’està apagant, i el tema és tan greu que en 20 anys resultarà que l’efecte hivernacle que tenim a la terra ens resultarà bo i tot. A diferència del què passa a No miris a dalt, els dirigents dels països reaccionen i es posen les piles i treballen en equip per intentar investigar i resoldre el problema.

Andy Weir és l’escriptor que va deixar penjat tot sol a Matt Damon a Mart, i amb el projecte Hail Mary passa tres quarts del mateix, ens trobem amb un altre científic sol en una missió espacial, això em fa dubtar entre si realment l’autor li agraden molt els científics o bé els odia i sempre vol que ho passin malament, i mentre escriu aquests drames de supervivència l’autor està rient com boig. Si en el marcià el protagonista havia de “simplement” sobreviure, aquí també haurà de resoldre el misteri sobre l’apagament del sol, amb el hàndicap afegit que el protagonista tindrà llacunes de memòria, pobre desgraciat, sí, d’acord el clixé de la memòria (tot i que aquí té la seva justificació), funciona molt bé aquí perquè d’aquesta manera s’alterna l’acció del present amb els flashbacks del passat sobre la vida de l’home que ens ajuden a entendre com pensa i actua aquesta persona.

El protagonista, si no és l’home més espavilat del món poc li falta, perquè tot i trobar-se amb moltes complicacions, el seu cervell científic sempre troba la solució amb unes poques pàgines. Però un home sol en una nau no pot ser una mica avorrit? Podria ser, però és possible que hi hagi “detalls” que no hagi explicat expressament per evitar-vos espoilers, de res. De fet, no cal que patiu per la falta d’acció, ja que estan rodant una pel·lícula basada en la novel·la, i si l’argument fos avorrit, ni tan sols el fet que fos protagonitzada per Ryan Gosling ho podria salvar, tot el contrari, per mi ha sigut la novel·la que més m’ha enganxat en molts i molts anys. Per això, perquè ja tenia ganes de posar algun 10, he decidit donar-li la màxima nota perquè ja m’he cansat d’esperar la novel·la perfecta. Estic generant moltes expectatives, ho sé, però dubto que hi hagi algun veritable fan de la ciència-ficció que pugui digui que no li ha agradat el llibre. També he llegit comentaris d’algun astronauta que diu que és la novel·la més versemblant que ha llegit, a vegades la versemblança li pot restar espectacularitat a la trama, però no és gens el cas. Podria haver retallat més frases, però sense el context perden la gràcia, o directament faria algun espoiler, o potser estava massa enganxat en la lectura per a pensar a subratllar res.

—Bueno —dije con la boca llena de arroz—, ¿va a decirme por qué estamos en un portaaviones chino? —Necesitaba un portaaviones. Los chinos me lo dieron. Bueno, me lo prestaron. Di un sorbo a mi café. —Hubo un tiempo en el que algo así me habría sorprendido. Pero… ¿sabe?… ya no.

Nota: 10/10

  1. Si els àtoms estan pràcticament buits, per què no els podem travessar? (17 min)
  2. Preparant l’escena de Matrix amb molts agents Smith (1 min)
  3. Recordant el Persones humanes (1:20 min)
  4. Com funciona una fàbrica de llapis (4 min)
  5. Alguns “trucs” per córrer com en Bolt (3 min)
  6. Odio el sol (tira còmica)
  7. Tancs d’onades (52 segons)
  8. Tipus de Oreo (24 segons)
  9. Parlem del cànnabis (12 min + extres)
  10. Demolició coordinada amb activació de fonts d’aigua per al control de la pols (6 segons)
  11. He vist partides al GTA més avorrides (2:19 min)
  12. Les dashcams de Rússia estan a un altre nivell (90 segons)
  13. Al Michael Ende no li va agradar l’adaptació que van fer del seu llibre La història interminable (1:26 min)
  14. Com són els camions cisterna per dins (10 segons)

Recordeu el CT1592 quan vaig perdre 400 CTs?

Una de les coses que caracteritzen aquest blog són els títols dels posts, sempre comencen per “Cas típic XXXX:” on XXXX és el número del post i sempre es tracta d’un número consecutiu respecte el cas típic anterior. Sempre? No! sempre no! Però bé, podríem dir que aquests són petits errors totalment perdonables i que en el fons no fan mal a ningú, però ara fa un temps va haver-hi una petita trampa amb el nombre del post. Que collons, va ser una trampa enorme, em vaig passar tres pobles i mig i ningú no es va adonar. No estic parlant de 2 casos típics amb el mateix número, ni dos casos típics amb l’ordre intercanviat ni tan sols que falten un o dos números de casos típics…

De debò pensàveu que ja vaig pel cas típic 1592? Ni de bon tros! De fet m’he saltat ni més ni menys que 400 casos típics! I ningú s’ha adonat! Només cal que veieu que del 1153 es passa misteriosament al 1554.

Bé, sent legal ara tocaria arreglar l’error i posar els números que toquen… Així es queda.

PS: Més tard els vaig recuperar, però aquesta història serà per un altre dia.

Recull de les últimes 8 pel·lícules que he vist ordenades de pitjor a millor, segons el meu gust, això no vol dir que siguin millors pel·lícules, simplement és el que a mi m’agrada. Com sempre la nota del filmaffinity primer, després la meva.

  1. The vast of Night (2019) [5,8][5]: En els anys 50, en un poblet de nou Mèxic, una teleoperadora i locutor de ràdio senten un estrany soroll, i començaran a investigar l’origen. És d’aquelles pel·lícules de ciència-ficció que amb baix pressupost aconsegueixen fer una trama misteriosa, encara que aquesta realment no porta enlloc. És com un capítol de la clàssica sèrie de la dimensió desconeguda.
  2. El gran Gatsby (2013) [6,2][5]: Pel·lícula basada en un llibre que em vaig llegir en el 2012. En els anys del segle XX, Nick té per veí en Gatsby, un misteriós home ric que farà el que faci falta per recuperar l’amor de la seva vida, que no és altre que la cosina d’en Nick. Però qui és Gatsby i com s’ha fet ric? I més important encara, per què he mirat la pel·lícula basada en un llibre que no em va agradar? La resposta es Leonardo DiCaprio, la resta ja m’ho esperava, festes espectaculars, CGI per tot arreu i una història romàntica que no m’ha interessat.
  3. Competencia desleal (2001) [7,1][5]: Estem a Roma, a finals dels anys trenta, dues famílies veïnes, les dues amb una botiga de vestits, uns romans de tota la vida, els altres uns jueus que fa pocs anys que han arribat, però que se’ls hi dona molt bé el negoci, ràpidament saltarà el conflicte, i més quan el govern feixista apliqui polítiques racials. Per altra banda els nens i joves de les famílies tindran bastant més bona relació que els pares. Una altra pel·lícula sobre el drama jueu, crec que ja n’he vist moltes, i aquesta no és de les millors.
  4. The Batman (2022) [7,0][6]: Thriller d’investigació criminal amb en Batman com a protagonista, un assassí en sèrie comença a fer neteja de personalitats importants de la ciutat les quals estan relacionades amb el món mafiós. Hi ha acció, però menys del que un esperaria en un Batman. Pattinson ho fa prou bé. Collin Farrell no se’l reconeix (literalment). John Turturro m’agrada. Trama moderadament interessant, pel·lícula correcta.
  5. Una joven prometedora (2020) [6,9][7]: Dramedia romàntica, és a dir, un drama amb uns quants tocs còmics, però el drama predomina. Durant la universitat, la millor amiga de la Cassandra, la protagonista és abusada sexualment en una festa, aquest fet provocarà un canvi trencador a la vida de la Cassandra. Uns quants anys més tard és quan comença la pel·lícula, i és el moment de venjar-se dels culpables. Acabo amb una dada, tot i la tòpica part de comèdia romàntica, l’altra part no ho és, per això es va emportar l’Oscar al millor guió original.
  6. Doce del patibulo (1967) [7,7][7]: Durant la Segona Guerra Mundial, assignen a un comandant junt amb 12 soldats condemnats a mort, una operació suïcida que requereix saltar en paracaigudes darrere les línies enemigues per tal d’atacar una base nazi plena d’oficials d’alt rang. L’objectiu és exactament el mateix que el d’El desafio de las aguilas, pel·lícula britànica estrenada mesos més tard; la diferència és que en aquesta s’aprofundeix més en la personalitat de cada soldat, ja que aquí el principal no és matar nazis sinó la cohesió com a equip durant el llarg entrenament de l’escamot. L’altre té més tensió i més acció, en aquesta no veiem nazis fins a gairebé al final.
  7. Colega, ¿dónde está mi coche? (2000) [4,4][7]: Es tracta d’una comèdia absurda protagonitzada per Ashton Kutcher i Seann William Scott (el Stifler de American Pie), un munt de bromes estúpides, de les quals algunes funcionen força bé, la comèdia ideal pel públic adolescent perquè a part de l’humor típicament adolescent apareixen un munt de noies voluptuoses, que més es pot demanar? Un guió coherent? Doncs dintre de l’absurditat de la situació la veritat és que la trama té força coherència. S’han fet moltes pel·lícules d’aquest estil, però dintre d’aquest gènere, per mi és de les millors. Un film on els antagonistes s’anomenen literalment “las tias buenas” no és una pel·lícula qualsevol. “El transfuncionador del continuo es un misterioso y poderoso mecanismo, y su misterio solo es superado por su poder”.
  8. La caza del octubre rojo (1990) [7,1][8]: Vista per segona vegada. Durant els anys 80, un submarí soviètic en fuga es dirigeix cap a la costa est dels EUA, què voldrà fer? Atacar o desertar? Una clàssica pel·lícula d’intriga i acció sense abusar de les explosions, la trama funciona a base de tensió no a base d’efectes especials. Què voleu que us digui, els himnes soviètics tenen quelcom embriagador.